PEIX BLAU

Primer de tot un plat que ha fet la meva amiga virtual ANNA...del bloc " Las buenas migas"
Ha fet la recepta del rap que jo vaig fer el últim post , però molt ben presentat.....i li vaig dir que li treuria al meu bloc ..

Aquest és el plat que ha presenta´t L´Anna al seu bloc.

i ara començem amb el PEIX BLAU..........

El concepte de peix blau al·ludeix essencialment a la proporció de greix en els músculs del peix. El peix blau és un grup de peixos que conté d'un 5% a un 11% de greix mentre que el peix blanc no arriba mai al 5%, podent ser del 0'4%, com és el cas del llucet.
Cal tenir en compte que la quantitat de greix als peixos sol ser més gran a l'estiu i a principis de tardor, tot i que també depèn de l'edat de l'exemplar, de la seva grandària, de l'època de l'any en què ha estat capturat (abans o després de la posta) i de la temperatura de l'aigua.
La quantitat de greix influeix en la coloració i és la raó per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloració externa blava. Aquesta coloració els fa invisibles als depredadors. El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix. Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons.

Alguns peixos blaus són: Tonyina, Tonyina blanca o Bonítol del nord, Sardina, Aladroc/Seitó o Anxova, Sorell, Arenga/Arengada, Cavalla, Bis, Voga, Salmó, Moll, Anguila, Congre, Peix espasa, Llamprea, Verat, Verat d'ull gros,Besuc o Turbot.
El bacallà en salaó es considera, a nivell nutricional, un peix blau ja que el procés de salaó augmenta considerablement la seua concentració de greix.

La carn cuita dels peixos blaus sol ser més fosca que la dels blancs, menys fina i més forta en gust. A la dieta mediterrània són molt apreciats. A l'atlàntica, els peixos blaus de carn rosada, com el salmó o la truita de riu, se solen preferis als típics més preuats a la cultura mediterrània: tonyina, anxova, sardina i verat.
Gràcies als seus greixos el peix blau admet tot tius de cocció: a la brasa, a la planxa, en guisats, com a ingredient en amanides, coques de recapte, pizzes o empanades.

Bé ja veieu que ara és la hora de menjar peix blau......
ja fa un mes que té un gust boníssim....d´ara i fins tot L'Estiu és quan és més bo el peix blau...
Tenim la sort que ni ha molt de blau i de totes les mides i gustos...també de tots preus , perquè hi ha sardina més barata i de més cara....la de la nostra costa sempre és més cara que la que ve de fora , però el gust no té res a veure una de l'altre.....La nostra , la millor ....com no!!!!

MENJAR PEIX BLAU ..............ara el Millor Temps.....

VEDELLA de MAR ....EMPERADOR, MARRAJO...

Fa temps que os volia parlar del emperador , però no trobo massa informació...perquè , no ens acabem de entendre amb el nom segur...Emperador , marraco...o com és diu de veritat??

Emperador i peix espassa ..son el mateix?? no ho se..

Jo avui os presento , el que nosaltres diem ..emperador , que no és el mateix que el peix espassa..del peix espassa , jo os en vaig parlar un altre dia.

 Aquest , és el peix Espassa...

Li diem Emperador , però realment és el marrajo...Molts ho poden confondre amb la tintorera , o amb un tauró....
A la Peixateria ja ens arriba net , ens arriba una rodanxa , que va amb pell i que pot pesar la" rodanxeta" , 8 o 10 kg tranquil·lament...Nosaltres trèiem la pell i ho fem a trossos que després venem a talls..

Viu entre aigües fins als 400 metres de profunditat, tant oceàniques com costaneres, on acudeix per a nodrir-se. Pot ser el tauró més actiu i nedador més potent, saltant freqüentment fora de l'aigua. S'alimenta de peixos que viuen en grans bancs, tals com el verat, sorell i seitons, sense deixar de costat a les tonyines i peixos espasa. És un gran tauró, amb cos fusiforme, esvelt i morro extremadament punxegut. Posseïx cinc grans obertures branquiales, situades per davant de les aletes pectorals. La seva boca és bastant arrodonida i molt llarga. Les seves dues aletes dorsals són molt diferents, la primera és molt gran i la segona tot just visible i distanciada, que arrenca a l'altura de l'angle intern de les aletes pectorals.

 Formes de Presentació en el Mercat Com tots els taurons, la seva carn aquesta pràcticament eximeix de greix, és de color blanc, escàs sabor, el que obliga a realitzar una cuina adequada a aquestes circumstàncies. Funciona molt bé a la planxa, en rodanxes fines, ocasionalment adobat. És bona matèria primera per a ser trossejada en petits tacs, adobada i en fregit profund.

.El marrajo o mako és un tiburon de 4 metres de llarg. El seu color és de blau indigo pel dors i blanc pel ventre, les dents d'aquest tiburon són aguts allargats i orientats cap a atras, fins i tot es veuen cuado l'esqual tanca la boca. Com el seu cosí de 9 metres, el gran tiburon blanc, el marrajo té un musell conico i els lobulos superiors i inferiors de la cua són gairebé simetricos. Els makos tenen una carn molt benvolguda i estan sent afectats per la pesca excessiva. Aquests són els taurons mes rapidos, arriben a 35 kilometros per hora i a donar salts de 6 metres d'altura.

Emperador o marrajo amb salsa de tomàquet..
Primer , posar una mica de sal .
Posar la planxa ben calenta i marcar.
Fer la salsa de tomàquet com vosaltres esteu acostumats a fer-ho...Quan ja quasi bé esta , si posa el emperador i és deixa uns 5 minuts més.
Si voleu , hi podeu posar una picada...

 Fet per la Virtuts...
Moltes gacies per la foto...

PILOTA DE PEIX

El concepte de peix blau al·ludeix essencialment a la proporció de greix en els músculs del peix. El peix blau és un grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix mentre que el peix blanc només en conté un 2%. La quantitat de greix influeix en la coloració i és la raó per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloració externa blava. Aquesta coloració els fa invisibles als depredadors.
El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix.
Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons.
Gràcies als seus greixos el peix blau admet tot tius de cocció: a la brasa, a la planxa, en guisats, com a ingredient en amanides, coques de recapte, pizzes, empanades... Les diverses formes de cuinat no afecten els àcids grassos omega-3 però sí que influeixen en la digestió. A la planxa, a la papillota, al forn o bullit la digestió és més ràpida.

La tonyina, tonyina vermella, tonyina roja o tonyina d'aleta blava (Thunnus thynnus)^[ és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes. La forma juvenil es denomina golfàs.

Es troba a l'Atlàntic occidental (des del Canadà, el Golf de Mèxic i el Carib fins al Brasil i Veneçuela) i a l'Atlàntic oriental (des de les Illes Lofoten -Noruega- fins a les Illes Canàries i Mauritània, incloent-hi la Mediterrània i el sud de la Mar Negra). També n'hi ha una població a Sud-àfrica.

La tonyina és un peix blau que es consumeix fresc o en conserva. La seua carn és ferma, agradable al paladar i nutritiva. Conté olis omega-3 molt importants per a una nutrició equilibrada.

PILOTES DE tonyina

Peix Blau ,

per 4 persones
750gr. de peix balu , el que vulgueu sense espina.
Una llesca de pa
Un all
dos rovells  d´ou
El suc de mitja llimona
200gr de farina
Uns brots de julivert i fonoll frescs.
Una tassa d´oli d´oliva
Pebre bò i sal.

Preparacio

Netexeu el peix , sense espines.poseu-lo a coure amb una tassa i mitja d´aigua bullent amb sal.Quatre minuts de cocció i traieu-lo. Reserveu el brou colat.
Amb el peix net d´espines , si agrega el pa, banyat i premut , i un rovell d´ou .El julivert i el fonoll, net i picat .L´all pelat i picat molt petit. Poar-hi sal i pebre , fer boletes i enfarinar-les.
Fregiu-les amb oli molt calent i i ja és poden posar amb una mica d´oli i caldo de peix que bullin una mica.
Si voleu s´hi posa un rovell d´ou i una mica de llinona.
és poden acompanyar amb patates fregides.

També és pot fer , amb peix blanc ...amb el que més os agradi..

Bonítol, peix blau

Aprofito , aquest post , per dir-vos...

BON NADAL I BON ANY 2010

Jo ara , tinc molta feina a preparar per vendre ,però no se si vendré res....je,je,

Fins l´any que ve

Dedico aquest Post a tot aquell que com jo tenen colesterol...Ara aquest moment , el peix blau va molt bé , per aquesta malaltia.
Els peixos Blaus

Pertanyen a aquest grup aquells peixos que tenen un índex de greix del 5% com a mínim que a l´estiu arriba com a m`xim fins el 30%
Aquest tipus de peix viu prop de la superficie de la mar i , com que fa grans desplaçaments , la musculatura ha de treballar intensament i necessita molta irrigació de sang , per la qual cosa augmenta la reserva de greixos , per poder -la fer servir en els llargs viatges. Tot i amb això , després de l´època de reproducció i de desovament , el greix de l´animal disminueix.com a característica important a l ´hora d´identificar-los , tenen el llom de color blau o verdós.
Els greixos del peixos ens aporten uns compostos amb una activitat que fan que la nostra sang sigui menys espessa i s´amiori la possibilitat d´obstrucció dels vasos sanguinis.Els greixos dels peixos blaus fan disminuir l´índex de colesterol a la sang.
Cal recordar que el peix blau de Tarragona està considerat un dels més bons del món , si no el millor ( té denominació de qualitat)
David solé.

Bonítol

El Bonítol pertany a la família de la tonyina i es caracteritza per unes bandes obliqües de color negre sobre un fons platejat situades als costats.
Aquest peix no té escates i és molt popular .la carn és saborasa però una mica greixosa, cosa que fa que sigui una mica més fina.

La Millor época per el peix blau , és la primavera i el estiu.
Es pesca amb els arts de la llum , l´arrossegament , el pelangrs i també el curricà.

Bonítol en oli

Un cop tinguem el peix sense espines ni pell , es pot coure de dues maneres , al vapor o bullit en aigua i sal.
( jo al vapor no li fet mai , jo sempre el faig bollit i em queda molt bo)
Una vegada fet és treu de l´aigua i és posa amb pots amb oli d´oliva , pebre en gra i si volem , amb alguna herba aromàtica com el llorer.
taparem els pots i per fer-los el buit els haurem de submergir totalment en una olla amb aigua i els deixarem bullir durant mitja hora .D´aquesta manera allargarem molt la conservació d´aquest bonítol.

És una bona cosa per fer quan esta bé de preu .Amb la tonyina es pot fer el mateix.
Si ho feu així no comprareu mai més llaunes de tonyina , així queda molt més bo. Amb pa amb tomàquet , amb un amanida i amb tot el que vulgueu

Fina aviat i que os vagi tot molt bé.

Peix espasa

Neda a mar oberta de 0 a 800 m de fondària. Generalment solitari, de vegades en petits grups. Efectua migracions. S'alimenta de peixos que formen moles, i també de crustacis i calamars. Es troba a tot el món en aigües tropicals i temperades.
Carn molt apreciada. Es pesca amb palangres de superfície, soltes, curricà, arts d'arrossegament, encerclament, arts de platja, tresmalls, línies de mà, canya i arpons. També s'usa l'oli del seu fetge. Talla mínima legal de captura: 120 cm des de la punta del maxil•lar inferior a l'extrem posterior del radi més petit de l'aleta caudal.
Cos robust, allargat i cilíndric. Musell acabant en un rostre amb espasa, llarga i aplanada. Aleta caudal en forma de mitja lluna. Cos sense escates, als adults. Color negre marronós al dors i costats, que s’aclareix progressivament fins al ventre.

Peix espasa amb parrillada de verdures i pernil Ibèric

els ingredients

4 talls de peix espasa, 1 pastanaga, 1 tomàquet
1 carbassò, 1 albergínia , 4 espàrrecs verds, 1 fulla de llorer , 1 gra d´all, 6 mongetes tendres
4 talls de pernil, oli d´oliva i sal marina.

La preparació.

Posar una mica de sal al peix i marcar-lo a la paella antiadherent.
Posar el peix a una plata de forn i  reservar .
Fer el mateix amb les verdures amb una mica d´oli.
Un cop semicuites col-locar-les a sobre el peix fent un munt.
Introduir tot al forn durant 8 minuts a 160 º.
Tirar una mica de sal per sobra.
Col-locar un tall de pernil a sobra les verdures i tirar-hi una cullerada d´oli d´oliva calent fet amb el all i el llorer en un cassó.

LLampugues

Aquesta foto l´hi treta d´Internet.

Aquest és un post dedicat a la meva amiga XISCA, que si no hagués sigut per ella , jo no sabria que existissin les llampugues.
És pescan ara a la tardor igual que el Calamars i les Orades .

Tot i que va ésser pescada i consumida tradicionalment arreu de la zona costanera de les Balears i del País Valencià, actualment només és un peix comercial a Mallorca.
A Eivissa i a zones costaneres d'Alacant només és menjada per la gent que la coneix. La llampuga pot ser un dels ingredients de la sarsuela de peix.
Aquest peix forma part també de la gastronomia tradicional de Malta i d'altres llocs de la Mediterrània. Comparat amb altres peixos oceànics de talla similar la carn es relativament tova. Té molt bon gust, tant bullida com a la planxa o a la brasa. Es pot tallar en filets grans i es fàcil de treure les espines abans de cuinarla.
És un peix ideal per bullir car produeix un brou de sabor molt agradable, apreciat en gran mesura a la cuina de diversos països asiàtics.
Pot assolir quasi els 2 m de llargària total amb un pes de 30 kg.
Cos allargat i deprimit lateralment amb l'alçada màxima al cap.

Greixonera de llampuga amb pebres

Ingredients per a 4 persones: 1 llampuga sencera
2 quilos de patates
1 quilo de pebrots vermells
2 quilos de tomàquets madurs
Oli d'oliva
Una mica de sucre
Farina Sal i pebre

Preparació:

En primer lloc, vam tallar la lampuga en rodanxes, rebutjant el cap. Salpebrem el peix i ho reservem. Tallem les patates en rodanxes molt fines i les fregim en abundant oli, a foc lent, i les retirem quan estiguin orades. Repetim la mateixa operació amb els pebrots, els tallem a trossos i els fregim fins que estiguin molt fregits. D'altra banda, per a fer la salsa, vam trossejar els tomàquets (sense pelar), i els posem en una paella amb un poc d'oli a foc lent. Salpebrem i afegim una cucharadita de sucre, per a llevar l'acidesa del tomàquet. La salsa estarà llista en uns trenta minuts; si veiem que reduïx massa, vam afegir un chorrito d'aigua. Quan la retirem del foc, hauríem de passar-la pel xinès, per a rebutjar la pell, i d'aquesta manera ens quedarà una salsa fina i tamizada. Finalment, vam fregir el peix en una paella amb abundant oli, i ho traiem quan estigui bé doradito. Per a servir, vam col·locar en una cassola de fang (greixonera en mallorquí) les patates fregides, damunt el pebrot i sobre aquest el peix, encara calent. I finalment, afegir- hi la salsa de tomàquet quan estigui bé freda.

 Pebres vermells farcits de llampuga  

Ingredients:  
12 pebres vermells mini ( en el seu defecte 4 normals)    
2 llampugues  
1 paquet d'algues seques 
300 g de salsa de soja 
100 g de vinagre d'arròs 
2 albergínies
1 tomàtiga d'ensalada
1 ceba
Farina
200 g de llet
oli d'oliva i Sal

Elaboració:

Feis filets i llevau les espines de les llampugues.
Posau-les a marinar amb la salsa de soja i el vinagre d'arròs devers 4 hores; un cop marinat, ho treis i ho reservau.
Pelau ieliminau les llavors de les tomàtigues i tallau-les en daus.
Posau els pebres al forn amb una mica d'oli d'oliva en una palangana i les albergínies en una altra a 170º C. Els pebres 12 minuts i les albergínies 20 m.
Pelau els pebres i les albergínies i capolau-les amb una mica d'oli d'oliva fent una crema fina.
Posau-hi sal a gust i resevau-ho.
En un bol posau a hidratar les algues seques devers 10 minuts. Una vegada colades, mesclau-les amb la lampuga tallada en quadradets i la tomàtiga amb una mica d'oli d'oliva. Farciu els pebres.
Tallau els anells de ceba molt finets i deixau-los en remull amb la llet devers 10 minuts. Colau-los, enfarinau-los i fregiu-los en oli molt calent. Posau-los sobre paper absorvent per treure un excés d'oli. Per muntar el plat, posau una base de salsa damunt els pebres: tres per ració i un bon grapat de ceba sofregida.
Aquesta recepta és de la TV de Mallorca , li treta d´Internet.

i la meva amiga Xisca m´ha deixat aquesta canço:
"Ja vénen els mariners, però no duen llampugues, més que dues de menudes.
És senyal que hi ha poc peix”. ..........

El TAURÓ o TINTORERA

Os en recordeu del Tauró que vaig fer dies enrere???
Dons bé , el vaig vendre al  JORDI GARCIA , fotògraf de la revista Descobrir Cuina .
Li vaig demanar si em podia enviar les fotos i també m'ha donat la recepta.
Totes les fotos i la recepta son d'en JORDI GARCIA.
Moltes gracies Jordi.

Tintorera amb patates i pèsols 

Temps de preparació: 45 min.
Ingredients (Per a 4 persones):
1 kg de tintorera
1 ceba ,2 dents d'all
1 tomàquet ,300 g de pèsols
2 patates ,3 dl d'aigua
6 cullerades d'oli d'oliva
Sal  i Pebre
Per a la picada: 
1 dent d'all
5 ametlles torrades
1 llesques de pa torrat o fregit
1 cullerada de julivert picat
Preparació
1 Eliminar el cap i la cua del peix, tallar-lo en rodanxes i rentar-lo bé eliminant totes les vísceres.
2 Pelar la ceba i l'all i picar-los. Tallar el tomàquet per la meitat i rallarlo.
3 Mentre, salpebrar les rodanxes de peix i daurar-les en una cassola baixa amb la meitat de l'oli.
Apartar i reservar.
4 En la mateixa cassola, afegir l'oli restant i ofegar la ceba i l'all a foc molt suau fins que comenci a prendre color. Incorporar el tomàquet i guisar un parell de minuts més. Afegir les patates trossejades, els pèsols i l'aigua, salpebrar i deixar coure tot junt uns 10 minuts. Afegir les rodanxes de peix i cuinar tapat 5 minuts més. 5 Preparar una picada amb l'all, l'ametlla i el pa torrat i el julivert i agregar-la al guisat movent la cassola perquè s'integri. Deixar reposar 5 minuts abans de servir.

Recepta i fotos Jordi Garcia.

PEIX TAURÓ

No os voldria  espantar pas, però crec que os pot agrada molt... veuré aquest peix fora del mar , aquest només pesa 2 kg i 500 gr. no ha pogut ferse gran...
Els que pesan 500 kg  no els portem a la botiga , tenen les dents massa grans i costen molt de tallar amb el nostra ganivet........je, je,
Els taurons són peixos que presenten esquelet cartilaginós. Respiren a través de 7 o 8 brànquies.
Inclou unes 470 espècies repartides en més de 80 gèneres de la infraclasse Neoselachii.
Hi ha alguns taurons que no ens semblen taurons a causa de la seva conformació especial, però sí que ho són com: el tauró martell, llunada o cornaïlla, el porc marí, l'àngel, el peix serra i el peix guitarra. Se sap que els taurons van aparèixer al planeta Terra durant el període anomenat Devonià, fa uns 300 milions d'anys i han viscut fins avui amb pocs canvis pel que fa a la seva estructura original.
Tenen la pell coberta per denticles dèrmics que els donen un aspecte molt aspre.
Disposen d'entre 5 i 7 cavitats branquials a cada costat del seu cos.
Els ulls estan disposats lateralment, la boca es troba en posició ventral i té moltes dents i molt esmolades. Quan cacen, sovint perden algunes d'aquestes dents, però són substituïdes ràpidament per unes altres de noves.
Gràcies a les investigacions dutes a terme en els darrers anys se suposa que arriben a viure uns 30 anys, en llibertat.
La majoria de taurons són ovovivípars. Això vol dir que els ous es desenvolupen dins la mare i que neixen quan les cries ja estan totalment formades. Hi ha, però, espècies que són ovípares i d'altres que són vivípares.
La dieta dels taurons és molt variada i generalment carnívora. Mengen peixos, tortugues o crustacis. Alguns s'alimenten d'invertebrats i de plàncton.
Són bons nedadors i poden aconseguir grans velocitats, com el gran tauró blanc que arriba als 60 km/h.

Suquet de Tauró amb llagostins

els ingredients

4 talls de peix
4 cloïsses
4 llagostins
2 tomàquets madurs
4 patates
una picada com vosaltres la feu sempre.
2 cullerades d´all  i oli negat
1 got de vi blanc
fumet de peix
sal i oli d´oliva

la preparació

Pelar i tallar els tomàquets , pelar i tallar les patates.
Posar una cassola amb oli d´oliva a escalfar i saltar les patates i també el tomàquet.
Afegir -hi el vi blanc .Deixar que reduexi durant 2 minuts.
Abocar el fumet , esperar que arrenqui el bull un altre cop i abaixar el foc perquè les patates es coguin sense
desfer-se.
5 minuts més tard ja es poden afegir el tauró i els llagostins i un polsin de sal.

Quan les patates estiguin cuites , afegir-hi l´all i oli negat , que quedi tot ben repartit.
Bon Profit.

SALMÓ MARINAT

El salmó és un peix importat, ja que ens arriba d'altres països, principalment d'Europa i països nord-americans, majorment ho trobem congelat. El salmó sens dubte és un peix tan famós, que se li coneix en tot el món. Els plats més famosos i reconeguts es troben fet a força d'aquest peix, a la graella, a la planxa, al forn o qualsevol mètode de cocció és ideal. El salmó és un peix que va del riu al mar , la seva forma de nedar és rigué dalt vol dir en contra del corrent i és majorment la dieta d'animals com els óssos que sens dubte és el seu plat fort.

Però ara per la seva gran demanda i pel lamentable fet que s'està quedant en extinció, són criats majorment en piscigranjes.

El salmó és un peix que habita en aigües salades, encara que podria reproduir-se en l'aigua dolça. Pertany als cridats "peixos blaus", que són aquells peixos que es caracteritzen per tenir un alt contingut de salmó: important font de Omega 3 i nutrients esencialesjido adiposos, per la qual cosa se'ls sol anomenar també "peixos grassos". La seva grandària pot variar depenent l'espècie, podem trobar exemplars de poc pes i grandària, fins a alguns de més de 40 kg i més de 1.5 mts. de llarg. El salmó és un aliment que representa una font vital de nutrients entre els quals destaquen un important percentatge d'àcids grassos .
La Recepta
Treure les espines i neteixar-lo bé.
Ingredients , 1 Filet de Salmó de 1 Kg, 500gr de sucre, 500gr. de sal, 2 llimones, pebre negre i Fines herbes.
Preparació.

Un cop net i desespinat el podem regar amb el suc de les llimones i repartir-hi per a sobre el pebre picat, la pell te que estar a sota.

Després dins una palangana de plàstic posarem una capa de sal i sucre bar reixat , i a sobre d'aquesta capa posarem el filet del peix ( amb la pell per a avall). Cobrirem el peix amb les herbes picades i taparem tota la preparació amb la sal i sucre restant.

Deixar marinat un parell de dies dins la gelera i després ne teixar be el peix per retirar-li totes les herbes i la sal.

Ja esta llest per menjar. 

BON PROFIT

AMANIDA DE PEIX BLAU,ALLS TENDRES i PA TORRAT

Peix blau

Peix blau o gras: peix que té una elevada proporció de greix a la seva carn. Conté 5g de greix per 100g de peix.

Són peixos blaus: sardina, salmó, bonítol del nord o tonyina blanca, seitó, verat, verat d’ull gros, castanyola, sorell, llobarro, besuc (aquests dos últims són els que tenen el contingut més baix en greix del grup)*.

El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix.

Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons.

Els ingredients

assortiment d´enciams
16 filets de seitó o sardina, o be tonyina.
16 llesque tes de pa.
4 encenalls de pernil serrà.
16 tiges d´alls tendres
sal
pebre, oli d´oliva i ciboulette.

La preparació
En el centre del plat fer-hi un bouquet amb la barreja d´enciams.
En una paella fregir el peix i reservar en un paper assecant,
Per una altra banda , en un wok o paella posar a escalfar abundant oli afegint-hi els alls tendres i un cop enrossits , retirar.
En el mateix oli fregir els encenalls de pernil i les llesque tes de pa fins que quedin torrades.
Per finalitzar l´amanida , en primer lloc col·locar el peix fregit sobre el boquet d´enciams .
A continuació disposar les llesques de pa, els alls i el pernil i guarnir amb una mica de ciboulette i un raig d´oli d´oliva.

Pertany a la cuina de port perquè els antics pescadors de peix blau preparaven aquest plat per esmorzar amb part del producte recollit a primera hora : hi afegien uns alls tendres i unes mi gas com a guarnició.
Amb una mica d´amanida i un porró de vi fresc s´obté un àpat saborós que ens convida a fer una passejada pel passat.

La cuina de la Barceloneta, Quim Marqués.

Xips d´espines d´anxoves amb tomàquets de Montserrat.

Quan tingueu les anxoves fetes que os vaig ensenyar en el post
Pa d´olives amb anxoves fetes a casa
desprès els hi trèieu l´espina i la reserveu.
El seitó o anxova amanit amb oli d´oliva i si voleu pebre.
Les espines les feu d´aquesta manera:
Ingredients
200g d´espines d´anxoves, oli de gira-sol o d´oliva 0´4 per fregir( jo no vull fer propaganda , però jo per fregir faig servir Borges 0´4)
la recepta és d´en Quim Marqués, ell diu farina del puerto de Santa María, però jo faig servir la que te el meu marit per fer el pa, o sigui farina Blanca de forner, vosaltres feu la que os vagi bé.
4 tomàquets de Montserrat
oli d´oliva.

La preparació
Enfarinar les espines amb l´ajuda d´un sedàs o escorredor de plàstic; és important que quedin ben separades .Per fregir-les hi posem oli de gira sol , perquè després no el podrem re utilitzar.
Posar al foc una paella amb l´oli fins que aquest estigui ben calent ( 180º) .Començar a fregir les espines sense sal ja que són molt salades .Deixar que quedin bastant fregides i cruixents .
Retirar-les en un paper assecant per tal que absorbeixi l´oli sobrant.
Tallar els tomàquets per la meitat i servir-los amb les xips repartides per sobre.
En pocs minuts s´obté un aperitiu original que tant es pot tenir fet i menjar fred, com fer-lo al moment i servir-lo calent.
Les podeu preparar com aperitiu, ben cruixents és un plat que sorprèn i agrada a tothom.

Jo tinc clientes que ho fan amb les espines del seitó, desprès hi posant sal perquè el seitó abans de ser anxova no en porte.
Ara quan hi acabat de fer el post , m´hi posat a mirar una mica per Internet per si trobava una espina , hi trobat que fa un any el meu quasi amic sense coneix ens Manel de( Cuinar és Generós)
va fer un post de espines cruixents de seitó, no d´anxoves com el meu.
Podeu clicar en Manel i comparar, si voleu.

Escabetx suau de verat

Verat
Com tots els productes que ens ofereix la natura, el peix de platja té una temporada concreta.
els productes de les barques com els dels mercats canvien de color segons la mercaderia recollida.Sempre s´ha de comprar peix de temporada per assegurar l´èxit del plat, sense tenir po de cuinar peixos poc coneguts que poden oferir agradables sorpreses al paladar.
Ara ja fa dies que os dic que estem a la temporada del Peix blau, i el Verat esta amb plena temporada.

El verat (Scomber scombrus), sovint anomenat cavalla al País Valencià, és un peix teleosti que pertany a la família dels escòmbrids, ordre dels pisciformes. Abunda al Mar Mediterrani i a l'Oceà Atlàntic.

S'alimenta d'altres peixos de mida petita, crustacis i mol·luscs. En temps d'hivern, el verat roman a uns 170 metres de fondària mentre que amb el bon temps solen agrupar-se en bancs molt nombrosos i pujar a la superfície. Una femella pot pondre entre 200.000 i 400.000 ous que eclosionen al cap de pocs dies.

El verat és un peix ideal per fer a la planxa. Després de treure el cap, s'obre el verat al llarg de l'espina i s'aplana. Al moment de servir es posa una mica d'all i julivert picat per sobre. El verat a la planxa es menja normalment acompanyat d'escalivada o de verdures i d'un bon pa.^[1]

El verat també es un bon peix per fer en escabetx, a l'igual que la tonyina i les sardines. A la brasa es pot menjar tal com és, macerat o com a coca de verat a la brasa.

Avui farem el Verat amb Escabetx dedicat a L´ANGELES

els ingredients.

4 filets de verat , que os ho pot fer la peixatera-er, 1/2 carbassó o bé porro( el meu amic Kike de la Cuina vermella, l´hi agrada més el porro.), 1/ pastanaga, 1 branca de romaní, 1 gra d´all, 200cl d´oli d´oliva, 1 cullerada de vinagre de poma o de mel i sal.

la preparació.

tallar el carbassó i la pastanaga en rodanxes d´1 cm aprx.Trossejar els filets de verat en daus de 2/2 cm.

En una cassola al foc posar l´oli , un pessic de sal, el vinagre , les verdures, la branca de romaní i l´all.La cocció ha de ser suau.

Passats 3 m. durant els quals la cassola ha de fer xup-xup, apagar el foc i afegir el peix, que amb l´escalfor de l´oli quedarà cuit al punt i melós en pocs m.

Servir tebi.

Aquesta no és la recepta del típic escabetx amb pebre vermell, però resulta molt gustosa.

Recepta de Quim Marqués

Pa d´olives amb anxoves fetes a casa.

Laladroc o seitó és un peix blau, és a dir, un peix gras. En concret, posseïx uns 6 grams de greix per cada 100 grams de porció comestible, encara que no és un dels peixos més grassos -les sardines, la tonyina o el salmó posseïxen un contingut gras superior-. El greix present en els peixos blaus és rica en àcids grassos omega-3, que contribuïxen a disminuir els nivells de colesterol i triglicéridos plasmáticos i a més augmenten la fluïdesa de la sang, el que prevé la formació de coàguls o trombos. Així mateix, l'aladroc és una excel·lent font de proteïnes d'alt valor biològic, igual que la resta de peixos.
Els aladrocs ( seitons) posseïxen el privilegi de ser els protagonistes d'alguns dels plats més populars del país. En moltes comunitats, l'aladroc forma part de la gastronomia de la regió.
En cada racó, l'aladroc té nom propi: bocarte a Cantàbria, anxova al País Basc, seitó a Catalunya i aladroç en la costa llevantina i Balears. En el País Basc és típic servir els aladrocs en cassoles de fang amb un toc de guind illa o elaborats al pil-pil. En la costa mediterrània abunden en els menús els aladrocs en vinagre, i a Andalusia, els exemplars de menor grandària es fregeixen i formen part d'una bona ració de "pescaíto fregit". No poden faltar les anxoves en salazón, de qualitat excel·lent, tant les elaborades en la costa cántabra (Cantàbria i País Basc) com les de la costa Brava, on destaquen les anxoves de L'Escala. De qualsevol manera, els aladrocs són un dels aperitius estiuencs més benvolguts i s'acompanyen d'un got de bon vi blanc, fi o camamilla, o d'una cervesa fresca.
Aladrocs o Seitons al pil-pil: A foc lent en oli d'oliva, sobre el qual s'han fregit uns alls. La clau per a lligar la salsa està a coordinar el moviment de la cassola i donar-li un toc de julivert picat.

Pa d´olives obert i torrat amb oli d´oliva i amb anxoves fetes a casa i també hi podem posar escalivada per sobra del pa i a sobra de la escalivada i posarem les anxoves.
Primer de tot tenim que tenir aquest Pa fet amb olives negres que fa el forner que jo conec bastant bé.El fan amb olives negres del Aragó i l´hi treuen el pinyol.
Desprès tenim que tenir unes anxoves que poden ser de ¨l´escala "que tenen molta anomenada però jo os ensenyaré de fer-ne a casa i amb una mica de paciència queden bonís simes.
Primer comprarem seitó, si pot ser que sigui de la nostra costa i Grosset.( ara es el millor temps per el peix blau). Ja sabeu que el seitó és converteix amb anxoves, oi?
Anxoves, fetes del Seitó

És pot treure el cap i la tripa o no, com vosaltres vulgueu.Hi ha qui ho fa amb el cap i també hi ha qui ho fa sense cap.
Ingredients
Teniu que tenir sal grossa , seitons i grans de pebre.
Un recipient de vidre o fang amb tapadora.
Preparació.
Al fons hi posarem una base d´un dit de sal i uns granets de pebre negre, al damunt un pis de seitons, després un altre pis de sal amb uns granets de pebre d´un dit de gruix, més o menys, al damunt un altre pis de seitons, i així fins arribar quasi a dalt de tot i acabar amb un pis de sal.Ho posarem a la nevera i l´endemà ho traurem i ho destaparem, podrem observar que ha minvat i ha aparegut líquid.Cap problema, haurem de tornar a fer tants pisos de sal i seitons com puguem fins arribar quasi a dalt de tot.Ho taparem un altre cop i després de dos mesos o dos mesos i mig, segons com siguin de grossos els seitons, ja estaran llestos per poder tastar les anxoves.

Com més gros sigui el seitó millor, les anxoves quedaran més maques.És important que cada cop que fem un pis el premsem una mica.
Les anxoves es fan quan el seitó est molt gros i maco i va bé de preu.
Cada un les fa quan vol i l´hi va bé.

El seitó tots sabeu que és un altre dels grans peixos blaus.Igual com la sardina, el seitó proporciona molts avantatges al nostre cos.
Els millors mesos són el maig , el juny i el juliol.Se sol pescar amb l´art de l´encerclament o teranyina, encara que amb l´arrossegament també en treuen molts exemplars.
David Solé

Així queda el seitó quan és converteix amb anxova i desprès el netegem l, hi trèiem la sal i el posem amb oli per fer-lo a qualsevol plat.
La foto és de l´anxova de l´Escala

Peix Sabre o Cinta

Els regalecos o peixos rem o peixos sabre (família Regalecidae)
Són un grup de dos gèneres de peixos lampriformes d'hàbitat marí, que poden trobar-se en totes les regions temperades i tropicals del globus. Un peix rem, cridat científicament Regalecus glesne és el peix ossi més llarg mai albirat, arribant a els 11 m de longitud. Els peixos rem són prims i aplanats. Tenen boques petites i protuberantes, sense dents visibles; el cos aquesta lliure d'escates, tenint en el seu lloc una coberta de guanina de color platejat i consistència viscosa. L'aleta dorsal és vermella o rosada, de gran grandària, naixent just sobre els ulls i arribant a la cua. Arriba a tenir 400 espines, de les quals la primera dotzena està allargada, formant una distintiva i vistosa cresta motejada de vermell. Les aletes pélvicas tenen també adorns semblants; les pectorals tot just presents, i la anal i cabal marcada ment reduïdes o absents del tot. La forma de les aletes pélvicas, que recorden rems, és probablement l'origen del seu nom.
El sabre, Sable o cinta és un peix blau i molt gustos.
Sabre, Sable o Cinta amb ceba tendra, espàrrecs verds i botifarró negre.
els ingredients
4 tallsde sabre de uns 160g .
4 cebes tendres, 12 espàrrecs, 1 botifarró negre, 30 g. de pinyons
oli d´oliva i sal.
la preparació
Tallar la ceba a la juliana i trossejar els espàrrecs.
En una paella saltar la ceba fins que s´estovi.Afergir-hi els espàrrecs i saltar el conjunt.
Tirar els pinyons i el botifarró a la paella i anar-ho saltant fins que el botifarró es desfaci.
En una planxa o paella ben calenta coure el Sabre prèviament salat amb un rajolí d´oli d´oliva.
Per el muntatge del plat, col-locar una base del saltat de ceba, espàrrecs i botifarró, i posar el tall de Sabre a sobra.

Avui os presento aquestPa, que per aquest plat és ideal.Pa de tradició de 48 hores.
Aquest Pa est, per tots aquells que gaudim menjant pa , o sigui per els que som panarres!!
No tothom te la sort de puguer tenir aquest Pa aprop

"Migas" amb sardines de la costa

Encara que jo no soc de la terra a on és fan les Migas, n´hi sentit a perlar molt i també n´hi menjat , però mai n´hi fet, consider-ho que per fer aquest plat tan especial és te que ser de la terra.
De la sardina , ja en vaig perlar a:
http://dolors-elspeixos.blogspot.com/search/label/Sardines
Les "migas"molles són d'aquests plats que cadascú elabora de diferent forma. En cada zona és típic o comú fer-les d'una o altra manera, però hi ha una mica que és igual en tots els llocs, en tots els hacedores de molles i en tots els seus comensals, les molles es comparteixen, es mengen amb els amics, amb la família, aquesta recepta de molles de pa és un plat que es gaudeix en comunitat.
Migas, Mollas amb sardina de la Nostra Costa

Ingredints:
Un pa gros que sigui fet de dos o tres dies enrrera.
Pebrot verd
sardines
aigua i sal.
alls
elaboració
En primer lloc trossegem el pa i ho humitegem, ha de quedar mullat del tot però no xopat. Posem una paella al foc amb l óli fregim els alls sencers, una vegada fregits els traiem escorreguts i reservem, fregirem en el mateix oli els pebrots trossejats ,els treurem i fregirem les sardines enfarinades amb una mica més d óli una vegada fetes les treurem del oli i les reservarem.
Afegim llavors el pa, salem i desfem les molles, això és, amb el foc no molt fort, les anem movent amb ajuda d'una rasqueta, fins a transformar la pasterada de pa mullat en petites boles de pa cuit. Aproximadament 40 minuts després les molles estaran, les apartem del foc , barregem els alls, els pebrots i les sardines, i ho presentem a taula.És pot menjar tot junt i també separat com vulguem.

Hamburgueses de tonyina.

Peix blau
A partir del març,el peix blau comença a ser bo, molt bo.Tenim molts tipus de peix blau com pot ser:la sardina, el seitó , el verat, el sorell encara que també ni ha de blanc de sorell.També tenim com a blau la tonyina el emperador o peix espasa,salmó,bisos,melva..moll o roger,anguila, congre,
Llobarro,Turbot, bonitol, castanyola.
El concepte de peix blau al·ludeix essencialment a la proporció de greix en els músculs del peix. El peix blau és un grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix mentre que el peix blanc només en conté un 2%. La quantitat de greix influeix en la coloració i és la raó per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloració externa blava. Aquesta coloració els fa invisibles als depredadors.
El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix.Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons.
Es pot consumir fresc, congelat, en salaó o en conserva, però, en qualsevol cas, és font de proteïnes, vitamines (A, D, B12), minerals (iode, ferro, fòsfor, magnesi, calci) i greixos insaturats (oleic, linoleic i omega 3). Els àcids grassos omega 3 redueixen els nivells de triglicèrids a la sang, disminueixen la pressió arterial i el risc de trombosi i augmenten la vasodilatació arterial.Per això es recomanable menjar peix blau dos cops per setmana. S'aconsella especialment a les dones que han arribat als 40 i es desaconsella a les persones amb nivells elevats d'àcid úric.Gràcies als seus greixos el peix blau admet tot tius de cocció: a la brasa, a la planxa, en guisats, com a ingredient en amanides, coques de recapte, pizzes, empanades... Les diverses formes de cuinat no afecten els àcids grassos omega-3 però sí que influeixen en la digestió. A la planxa, a la papillota, al forn o bullit la digestió és més ràpida.
El bacallà en salaó es considera, a nivell nutricional, un peix blau ja que el procés de salaó augmenta considerablement la seua concentració de greix.La quantitat de greix als peixos sol ser més gran a l'estiu i a principis de tardor, tot i que també depèn de l'edat de l'exemplar, de la seva grandària, de l'època de l'any en què ha estat capturat (abans o després de la posta) i de la temperatura de l'aigua.

La tonyina
Avui faré una recepta amb tonyina que queda bonís sima
Hamburgueses de Tonyina fresca amb tomàquets, olives i pinyons.
els ingredients
400 g. de tonyina fresca,la ventresca o sorra és la més greixosa o sigui més gustosa.
1/2 ceba,!/2 branca d´api.
1 cullerada de mel, 50g.de pinyons.
50g. d´olives negres d´Aragó.
2 tomàquets madurs
2 gots d´oli d´aromes.
1 cullerada de vinagre de xerès.
sal grossa.
la preparació.
Escaldar els tomàquets en aigua bullent durant 30 segons.Retirar la pell i les llavors.
Tallar els tomàquets en dauets per posar-los a confitar en un cassó amb abundant oli d´oliva, els pinyons i les olives negres ja sense pinyol.El foc ha de ser fluixet.
Quan arrenqui el bull retirar del foc i afegir-hi el vinagre.
A banda, passar la tonyina per la picadora; la ceba i l´api, també.
Treballar la massa amb les mans incorporant-hi la mel.
Donar forma a les hamburgueses.
Reservar a la nevera.
En una paella antiadherent a a la planxa mateix, amb un rajolí d´oli marcar les hamburgueses volta i volta, de manera que la part de fora quedi cuita però l´interior es mantingui vermellós.
Per finalitzar, tirar uns cristalls de sal grossa per sobre les hamburgueses i unes cullerades de l´oli confitat.Aquesta recepta és del Quim Marqués

Faré una recepta amb Castellà per la meva amiga Su que es de conca i diu que tenen poc peix i que es molt car.L´hi faré amb castellà perquè encara que tenim traductor a vegades no va bé del tot, i jo per la edat que tinc vaig estudiar amb Castellà i en se una mica més que català.

BONITO CON TOMATE, tambien puede ser atun, lo que os guste más.
INGREDIENTES:
Para 4 personas

• 1 kg de bonito del norte, 1 cebolla pequeña, aceite de oliva, 1/2 k de tomate fresco triturado.

• Harina, 1 cucharada de azúcar y sal.
  

PREPARACIÓN:
Se enharinan las rodajas de bonito y se fríen en la sartén en aceite bien caliente.
En una cazuela de barro, se dora la cebolla bien picada y se añade el tomate con la cucharadita de azúcar y un poco de sal, dejándole cocer a fuego lento durante 20 minutos.
Para finalizar se incorporan las rodajas de bonito a la cazuela y se deja hervir durante 10 minutos, también a fuego lento.
Todo esto se puede hacer con el bonito o atún crudo , osea sin freirlo antes.