BONES FESTES

BON NADAL 

i BON ANY NOU PER TOTHOM!!!!!!

Refrescant la memòria....

Aqui os deixo un post que ja havia fet , però os hi poso fotos noves....




Per fer una mica de pica, pica....


Bon Estiu!!!

Els Peixos 
El millor Peix del mar

LA OSTRA

És molt possible que la sobrepesca i la pressió de la pol·lució hagin fet que la seva producció hagi disminuït a quantitats gairebé ridícules per al consum en alguns llocs, no obstant això segueix sent popular en algunes ciutats costaneres on s'arriben a celebrar fins i tot els festivals de les ostras. Les ostras figuren entre els aliments exòtics de moltes cultures, no obstant això és un aliment de gust adquirit que necessita d'algun entrenament abans de ser apreciat. Des del punt de vista nutritiu és un aliment ric en zinc, un dels nutrientes requerits per a la producció de la testosterona.

Captura i cultiu

Les ostras poden capturar-se en el fons dels mars prenent-les dels seus llits. En les aigües poc profundes es capturen a mà o amb petits rastells. En aigües més profundes s'empren rastells amb braços més allargats per a poder arribar al fons. En algunes àrees es realitza de manera mecànica la recol·lecció amb una espècie de dragatge, aquesta operació encara que requereix de poca mà d'obra i permet treure major quantitat de ostras en un interval de menor temps, és cert que danya considerablement el fons marí. És per aquesta raó per la qual des de l'any 1965 es ve regulant la captura de ostras per dragatge del fons marí.

Ostres calentes amb fulles verdes

Ingredients:Per 4 persones

24 ostres planes o 24 os trones

(Si pot ser que siguin gallegues.)

Ingredients per la salsa de acompanyament:

150g.de mantega tova a la temperatura ambient.

pebre i una cullerada de suc de llimona.

Ingredients per la guarnició de verdures:

70g de pastanaga

80g, de porros

20 g mantega

1l. d´aigua, 10g de sal grossa

24 fulles d´enciam

sal i pebre.

Coses que tens que fer servir:

Una cassola plana per saltejar

cassola gran

una cassola petita 

una cullereta

un colador forrat amb un drap

4 plats o plates per posar les ostres coberts de sal grossa.

un batidor.

Preparació de les verdures i del enciam

Tallar les verdures fines .Escalfar els 20 g de mantega i fregir una mica amb foc fort durant 2 minuts amb sal i pebra.

Calen tar el forn a 180º i mantenir la verdura calenta amb el forn obert.

Posar aigua bullint a una cassola i reta les fulles d´enciam perquè es tornin blanques.

Obrir les ostres, amb una cullereta petita separa les ostres de la conxa i posar les a un escor radó per tenir el suc que deixant.

posar les conxàs a les plates amb sal grossa i si pot ser calenta la plata,escalfar les ostres amb el suc que en deixat anar, 30 segons,desprès escorregudes s´enrollan amb la fulla d´enciam i es tornant a posar a la conxa, es mantenen calentes al forn que estarà obert.

Preparació de la salsa:

Es fa bollir el suc de las ostres fins que redueix, s´incorpora els 150g de mantega vaixan el foc i rremanan,fins que s´espesa i si posa una mica de pebre i la cullerada de llimona.

Acabat i presentació

Es cobreixen les ostres amb una cullerada d´aquesta salsa calenta i per sobra s´hi posant les verdures.

Ideàs personals

les ostres es poden prepara el dia anterior i el mateix dia es fa la sal seta i el acabat.

Si es per una festa important ,si no hi vols posar-hi verdures s´hi posa una culleradeta de caviar, això va a gustos i a butxaques.

Michel Guérard

PASSANT PER AQUÍ

Hola a tots i totes!!
Tenia ganes de saludar-vos a tots.
No os pense-si- ho pas que no os recordi a tots i a cada un de vosaltres...
Avui buscava una cosa al bloc de la Cuina Vermella i m'he entrat una mica de nostàlgia , hi pensa't ..perquè no els vas a veure i els hi dius alguna cosa...

Segueixi sense saber massa el que os tinc que dir , sense masses-ganes de escriure al bloc, però recorda'n a cada un de vosaltres i encara que no os digui res moltes vegades entro als vostres blocs i admiro amb les ganes que molts de vosaltres feu el bloc. Ni han molts que fa molt de temps que hi sou i seguiu amb les mateixes ganes que el dia que vareu començar....jo penso ...que quina sort que tenen de ser aixi...
Molts de vosaltres se os veu professionals del saber escriure i saber estar amb tot-aquest mon tan especial que es ...el mon dels blocaires , jo em considero una aprenen al mixt de tots vosaltres..

Os explicaré el que ens va passar ahir amb un client...crec que també ho teniu que saber.

El meu Cunyat que sempre os explico que si no fos per ell no tindríem tota aquesta classe de peix....

Em va dir ...Apa ..perquè no diguis que no tens cap peix especial per el teu bloc..t´hi porta't una cosa nova que no tens ni idea de que és....
Efectivament ..la meva germana i jo encara estem pensa'n que era allò tan estrany

desprès de fer-nos ballar una estona , ens va dir que eren espardenyes , però que teniem  de pelar ...sempre les porta pelades i sense pell , però aquelles eren per treure.....

A primera hora ve sempre un client ( Manel) ..i jo tota decidida li faig el mateix que em va fer a mi el peixater......però ell més llest que jo ..em diu ..no seran Botifarres?? ( a les espardenyes també se ni diuen botifarres)....
El cas és que va dir ...va si les netegeu les compro totes ....i nosaltres que no ho havíem fet mai....dons mans a la feina ....La meva germana per un costat i jo per l'altre .......no hi va ve manera de saber- ho fer , varen quedar totes estripades , ens queia la cara de vergonya.......

Era una anècdota per explica i perquè veieu que no ho sabem fer tot i que també pose'm la "pota".

Espardenyes..si voleu mireu el enllaç.

 Aixo son bunyols de mar...
Nom científic: *Microcosmus *sabatieri 
Origen: Mediterrani
El producte

El bunyol de mar, també cridat a França *biju, *bitoche, *figue de *mer, *vioulet o *patate de *mer, viu sobre els fons rocosos o de sorra i llot. S'agarra a les roques, les pedres o els mariscs. Es pesca en submarinisme (amb la mà) o amb vaixell (xarxa). 
La seva carn de color molt viu i el seu sabor a iode ben característic fan que és un marisc molt benvolgut en el Mediterrani.
*Estacionalidad

El bunyol de mar es consumeix tot l'any. És més fràgil durant el seu període de reproducció a l'abril-maig..

Estic molt contenta de haver vingut encara que sigui per una estona ....
Moltes gracies a tots per tot........


Fins aviat.

UNA MICA DE TEMPS PER MI........(..Temps per decidir)

Moltes gracies a tots per ser sempre aquí amb mi....!!!!

Crec que ara faré una mica de ........."descans"--
No estic massa inspirada i vull descansar una mica del bloc.


Moltes gracies a tots els que em llegiu i els que em visiteu i no dieu res ...
Moltes gracies a tots per ser com sou i per fer-me passar un temps tan bo amb aquest blocs .
Esper-ho tornar aviat amb tots vosaltres ...!!
Esper -ho tenir algo més a dir de tot aquest mon del peix que faig des de petita i que tan m´agrada i tan m´ha donat a la meva vida.


Una abraçada ben forta a tothom.


Fins aviat....

BOU DE MAR I la CENTOLLA

El Bou de mar és un crustaci *decápodo que pertany al mateix ordre que els crancs. És de gran grandària i la seva closca mesura entre 10 i 25 cm. de llarg, podent aconseguir un pes d'uns 3 quilos, encara que s'han capturat exemplars que aconseguien els 6 Kg. El seu cos és llis i té forma ovalada. El seu color és marró i les ungles de les seves pinces i potes són negres. Posseeix dues fortes pinces, les extremitats estan cobertes de truges, i les seves ungles afilades. Igual que la *nécora o la *centolla, l'abdomen del mascle es presenta menys engruixat que el de la femella i les seves pinces són molt més grans. El mascle sol protegir a la femella durant la muda, però en el cas contrari, en la muda del mascle, les femelles els persegueixen per devorar-los. S'alimenta d'estels de mar i altres invertebrats del fons marí i es troba localitzat per tot l'Oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani.

Igual que la *centolla, el bou gallec té en les seves potes més pèl, i les seves ungles són més afilades. Per contra el bou francès no té gairebé *vellosidades en les seves potes, i les seves ungles estan més romes. Quant al color podem apreciar un to més fosc, tirant cap a castanyer en el gallec, sent més clar, en el cas del francès.
Moltes i variades són les formes de preparar aquest excel·lent i assequible marisc. Des de bullit i esmicolat igual que la cabra, fins a una vegada extreta tota la seva carn, com a ingredient principal de *salpicones i amanides de marisc.

El seu fetge i les seves freses són veritablement exquisits. Per triar una bona peça cal fer-ho abans de la muda que és quan està ple i resulta més saborós. En aquest moment es pot distingir perquè té major pes, un color marró, gairebé negre en la seva closca i la pell de la cua més inflada.
El nom científic del bou de mar és *Cancer *pagurus.

LA CENTOLLA 

Aquest crustaci *decápodo, de closca gruixuda i pelut de color marró o vermellós, viu molt prop de la costa en fons rocosos i sorrencs. La closca sol mesurar entre 10 i 20 cm de diàmetre, tant com les seves allargades i primes potes, i està cobert de *vellosidades que li serveixen de camuflatge davant possibles depredadors.

S'alimenten de mol·luscs, algues i invertebrats del fons marí, arribant a pesar 4 kg alguns exemplars.
A més de la *centolla gallega podem trobar al mercat l'anomenada cabra francesa que prové de França i Gran Bretanya. Diferenciar-los no és tan difícil, la cabra francesa posseeix un color vermellós molt tènue, la *centolla de les ries gallegues té un color marró fosc, les potes llargues, ungles afilades i la closca coberta d'algues i *vellosidades, característiques de les quals la cabra francesa manca.

 

 

Avui os dono una adreça per si voleu veure una recepta del Bou de mar .
Jo quant la vaig veure em va agradar molt i s'oposo que el cuiner ( Ricard) , no s'enfadara.

http://www.clubdecuines.cat/recepta/txangurro-bou-de-mar-/6007

Val la pena tenir-la perquè no se'n troben masses de receptes de bou ni de centolles ...sempre acaben bollin-se i ja esta.

Abans de bullir un centollo és millor tenir-lo amb aigua freda durant un parell d'hores . És neteja millor.

Per bullir-lo amb aigua amb sal , una fulla de llorer, durant 20 o 25 minuts depèn de la mida.
es desprèn les potes i tot és barreja a la closca , si voleu hi podeu posar un ou dur i una mica de vi blanc , però sinó nomes bulli't ja té suficient gust.

VIEIRES

 MOLTES FELICITATS 
a

 LA CUINA VERMELLA  

PER EL SEU PREMI .( BLOCS de CATALUNYA)

VIEIRA ( petxina de pelegrí , carculla , vano , petxina rica, petxina ratllada)
La Vieira té les valves grans i diferents , la dreta és abombada i blanquinosa , l´esquerra és plana i marronosa.

És molt coneguda i bastant apreciada .
La carn és fina i es fa servir en moltes preparacions culinàries .Pel que fa el preu , varia segons el gruix de cptures . De tota manera , sol ser assequible.

Ara a  L´octubre ja estan en perfecta estat per poder-les consumir .
Es treuen de la mar amb l´art de l´arrossegament i amb gàbies.

FOTO TRETA D´INTERNET....

Vieires a la Planxa

Ingredients

Vieires , sal i oli vinagre.

Preparació

Posarem la vieira damunt de la planxa .Quan s´obri l´amanimen amb sal , oli i una mica de vinagre. Es menjarà de seguida.


N´hi han de congelades sense closca.....és fan directament.

Era l´aperitiu de més d´un pescador.

El cas és que sempre les consumien a la barca i de vegades hi havia baralles, amistoses és clar, per veure qui de tots se la menjaria en el cas que només en sortissin una o dues. Se n´agafaven poquíssimes.

Moltes vegades se les menjaven de la mateixa manera que hem explicat .Era un producte per fer una festa al moment de menjar-lo, no s´esperaven mai diumenge.
Sabeu què menjaven la gran majoria de pescadors els dies de festa ?? Escudella i carn d´olla , la seva festa.
David solé i Torné.

NAVALLES

La navalla recta o canyut  és un mol·lusc  que es troba a tota la Mediterrània

Talla: màxima de 23 cm, comú entre 12 i 15 cm.

Coquilla rectangular, amb les vores dorsal i ventral subrectilínies.

Marge anterior truncat, una mica oblic, sense presentar cap depressió dorsoventral just abans dels ganxos.

El lligament s'estén fins a un quart de la longitud de la vora dorsal.

Xarnera amb dues dents cardinals i dues laterals a la valva esquerra, una cardinal i una lateral a la valva dreta.

Impressió del múscul adductor anterior una mica obliqua en referència a la vora dorsal de la closca, ultrapassant clarament enrere la zona del lligament.

Impressió de l'adductor posterior allunyat del sinus paleal una distància igual a la seua pròpia amplada.

Color blanquinós a beix a l'exterior, ornamentat exteriorment de taques i bandes marrons a vermelloses, amb un periostracum llustrós, marró olivaci.

S'enterra als fons sorrencs nets o fangosos de la zona infralitoral, viu fins als 70 m de fondària.

Espècie de reproducció ovípara, de sexes separats.

Es troba a tot el Mediterrani (incloent-hi la Mar Negra) i a l'Atlàntic (de Noruega i la Mar Bàltica fins al Marroc).

De carn bastant apreciada, i com altres espècies del mateix grup, presenten un cert interès econòmic.

Pesca artesanal amb arrossegament, dragues o a mà amb ganxos. Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc.

No està regulada la seua pesca ni té talla mínima legal.

Navalles  a la Planxa amb oli d´olives Negres

Els ingredients
16 navalles
100 gr d´olives negres , 2 anxoves
pebre negre mòlt , sal , oli d´oliva.

la preparació
En una planxa a foc ben fort amb un rajolí d´oli d´oliva procedir a obrir les navalles .
per l´elvaboració de l´oli , extreure el pinyol de les olives i posar- les en un got de turmix amb les anxoves i dues cullerades soperes d´oli d´oliva.
Triturar amb el turmix fins que quedi fins que quedi una textura de puré.Un xic líquid per poder estendre´l .
Encendre la planxa i , quan estigui calenta , acabar de coure les navalles col.locant-les sempre per la part de la closca.
Les navalles estan cuites quan canvia de color la closca.
Amb una plata amb una mica de sal i pebre i l´oli d´olives negres per sobre.

NOMES A LA PLANXA:::::SON MOLT BONES!!!!!!!!!