EL MILLOR PEIX

BONES FESTES

2011-12-25T08:36:00.000Z

BON NADAL

i BON ANY NOU PER TOTHOM!!!!!!

Refrescant la memòria....

2011-06-26T09:57:00.001+01:00

Aqui os deixo un post que ja havia fet , però os hi poso fotos noves....

Per fer una mica de pica, pica....

Bon Estiu!!!

Els Peixos
El millor Peix del mar

LA OSTRA

És molt possible que la sobrepesca i la pressió de la pol·lució hagin fet que la seva producció hagi disminuït a quantitats gairebé ridícules per al consum en alguns llocs, no obstant això segueix sent popular en algunes ciutats costaneres on s'arriben a celebrar fins i tot els festivals de les ostras. Les ostras figuren entre els aliments exòtics de moltes cultures, no obstant això és un aliment de gust adquirit que necessita d'algun entrenament abans de ser apreciat. Des del punt de vista nutritiu és un aliment ric en zinc, un dels nutrientes requerits per a la producció de la testosterona.

Captura i cultiu

Les ostras poden capturar-se en el fons dels mars prenent-les dels seus llits. En les aigües poc profundes es capturen a mà o amb petits rastells. En aigües més profundes s'empren rastells amb braços més allargats per a poder arribar al fons. En algunes àrees es realitza de manera mecànica la recol·lecció amb una espècie de dragatge, aquesta operació encara que requereix de poca mà d'obra i permet treure major quantitat de ostras en un interval de menor temps, és cert que danya considerablement el fons marí. És per aquesta raó per la qual des de l'any 1965 es ve regulant la captura de ostras per dragatge del fons marí.

Ostres calentes amb fulles verdes

Ingredients:Per 4 persones

24 ostres planes o 24 os trones

(Si pot ser que siguin gallegues.)

Ingredients per la salsa de acompanyament:

150g.de mantega tova a la temperatura ambient.

pebre i una cullerada de suc de llimona.

Ingredients per la guarnició de verdures:

70g de pastanaga

80g, de porros

20 g mantega

1l. d´aigua, 10g de sal grossa

24 fulles d´enciam

sal i pebre.

Coses que tens que fer servir:

Una cassola plana per saltejar

cassola gran

una cassola petita

una cullereta

un colador forrat amb un drap

4 plats o plates per posar les ostres coberts de sal grossa.

un batidor.

Preparació de les verdures i del enciam

Tallar les verdures fines .Escalfar els 20 g de mantega i fregir una mica amb foc fort durant 2 minuts amb sal i pebra.

Calen tar el forn a 180º i mantenir la verdura calenta amb el forn obert.

Posar aigua bullint a una cassola i reta les fulles d´enciam perquè es tornin blanques.

Obrir les ostres, amb una cullereta petita separa les ostres de la conxa i posar les a un escor radó per tenir el suc que deixant.

posar les conxàs a les plates amb sal grossa i si pot ser calenta la plata,escalfar les ostres amb el suc que en deixat anar, 30 segons,desprès escorregudes s´enrollan amb la fulla d´enciam i es tornant a posar a la conxa, es mantenen calentes al forn que estarà obert.

Preparació de la salsa:

Es fa bollir el suc de las ostres fins que redueix, s´incorpora els 150g de mantega vaixan el foc i rremanan,fins que s´espesa i si posa una mica de pebre i la cullerada de llimona.

Acabat i presentació

Es cobreixen les ostres amb una cullerada d´aquesta salsa calenta i per sobra s´hi posant les verdures.

Ideàs personals

les ostres es poden prepara el dia anterior i el mateix dia es fa la sal seta i el acabat.

Si es per una festa important ,si no hi vols posar-hi verdures s´hi posa una culleradeta de caviar, això va a gustos i a butxaques.

Michel Guérard

PASSANT PER AQUÍ

2011-03-27T20:10:00.000+01:00

Hola a tots i totes!!
Tenia ganes de saludar-vos a tots.
No os pense-si- ho pas que no os recordi a tots i a cada un de vosaltres...
Avui buscava una cosa al bloc de la Cuina Vermella i m'he entrat una mica de nostàlgia , hi pensa't ..perquè no els vas a veure i els hi dius alguna cosa...

Segueixi sense saber massa el que os tinc que dir , sense masses-ganes de escriure al bloc, però recorda'n a cada un de vosaltres i encara que no os digui res moltes vegades entro als vostres blocs i admiro amb les ganes que molts de vosaltres feu el bloc. Ni han molts que fa molt de temps que hi sou i seguiu amb les mateixes ganes que el dia que vareu començar....jo penso ...que quina sort que tenen de ser aixi...
Molts de vosaltres se os veu professionals del saber escriure i saber estar amb tot-aquest mon tan especial que es ...el mon dels blocaires , jo em considero una aprenen al mixt de tots vosaltres..

Os explicaré el que ens va passar ahir amb un client...crec que també ho teniu que saber.

El meu Cunyat que sempre os explico que si no fos per ell no tindríem tota aquesta classe de peix....

Em va dir ...Apa ..perquè no diguis que no tens cap peix especial per el teu bloc..t´hi porta't una cosa nova que no tens ni idea de que és....
Efectivament ..la meva germana i jo encara estem pensa'n que era allò tan estrany

desprès de fer-nos ballar una estona , ens va dir que eren espardenyes , però que teniem de pelar ...sempre les porta pelades i sense pell , però aquelles eren per treure.....

A primera hora ve sempre un client ( Manel) ..i jo tota decidida li faig el mateix que em va fer a mi el peixater......però ell més llest que jo ..em diu ..no seran Botifarres?? ( a les espardenyes també se ni diuen botifarres)....
El cas és que va dir ...va si les netegeu les compro totes ....i nosaltres que no ho havíem fet mai....dons mans a la feina ....La meva germana per un costat i jo per l'altre .......no hi va ve manera de saber- ho fer , varen quedar totes estripades , ens queia la cara de vergonya.......

Era una anècdota per explica i perquè veieu que no ho sabem fer tot i que també pose'm la "pota".

Espardenyes..si voleu mireu el enllaç.

Aixo son bunyols de mar...
Nom científic: *Microcosmus *sabatieri
Origen: Mediterrani
El producte

El bunyol de mar, també cridat a França *biju, *bitoche, *figue de *mer, *vioulet o *patate de *mer, viu sobre els fons rocosos o de sorra i llot. S'agarra a les roques, les pedres o els mariscs. Es pesca en submarinisme (amb la mà) o amb vaixell (xarxa).
La seva carn de color molt viu i el seu sabor a iode ben característic fan que és un marisc molt benvolgut en el Mediterrani.
*Estacionalidad

El bunyol de mar es consumeix tot l'any. És més fràgil durant el seu període de reproducció a l'abril-maig..

Estic molt contenta de haver vingut encara que sigui per una estona ....
Moltes gracies a tots per tot........

Fins aviat.

UNA MICA DE TEMPS PER MI........(..Temps per decidir)

2010-10-26T18:02:00.000+01:00

Moltes gracies a tots per ser sempre aquí amb mi....!!!!

Crec que ara faré una mica de ........."descans"--
No estic massa inspirada i vull descansar una mica del bloc.

Moltes gracies a tots els que em llegiu i els que em visiteu i no dieu res ...
Moltes gracies a tots per ser com sou i per fer-me passar un temps tan bo amb aquest blocs .
Esper-ho tornar aviat amb tots vosaltres ...!!
Esper -ho tenir algo més a dir de tot aquest mon del peix que faig des de petita i que tan m´agrada i tan m´ha donat a la meva vida.

Una abraçada ben forta a tothom.

Fins aviat....

BOU DE MAR I la CENTOLLA

2010-10-10T21:07:00.001+01:00

El Bou de mar és un crustaci *decápodo que pertany al mateix ordre que els crancs. És de gran grandària i la seva closca mesura entre 10 i 25 cm. de llarg, podent aconseguir un pes d'uns 3 quilos, encara que s'han capturat exemplars que aconseguien els 6 Kg. El seu cos és llis i té forma ovalada. El seu color és marró i les ungles de les seves pinces i potes són negres. Posseeix dues fortes pinces, les extremitats estan cobertes de truges, i les seves ungles afilades. Igual que la *nécora o la *centolla, l'abdomen del mascle es presenta menys engruixat que el de la femella i les seves pinces són molt més grans. El mascle sol protegir a la femella durant la muda, però en el cas contrari, en la muda del mascle, les femelles els persegueixen per devorar-los. S'alimenta d'estels de mar i altres invertebrats del fons marí i es troba localitzat per tot l'Oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani.

Igual que la *centolla, el bou gallec té en les seves potes més pèl, i les seves ungles són més afilades. Per contra el bou francès no té gairebé *vellosidades en les seves potes, i les seves ungles estan més romes. Quant al color podem apreciar un to més fosc, tirant cap a castanyer en el gallec, sent més clar, en el cas del francès.
Moltes i variades són les formes de preparar aquest excel·lent i assequible marisc. Des de bullit i esmicolat igual que la cabra, fins a una vegada extreta tota la seva carn, com a ingredient principal de *salpicones i amanides de marisc.

El seu fetge i les seves freses són veritablement exquisits. Per triar una bona peça cal fer-ho abans de la muda que és quan està ple i resulta més saborós. En aquest moment es pot distingir perquè té major pes, un color marró, gairebé negre en la seva closca i la pell de la cua més inflada.
El nom científic del bou de mar és *Cancer *pagurus.

LA CENTOLLA

Aquest crustaci *decápodo, de closca gruixuda i pelut de color marró o vermellós, viu molt prop de la costa en fons rocosos i sorrencs. La closca sol mesurar entre 10 i 20 cm de diàmetre, tant com les seves allargades i primes potes, i està cobert de *vellosidades que li serveixen de camuflatge davant possibles depredadors.

S'alimenten de mol·luscs, algues i invertebrats del fons marí, arribant a pesar 4 kg alguns exemplars.
A més de la *centolla gallega podem trobar al mercat l'anomenada cabra francesa que prové de França i Gran Bretanya. Diferenciar-los no és tan difícil, la cabra francesa posseeix un color vermellós molt tènue, la *centolla de les ries gallegues té un color marró fosc, les potes llargues, ungles afilades i la closca coberta d'algues i *vellosidades, característiques de les quals la cabra francesa manca.

Avui os dono una adreça per si voleu veure una recepta del Bou de mar .
Jo quant la vaig veure em va agradar molt i s'oposo que el cuiner ( Ricard) , no s'enfadara.

http://www.clubdecuines.cat/recepta/txangurro-bou-de-mar-/6007

Val la pena tenir-la perquè no se'n troben masses de receptes de bou ni de centolles ...sempre acaben bollin-se i ja esta.

Abans de bullir un centollo és millor tenir-lo amb aigua freda durant un parell d'hores . És neteja millor.

Per bullir-lo amb aigua amb sal , una fulla de llorer, durant 20 o 25 minuts depèn de la mida.
es desprèn les potes i tot és barreja a la closca , si voleu hi podeu posar un ou dur i una mica de vi blanc , però sinó nomes bulli't ja té suficient gust.

VIEIRES

2010-10-03T13:51:00.000+01:00

MOLTES FELICITATS
a

LA CUINA VERMELLA

PER EL SEU PREMI .( BLOCS de CATALUNYA)

VIEIRA ( petxina de pelegrí , carculla , vano , petxina rica, petxina ratllada)
La Vieira té les valves grans i diferents , la dreta és abombada i blanquinosa , l´esquerra és plana i marronosa.

És molt coneguda i bastant apreciada .
La carn és fina i es fa servir en moltes preparacions culinàries .Pel que fa el preu , varia segons el gruix de cptures . De tota manera , sol ser assequible.

Ara a L´octubre ja estan en perfecta estat per poder-les consumir .
Es treuen de la mar amb l´art de l´arrossegament i amb gàbies.

FOTO TRETA D´INTERNET....

Vieires a la Planxa

Ingredients

Vieires , sal i oli vinagre.

Preparació

Posarem la vieira damunt de la planxa .Quan s´obri l´amanimen amb sal , oli i una mica de vinagre. Es menjarà de seguida.

N´hi han de congelades sense closca.....és fan directament.

Era l´aperitiu de més d´un pescador.

El cas és que sempre les consumien a la barca i de vegades hi havia baralles, amistoses és clar, per veure qui de tots se la menjaria en el cas que només en sortissin una o dues. Se n´agafaven poquíssimes.

Moltes vegades se les menjaven de la mateixa manera que hem explicat .Era un producte per fer una festa al moment de menjar-lo, no s´esperaven mai diumenge.
Sabeu què menjaven la gran majoria de pescadors els dies de festa ?? Escudella i carn d´olla , la seva festa.
David solé i Torné.

NAVALLES

2010-09-21T17:33:00.000+01:00

La navalla recta o canyut és un mol·lusc que es troba a tota la Mediterrània

Talla: màxima de 23 cm, comú entre 12 i 15 cm.

Coquilla rectangular, amb les vores dorsal i ventral subrectilínies.

Marge anterior truncat, una mica oblic, sense presentar cap depressió dorsoventral just abans dels ganxos.

El lligament s'estén fins a un quart de la longitud de la vora dorsal.

Xarnera amb dues dents cardinals i dues laterals a la valva esquerra, una cardinal i una lateral a la valva dreta.

Impressió del múscul adductor anterior una mica obliqua en referència a la vora dorsal de la closca, ultrapassant clarament enrere la zona del lligament.

Impressió de l'adductor posterior allunyat del sinus paleal una distància igual a la seua pròpia amplada.

Color blanquinós a beix a l'exterior, ornamentat exteriorment de taques i bandes marrons a vermelloses, amb un periostracum llustrós, marró olivaci.

S'enterra als fons sorrencs nets o fangosos de la zona infralitoral, viu fins als 70 m de fondària.

Espècie de reproducció ovípara, de sexes separats.

Es troba a tot el Mediterrani (incloent-hi la Mar Negra) i a l'Atlàntic (de Noruega i la Mar Bàltica fins al Marroc).

De carn bastant apreciada, i com altres espècies del mateix grup, presenten un cert interès econòmic.

Pesca artesanal amb arrossegament, dragues o a mà amb ganxos. Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc.

No està regulada la seua pesca ni té talla mínima legal.

Navalles a la Planxa amb oli d´olives Negres

Els ingredients
16 navalles
100 gr d´olives negres , 2 anxoves
pebre negre mòlt , sal , oli d´oliva.

la preparació
En una planxa a foc ben fort amb un rajolí d´oli d´oliva procedir a obrir les navalles .
per l´elvaboració de l´oli , extreure el pinyol de les olives i posar- les en un got de turmix amb les anxoves i dues cullerades soperes d´oli d´oliva.
Triturar amb el turmix fins que quedi fins que quedi una textura de puré.Un xic líquid per poder estendre´l .
Encendre la planxa i , quan estigui calenta , acabar de coure les navalles col.locant-les sempre per la part de la closca.
Les navalles estan cuites quan canvia de color la closca.
Amb una plata amb una mica de sal i pebre i l´oli d´olives negres per sobre.

NOMES A LA PLANXA:::::SON MOLT BONES!!!!!!!!!

CRUSTACIS

2010-09-05T20:01:00.000+01:00

Aquest grup, amb el dels mol.luscos tous i els de closca , formen el que es coneix amb el nom genèric de marisc. Els crustacis són animals articulats que tenen una closca i algunes espècies, unes poderoses pinces al davant. S´han de consumir com més frescos millor , ja que poden provocar trastorns intestinals o infeccions . tenen al voltant de 3% en greixos i del 90% en aigua , com la gran majoria de marisc.

Els millors mesos per el consum s´on els d´hivern. Durant l´estiu es reprodueixen i és el pitjor moment per consumir-ne ; malgrat tot , sempre hi ha excepcions.

S´han de bullir amb 35 o 40 grams de sal per litre d´aigua i una mica de llorer . també es pot fer amb aigua de mar sempre que sapiguen del cert que està en bon estat.
El temps de cocció varia segons la mida i el pes del marisc. Com a orientació, donare la relació següent:

Peces grans , 20-25 minuts
Peces de Kg , 15 -17 minuts
Peces de 1/2 Kg, 10 o 12 minuts.
Peces mitjanes , 5 -10 minuts
Peces petites , 2-5 minuts.
Peces molt petites , posaer-les a l´aigua quan bulli i després , quan torna a arrencar el bull , ja es poden treure i refrescar-les si cal.

Aquesta és una foto D´Internet ....és que ara no ni han.......

NÊCORA ( franquet)
La nècora és un cranc de closca quasi quadrada que està recoberta de pèls finets . les pinces són punxegudes i té el cos ple de tons marronosos. La carn és fina i bastant gustosa, fins i tot la de les potes.
El preu acostuma a ser mòdic , per el qual cosa es pot consumir amb més freqüencia que els crustacis anteriors.
La *nécora (*Necora *puber) és una espècie de crustaci *decápodo del *infraorden *Brachyura. És un cranc de mitja grandària molt benvolgut en gastronomia.
Posseeix una petxina hexagonal de color marró, dos ulls de color vermell. La petxina té unes lleugeres *vellosidades. Té cinc parells de potes i dues pinces. Generalment fa vida nocturna, viu prop de la costa entre les roques a profunditats no superiors a 50 metres, on s'alimenta d'algues i peixos morts. Hi ha vegades en les quals arriben a devorar altres *nécoras.
La seva grandària aproximada és de 10 cm.
A Galícia la *veda de la captura de *nécora coincideix amb els primers sis mesos de l'any.
El principal ús de la *nécora és gastronòmic, sol preparar-se simplement cuita a les zones amb costes en el Mar Cantàbric: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, així com en la part occidental de França i Anglaterra.
En principi no necessita cap neteja especial , només vigilar si té sorra enganxada. aquest cranc no és massa conegut per tothom. Potser perquè molts no l´han tastat encara.Durant el juny , juliol i agost , té lacarn més bona . Però quan la gent en vol és per les festes de Nadal ....nosaltres en venem per Nadal....durant l´any quasi no en demana ningú.
El tresmall i les nanses són els arts més utilitzats en la pesca d´aquesta espècie.

NÈCORA A LA PLANXA

Ingredients

Nècora i sal.

Preparació

No cal fer-hi res especial , damunt de la planxa hi posarem sal sense estalviar-la a sobre , la nècora.

També es pot fer bullida amb l´aigua salada.

CARGOLS

2010-08-24T21:30:00.001+01:00

HOLA A TOTHOM!!!!!
COM ESTEU??????
JO ....AMB MOLT POQUES GANES DE FER RES .......:-))))))

Intentaré ..tornar-mi a posar......

Cargols de punxa o Corn amb pues

Sorts i Cargolins o Bígaros .

Els Cargols de punxa són els més coneguts i populars de tots tres .
La conquilla forma una espiral de 6 o 7 voltes amb pues restes i a la fi, un canal llarg.
Són de color groguenc o marró claret . Els més apreciats i cars s´on els grans, mentre que els mitjanets i petits no ho són tant.

El sort és més semblant al cargol de terra , arrodonit i de color castany clar amb taquetes més fosques . No és gaire conegut però molt saborós.Ni ha molt poc.

El cargolí o bígaro és un cargol petit amb closca cònica i llisa . Els tons s´on clars amb línies fosques longitudinals . És més conegut que l´anterior , però no tant com el primer.

Del temps de cocció s´ha de dir que els bígaros , per exemple , a partir que bulli l´aigua amb ells dintre , cal esperar només un minut , per als altres n´hi harrà prou entre cinc i deu minuts.

L´arrossegament és l´art més comú per pescar els cargols de mar.

CARGOLS BULLITS

Ingredients

4 persones
1 K de cargols ( els que més os agradin ...tots és bullent igual )
sal i llorer

Preparació

Primer posarem l´aigua al foc amb la fulla de llorer i la sal .
Cal que l´aigua sigui saladeta , sense passar-se. Una vegada comenci a bullir hi abocarem els cargols , que haurem netejat anteriorment . Segons de quin cargol es tracti , estarà més o menys estona per coure´s .

Avui , aquest cargol el mengem d´aperitiu , acompanyat normalment amb maionesa , salsa de romesco o vinagreta . Abans , poca cosa en feien amb els de punxa , però sí amb els Sorts.
tenien poc valor econòmic però sempre se´ls disputaven si n´agafaven algun.

Jo els hi menjat bullits ..i desprès amb una salsa vinagreta posats a gratinar amb sal grossa.....
MOLT BONS!!!!!!!

Estic contenta de tornar estar amb tots vosaltres!!!!!

Fins Aviat!!!!

BON ESTIU

2010-06-26T17:07:00.000+01:00

TANCAT PER VACANCES!!

QUE TINGUEU UN BON ESTIU!!

SARG IMPERIAL

2010-06-16T18:27:00.000+01:00

APROFITO aquesta entrada per acomiadar-me fins el setembre

Que tingueu un bon estiu ......!!!!

I esper-ho veure-hos a tots a la tornada ...jo seguiré entra'n als vostres blocs , si m'ho permeti-ho i gaudien de les vostres Receptes....

i no dubteu si em necessiteu ....aquí estic ...,només faig vacances del bloc...!!!!

SARG IMPERIAL, ja hi parlat del sarg , però no d´aquest tan impressionant....!!.

Heu vist , quins llavis que té ....semblen de persona , oi??

El Sarg Imperial és un peix de coloració platejada amb cinc franxes negres o de color marronoses verticals de gran amplària . Té el musell allargat i la boca petita . la seva mida máxima és de 55 cm i un pes màxim de 2, 5 kg.

És una espècie solitària que sol anar en parelles o en grups petits.
Quan és juvenil forma " escoles" de 4 o 5 individus de diverses grandàries.es un animal omnívor que menja invertebrats i petites algues marines.
La seva reproducció és ovípera .Són hermafrodites proteràndrics , és a dir, primer són mascles i després esdevenen femelles.

El sarg Imperial és un animal bentopelàgic típic de fons rocosos que viu fins a 80 m de profunditat.

Són un objectiu molt preuat a la pesca amb arpó ; tenen moltes espines , però la carn és molt saborosa.

LLom de Sarg amb taronja

Ingredientsper a 2 persones

2 lloms deSarg amb pell
150 g de cuscús de cocció ràpida
1 taronja
1 branqueta d´alfàbrega
unes quantes tiges de cibulet
2 cullerades d´oli
i cullerada de mantega
sal i pebre.

preparació

Renta el peix i posar-li sal i pebre.
Fes el cuscús segons les indicacions del paquet . Fregeix els lloms del sarg 2 minuts per cada costat .
Aboca el suc de taronja en un pot i deixa´l reduir a la meitat , a foc mitjà , amb una branqueta d´alfàbrega .Incorpora-hi la mantega freda a trossets , batent constanment.
Distribueix als plats un fons de cuscús i posa-hi al damunt el llom del sarg .
Mulla´l amb taronja redüida i decora´l amb el cibulet.

El plat resultarà més gustós si, al cuscús , hi afegeixes herbes aromàtiques picades , daus de tomàquet cru i amanit amb sal i unes gotetes d´oli i suc de llimona.
La cuina SEXI

Dot , TXERNA o NERO de FONS

2010-06-10T20:14:00.003+01:00

Aquí teniu el cusi germà del Nero...( MERO).

D´aquest tinc molt poca informació...és un NERO DE FONS que en diem nosaltres , és molt més gris que l´altre.

Aquest precisament és de Vinaròs. (Castelló)Pais valencia.
Té el mateix cost que el mero marron o vermell..

El Nero o Txerna pertany a la família dels Serránidos, de l'ordre Peciformes. Durant molt temps ha estat l'objectiu dels pescadors submarins per el seu gran tamany però en l'actualitat és una espècie protegida.
El nero habita en aigües tropicals i temperades com les costes de Brasil i les Bermudes (en l'oceà Atlàntic), en les aigües del mar Mediterrani i també en les del Pacífic. Se sol trobar al costat d'algues, corals i altres zones protegides de la costa, a unes profunditats que oscil·len entre els 20 i els 200 metres. Les espècies més conegudes A més de l'espècie de nero típica de l'oceà Atlàntic i del mar Mediterrani , existeixen altres espècies distribuïdes per mars càlids i tropicals. Algunes de les més conegudes són les següents.
Nero australià . És un dels neros de major calibre.
Habita en les zones tropicals de l'oceà Atlàntic. És un dels neros més consumits als Estats Units. Nero pinto o Txerna americana .Es troba en les costes de Florida i és considerat un dels neros amb millors qualitats gastronòmiques.
Nero negre .Es troba en les aigües del Carib colombià.
Nero moteado o Txerna cabrilla Es reconeix per la seva coloració, caracteritzada per taques i barres fosques sobre un cos de color marró-vermellós. La seva aleta dorsal té la vora taronja, i les altres, de vora blava clar. Longitud i pes: La seva grandària varia entre les seves diverses espècies, des dels 3 metres del nero australià fins als 10 cm de les espècies més petites.
Alimentació: El nero s'alimenta de crancs, sípies i altres preses, sobre les quals s'abalança i aixafa amb les seves poderoses mandíbules.

Aquest és l´altre Nero ...perquè veieu la diferencia....
és molt més marron ...l´altre més gris...oi????

NERO AMB SUC

Ingredients
8 talls de Nero
1 ceba petita
1 nyora
1 tomaquet
1 all
1 llesca de pa
2 grapans de favetes tendres cuites
sal, oli d´oliva i brou de peix.....o aigua.

Preparació

Fregirem la ceba , la nyora lleugerament , el tomaquet sense pell ni llavors , l´all i el pa.
Ho pasarem tot per el braç elèctric .
Posarem el contingut del pot en una cassola i hi afegirem una mica d´aigua o de brou . Quan comenci a bullir hi col-locarem el peix net i salat .
De seguida que torni a bullir , hi afegirem les favetes cuites i ho rectificarem de sal .
El resultat final ha de quedar lligadet.

Aquest peix és el millor del mar ....vull dir amb aixo que si no tenia ganes de cuinar i fer salsetes ....només a la planxa ja ni ha prou....
i si el voleu aprofitar-lo més és treu totes les espines per fer- lo a la planxa i amb el cap i la espina feu un super fumet per el que calgui.... BON PROFIT!!!!

PEIX BLANC

2010-06-03T21:13:00.000+01:00

El peix blanc és un tipus de peix amb relatiu poc greix a la musculatura. No es tracta d'una classificació biològica sinó que s'empra en gastronomia i nutrició. El nom "blanc" se li ha donat popularment perquè la majoria de peixos amb poc greix tenen la carn més clara que els dits peixos blaus, ja que el greix influeix a la seva coloració. La quantitat relativa de greix als músculs d'un peix blanc és d'aproximadament d'un 0'4% al 5% en massa mentre que el peix blau en té del 5% al 11%. El peix blanc té menys greix perquè sol viure al fons del mar i és més sedentari que el blau, però no és menys valuós nutricionalment.

El bacallà, tot i ser "de color blanc" es considera nutricionalment dintre dels peixos blaus, i per tant no un peix blanc; en canvi, per la seva textura i propietats organolèptiques es considera peix blanc a la gastronomia. També són peixos grassos, i per tant peix blau, tot i tenir la carn de color blanc, el congre, el llobarro (11% de greix) i el besuc (8'8% de greix).

Alguns peixos blancs són: els peixos de roca (rap (1% de greix), nero, cap-roig, etc.), els peixos plans (llenguado, palaia, etc.), lluç (4'6% de greix), llucet (0'4% de greix), orada, gall, turbot, sarg, pagre, dèntol, mabre, oblada, pagell, esparrall.

La característica més important per definir aquests peixos és el baix contingut de greix que tenen .Cal saber que en aquest grup, la quantitat de greix pot variar segons l´estació de l´any .Així, doncs , a l´estiu , quan l´aliment és més fàcil de trobar , l´index de greix és un 3% o 4% , però a l´hivern és del 0%.

Normalment aquest tipus de peix viu en aigües fondes i , com que no fan grans desplaçaments , la musculatura no necessita treballar , per això no acumula reserves de greix .
El seu índex normal és del 2% , per això es diu que el peix blanc és més fàcil de pair que els altres.

Per saber si un peix és blanc o blau d´una manera quasi segura , només cal mirar-li la cua . Si la té en forma de V , el peix és blau , ja que la necessita per nedar força en les llargues migracions . Al contrari , si la cua és arrodonida , es tractarà sens dubte d´un peix blanc.
Aquest grup és sedentari i fa pocs desplaçaments , ocasionals i curts.

Pot haver-hi, però , alguna excepció.( jo no ho tinc tan clar que tots els peixos amb la cua V siguin blaus.....)

MOL.LUSCOS DE CLOSCA

2010-05-27T17:25:00.000+01:00

Són animals invertebrats , de cos tou i simètric , que no tenen esquelet interior ni articulacions .Alguns estan protegits per una o dues valves o per una closca dura.
El marisc s´ha de comprar viu i l´olor ha de ser agradable .Les dues valves han d´estar fortament tancades , si alguna peçe les té obertes s´hauran de tancar en tocar-les.Si no, s´haurà de renunciar a comprar-lo .El pes ha de ser considerable, d´aquesta manera se sap que la peça és plena .
Per fer que expulsin a l´exterior la sorra que puguin tenir, caldrà submergir-los en aigua i sal i amb un raget de vinagre .
Si en coure´ls hi ha alguna peça que no s´ha obert , millor llençar-la.

Habitualment les closques que consumim s´on de cultiu encara que també se´n troben de salvatges .
Els musclos quan són més bons i més plens és en els mesos de juny , juliol i agost....
Ara però ni han durant tot l´any .....
Els de roca són només el estiu....

Musclos de ROca

Musclo ( clòtxina)

Aquest és un dels bivalves més populars que hi ha.
Conegut i característic del nostre litoral , el musclo és de forma triangular i punxeguda de color blau fosc .Es cultiva al delta de l´Ebre . Té un gust fi i saborós , per aquest motiu és molt utilitzat i estimat ; a més el preu és força assequible i és fàcil de netejar.

MUSCLOS PICANTS

Ingredients per a 4 persones

60 musclos
1 ceba
3 alls
1 branca de julivert , un raget de vi blanc
2 bitxos
3 tomàquets madurs, sal i oli d´oliva.

Preparació

En una paella , i per aquest ordre , anirem sofregint els ingredients : primer la ceba picadeta , després l´all picat , el bitxo i el julivert , de seguida la tomaca triturada sense pell ni llavors , i tot seguit hi afegirem el vi , la sal i els musclos .
Un cop s´obrin ja estaran llestos.

Si no volem la salsa molt líquida ..hi posarem una picada de ametlles torrades o si nó os agrada una mica de farina blanca.Tot aixo abans de posar-hi el vi...

David Solé

PEIX BLAU

2010-05-20T13:59:00.000+01:00

Primer de tot un plat que ha fet la meva amiga virtual ANNA...del bloc " Las buenas migas"
Ha fet la recepta del rap que jo vaig fer el últim post , però molt ben presentat.....i li vaig dir que li treuria al meu bloc ..

Aquest és el plat que ha presenta´t L´Anna al seu bloc.

i ara començem amb el PEIX BLAU..........

El concepte de peix blau al·ludeix essencialment a la proporció de greix en els músculs del peix. El peix blau és un grup de peixos que conté d'un 5% a un 11% de greix mentre que el peix blanc no arriba mai al 5%, podent ser del 0'4%, com és el cas del llucet.
Cal tenir en compte que la quantitat de greix als peixos sol ser més gran a l'estiu i a principis de tardor, tot i que també depèn de l'edat de l'exemplar, de la seva grandària, de l'època de l'any en què ha estat capturat (abans o després de la posta) i de la temperatura de l'aigua.
La quantitat de greix influeix en la coloració i és la raó per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloració externa blava. Aquesta coloració els fa invisibles als depredadors. El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix. Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons.

Alguns peixos blaus són: Tonyina, Tonyina blanca o Bonítol del nord, Sardina, Aladroc/Seitó o Anxova, Sorell, Arenga/Arengada, Cavalla, Bis, Voga, Salmó, Moll, Anguila, Congre, Peix espasa, Llamprea, Verat, Verat d'ull gros,Besuc o Turbot.
El bacallà en salaó es considera, a nivell nutricional, un peix blau ja que el procés de salaó augmenta considerablement la seua concentració de greix.

La carn cuita dels peixos blaus sol ser més fosca que la dels blancs, menys fina i més forta en gust. A la dieta mediterrània són molt apreciats. A l'atlàntica, els peixos blaus de carn rosada, com el salmó o la truita de riu, se solen preferis als típics més preuats a la cultura mediterrània: tonyina, anxova, sardina i verat.
Gràcies als seus greixos el peix blau admet tot tius de cocció: a la brasa, a la planxa, en guisats, com a ingredient en amanides, coques de recapte, pizzes o empanades.

Bé ja veieu que ara és la hora de menjar peix blau......
ja fa un mes que té un gust boníssim....d´ara i fins tot L'Estiu és quan és més bo el peix blau...
Tenim la sort que ni ha molt de blau i de totes les mides i gustos...també de tots preus , perquè hi ha sardina més barata i de més cara....la de la nostra costa sempre és més cara que la que ve de fora , però el gust no té res a veure una de l'altre.....La nostra , la millor ....com no!!!!

MENJAR PEIX BLAU ..............ara el Millor Temps.....

El Rap

2010-05-13T16:28:00.001+01:00

El rap (Lophius piscatorius) és un peix mediterrani, atlàntic i del mar del Nord, caracteritzat per un cap rodó molt gran i aplanat, que acull una mandíbula plena de dents. No té escates.
Viu en la sorra marina, des d'on, mig enterrat, caça altres peixos més petits. Ho fa amb l'ajuda dels radis dorsals que els usa com una canya de pescar. Molt apreciat en la cuina.

Mes infromació clicant aquí .....

RAP amb salsa a la catalana

Prepari´s la seguent salsa catalana: en una cassola posada sobre el foc amb oli , es sofregeix una ceba i una pastanaga tallada a trossos , junt amb herbes aromàtiques ; en estar sofregides se li afegeixen tres tomàquets picats , es deixan sofregir també i se´ls tira una bona cullerada de farina ...quand tingui color , es mullar amb una mica fe fumet , que quedi una mica espesseta.

és deixa coure durant una hora amb espines de peix blanc, i passat aquest temps passarem aquesta salsa per el colador fi.havent-li barrejat , una mica abans una picada feta amb safrà , all i unes ametles torrades i pelades.

Després es posa la salsa a la cassola i si posa el rap que ja haurem cuit una mica a la paella o a la planxa , els pèsols cuits previament i una mica de pebrot " morrón" o bé pebrot vermell escañlivat i pelat.Es diexa uns 5 minuts i ja es pot servir.

Rap amb fruita seca

Ingredients per a dues persones

500 gr de llom de rap

25gr d´anacards mòlts

25gr d´ametlla mòlta

25 gr de cacauets mòlts

oli, 1/2 porro amb juliana i sal.

Per l´allioli de Poma:

1 poma al forn

1 cullerada de maionesa , 1/2 gra d´all.

Preoaració

Posa l´all i la maionesa al got de la batedora i tritura-ho .( jo faig una maionesa amb all)

Afegir-hi la poma al forn sense pell no cor i continua batent fins que obtinguis una crema homogènia.Reserva-la.

Escalfa el forn a 135º . Assaona el llom de rap i arrebossa´l amb la fruita seca mòlta.

Escalfa l´oli i fregeix el llom de rap fins que s´enrossexi .Retira´l , talla´l . i passa´l a una safata de forn. Deixa que es cogui uns 3 minuts.

Mentrestant, en oli de fregir el rap molt calent, fregeix les tires de porro, just fins que comencin a enrossir -se, treu-les i deixa-les escórrer sobre paper absorbent.

Serveix cada tros de rap amb una cullerada d´allioli , i al damunt posa-hi el porro fregit.

La cuina sexi

Aquesta foto és de la Virtuts...la cuinera ha sigut ella ....no sé que faria sense els seus plats!!!!!!

LA GAMBA

2010-05-07T22:18:00.000+01:00

La Gamba , s´ha convertit en un producte de luxe amb raó perquè cada dia costa més de trovar-la.
Elegància , aroma , bouquet , són alguns dela adjectius que poden qualificar el sabor d´una gamba o escamarlà bons: explosió de plaer dins la boca !!!!!
Encara que n´hi ha tot l´any , la millor època per gaudir d´aquest petit tresor del mar és la primavera i l´estiu.
Les gambes són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment. Pertanyen a diferents grups que presenten aquesta forma de "gamba", tot i que la relació taxonòmica de vegades és molt allunyada.

En general són molt apreciades gastronòmicament i tenen un gran interès comercial. A més el fet que algunes espècies formen grans concentracions d'individus en facilita el rendiment econòmic de la seva pesca.
La gamba és un ingredient molt important de tota una sèrie de plats, com la paella, la sarsuela de peix i el suquet de peix.

Rossejat de Fideus

Els ingredients

320 gr de fideus nº 0
2 grans d´all ( si os agrada molt el gust de l´all n´hi posseu més..)
1 cullerada de picada base
oli d´oliva
8 o 10 gambes ( opcional), també pot ser escamarlà...el que més os agradi ,i si voleu unes quantes cloïsses...tot aixo si voleu , perquè la recepta del Quim és completament sense res de peix, només el fumet de marisc.....però jo tinc un bloc de peix ....ja ho saveu!!!!!
sal i allioli.( opcional)
Fumet de marisc

La preparació

Posar a bullir el fumet
Mentrestant , en una paella amb un raig d´oli d´oliva saltar les gambes si n´hi posseu .
Després es treuen les gambes i es salten els fideus fins que siguin daurats amb els grans d´all sense pelar però aixafats lleugerament . Remenar sense parar amb una cullera de fusta fins que siguin ben rossos.
Immediatament després , abocar el fumet calent a la paellera on hi ha els fideus.
Afegir la picada ben repartida per la paellera.I afegir també les gambes , pelades o no com vulgueu.
Deixar coure 5 minuts més a mig foc o si s´introdueix al forn , a 180º
Apagar el foc i deixar reposar 2 minuts , en aquest moment els fideus començen a posar-se de punta.
Quim Marqués

Com ho veieu ???? Jo no faig mai el que el llibre diu......:-)))))..
.foto Virtuts

Rogers, Molls

2010-05-03T18:38:00.001+01:00

El moll de roca, moll borratxo, moll roquer, moll ver o roger de roca és un peix de la família Mullidae que acostuma a viure en petits grups però també en solitari.
El roger és un peix molt saborós , tant a la brasa com a la planxa o fregit .
S'alimenta de petits invertebrats bentònics, principalment de cucs i crustacis.
Carn delicada i apreciada. La pesca, semiindustrial i artesanal, es du a terme amb nanses, tremalls i arts d'arrossegament.
La seua talla mínima legal de captura és d'onze cm.
El moll de fang, moll cranquer, moll fanguer, roger de fang o rogeret és una espècie de peix que habita al Mar Mediterrani, l'est del nord de l'Oceà Atlàntic des d'Escandinàvia fins al Senegal, i al Mar negre.

Molls Roquer

el Moll de fang és més claret i més tou...

Rogers o Molls sense espines amb porro i olives.

Ingredients per 4 persones.

4 rogers de ració d´uns 180gr .
2 porros tendres
2 carbassons tendres
Herbes fresques , farigola llimonera , cerfull i julivert.
100 gr d´olives negres
50 ml. d´oli d´oliva
8 talls de cansalada viada de porc duroc o ibèric , sal , pebre
Oli d´oliva verge extra , Vermut blanc dolç.

Preparació

Treure les espines als Molls i que quedin els filets units per la cua .
Salteu a la paella el porro picat ben petit amb una mica d´oli i el punt de sal i pebre , no us ha de quedar ros .Feu el mateix amb el carbassó a daus petits , amb la pell i tot , salteu -lo a la paella .Aparteu-ho del foc i mescleu el porro i el carbassó , amaniu-ho al vostre gust amb les herbes fresques picades.
Traieu el pinyol de les olives i reserveu-ne una a tallets per cada peix.La resta , triture-les amb 50 ml. d´oli d´oliva per aconseguir un puré fi, per pinzellar les bases dels plats .

Saleu els rogers per la part de la carn i repartiu la oliva negra a cadascun, a més de la mescla. Munteu els dos filets com si fossin un entrepà amb les verdures al mig , i enfaixeu cada peix amb dues làmines fines de cansalada viada.

Aquesta és una foto del llibre de la Carme Ruscalleda

Presentació

Poseu els peixos farcits en una safata de forn ,. Amaniu-los amb un fil d´oli i una cullerada de vermut i poseu - los al forn ben calent a 200ºC durant 3 minuts .

Amb un pinzell , escampeu la salsa al fons del plat dibuixant un cercle i , a sobre , poseu-hi el roger acabat de sortir del forn..
Amaniu -ho per sobre amb l´oli perfumat del fons de la safata de cocció.
Recepta de la Carme Ruscalleda
del llibre 100 Plaers per Compartir

LLORITOS

2010-04-29T15:14:00.001+01:00

Lloritos , Raons.

El peix petit és tot aquell que no fa més d´un pam.
S´han de respectar les vedes i no consumir peix excesivament petit.
( però són tant i tan booonss!!.)

Coneixerem el món que envolta la pesca del petit raor, un peix que prolifera a les aigües de les Illes Balears. Aquest peix, a Catalunya també conegut com a llorito o rosó, és cobejat per molts, i està considerat un dels més deliciosos del nostre litoral.

Els lloritos o raons arriben per primavera i a l´agost són molt abundants a les illes balears.Am una textura que sorprèn per deliciosa, el lloro o llorito és el rei a les balears .També se´n pot trobar al Maresme , encara que la temporada és anterior.
Amb l´acompanyament del trinxat com a guarnició es converteix en un plat exquisit molt fàcil de fer .

Els pescadors , quan és temporada de lloritos deixen de treballar.

Sabeu per què????? doncs per menjar-se´ls.

Aquesta recepta ja l'havia penjat ,però hi hagut de borra la pàgina i aprofito per tornar.le a penjar...els que no la teniu os anirà bé.
Ara és el moment ....ara és el temps de pescar.ne....

Trinxat de patata amb Pebrot i Lloritos.

Ingredients

12 lloritos, 400g de patates fregides, 2 pebrots verds, farina de blat , 1 gra d´all sense pelar , sal i pebre.

Preparació.

Les patates és fregeixen amb molt d´oli i el gra d´all.
Quan estiguin a mitja cocció afegir-hi el pebrot vred tallat a tires.
Un cop estigui tot cuit retirar l´oli , salar-ho i trinxar-ho una mica amb l´ajuda d´una cullera de fusta.
Enferinar els lloritos i posar-hi sal. Fregir-los amb l´oli molt calent.
Quan estiguin ben rossos retirar-los i deixar escórrer bé el oli.
A l´hora de presentar , posar un fons de patata i pebrot en el centre del plat, a sobre col-locar-hi els lloritos i amanir-ho amb un raig d´oli d´oliva cru.

Quim Marqués
La cuina de la Barceloneta.

LA CUINA SEXI

2010-04-25T20:03:00.001+01:00

""""Quin Gust té , l´amor?

Menjar , beure , estimar ; tres impulsos primaris que ens empenyen a la recerca del plaer des del moment en què Eva va mossegar la poma al Paradís.La temptació tenia la pell llisa i brillant , el color intens- no se sap si vermell o verd - , la polpa d´un gust agredolç, cruixent i sucosa ....Com és possible resistir-se a tantes sensacions plaents?

Des que som petits experimentem a través dels sentits : la dolçor de la llet materna , la suavitat vellutada de la pell d´un préssec, la textura d´una tela , l´atracció d´un color brillant o el so cruixent de la crosta d´una llesca de pa....."""""""

La màgia de les espècies.....

Les espècies evoquen terres exòtiques , llocs ombrívols i càlids , aromes embriagadors i màgia , molta màgia , un toc de nou moscada , una punta de clau d´olor i uns grans de pebre poden aixecar l´ànim i fer destacar el plat més senzill......

Negra , vermella , blanca , verde , de Jamaica, de Sechuan....Tots els pebres són aromàtics , picants i afrodisíacs , sobretot si els combines amb ginseng i gingebre a parts iguals.
Carmen Suárez

Com que ja fa temps que tinc el bloc ....doncs es veu que ja hi perdut la vergonya ....
i os volia ensenyar una recepta d'un llibre que vaig comprar per Sant Jordi....

La Cuina Sexi.....de Carmen Suárez

No se si os interessara ..però a la edat mes o menys com la meva ...no passa res si ens sorprenent alguna vegada ....no os semble???
Cada un pot fer la recepta amb la parella que vulgui o amb la parella de qui vulgui ....amb aixo no m'hi fico .....tothom que ho faci com pugui....:-))))))

LES CLOÏSSES

Cloïssa és el nom amb què comunament es coneix a diversos mol·luscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores de rius i mars.
Es sol associar el nom de cloïssa a l'espècie Tapes decussatus que té uns 5 cm d'amplada i uns 8 cm de llargada, té les valves ovals i s'observen unes estries molt fines que es creuen amb unes altres de concèntriques. La coloració pot variar entre el groc, el verd o el gris. Actualment la cloïssa més habitual en els mercats a Catalunya és la cloïssa japonesa .

Les cloïsses aconsegueixen enterrar-se mitjançant els moviments d'un peu musculós que s'assembla a una llengua. Aquest està cobert per dues valves unides entre si per un petit lligament que possibilita l'obertura i tancament de la petxina.
S'enterra aproximadament entre 5 i 30 cm de la superfície i suporta temperatures de 5º a 35º C, tenint en compte la baixa mar i els canvis de salinitat.
S'alimenta de petits éssers vius mitjançant la filtració d'aigua. Solen tenir els sexes separats i la fecundació és externa.

Aquesta de la foto és la fina Gallega....però no cal fer la recepta amb aquesta ...ni han de molts preus i de molts gudtos....nomes cal que sigui molt fresca i que no tingui sorra....

CREMA DE CLOÏSSES

Aquest llibre és molt nou i jo encara no li feta la recepta...per tant no se com queda ni se si te efectes secundaris....:-))))

Aquesta recepta la fareu amb 35 minuts......

Ingredients per a 2 persones

400 gr de cloïsses , 1 porro , 1 cullerada d´oli , 1 patata mitjana
1 copa de vermut blanc sec, 6 dl. de brou de peix blanc
3 cullerades de nata líquida , sal , pebre i cibulet.

Preparació

Obrir les cloïsses amb una cassola i el vermut. És tapan i quan estan obertes retira-les del foc .
Cola el líquid de la cocció i treura les closques .
Pela i talla a rodanxes el porro i la patata i sofregeix-los en l´oli sense que agafin color .Mulla-ho amb el brou de peix i deixa-ho coure 15 minuts.
Reserva unes cloïsses per decorar .Afegeix el suc de la cocció i la resta de les cloísses a la crema i tritura-ho tot fins que quedi molt fi.Rectifica de sal.
Afegeix-hi la nata , reparteix la crema als bols i decora amb les cloïsses reservades i el cibulet.

Recorda que.....
aquesta crema ha de quedar molt fina , raó per la qual és necessari utilitzar una batedora potent i després passar-la pel colador xinès per evitar qualsevol petit grumoll que hi pogués quedar .

La Cuina Sexi ...carmen Suárez.

PEIXOS QUE NO CONEC

2010-04-22T13:13:00.000+01:00

Avui os faig un post una mica especial....i no vull que ningú s'enfadi.
Jo nomes em limito a explicar el que se i el que jo se tampoc és la veritat ...sinó la meva veritat, amb aixo vull dir que no vull que ningú s'ofengui que jo nomes faig el que se....

Em trobo a molts blocs que cuinen un peix que li diuen PANGA...PERKA ...i uns quants noms més que no recordo ...a vegades li diuen MERO ( però de MERO no en te res)...
Tothom els cuina amb unes salsetes i com es natural a tothom li agrada molt ....i veig que tot el qui entra al bloc ho coneix i en fan de totes maneres......
Torno a dir ...Jo no tinc res en contra de tots aquest peixos , però voldria donar-vos una adreça d'Internet per si voleu visitar abans de anar a compra aquesta classe pe peix.....

http://www.eladerezo.com/salud-y-bienestar/estamos-seguros-consumiendo-panga.html

Si os ho voleu llegir estareu més documentats i sabre-ho el que menge'm....

A casa meva no en venem ...però no en venem perquè no volem , no perquè no ens en venguin...

NO tin fotos d´aquest peix , però ho veureu en el link.....

GALERA

2010-04-19T12:59:00.000+01:00

Galera , galiota

Crustaci allargat , amb una coloració molt pàl.lida , quasi transparent .La banda de sota de la closca està farcida d´espines i garfis que fan de mal menjar aquesta bestieta . A la cua té dues taques negroses que algú les pot confondre amb els ulls.
La carn és molt saborosa , encara que costa de pelar i menjar , com ja hem dit abans .És un crustaci estimat , espot menjar sol o com a complement d´alguna altra preparació. Els qui els agraden , se les estimen més a la planxa . El preu sempre ha estat moderat , cosa que les fa estar a l´alçada de qualsevol . Igual que els escamarlans , les galeres , no necessiten cap neteja especial abans de cuinar-les.
Són més bones durant els tres primers mesos de l´any . Es pesquen amb tresmall i també i amb més quantitat a l´arrosegament.

La galera, galiota o gamba imperial és un crustaci de l'ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, d'un color groguenc i cos deprimit, amb el segon parell de maxil·lípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d'ungla prensora i dentada.

Es troba als fons llimossos i sorrencs, als quals excava les seves galeries, de les costes catalanes.^[1] Demersal sobre fons fangosos i sorrencs de la zona sublitoral fins als 250 m, generalment a menys de 50 metres.
Es reprodueix a la primavera i les femelles són ovígeres (amb posta) tot l'estiu.
Els ous es mantenen aglutinats entre els apèndixs locomotors gràcies a una secreció viscosa produïda per unes glàndules especials dels darrers segments del perèion.
Els sexes estan separats i la fecundació és interna.
Les larves són inicialment bentòniques, però ràpidament esdevenen pelàgiques.
Són animals carnívors que s'alimenten d'altres crustacis i de peixos.

GALERES A LA PLANXA

Ingredients

Galeres i sal.

Preparació

A la planxa calenta hi tirarem sal sense estalviarne.Al damunt hi courem les galeres per sota i per sobre. Una vegada cuites , fora de la planxa , hi posarem damunt un raig d´oli d´oliva.

Els que els agraden s´ho passen bé menjant-se-les d´aquesta manera.
Però és te que menjar a poc a poc , perquè sempre et punjes els llavis i et pots fer sang....

A la sopa i al arròs ...li dona un gust especial.....

Ara si ve la calor ja no cal que en compreu....l´hi posat massa tard aquest post.....em sap greu!!

SUQUET , El Rescat d´una Cuina

2010-04-14T14:00:00.000+01:00

Els anys vuitante van portar la invasió de les mousses d´escórpora , és cert , però també una fornada de cuiners amb ofici , amb il.lusió ...i amb memòria .
El pas dels anys va afavorir la barreja de cultures acollint mariners italians , catalans , originaris de les almadraves d´Almeria , castellò . Alacant...
Els pescadors , durant la llarga i dura jornada de pesca , havien de preparar àpats en un espai ben redüit com eren les naus rudimentàries en què s´embarcaven.
Amb un fogonet i una cassola cuinaven menja per a tota la tripulació.Una ceba , uns tomàquets , unes patates , fideus o arròs ; una cabeça d´alls o bitxo i oli era suficient per cuinar uns talls de peix acabat d´arribar i benvingut a lña barca.
Amb aquestes quatre hortalisses , aigua de mar i la imaginació del xef , sorgioen plats humils , però sensacionals i amb molt sabor.
Les noves generacions han apportat algun canvi subtil en l´elaboració dels plats fruit de la investigació, bo i respectant el producte fresc i la tradició .

(La salsa Suquet) és una salsa típica de Catalunya i també d'algunes zones costaneres de la Comunitat Valenciana, originària de la costa de Tarragona, creada pels pescadors, que a l'acabar la seva jornada i a peu de barca, elaboraven un guisat senzill per al qual utilitzaven els peixos que havien quedat una mica trencats))

SUQUET D¨ESCÖRPORA AMB AIGUA DE MAR I HORTALISSES.

Aquest és pot fer amb qualsevol peix que os agradi no cal que sigui aquest....

Els ingredients

Escórpora o cap roig
Patata
carxofa, 1 tomàquet madur, 12 tirabecs,
2 grans d´all, 1 cullerada de picada de fruits secs
1/2 l de fumet vermell.( ja saveu que vol dir amb tomàquet).
o aigua de mar depurada.
oli d´oliva i sal.

La preparació

Fem la escórpora a fileta....i guardem les espines i el cap per fer el fumet...
Fer les patates amb 4 trossos.
Escaldar els tomàquets durant 2 minuts.
treure la pell i tallar-los a dauets.
Reservar.
Netejar els tirabecs extraient -ne el fil.
Tallar els alls i les carxofes .
En una cassola amb un raig d´oli d´oliva saltar les patates durant 3 minuts a foc viu.
Sense parar de remanar ,abocar les carxofes.
2 minuts després tirar els dauets de tomàquet i els alls filetejats .
Afegir 1/2 litre de fumet i deixar fer xup-xuo, durant 4 minuts.
Afegir els tirabecs que han de coure amb la resta durant 3 minuts.
A part , salar lleugerament els filets d´escórpora per daurar-los en una paella , volta i volta.
Col.locar el peix a la cassola amb la pell cap amunt i deixar coure 3 minuts.
Finalment , afegir la picada a la cassola fora del foc.
Remenar....Tastar i afegir sal en cas necessari.

Si cuineu amb aigua de mar ...s´ha d´anar amb compte , perquè si redueix molt el plat pot sortit salat.
Si no en teniu ja os dic que és fa amb un bon fumet ...nomes amb les espines del peix i el cap ni ha prou per fer un fumet molt bo.

QUIM MARQUES

DIFERENTS FUMETS

2010-04-10T21:34:00.000+01:00

Aquest Post és especial per la CRISMAS , perquè ni ella ni jo trobem els fumets anteriors fets en el meu bloc.
Crismas...., no era nada de lo que te dije...!!!!
la diferencia que hay entre un fumet blanco y uno de rojo .
..es que el rojo lleva tomate y el otro no.....!!

FUMET BLANC

els ingredients:

1/2 cap de rap i 200 gr de peixos de roca petits
100 gr de cancs de mar
1 cua de lluç o 1/2 cap de lluç
2 cebes
2 pastanagues , 1 porro
1/2 branca d´api , 1 gra d´all i oli d´oliva.

La Preparació

En una olla prou grossa, per fer caldo , amb un rajolí generós d´oli saltar les verdures amb el gra d´all . Quan siguin rosses afegir els crancs i saltar el conjunt durant 2 minuts més.
Omplir l´olla d´aigua , afegir els peixos , cues i espines . Esperar que arrenqui el bull i deixar fer xup-xup a foc lent durant 20/30 minuts .
Amb l´ajuda d´una escumadora anar retirant la capa d´escuma que es fa sobre el fumet.
A l´hora de fer servir el fumet per cuinar és important colar-lo per retirar-ne les impureses i sempre fer-lo bullir abans d´incorporar-lo a qualsevol plat.

FUMET VERMELL

els ingredients

Els mateixos que el blanc...
més 8 tomàquets vermells

La preparació

Es tracta de repetir el mateix procés del fumet blanc però després d´enrossir les verdures i els crancs , afegir-hi els tomàquets i deixar sofregir bé per tal de concentrar millor el color.

FUMET DE MARISC

Els ingredients

200 gr de peixos de roca petits
100 gr de crancs de mar
100gr de galeres
1 grapat de caps de gamba , 2 cebes , 2 pastanagues , 1 porro
8 tomàquets ben madurs, 1/2 branca d´api
1 gra d´all
1 got de brandi
oli d´oliva, sal

La preparació

El procediment a seguir és el mateix del fumet vermell.
Sofregir totes les verdures tallades fins que siguin rosses . Afegir el marisc ( crancs , galeres, caps de gamba ) i deixar que es rosteixi.
Amb una mà de morter aixafar els caps de gamba i amb unes tisores tallar els crancs per la meitat perquè deixin anar tota la substància en el sofregit.
A foc ben fort, afegir-hi la copa de brandi i flamejar .
Afegir el tomàquet i deixar que es concentri afluixant el foc perquè cogui lentament durant 10 minuts.
Omplir l´olla d´aigua i esperar que arrenqui el bull.
Deixar bullir durant 20/30 minuts sense oblidar d´anar retirant l´escuma del fumet.
Un cop finalitzat és important colar i bullir el fumet cada cop que se´n vagi a fer servir una part.

Sempre s´ha de tirar sal als fumets , però no en excés perquè després , un cop incorporat al plat , ja el rectificarem .D´aquesta manera evitem que la menja resulti forta de sal.

Esper-ho que os vagi bé ...per fer fumets....
Quim marqués

SIPIONS; CASTANYONS.

2010-04-05T21:31:00.000+01:00

Podem gaudir de les sepietes durant tot l´any : grosses , mitjanetes , petites ...De popets petits ...ni han més el novembre , època durant la qual comencen a créixer , per aquest motiu a l´estiu se´n poden trobar de mitjans , que són força gustosos. Ara be .....fa uns 15 dies en vaig tenir de petits i molt bons......Aixo del temps dels peixos ...cada vegada costa més d´entendre.....
Ens atrevim a assegurar que els calamars de novembre s´on els millors : acabats de pescar i cuinats simplement a la planxa amb un rajolí d´oli verge d´oliva i uns cristalls de sal maldon , són un plaer irresistible apte per a tots els públics , recomanable per a totes les edats.

Avui li tocar als sepionets ( castanyons).Son aquestes que quasi be no creixen , son més allargades i tenen una punxa ...que es la "barca" , la closca de dins, allò que donem als nostres periquitos...
El sepionet és el juvenil de la sèpia. Té un cos ample i ovalat, vuit braços i dos tentacles més llargs. El dors és de color marronós amb matisos negres.
La carn és molt gustosa i potencia el gust de qualsevol plat en què es faci servir . Té una gran popularitat i normalment el preu no és desorbitat.
Quan més gustosos són és al estiu .
Formas de pescar....el tresmall, l´arrossegament , el palangre i la potera.

SEPIETES AMB CARXOFES ESTOFADES:

Ingredients

20 castanyons o sepietes o sepions, com vulgueu dir-li
4 carxofes si pot ser del prat.
1/2 kg de fumet vermell o blanc , és igual!!i si es fumet de marisc també s´hi adiu.
1 cullerada picada de fruits secs.
oli d´oliva
sal i pebre.

La preparació

Netejar les carxofes i tallar-les a quarts .
En una cassola de fang amb un rajolí d´oli d´oliva saltar les carxofes .
Abocar el fumet calent .Tapar la cassola i deixar estofar durant 5 minuts.
Afegir -hi les sepietes , la picada i rectificar de sal i pebre.
Tapar i deixar estofar a foc lent durant 5 minuts més.

Picada base

Ingredients:

2 grans d´all , 1/2 manat de julivert, 2 cullerades soperes d´oli d´oliva.
Preparació
Afegit l´oli en un got de túrmix o de termomix , triturar les fulles del julivert ( sense la tija) i els alls pelats.
Aquesta és la base de totes les picades.

Picada de fruits secs
Ingredients
Tota la recepta anterior de la picada base
25gr d´ametlles torrades i pelades
25 gr d´avellanes torrades i pelades
Preparació
Tot molt picadet , és una picada molt adient per a l´elaboració de calderes de marisc i alguns arrossos, i en aquest cas per les sipiones amb carxofes.

SEPIETES AMB PÈSOLS DEL MARESME

els ingredients:

16 sepietes
320gr de pèsols del Maresma
4 cebes tendres
100gr de cansalada
1 botifarró de ceba
1 got de vi blanc sec
1/2 l de fumet blanc.
1 cullerada de picada de fruits secs.
oli d´oliva i sal.

La preparació

Tallar la ceba en làmines.Talar la cansalada en dauets.
En una cassola a foc fort amb una mica d´oli d´oliva saltar la ceba i afegir-hi la cansalada.
Posar-hi les sepietes i els pèsols .15 segons després abocar el got de vi blanc.
Deixar pasar 15 segons més i afegir-hi el botifarró trossejat.
Abocar el fumet calent i esperar que arrenqui el bull per abaixar el foc i tapar la cassola .
Deixar coure durant 10 minuts , tastar i rectificar de sal .
Tirar-hi la picada.
La cuina de la Barceloneta