Fa temps que os volia parlar del emperador , però no trobo massa informació...perquè , no ens acabem de entendre amb el nom segur...Emperador , marraco...o com és diu de veritat??
Emperador i peix espassa ..son el mateix?? no ho se..
Jo avui os presento , el que nosaltres diem ..emperador , que no és el mateix que el peix espassa..del peix espassa , jo os en vaig parlar un altre dia.
Aquest , és el peix Espassa...
Li diem Emperador , però realment és el marrajo...Molts ho poden confondre amb la tintorera , o amb un tauró....
A la Peixateria ja ens arriba net , ens arriba una rodanxa , que va amb pell i que pot pesar la" rodanxeta" , 8 o 10 kg tranquil·lament...Nosaltres trèiem la pell i ho fem a trossos que després venem a talls..
Viu entre aigües fins als 400 metres de profunditat, tant oceàniques com costaneres, on acudeix per a nodrir-se. Pot ser el tauró més actiu i nedador més potent, saltant freqüentment fora de l'aigua. S'alimenta de peixos que viuen en grans bancs, tals com el verat, sorell i seitons, sense deixar de costat a les tonyines i peixos espasa. És un gran tauró, amb cos fusiforme, esvelt i morro extremadament punxegut. Posseïx cinc grans obertures branquiales, situades per davant de les aletes pectorals. La seva boca és bastant arrodonida i molt llarga. Les seves dues aletes dorsals són molt diferents, la primera és molt gran i la segona tot just visible i distanciada, que arrenca a l'altura de l'angle intern de les aletes pectorals.
Formes de Presentació en el Mercat Com tots els taurons, la seva carn aquesta pràcticament eximeix de greix, és de color blanc, escàs sabor, el que obliga a realitzar una cuina adequada a aquestes circumstàncies. Funciona molt bé a la planxa, en rodanxes fines, ocasionalment adobat. És bona matèria primera per a ser trossejada en petits tacs, adobada i en fregit profund.
.El marrajo o mako és un tiburon de 4 metres de llarg. El seu color és de blau indigo pel dors i blanc pel ventre, les dents d'aquest tiburon són aguts allargats i orientats cap a atras, fins i tot es veuen cuado l'esqual tanca la boca. Com el seu cosí de 9 metres, el gran tiburon blanc, el marrajo té un musell conico i els lobulos superiors i inferiors de la cua són gairebé simetricos. Els makos tenen una carn molt benvolguda i estan sent afectats per la pesca excessiva. Aquests són els taurons mes rapidos, arriben a 35 kilometros per hora i a donar salts de 6 metres d'altura.
Emperador o marrajo amb salsa de tomàquet..
Primer , posar una mica de sal .
Posar la planxa ben calenta i marcar.
Fer la salsa de tomàquet com vosaltres esteu acostumats a fer-ho...Quan ja quasi bé esta , si posa el emperador i és deixa uns 5 minuts més.
Si voleu , hi podeu posar una picada...
Fet per la Virtuts...
Moltes gacies per la foto...
dilluns, de febrer 22, 2010

POP BLANC-POPET

Abans d´entrar en matèria , direm que d´aquesta espècie ens interessen els individus juvenils, els adults són molt poc apreciats .Així, doncs, els popets tenen la superfície del cos molt llisa i els vuit braços només presentan una filera de ventoses cadascun.
Els més utilitzats són els que fan menys de mig pam.És un cefalòpode molt popular i important . La carn és saborosa i la dels petits , gens dura.És una espècie molt apreciada.
Si són molts petits són més cars però si són mitjanets ara estan bé de preu.
L´arrossegament , i més concretament l´arrastrillo , que es fa amb barques de poca potència, és l´art que es fa servir per pescar-lo.
Aquest petits és poden fer a la planxa amb una mica d´all i julivert si es vol .Si són una mica més grossos ja els podem fer amb salseta o patates o com es vulgui.
Els que pesen més del kg , ja són per fer a la gallega o sigui bullits i amb pebre vermell picant i oli.
POP ESTOFAT AMB PATATES
els ingredients
1kg de popets mitjanets1/2 kg de patates
1 ceba
2 grans d´all
1 llesca de pa fregit
1 fulla de llorer
pebre negre molt
una picada amb fruits secs
sal
oli d´oliva
all i oli negat opcional
la preparació
Neteixar els popets i reservar.Las patates talladetes a daus.
Amb la ceba tallada amb juliana , elaborar un sofregit amb l´oli d´oliva i els alls sense pelar però trencats amb un cop de puny .
Deixar coure a foc ben lent .
Quan la ceba tingui color afegir els popets i saltar-los lleugerament .Afegir les patates.
Abocar a la cassola la quantitat d´aigua o de fumet de peix necessària fins a cobrir-ho tot.
Posar-hi la fulla de llorer i tapar per deixar fer xup-xup a foc lent durant 15 minuts.
Mentrestant , amb l´ajuda d´una mà de morter, esmicolar la llesca de pa fregit amb la picada fins que quedi ben desfet.
Afegir-ho a l´estofat.
Quan les patates estiguin cuites , només cal rectificar de sal i pebre per poder retirar del foc.
Etiquetes de comentaris:
Mol-luscos tous

divendres, de febrer 19, 2010
SARD
Amb castellà Sargo..
SARD IMPERIALCos comprimit i ovalat .Color gris platejat , amb el musell i el front foscos.
Té una taca negra , com el besuc de la piga ..os enrecordeu??
Viu en fons rocosos , entre els prats de posidònieso als sorrals propers a les roques , fins a uns 50 m de profunditat .Als més joves se´ls pot trobar , entre la primavera i la fi de la tardor , en aigües salades .Els adults solen ser més solitaris que els joves.
El sarg és un peix carnívor: es nodreix de mol.luscs, crustacis fins i tot d´eriçons i cucs marins , té unes potents dents..
A les nostres costes , la reproducció té lloc entre els mesos de març i juny. Es tracta d´una espècie hermafrodita proteràndrica que madura sexualment als dos anys , en arribar als 17 cm de longitud.Amb una llargada màxima de 45 cm, pot pesar uns 2 kg.
Pot ser capturat amb canya , per el tipus de fons i la profunditat on viuen.., també amb palangre , nanses , soltes , tresmalls i fusell submarí .
Talla mínima legal de captura : 15 cm..
EL SARD
El Diplodus Sargus, conegut a tot arreu del país com a "sard", té el cap i la boca grans, amb una taca negra que va del morro fins darrera de l'ull. Té de 8 a 9 bandes transversals, que desapareixen en arribar a la panxa, amb una taca negra a l'inici de la cua.
S'alimenta d'algues, moluscs i peixets, i viu entre els 2 i els 20 metres de fondària. De jove viu en grups, però de grans és solitari.
A l'estiu pot entrar a les desembocadures dels rius, però es molt comú a tot el litoral durant tot l'any. Amida de 20 a 30 cm. tot i que se'n troben de fins a 45 cm. i dos quilos de pes. S'alimenta d'algues, moluscs i peixets, i viu entre els 2 i els 20 metres de fondària. De jove viu en grups, però de grans és solitari.
Sarg Imperial amb bolets de tardor confitats..
els ingredients
4 supremes de sarg1/2 kg de mescla de bolets ( ceps, peus de rata, camagrocs, rovellons, trompetes de la mort...)
4 grans d´all
uns grans de pebre negre
oli d´oliva
sal grossa tipo Maldon
la preparació
Abocar en un cassó a foc lent mig litre d´oli d´oliva , els grans d´all, uns grans de pebre negre i confitar-ho durant 10 minuts , per tal que l´oli prengui el sabor d l´all.
En una paella o wok saltar els bolets a foc viu amb un rajolí d´oli d´oliva . Si voleu els bolets al dente , els fregiu amb dues o tres tongades.
Un cop saltats tirar un pessic de sal i anar afegint-los a l´oli d´alls.
Finalitzar la cocció dels bolets durant 20 m. a foc lent.Retirar el cassó del foc.
A part, marcar les supremes per les dues cares.
Acabar de coure el peix al forn , interessa que quedi lleugerament cru.
A l´hora de servir , posar el peix al centre del plat amb la pell cap amunt i dues cullerades de bolets confitats .
Finalitzar afegint-hi un pessic de sal Maldon als bolets..
El sard imperial és el peix rei..
Hi ha sarg i sarg Imperial.

dimarts, de febrer 16, 2010
Garotes, Eriçons
A l'Escala, com en tota la Mediterrània, les garotes han constituït una menja exquisida que, a l'hivern, reunia colles d'amics per anar-les a buscar i menjar-les arran de mar. Amb el temps, aquest
marisc, soborossíssim a aquesta època de l'any, ha passat de ser consumit pels estaments més humils a popularitzar-se en diferents manifestacions gastronòmiques i s'ha convertit en un plat apreciat a les millors taules.
Les garotes, també denominades garoines, eriçons, vogamarins, eriços, engrots... -segons la parla de cada lloc-, són unes estranyes criatures marines -científicament, uns equinoderms-, que, amb la seva gran quantitat de punxes, poden ser el terror dels banyistes. Però també constitueixen una de les menges més delicioses, ja valorades pels grecs clàssics i de la qual l'escriptor gallec Julio Camba va dir que “no hi ha cap marisc que sintetitzi el mar d'una manera tan perfecta com la garota”.
En canvi, curiosament, a Galícia no se sol menjar, i s'acostuma a importar-la a Catalunya. On sí que és apreciada és a les Illes, Astúries, Cadis, Euskadi, França i Japó. La garota no s'utilitza massa a la cuina tradicional catalana, però ara s'usa per fer patès per a canapès i torrades, sopes i cremes, pastissos i còctels, salses, plats d'arròs o pasta, ous remenats, gratinats diversos...
Només es pot menjar al cor de l'hivern -entre Santa Llúcia i la Candelera-, ja que el que en mengem són els molls -o gònades o gemes-, és a dir, les gràndules sexuals, de color vermellós o tirant a groc, que estan plenes en aquesta època de l'any, coneguda com les “seques” o les “minves” de gener, cosa que depèn de l'influx de la Lluna -les marees- i de la tramuntana. Per això, els pescadors creien que era molt afrodisíaca.
La garota que té sobre la seva closca un trosset de pedra, curculla, alga... ens convida a pensar que està plena: això és cert pel que fa a les garotes de superfície que, efectivament, per protegir-se del sol s'ho autoadhereixen a manera de para-sol. Altrament, només -segons els vells pescadors- es poden menjar les famelles: cosa incerta, ja que també ens mengem els molls dels mascles; canvia el color, més intensament ataronjat en les famelles, i el gust, més pronunciat i marí també en aquestes.
Temps enrere, les garotes es menjaven després de dinar o com a simple berenar de pescadors, però d'un temps ençà el seu consum és una festa gastronòmica, íntima o concorregda, ja sigui en un context particular o en establiments de restauració. Tanbé es celebra a diferents indrets de la nostra marina la garotada o garoinada, factor que ha ajudat a fer-la conèixer encara més, però que també ha contribuït a una excessiva extracció que fa perillar la seva mateixa existència. Però, tanmateix, com a fet popular i quotidià està en desús, ja que poca gent es dedica a buscar-ne per a consum propi, per manca de temps i per estar poc plenes, alhora que la seva compra resulta quasi prohibitiva.
Tres són les maneres d'anara a “buscar” garotes: una, de terra estant, o sia, des de les vorades, amb el garoter i una galleda; l'altra, als fondals -més grosses i més plenes- des d'un bot; i la tercera, més recent,
agafades via immersió.
Aquesta setmana , hem tingut eriçons de mar , jo no se gaire de tot això .
Hi buscat per Internet la informació ..i això és el que hi obtingut .
La recepta també ha estat difícil de trobar .
Garotes , fetes amb la seva salsa natural:
Ingredients para 4 persones
50 eriçons de mar
10 gr de mantega
3 cullerades d'aigua dels eriçons
1 cullerada de suc de tòfona
2 cullerades de nata muntada
Una mica de sal amb iodo, i una mica de pebre blanc.
reservar i guardar el liquid, i reservar els trossos que quedin més sencers.
Posar al foc , l'aigua dels eriçons amb el suc de les tòfones.Despres s'hi afegeix ,la mantega i la nata muntada ...és té que remenar sense parar a foc lent.
Posar-hi sal i pebre.Despres , posar a les closques que em reservat , les gemes i a sobra la sal sa que em fet.
Gratinar al forn una mica.
Si voleu menjar-les al Natural , només cal obrir-les i posar llimona...
marisc, soborossíssim a aquesta època de l'any, ha passat de ser consumit pels estaments més humils a popularitzar-se en diferents manifestacions gastronòmiques i s'ha convertit en un plat apreciat a les millors taules.
Les garotes, també denominades garoines, eriçons, vogamarins, eriços, engrots... -segons la parla de cada lloc-, són unes estranyes criatures marines -científicament, uns equinoderms-, que, amb la seva gran quantitat de punxes, poden ser el terror dels banyistes. Però també constitueixen una de les menges més delicioses, ja valorades pels grecs clàssics i de la qual l'escriptor gallec Julio Camba va dir que “no hi ha cap marisc que sintetitzi el mar d'una manera tan perfecta com la garota”.
En canvi, curiosament, a Galícia no se sol menjar, i s'acostuma a importar-la a Catalunya. On sí que és apreciada és a les Illes, Astúries, Cadis, Euskadi, França i Japó. La garota no s'utilitza massa a la cuina tradicional catalana, però ara s'usa per fer patès per a canapès i torrades, sopes i cremes, pastissos i còctels, salses, plats d'arròs o pasta, ous remenats, gratinats diversos...
Només es pot menjar al cor de l'hivern -entre Santa Llúcia i la Candelera-, ja que el que en mengem són els molls -o gònades o gemes-, és a dir, les gràndules sexuals, de color vermellós o tirant a groc, que estan plenes en aquesta època de l'any, coneguda com les “seques” o les “minves” de gener, cosa que depèn de l'influx de la Lluna -les marees- i de la tramuntana. Per això, els pescadors creien que era molt afrodisíaca.
La garota que té sobre la seva closca un trosset de pedra, curculla, alga... ens convida a pensar que està plena: això és cert pel que fa a les garotes de superfície que, efectivament, per protegir-se del sol s'ho autoadhereixen a manera de para-sol. Altrament, només -segons els vells pescadors- es poden menjar les famelles: cosa incerta, ja que també ens mengem els molls dels mascles; canvia el color, més intensament ataronjat en les famelles, i el gust, més pronunciat i marí també en aquestes.
Temps enrere, les garotes es menjaven després de dinar o com a simple berenar de pescadors, però d'un temps ençà el seu consum és una festa gastronòmica, íntima o concorregda, ja sigui en un context particular o en establiments de restauració. Tanbé es celebra a diferents indrets de la nostra marina la garotada o garoinada, factor que ha ajudat a fer-la conèixer encara més, però que també ha contribuït a una excessiva extracció que fa perillar la seva mateixa existència. Però, tanmateix, com a fet popular i quotidià està en desús, ja que poca gent es dedica a buscar-ne per a consum propi, per manca de temps i per estar poc plenes, alhora que la seva compra resulta quasi prohibitiva.
Tres són les maneres d'anara a “buscar” garotes: una, de terra estant, o sia, des de les vorades, amb el garoter i una galleda; l'altra, als fondals -més grosses i més plenes- des d'un bot; i la tercera, més recent,
agafades via immersió.
Aquesta setmana , hem tingut eriçons de mar , jo no se gaire de tot això .
Hi buscat per Internet la informació ..i això és el que hi obtingut .
La recepta també ha estat difícil de trobar .
Garotes , fetes amb la seva salsa natural:
Ingredients para 4 persones
50 eriçons de mar
10 gr de mantega
3 cullerades d'aigua dels eriçons
1 cullerada de suc de tòfona
2 cullerades de nata muntada
Una mica de sal amb iodo, i una mica de pebre blanc.
Preparació
Primer , s'obren els eriçons amb cure de no punxar-se , i és treu les gemes amb ajuda d'una cullereta.reservar i guardar el liquid, i reservar els trossos que quedin més sencers.
Posar al foc , l'aigua dels eriçons amb el suc de les tòfones.Despres s'hi afegeix ,la mantega i la nata muntada ...és té que remenar sense parar a foc lent.
Posar-hi sal i pebre.Despres , posar a les closques que em reservat , les gemes i a sobra la sal sa que em fet.
Gratinar al forn una mica.
Si voleu menjar-les al Natural , només cal obrir-les i posar llimona...
Etiquetes de comentaris:
garotes

diumenge, de febrer 14, 2010
CORBALL
PEIX BLANUn peix no gaire conegut en els Mercats.
A mi , en va venir la idea de treure-l , perquè en Josepb del bloc MENJA de BACALLÀ , me'l va encarrega per fer una recepta al seu bloc. N'hi vaig guardar a ell dos , i els altres els vaig vendre , i tothom que se'l va quedar , m'ha dit que és molt bo i que val la pena provar-lo
El millor peix del litoral i del Mediterrani , diuen els que el coneixen molt bé, que de tan bo que és , ha perdut el gust de peix.
En canvi , nosaltres no en portem gaire , perquè la gent no el coneixen gaire, però ara m'hi proposat , portar-ne sovint i donar-lo a coneix-se.
Diuen que és millor que el llobarro , en canvi és molt més barat .S'oposo que si fos més conegut , seria molt més car.
El Peix preferit d'en Josep Pla, quan anava al restaurant
Corbina, corba, corballo, corb
El nom de corball pot ser que li vingui de la corba pronunciada que té al dors .és un peix de cos alt i curt , de coloració gris fosca i platejada , d´escata i carn dura que habita al fons de roques i algues.Avui no és gaire conegut , passa desapercebut , encara que els que el coneixen han après a apreciar-lo .La carn és molt saborosa i té certa semblança a la de la dorada. Normalment té un un preu assequible i com més gran sigui , més bo és.
Els mesos d´estiu són els més indicats per consumir-lo .
Es pesca amb la tècnica de l´arrossegament , tresmall , arpó i volantí.
ALLIPEBRE DE CORBALL
Ingredients
4 persones1 corball d´1 k i 1/2 més o menys
12 ametlles torrades, 3 alls , 1 tomaca madura
1/2 culleradeta de pebre roig
1 branqueta de julivert, si vol.leu , uns brins de safrà
1 molla de pa xop de vi blanc, brou de peix o aigua , oi d´oliva i sal.
Preparació
Netejarem el peix, i farem o que os facin , 4 supremes, més o menys com a la foto de dalt.Tot seguit farem una picada amb les ametlles , els alls , la tomaca , el pebre roig , el safrà torradest i el julivert.
Posarem una cassola al foc amb una mica d´oli d´oliva , quan estigui calent hi sofregirem la picada i de seguida hi incorrarem la molla xopa de vi .Una vegada estigui ben sofregit , hi tirarem una mica de brou o aigua, i després d´una estona , quan bulli , el peix.
Ho rectificarem de sal i després li donarem el tomb perquè s´acabi de coure.
És una preparació típica dels pescadors de les comarques tarragonines.
Aquest suquet se solia fer a bord de la barca , mentre pescaven o a la tarda al port.
Podem complementar el plat amb uns fesols cuits que titarem a la cassola en el moment de posar-hi el peix.
Recepta d´en David Solé
Llibre , Peix cuina i tradició.
Etiquetes de comentaris:
corball,
peix blanc

dijous, de febrer 11, 2010
Gall ....Gall de Sant Pere
Com tots els productes que ens ofereix la natura, el peix de platja té una temporada concreta.
Els productes de les barques com els dels mercats canvien de color segons la mercaderia recollida. Sempre s´ha de comprar peix de temporada per assegurar l´èxit del plat , sense tenir por de cuinar peixos poc coneguts que poden oferir agradables sorpreses al paladar.
Peix relativament pla, amb unes mandíbules molt prominents .És d´un color gris violaci amb reflxos argentats , amb una taca més o menys negra al mig del cos.
El gall no té escates , però se n´aprofita molt poca carn comparada amb la totalitat del peix, és a dir, un 60 % del pes total.Si relacionem això amb el preu a què normalment es ven , podrem observar que surt molt car, però val la pena.
Té la carn molt fina i d´un gust extremadament saborós ( una de les millors parts d´aquest peix és el fetge).No es troba tan sovint com molts voldriem , i encara que no s´ha beneficiat del bo de la bellesa, és un dels peixos més valorats de la mar.
Aquest peix és un dels més difícils i perillosos de manipular .també un dels més agraïts per cuinar , ja que es pot fer de qualsevol manera.
S´alimenta sobretot a base de peix blau, encara que també menja petits peixos , mol.luscs , calamarsets i crustacis.
És reprodueix entre els mesos de juny i agost.
Segons la llegenda , Sant Pere , que havia de pagar un tribut i no tenia diners, introduí la mà dins l´aigua i en va treure un peix que portava una moneda a la boca , amb la qual va poder pagar. Les emprentes dels dits de l´apòstol, continua la llegenda, van quedar marcades per sempre als costats del peix.
El gener i la primavera són les millors èpoques per consumir-lo.
És pesca amb l´art de l´arrossegament i el palangre.
1 gall de 1k 500gr, o bé 2 galls més petits.
1kg de patates
8 grans d´all
una llesca de pa
ametlles torrades
una mica de julivert
150 ml de cava
100 ml.d´oli d´oliva i sal.
Un fumet de peix , fet amb la espina i el cap del gall , junt amb una ceba o un porro ( a mi m´agrada mé sel gust que li dona el porro)
Preparació.
Fer els galls a filets , o que os ho faci el paixater.
Si os agrada , també hi podeu posar cloïsses, un parell , per cap. (Si teniu aigua de mar , les hi poseu una estona ...i com que segurament , no en teniu...Poseu al foc 1 litre d´aigua amb 35 gr. de sal )
Bé continuem :
Enfarinem els filets de gall , i els fregim una miqueta ..això va a gust del consumidor, si no els voleu fregir , si poden posar amb cru, però és més fàcil que se os trenquin.
En una cassola amb oli calent , fregir-hi fins a enrossir-ho : els alls , el pa i el julivert , 1 minut .
És tritura tot , junt amb un got del fumet que tenim fet del gall i les ametlles , fins que quedi un triturat molt fi.
Tornem a posar tot això a la cassola amb el foc fort i tirem la resta de fumet . Quan arrenqui el bull hi tirem les patates amb una mica de sal , ho tapem i ho deixem coure uns 20 minuts.
Posar a la cassola el gall fregit ...o no... com voleu....Regar-ho amb el cava , tastar de sal i ja és pot servir
.
Si hi poseu , cloïsses, té que ser avans de posar-hi el gall , deixar que s´obrin i després afagir-hi el gall.
A mi m´agrada més sense les cloïsses..
Ho vaig treure d´una recepta de la Carme Ruscalleda , però , ella ho fa amb uns altres peixos.
Els productes de les barques com els dels mercats canvien de color segons la mercaderia recollida. Sempre s´ha de comprar peix de temporada per assegurar l´èxit del plat , sense tenir por de cuinar peixos poc coneguts que poden oferir agradables sorpreses al paladar.
Peix relativament pla, amb unes mandíbules molt prominents .És d´un color gris violaci amb reflxos argentats , amb una taca més o menys negra al mig del cos.
El gall no té escates , però se n´aprofita molt poca carn comparada amb la totalitat del peix, és a dir, un 60 % del pes total.Si relacionem això amb el preu a què normalment es ven , podrem observar que surt molt car, però val la pena.
Té la carn molt fina i d´un gust extremadament saborós ( una de les millors parts d´aquest peix és el fetge).No es troba tan sovint com molts voldriem , i encara que no s´ha beneficiat del bo de la bellesa, és un dels peixos més valorats de la mar.
Aquest peix és un dels més difícils i perillosos de manipular .també un dels més agraïts per cuinar , ja que es pot fer de qualsevol manera.
S´alimenta sobretot a base de peix blau, encara que també menja petits peixos , mol.luscs , calamarsets i crustacis.
És reprodueix entre els mesos de juny i agost.
Segons la llegenda , Sant Pere , que havia de pagar un tribut i no tenia diners, introduí la mà dins l´aigua i en va treure un peix que portava una moneda a la boca , amb la qual va poder pagar. Les emprentes dels dits de l´apòstol, continua la llegenda, van quedar marcades per sempre als costats del peix.
El gener i la primavera són les millors èpoques per consumir-lo.
És pesca amb l´art de l´arrossegament i el palangre.
Suquet de gall de sant Pere al cava
Ingredients
Per 4 o 6 persones1 gall de 1k 500gr, o bé 2 galls més petits.
1kg de patates
8 grans d´all
una llesca de pa
ametlles torrades
una mica de julivert
150 ml de cava
100 ml.d´oli d´oliva i sal.
Un fumet de peix , fet amb la espina i el cap del gall , junt amb una ceba o un porro ( a mi m´agrada mé sel gust que li dona el porro)
Preparació.
Pelar les patates i tallar-les .
Pelar els alls i retallar la crosta del pa.Fer els galls a filets , o que os ho faci el paixater.
Si os agrada , també hi podeu posar cloïsses, un parell , per cap. (Si teniu aigua de mar , les hi poseu una estona ...i com que segurament , no en teniu...Poseu al foc 1 litre d´aigua amb 35 gr. de sal )
Bé continuem :
Enfarinem els filets de gall , i els fregim una miqueta ..això va a gust del consumidor, si no els voleu fregir , si poden posar amb cru, però és més fàcil que se os trenquin.
En una cassola amb oli calent , fregir-hi fins a enrossir-ho : els alls , el pa i el julivert , 1 minut .
És tritura tot , junt amb un got del fumet que tenim fet del gall i les ametlles , fins que quedi un triturat molt fi.
Tornem a posar tot això a la cassola amb el foc fort i tirem la resta de fumet . Quan arrenqui el bull hi tirem les patates amb una mica de sal , ho tapem i ho deixem coure uns 20 minuts.
Posar a la cassola el gall fregit ...o no... com voleu....Regar-ho amb el cava , tastar de sal i ja és pot servir
.
Si hi poseu , cloïsses, té que ser avans de posar-hi el gall , deixar que s´obrin i després afagir-hi el gall.
A mi m´agrada més sense les cloïsses..
Ho vaig treure d´una recepta de la Carme Ruscalleda , però , ella ho fa amb uns altres peixos.
Etiquetes de comentaris:
gall de sant pere

dilluns, de febrer 08, 2010
Regal d´Aniversari
Aquí tenim
El Rei del Mar
( de la mar el Mero i de la terra el Ternero)
És troba a tota la Mediterrànea però no a la mar Negra.A l´Atlàntinc oriental se´l localitza des del sud de les illes Britàniques fins a Sud-Àfrica , i, a l´Atlàntic occidental, de les illes Bermudes al brasil..........
És pesca amb tresmall, palangre i , sobretot , pesca submarina amb fusell. Talla mínima legal de cptura : 45 cm.
Una Recepta Mallorquina
és un règal de la XISCA
Porcella farcida d´Anfós ( MERO)
• 800g d’anfós
• 400 gr de carn capolada
De porc i de vedella
• 100 g de sobrassada
• 4 tallada de xulla ( cancelada)
• Suc de llimona
• 2 ous
• 100 g d’ametles
• 50 g de pinyons
• Oli d’oliva
• Moraduix, sal i pebre bò.
En un bol es mescla la carn capolada , pessics de sobrassada , la xulla (cancelada) capolada, els ous , els pinyons , les ametles trossejades, moraduix, sal i pebre bo. Reservar-ho.
S’Estira la porella amb la pell per avall, s’escampa el farcit per damunt i s’afegeix l’anfós trempat ( vol dir amb un poc de sal , pebre bo i oli). S’embolica la porcella fent un cilindre i es ferma amb una xerxa ( d’aquestes que es venen a les carnisseries). S’enforna uns 90 minuts a 160 º C. S’apuja la temperatura a 180º C fins que la porcella quedi cruixent. Si ho pots fer a un forn de llenya , millor.
Per acompanyar-ho:
Es poden bullir les patates ( es tallen a quarts ) i després fregir-les ( així no xupen tant d’oli).
Recepta del programa IB3 Cuina amb na Paquita tomàs
El Rei del Mar
( de la mar el Mero i de la terra el Ternero)
És troba a tota la Mediterrànea però no a la mar Negra.A l´Atlàntinc oriental se´l localitza des del sud de les illes Britàniques fins a Sud-Àfrica , i, a l´Atlàntic occidental, de les illes Bermudes al brasil..........
És pesca amb tresmall, palangre i , sobretot , pesca submarina amb fusell. Talla mínima legal de cptura : 45 cm.
Una Recepta Mallorquina
és un règal de la XISCA
Porcella farcida d´Anfós ( MERO)
Ingredients.
• ¼ de porcella desosada.• 800g d’anfós
• 400 gr de carn capolada
De porc i de vedella
• 100 g de sobrassada
• 4 tallada de xulla ( cancelada)
• Suc de llimona
• 2 ous
• 100 g d’ametles
• 50 g de pinyons
• Oli d’oliva
• Moraduix, sal i pebre bò.
Preparació:
Es prepara la porcella i es posa amb adob ( aquí li deim trempar) amb sal , pebre bo i suc de llimona ( n’hi ha que també li posen un poc de licor , com conyac.....).En un bol es mescla la carn capolada , pessics de sobrassada , la xulla (cancelada) capolada, els ous , els pinyons , les ametles trossejades, moraduix, sal i pebre bo. Reservar-ho.
S’Estira la porella amb la pell per avall, s’escampa el farcit per damunt i s’afegeix l’anfós trempat ( vol dir amb un poc de sal , pebre bo i oli). S’embolica la porcella fent un cilindre i es ferma amb una xerxa ( d’aquestes que es venen a les carnisseries). S’enforna uns 90 minuts a 160 º C. S’apuja la temperatura a 180º C fins que la porcella quedi cruixent. Si ho pots fer a un forn de llenya , millor.
Per acompanyar-ho:
Es poden bullir les patates ( es tallen a quarts ) i després fregir-les ( així no xupen tant d’oli).
Recepta del programa IB3 Cuina amb na Paquita tomàs
Etiquetes de comentaris:
Porcella ( PORKET)

divendres, de febrer 05, 2010
ANIVERSARI
Recomanació
""L´exit del plat es bassa en el fet que el producta triat sigui fresç, especialment quan la matèria primera prové del mar.
Avui en dia , el peix i el marisc viatgen molt; en cap moment diem que per aquest motiu siguin dolents, però tenint les llotjes a dues passes de casa no val la pena consumir peix de fora.
Recordeu: si el peix és fresc no fa cap olor, ens ha de mirar amb bona cara.Ulls quasi transparents...!!!!!
i bla..bla...bla....
Durant un any , intentat , ensenyar-vos una mica del únic que jo se , de la meva feina que faig des de petita , i que m'hi fet gran amb ella..
Gracies als meus pares , jo soc qui soc, i per això i pogut fer aquest bloc....
El meu Pare , quan va començar, anava amb una bicicleta i un motor per pujar , el Font de cera i anar a buscar peix a Badalona.......1949
Vaig començar anant a veure el bloc dels meus estimats amics ..Els vermells "La Cuina Vermella "i no se com em vaig trobar preparant un bloc , que mai m'ho hagués cregut ...Una persona tan vergonyosa com jo ...
Estic molt contenta de haver conegut "virtualment " a tanta gent tan maca i tan especial com tots vosaltres .
i moltes graciés a tots els que em llegiu i m'ha animeu amb tots els vostres comentaris , i a tots els altres que encara que no feu comentaris , també i sou.
Avui en dia , el peix i el marisc viatgen molt; en cap moment diem que per aquest motiu siguin dolents, però tenint les llotjes a dues passes de casa no val la pena consumir peix de fora.
Recordeu: si el peix és fresc no fa cap olor, ens ha de mirar amb bona cara.Ulls quasi transparents...!!!!!
i bla..bla...bla....
Durant un any , intentat , ensenyar-vos una mica del únic que jo se , de la meva feina que faig des de petita , i que m'hi fet gran amb ella..
Gracies als meus pares , jo soc qui soc, i per això i pogut fer aquest bloc....
El meu Pare , quan va començar, anava amb una bicicleta i un motor per pujar , el Font de cera i anar a buscar peix a Badalona.......1949
Any 1965
Any 1970..el meu Pare i jo......
Any 1974, la meva mare i jo ........
Ara fará un any , que vaig començar aquest bloc..
No cal que os digui , que ha sigut , lo millor que m'ha passat durant aquest any..Vaig començar anant a veure el bloc dels meus estimats amics ..Els vermells "La Cuina Vermella "i no se com em vaig trobar preparant un bloc , que mai m'ho hagués cregut ...Una persona tan vergonyosa com jo ...
Estic molt contenta de haver conegut "virtualment " a tanta gent tan maca i tan especial com tots vosaltres .
i moltes graciés a tots els que em llegiu i m'ha animeu amb tots els vostres comentaris , i a tots els altres que encara que no feu comentaris , també i sou.
A tots els que heu perdut alguna estona parla'n amb mi amb correus...a tots ,moltes GRACIÈS..
Esper-ho tenir temps i ganes per continuar explica'n , el poc que se de la meva feina.
Etiquetes de comentaris:
Varios

dimecres, de febrer 03, 2010
PILOTA DE PEIX
El concepte de peix blau al·ludeix essencialment a la proporció de greix en els músculs del peix. El peix blau és un grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix mentre que el peix blanc només en conté un 2%. La quantitat de greix influeix en la coloració i és la raó per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloració externa blava. Aquesta coloració els fa invisibles als depredadors.
El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix.
Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons.
Gràcies als seus greixos el peix blau admet tot tius de cocció: a la brasa, a la planxa, en guisats, com a ingredient en amanides, coques de recapte, pizzes, empanades... Les diverses formes de cuinat no afecten els àcids grassos omega-3 però sí que influeixen en la digestió. A la planxa, a la papillota, al forn o bullit la digestió és més ràpida.
La tonyina, tonyina vermella, tonyina roja o tonyina d'aleta blava (Thunnus thynnus)[ és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes. La forma juvenil es denomina golfàs.
Es troba a l'Atlàntic occidental (des del Canadà, el Golf de Mèxic i el Carib fins al Brasil i Veneçuela) i a l'Atlàntic oriental (des de les Illes Lofoten -Noruega- fins a les Illes Canàries i Mauritània, incloent-hi la Mediterrània i el sud de la Mar Negra). També n'hi ha una població a Sud-àfrica.
La tonyina és un peix blau que es consumeix fresc o en conserva. La seua carn és ferma, agradable al paladar i nutritiva. Conté olis omega-3 molt importants per a una nutrició equilibrada.Peix Blau ,
per 4 persones750gr. de peix balu , el que vulgueu sense espina.
Una llesca de pa
Un all
dos rovells d´ou
El suc de mitja llimona
200gr de farina
Uns brots de julivert i fonoll frescs.
Una tassa d´oli d´oliva
Pebre bò i sal.
Preparacio
Netexeu el peix , sense espines.poseu-lo a coure amb una tassa i mitja d´aigua bullent amb sal.Quatre minuts de cocció i traieu-lo. Reserveu el brou colat.Amb el peix net d´espines , si agrega el pa, banyat i premut , i un rovell d´ou .El julivert i el fonoll, net i picat .L´all pelat i picat molt petit. Poar-hi sal i pebre , fer boletes i enfarinar-les.
Fregiu-les amb oli molt calent i i ja és poden posar amb una mica d´oli i caldo de peix que bullin una mica.
Si voleu s´hi posa un rovell d´ou i una mica de llinona.
és poden acompanyar amb patates fregides.
També és pot fer , amb peix blanc ...amb el que més os agradi..
Etiquetes de comentaris:
Peix blau

Subscriure's a:
Missatges (Atom)