MARINERA de PEIXOS
En canvi , els brous per als arrossos sí que han d´estar un punt més cuinats per tal que tinguin més sabor.
Les picades són pilar indiscutible d´aquest tipus de cuina.
Els olis aròmatics serveixen d´elegant acompanyament dels peixos que porten guarnicions senzilles.
Un bon oli d´oliva extra verge és suficient per afegir-lo als peixos no guarnits.
Les salses de tomàquet han d´estar ben confitades.
Les salses d´all i oli són d´utilitat , ja que s´haurien de fer servir en petites dosis per accentuar el sabor del plat, no per destruir-lo.
i com ja os vaig dir l´altre vegade , si volem tenir un gran èxit del plat , lo millor és comprar el producta molt fresc , en aquest cas el producte és el peix......
S´ha de tenir present també que peixos i marisc necessiten poca cocció i demanen menys disfressa . Amb una cocció precisa es gaudeix de tota l´elegància i perfum de la seva carn.
Tampoc s´ha d´abusar de la llimona , del vinagre ni de les plantes aromàtiques amb excessive aroma: per donar un toc subtil de sabor s´on perfectes , però en excés espatllen el plat.
Tot aixó ...sobretot quan el protagonista és peix del Mediterrani , envejat al món sencer..
Quim Marqués.
Quim Marqués.
Marinera de Peixos
més de peix a trossos i nets anteriorment.
En una cassola fonda s´hi posen trossos de lluç petits, musclos , llagostins o bé trossos de llagosta , pops o calamarsos , anguila o congre , etc.
S´amaneix el conjunt amb unes cebetes petites , api, llorer, orenga, dues cullerades de pasta de tomàquet, all i julivert trinxat , sal , pebre , una mica de canyella , dos gots de vi clar o negre , un rajolí de vinagre i una mica d´oli .
Es tapa hermèticament i es fa coure poc a poquet durant uns quans minuts , i ja es pot servir....
També és pot fer amb unes patates si os agrada...
Aquesta , és de sipía i calamars
