Igual que la *centolla, el bou gallec té en les seves potes més pèl, i les seves ungles són més afilades. Per contra el bou francès no té gairebé *vellosidades en les seves potes, i les seves ungles estan més romes. Quant al color podem apreciar un to més fosc, tirant cap a castanyer en el gallec, sent més clar, en el cas del francès.
Moltes i variades són les formes de preparar aquest excel·lent i assequible marisc. Des de bullit i esmicolat igual que la cabra, fins a una vegada extreta tota la seva carn, com a ingredient principal de *salpicones i amanides de marisc.
El seu fetge i les seves freses són veritablement exquisits. Per triar una bona peça cal fer-ho abans de la muda que és quan està ple i resulta més saborós. En aquest moment es pot distingir perquè té major pes, un color marró, gairebé negre en la seva closca i la pell de la cua més inflada.
El nom científic del bou de mar és *Cancer *pagurus.
LA CENTOLLA
Aquest crustaci *decápodo, de closca gruixuda i pelut de color marró o vermellós, viu molt prop de la costa en fons rocosos i sorrencs. La closca sol mesurar entre 10 i 20 cm de diàmetre, tant com les seves allargades i primes potes, i està cobert de *vellosidades que li serveixen de camuflatge davant possibles depredadors.S'alimenten de mol·luscs, algues i invertebrats del fons marí, arribant a pesar 4 kg alguns exemplars.
A més de la *centolla gallega podem trobar al mercat l'anomenada cabra francesa que prové de França i Gran Bretanya. Diferenciar-los no és tan difícil, la cabra francesa posseeix un color vermellós molt tènue, la *centolla de les ries gallegues té un color marró fosc, les potes llargues, ungles afilades i la closca coberta d'algues i *vellosidades, característiques de les quals la cabra francesa manca.
Jo quant la vaig veure em va agradar molt i s'oposo que el cuiner ( Ricard) , no s'enfadara.
Val la pena tenir-la perquè no se'n troben masses de receptes de bou ni de centolles ...sempre acaben bollin-se i ja esta.
Abans de bullir un centollo és millor tenir-lo amb aigua freda durant un parell d'hores . És neteja millor.
Per bullir-lo amb aigua amb sal , una fulla de llorer, durant 20 o 25 minuts depèn de la mida.
es desprèn les potes i tot és barreja a la closca , si voleu hi podeu posar un ou dur i una mica de vi blanc , però sinó nomes bulli't ja té suficient gust.
17 comentaris:
Dolors... tot al contrari, em fas content de que et recordis de mi. Llàstima que no la tingui al meu blog i la tingui publicada a Club de Cuines, que ara ho tinc una mica abandonat.
Ricard
No la pots passar al teu bloc??
Hi quedaria millor!!!!
Doncs jo no he menjat mai ni centollas ni bous de mar. El més semblant han estat els crancs (que no són ben bé el mateix), i no es pot dir que m'agradin gaire.
Ara bé, m'he estat mirant la recepta i trobo que ha de ser un plat ben bo! Si algun dia el meu peixater en té, em decidiré a fer-lo.
La primera vegada que vaig tastar centollo i bou de mar va ser de criatura en una mariscada a Galicia.
Sincerament, no en recordo cap altra igual de bona de mariscada. Alló era un festival i els meus ulls de nen ho flipàven totalment.
A un altre lloc on el fan bó, el bou de mar, és a Portugal.Li diuen 'zapateira' i si els avises que el facin poc i el 'preparin' ja t'ho porten tot trinxadet a la closca i és deliciós!
Una abraçada
A casa sempre fem un bou de mar ben picadet amb verduretes i una espècie de beixamel per Nit Vella, ens el mengem com si fos una espècie de patè i ens estusiasma!
He trobat el teu blog i no m'he pogut estar de comentar! :)
Dolors,
Feia estona que no parlàvem, oi?
Ara m'has sorprès amb aquest bou de mar!!!
Et va tot bé?
Espere que sí.
dolors........per a mi la centolla, ben preparada es com diria jo, menjá de cardenal.....paco
Margarida
Tranquil·la ...el teu peixater nomes cal que demanar-li ...segur!!
Starbase
Les millors son les gallegues ...Noi ja veus que a casa teva tens el millor...:-))))!!
elsfogonsdelabordeta
i jo encantada de que estiguis aquí...
i gracies per donar-nos un altre recepta..
Xavier
Em va tot bé ...sempre voldríem anar millor però no es pot demanar més ....
NO has menjat mai bou o centolla?
No et creguis que jo tampoc no en se massa d'aquestes cose.
Hola Paco !!!!
Com estas??
Així menjen els Cardenals??
Una abraçada
i algú em sabria dir com es diu LA CENTOLLA amb Cataà????
VULL DIR AMB CATALÀ...
Dolors,
Crec que la "centolla" és la "cabra de mar".
Està bé que hagis posat l'enllaç d'alguna recepta alternativa al bullit i prou.
El cap de setmana passat vaig estar a O Grove on com cada any fan la fira del marisc. En una mariscada hi havia bou, cabra, escamarlants i gambes, a més de musclos i escopinyes, doncs tot el marisc era bullit i prou... al final ja no li trobava la gràcia.
Una abraçada.
Manel.
¡qué bien me vendría para hoy , día de fiesta, una centolla de esas de tus fotografías!
Me encantan estos mariscos... son buenísimos
besos y pasa un buen día
A nosaltres ens agrada molt, tant bullit i acompanyat amb maionesa, com amb txangurro, encara que el preparo una mica diferent, però queda molt bo.
Molts petons
no coneixia la diferència entre un i l'altre, tampoc no se dir si he menjat dels dos, jo diria que he tastat el bou...
miro la recepta.
pt!
Efectivament Dolors, com diu Els fogons del pare, la centolla es diu cabra o també cranca.
Dolors, no n'he menjat mai i fins avui que has fet l'apunt no m'ha cridat l'atenció.
Ja t'ho he dit altres vegades però ho repeteixo: tens un bloc molt i molt interessant
Felicitats per la feina
Moltes gracies a tots per ser sempre aquí amb mi....!!!!
Crec que ara faré una mica de "paro" ---
No estic massa inspirada i vull descansar una mica del bloc.
Moltes gracies a tots els que em llegiu i els que em visiteu i no dieu res ...
Moltes gracies a tots per ser com sou i per ferme passar un temps tan bo amb aquest bloc.
Esper-ho tornar aviat amb tots vosaltres ...
Esper -ho tenir algo més a dir de tot aquest mon del peix que faig des de petita i que tan m´agrada i tan m´ha donat a la meva vida.
Una abraçada ben forta a tothom.
Fins aviat....
great seafood. i love it.. especially the mussels.
Publica un comentari a l'entrada