PLATS QUE NO HI FET ....JO

Avui os faré un post molt diferent....és que em ve de gust....
Tinc una cosina que m´envia plats de peix cuinats , ella és molt bona cuinera , un dia li vaig dir: quan ho tinguis fet ..Enviem les fotos i ho penjaré , com si ho hagués fet , jo ...:-)), però no és veritat , os ensenyaré lo bé que cuina..
Ara no és el temps del saitó , ni de la sardina , però ja veureu ..quins plats més bons fan aquest cusins que tinc .....    Ell no vol que os digui el Nom....ella és La Virtuts i ell és diu.......és molt vergonyós..!!!!

 

Sardina amb escabeitx

Ja sabeu que si voleu llegir la historia de la sardina , teníu un enllaç....

Saitó amb vinagre

/1

També tinc , els dissabtes uns clients ( Homes ) , que venen a comprar i cuinen ells ..les senyores ..s'oposo que fan altres coses ..
L'altre dia , dos d'ells ( en Jordi i en Manel ) em van encarregar unes llagostes , per fer una caldereta Menorquina , en Jordi , en fa varies vegades i sempre li dic : torna'm a explicar la caldereta que ja no me'n recordo...i tip de sentir-me , em va dir que em portaria el llibre...i jo vaig aprofitar per dir-li : doncs , perquè no m´envies , fes fotos de la llagosta feta i la penjaré amb la recepta....doncs , bé , en Manel ha fet la feina i m'ha enviat fotos..

En Jordi era el cuiner i en Manel , el Xef...més o menys ..les Sres. van fer , els postres..

Com ho veieu ..la sort que tinc , jo ..eh!!!

De tots aquest peixos que os ensenyaré , ja n´hi parlat a altres Post.....vull dir que només os diré L'enllaç i ho podreu tornar a llegir , si voleu , perquè tornar-vos a posar un rotllo,.. no ??

Les Llagostes

Així , és com té que quedar el cap ..net , la sang reservada per fer la salsa..

Caldera de Llagosta

Ingredients:

2kg de Llagosta
1 ceba
2 alls
200gr de tomàquet ratllat
1/2 pebre verd
julivert
8 cullerades d´oli
1 cullerada de conyac
llet
1 barra depa dur
2 l. d´aigua

preparació

tallar i neteixar les llagostes
les antenes serveixen per treure la porqueria de la llagosta.A la part inferior de l´extrem de la cua de la llagosta ( la mes dura i fosca) , veureu que hi ha un petit forat .Hi feu entrar suaument la part més gruixuda d´una guia ( antena) fins que surti per l´altre extrem i llavors la treieu fent-la arrere amb delicadesa .Amb la guia traureu també el budell de la llagosta .

Talleu la llagosta a rodanxes com aquestes.....

Aquest llibre de la caldereta , és Menorquí.....si us interessa , es diu:La Cuina dels Menorquins
de Josep Borràs i Damià Borràs.

Seguim
Picau la ceba , el pebre verd, els alls  i el julivert tot ben petit i ho sofregim amb una mica d´oli  a poc a poc.
Hi afegirem el tomàquet i després de 10 minuts , la llagosta. Ho deixeu sofregir una mica tot junt i ja s´hi pot afegir dos litres d´aigua calenta .Ho feu bullir a foc ben viu durant un quart d´hora .Ho salpebreu.
Mentres bull , afegiu trenta grams de molla de pa dur , una cullerada de conyac i un rajoli de llet al bol on teniu els fetges de la llagosta i la sng . Ho picau tot molt fi amb un morter o amb un mini pimer i ho afegiu a la cadera , just haver apagat al foc.
Deixeu reposar la caldera dues hores .Quan toqui menjar-ho , l´escalfau , la tasteu de sal i la serviu amb talls  de pa dur tallades ben fines .
Surten un parell de plats per cap , sol ser plat únic.
Si us va bé , feu la caldereta d´un dia per l´altre.Queda molt més bona..

 

JO NO EN VAIG MENJAR....:-)) 

 Però moltes graciès a tots dos per deixar-me fer el que m´agrada !!!!!!

Plats de Romesco de les comarques Tarragonines

 Arrossos Mariners ,arrossejats..Fideuà

 L´arròs és un dels plats més típics de la cuina marinera.

Les costes de l´Empordà tenen l´especialitat de l´arròs negre, segons uns , de fer un sofregit prolongat, però sense que arribi a cremar-se; i segons d´altres , el color negre s´obté posant al sofregit tinta de sèpia o de calamars.

Arròs a banda.Arrossejat. A València i a Castelló no solen utilitzar la nyora en els arrossos mariners , prefereixen que la base del sofregit sigui l´all i la ceba .
 L´arròs Tarragoni. La gasttronomia del litoral Tarragoní ha rebut l´influx llevanti.

RATA , LLUERNA , ESCÒRPORA

GALERES i ARANYA

RATA

 Cos no comprimit , amb el cap més voluminós i la boca més obliqua que la de les aranyes.

Es pècie bentònica que s´enterra als fons de sorra i fang .En treu només els ulls i la boca , d´on surt un apèndix cutani que serveix per atreure les possibles preses , que són engolides en dècimes de segon.

Es reprodueix entre abril i agost i assoleix una llargada màxima de 35 cm.

La rata es troba a la Mediterrànea i a la mar Negra. A l´Atlàntic s´estén , sobretot , des del golf de Biscaia fins al Marroc.

Aranya blanca

Cos allargat i comprimit.Boca obliqua i ulls situats a la part més alta del cap.
Espècia bentònica d´activitat nocturna que viu enterrada en fons de sorra o fang .Deixants només els ulls al descobert.
Les espines de la primera aleta dorsal - negre com a senyal de perill-i la dels opercles estan connectades amb una sèrie de glàndules verinoses.
El contacte amb una d´aquestes conduex a la descàrrega immediata del verí, que paralitza i mata els peixets i crustacis dels quals s´alimenten les aranyes , i pot provocar febre, rampes , somnolència o una lesió cardíaca seriosa als humans. ( Quan arriben a port ja no la porten, els hi treuen a la barca.) però quan ho comprem a Mercabarna , moltes vegades encara la porten....CUIDADO!!!!
Es reprodueix durant la primavera i l´estiu.
És pesca amb Soltes , tresmalls i arrossegament.

ARROSSEJAT DE PEIX .El peix pot ésser : rap , aranya , rata o llisa.

Ingredients per a 4 persones

1 kg de peix

1 kg de patates

1 ceba

oli i sal

Preparació

En una olla es posen les patates i la ceba tallades juntament amb aigua.Quan és cuit es tira el peix net i no es deixa coure gaire perquè no es desfaci, que quedi l´estrictament cuit.

Es prepara a part una picada d´all , julivert i tamàquet madur.

En una cassola amb oli abundant i quan està roent , s´hi tira la picada i a continuació l´arròs i se sofregeix tot molt bé,

A continuació es tira a la cassola el brou que ha sortit en l´apartat primer i es deixa coure fins que quedi l´arròs completament eixut.

Aleshores es treu del foc la cassola i tenim el primer plat.

El peix i les patates que han quedat a l´olla se serveixen com a segon plat en una plàtera.

Aquest segon plat és per a servir amb all i oli , o bé millor , amb all picat al morter amb oli i vinagre.

PER LLEPAR_SE´N ELS DITS

La fideuada (pronunciada fideuà en valencià) és un plat típic de la cuina de la Safor, originari de la ciutat de Gandia, a la comarca de la Safor. A hores d'ara és habitual a la Safor i la Marina Alta, tot i que també se'n pot trobar a gran part de la costa valenciana, la costa catalana meridional, i fins i tot a la Costa Brava. La fideuà està feta a base de suc de peix complementada amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics que són de major grossor que els normals i en forma corba.
Es fa, com la paella, al recipient també anomenat paella, és a dir en paella ampla i plana, encara que es coneixen altres variants tradicionals fetes en cassola.

Una història de la Safor conta que uns mariners que estaven a alta mar pescant van decidir fer una paella per dinar aquell dia, la sorpresa va ser que se'ls va oblidar l'arròs a terra i el van substituir per fideus, d'ací el naixement de la fideuada.

Fet per la Virtuts... 

MOLT BO ..

El Lluç......

LLUÇ de BOU 

i LLUÇ de PELANGRE

Les barques d’arrossegament. L’art de bou.

L’art consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part superior i ploms a la part inferior perquè l’art quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d’un sac de fons cec, el cóp. També és de xarxa. La corda superior de la boca és més curta que la inferior perquè així el peix no s’escapi per dalt.
Pesquen a una profunditat de 50 m fins a 800 m.
Es calen durant el dia. Les barques amb cinc a nou homes cadascuna, surten a les 7 del matí i tornen abans de les 6 de la tarda. Quan arriben al calador (triat pel patró) deixen anar l’art, subjectats per dos cables molt llargs i resistents que pengen de la barca i van units a les portes, dues planxes, que fan que la xarxa s’obri horitzontalment perquè el peix pugui entrar.
Van arrossegant aquesta xarxa pel fons marí, 1 parell o 3 hores, el cóp es va omplint, recollint, tot allò que ocupa la superfície bentònica; la pesca resulta poc selectiva i entren a la gola de la xarxa tota mena d’organismes.
Una vegada s’ha acabat el bol, es lleva l’art, es deixa el peix a coberta i els mariners el trien i el posen en caixes. Es desestimen una colla d'organismes sense valor comercial que es llencen per la borda, és la morralla. Solen fer dos o tres bols.

`S'agafa tot tipus de peix i altres animals: gambes , escamarlans, calamars , capellans, pops, lluces o maires, lluços, raps, bruixes, crancs de sopa...

ÉS DIU LLUÇ DEL BOU , PER LA MANERA QUE EL PESQUEN .....ARROSSAGA´N-LO 

Aquest són del Bou..(LLUÇ DEL BOU).
 

Aquest , és el llucet de bou petit ...

Net sense espina..enferinat i fregit, obert com un llibre..

Són fotos de la Virtuts ..ella , el tenia al congelador ,,li ha quedat , Perfecta.!!!!.

El lluç de Palangre És molt més  apreciat , però també és molt més car.Té escata i el pesca´n amb l´art de palangre és el que gaudeix de més bona reputació i la carn és molt més forta i ferme....
Jo os puc dir que el lluç de bou acabat de pescar és molt bo....

 

Aquest , és el lluç Palangre de Galicia

i  Aquest, és el lluç Pelangre de la nostra Costa Catalana

                                 recordeu que Palangre , vol dir , la manera de Pescar-lo ...amb Palangre

El palangre

Està format per un cordill de fibra sintètica trenada o mare d’uns 200 metres de llargària. De la mare en pengen uns 40 braçolins, fils d’un o dos metres amb un ham a l’extrem. Estan separats perquè no es toquin els hams entre ells. A cada extrem de la mare hi ha lligada una corda, la sirga, que porta en un extrem un pedral o mort i en l’altre, el gall per localitzar el palangre.
Cada palangre va plegat en una cofa.
Hi ha diferents models de palangre segons el tipus de peix que es pretén agafar.
Normalment es calen descansant els hams en el fons i es lleven l’endemà.

Amb palangres de fons es pesca, entre altres, el lluç, conegut com el lluç de palangre.
El peix pescat amb palangre no és tan masegat i és més apreciat.

Esper-ho que os ajudi amb aquestes explicacions..

Una Paella " Marinera"

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en un una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

És originària de la marjal de l'Albufera de València, a la comarca natural de la Ribera del Xúquer, al sud de la ciutat de València, que es menja en qualsevol ocasió, especialment quan s'ajunten les colles d'amics o les famílies, dissabtes, diumenges o festes tradicionals i es considerat el plat típic valencià per excel·lència.
Encara que tradicionalment s'hauria de conèixer com arròs a la paella, paella d'arròs o arròs en paella a la valenciana, el nom paella s'utilitza tant per al plat d'arròs ja cuit, com per al recipient, el nom del qual deriva del llatí patella.

La paella era, en principi, al País Valencià, una menja senzilla que es feia amb les quatre coses que es tenien a mà, a banda de l'arròs: una miqueta de carn de conill, pollastre o fins i tot ànec , verdura (bajoques, fesols i tomata), oli, aigua, safrà i sal. Amb el temps ha anat sofisticant-se i entrant en els restaurants, molts dels quals la tracten com a bé turístic rendible, sobretot si du marisc: llamàntol, gambes, llagosta, etc.
La seua internacionalització ha provocat la creació de plats anomenats paelles que poc tenen a veure amb l'original valencià. Alguna hi afegeix pèsols, arròs marró i vi.^[1] Alguns barregen carn amb marisc, crustacis i verdures diverses.

"La paella"  arròs d´un amic.(PEDRO)

Ell , Té un do ...i és fer paelles d'arròs .Les fa de totes maneres , però aquesta vegada la va fer de peix.

Hi va posar
Escamarlans
Cloïsses
Sípia amb la seva salsa
musclos
gambes
pebrot vermell
carxofa
ceba de figueres
oli d´oliva
sal
mongeta tendra
pesols
i una mica de conill
i un bon caldo de peix , fet amb peix de roca i cap de rap.

i crec que no m´hi deixat res

Preparació

Sofregir el peix amb oli d'oliva,i desprès el conill ,desprès ho treu tot , hi posa la ceba picada , el pebrot , les mongetes i la carxofa..quan esta una mica cuite't , pica el tomàquet i li afegeix, i quan esta casi fet hi pisa la picada d'all i julivert.
Hi afegeix l'arròs , el deixa coura una mica i acte seguit , ja té el brou de peix bullin , hi ja li pot posar .Uns 20 minuts i vigilant que no s'enganxi.

Tenen una Terrassa molt gran i una barbacoa amb llenya ..i ja os podeu imaginar com queda la paella MARINERA i quan no és marinera també.

Graciàs Pedro por Mandarme estas Fotos de tus" Paelles"

Si quieres añadir algo , puedes decir lo que quieras....

El "CHANQUETE" "Andalusía" Xanguet ..aquí

La gastronomia d'Andalusia és molt variada i hi ha diferències entre la costa i l'interior, la gastronomia andalusa forma part de la dieta mediterrània. Està molt vinculada a l'ús de l'oli d'oliva, els fruits secs,peixos i carns. En la rebosteria es mostra gran influència de la cuina andalusa amb l'ús d'ametlles i mel, sent molt coneguts d'aquesta regió els dolços nadalencs: els mantecados, polvorones i alfajores.
La tècnica del fregit és domini dels andalusos, fregit amb oli d'oliva, que es produïx en les províncies de: Jaén, en règim de gairebé monocultiu, Còrdova, Sevilla i Granada, principalment. Fregit amb abundant oli calent, enfarinat a l'andalusa, és a dir amb farina exclusivament, sense ou o altre tipus de preparacions, si bé s'usa farina de almorta, especial per a arrebossats.
El peixet  fregit i el marisc està molt estès per la zona litoral i l'interior sota la seva influència. Destacant la tonyina vermella en les zones almadraberas del Golf de Cadis, el llagostí de Sanlúcar, la gamba blanca d'Huelva i el chanquete malagueño.
Amb cinc províncies costaneres, el consum de peixos i mariscs és bastant elevat: gambes blanques d'Huelva, cañaillas, quisquillas, aladrocs, chipirones, chocos, boques de la Illa, acedías, panojas, coquinas etc. És destacable la important pesca de tonyina en les almadraves de la costa gaditana, així com el consum popular de mojama i altres salazones. 

XANGUET de MÁlaga Nom comú: És el chanquete, encara que els pescadors sempre li han cridat 'colorao' perquè té una vena vermella que li recorre tot el cos. Nom científic: 'Aphia minuta'. Grandària: De sis a vuit centímetres els mascles, i de sis i cinc, les femelles. Procedència: Del mar de Alborán, que banya Màlaga, i del Mediterrani.
Com es diferencia: Per la vena vermella, i el seu color més grisenc. La seva carn és consistent però molt més delicada que la del chanquete xinès. En el plat tenen diverses grandàries. Per què estan prohibits: Perquè es pesquen on creixen les altres espècies, que també es capturen quan són inmaduros.

El xanguet és un peix marí molt petit que habita en el mar Mediterrani i en l'oceà Atlàntic. Ès quasibé transparent i d'aspecte delicat, amb una longitud màxima de 6 cm en els mascles i de 5 cm en les femelles. Viu prop de la costa i sol formar bancs de molts individus. La reproducció d'aquests peixos té lloc durant l'estiu.
El xanguet es coneix com a "jonquillo" a les Illes Balears i com a "cabeçon" en occità. Es pesca sovint junt amb el sonso

Per fregir el Xanguet
Oli
sal
paella o fregidora
farina blanca bona
col-lador o sedas

Preparació
Agafar uns quants banquets i posar-hi sal , posar-ho amb molta farina , i després amb un colador o sedas treure tota la farina i ja veureu que os quedaran un a un.
Tenir preparat el oli ven calent i ja es pot fregir al gust de cada un.

i també podeu fer una truita:

Agafeu el xanguet i el poseu a fregir amb una mica d'oli i sal , quan estigui una mica fet , ja si poden posar els ous que calguin , depèn del peix que feu servir .Això va amb el gust de cada un.

Aquí .. a Catalunya tenim la Llengueta ..és molt assemblat al xanguet , però més pla .
També és transparent..

Els Besugos

AQUEST PARLA

Besuc de la Piga

El més saborós i comercialitzat és el de la piga , que rep aquest nom per la taqueta fosca que té darrere l´opercle .
És un peix d´escata de color vermellós .Els grans són molt apreciats pel gust i la firmesa de la carn.
Generalment tot l´any se´n pesca, però la primavera és més fàcil apturar-lo , ja que s´apropa a la costa.
A l´hivern viu en grans fondàries i entre el novembre i el desembre la carn és molt saborosa.
És pot pescar amb palangre i amb arrossegament.

Veieu la piga?? és la negra....


El mes passat , els meus cosins ens van comprar un besuc de tres kg, el volien per les festes i el van congelar.
Aquest diumenge , els meus cosins  ens van convida a dinar i ens van fer el besuc de la piga del congelador , i ara Os ensenyaré com va quedar el "besuguet"

La recepta molt senzilla
Ingredients
el besuc
sal
pebre
llimona
Whisky
una mica d'aigua
patates

Preparació
Preparar el forn molt calent, posar-hi oli i les patates tallades rodones i primes.Les patates amb sal i pebre, regades amb una mica molt poc d´aigua.Deixar-les una estona i després afegir-hi el besuc amb la sal i la llimona.Més tard posar-hi una mica de whisky i deixar que es cogui tot junt uns 35 m. , quan estigui cuite't , treure'l del for.
i ja ho podem menjar.

 

JA HO VEIEU ; LA VIRTUTS ( la meva cusina) ÉS MOLT BONA CUINERA!!!!

Receptes de GENER

Arròs amb tallarines i gust de conill amb pebrot
Ingredients
oli d'oliva
un conill
sal
pebre
tallarines
arròs llarg
Pebrots vermells , grossets

Les Tellerines són bibales de petxina allargada , de forma més o menys triangular .Per fora són brillants , blanquinoses i per dins són violetes.

La carn és gustosa i fina , tot i que n´hi ha poca .és un mol.lusc apreciat i barat , depen de la mida.

Preparació

Posar oli amb una cassola, escalfar una mica i acte seguit posar-hi el conill salpebrat (a mi m´agrada amb bastant de pebre). Quan estigui una mica fet , posar-hi el pebrot vermell a trossos grans, tot junt tapat fins que quedi tot cuite't.

Ja tenim un plat...Aquets plat no és fa així, jo ho hi fet així per poder fer després el arròs.

(Aquest plat queda molt bo de la següent manera:

Els pebrots vermells sencers , es buiden , i s'omplen del Conill que esta tallat molt petit , i és deixa amb oli , sal i basta'n de pebre durant 30 minuts , desprès és farceix el pebrot , es mullen amb una mica d'oli i és posant al forn que ja estarà calent , durant uns 40 minuts mes o menys. )

Bé , ara anem per el arròs...

Amb , l'oli que ha quedat de fer el conill amb pebrot , s'hi afegeix les tallarines , és deixa'n unes quantes voltes fins que s´ obrin, després si posa el arròs , és deixa una estona el arròs fins que quedi una mica torradet i seguidament hi posarem caldo de peix o de carn o simplement aigua bullent , fins que l'arròs quedi cuit .Ho rectificarem de sal.

Queda amb un gust , exquisit , i amb pocs diners tens dos plats , que ara en aquest mes que em gastat tan , va molt bé.

BON PROFIT

La Rajada

Rajada , Bastina, Escrita.

La Rajada és un peix blanc de la família dels Ráyidos , existeixen nombroses espècies: aspra, bastarda, cardadora orajada mosaic, entre unes altres. La més saborosa i de millor qualitat és la Rajada comuna, també coneguda amb el nom derajada  de claus.
Aquest peix habita en mars freds i temperats, concretament en l'Atlàntic oriental i en el Mediterrani. Es tracta d'un peix cartilaginoso ja que manca d'esquelet ossi. El seu cos presenta una forma aplanada molt identificativa i disposa d'unes aletes amb forma triangular que estan unides al seu cap. És de color gris i té multitud de taques al llarg del seu cos. La seva grandària mitja oscil·la entre els 80 i 90 centímetres i pot arribar a pesar fins a 17 quilos.

Peix baix en greixos
Larajada tot just conté grassa, menys de 1 gram per cada 100 grams de peix, . El seu contingut proteic és moderat, si bé les seves proteïnes són d'alt valor biològic perquè contenen tots els aminoàcids essencials.

Bé ,  ara ja s´acabat menjar tan . Encara que aquesta recepta ....també si pot sucar pa.

Borrida de Rajada

És una recepta d´Eivissa i Formentera

Ingredients

Un Kg de rajada neta.
500gr de patates
2 ous
150gr d´ametlles
un cap d´alls
la molla d´una llesca de pa
Una mica de julivert
Oli d´oliva
Si voleu , una mica de safrà.
Pebra amb gra.
una mica de canyella i sal.

Preparació

Posar la rajada neta , 30 minuts amb suc de llimona.
Pelar i tallar les patates.
Traieu la rajada de l´adob i passau-la per aigua freda.Introduïu-la en una cassola amb aigua i sal i feu-li un bull curt.
Coeu les patates en aigua , sal i safrà. Poseu-les a una plata i damunt hi poseu els trossos de rajada.
Reserveu el brou de les patates.
Peleu els alls .Fregiu les ametlles amb oli calent.En un morter , s´aixafen amb el pa, els alls i les herbes aromàtiques, netes, bateu els ous en un plat gros.Uniu -hi el contingut del morter i dues tassetes del brou reservat .Escampeu per damunt del contingut  de la cassola .Ho sal pebreu i una mica de canyella.És deixa coure a foc lent , fins que quedi confitat .

Que tingueu un Bon Dia .

Les Llagostes

Les llagostes viuen, en general, en fons rocosos on fàcilment poden trobar refugis. Es desplacen caminant amb l'ajuda de les seves potes però també poden nedar propulsant-se mitjançant violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida.
Les larves, anomenades fil·losomes, translúcides i de forma aixafada, tenen una vida planctònica. Es deixen portar pels corrents marins fins que ja més madures, van a parar al fons on realitzant la metamorfosi i es transformen en una llagosta adulta. Per poder créixer han d'efectuar un seguit de mudes de manera regular, durant les quals perden i renoven la seva closca. Això ho fan diverses vegades a l'any quan són juvenils i ja d'adults, habitualment, una vegada a l'any.
Les llagostes es troben a gairebé tots els mars càlids, incloent-hi el Mar del Carib i el Mar Mediterrani, però són especialment comuns a Australàsia. Hi ha unes 45 espècies conegudes i una espècie nova, Palinurus barbarae va ser descrita l'any 2006.^[1]
També entre els palinúrids es troben els escassos exemplars de fòssils vivents de decàpodes com l'espècie Neoglyphaea inopinata que es creia extingida des del Mesozoic i de la que es van trobar exemplars a les costes de les Filipines.

La nit de cap d´any , vaig fer el sopar jo a casa .
Per Nadal , ens van sobrar llagostes , i les vaig congelar. Vaig tornar a intentar de vendre-les per cap d´any , i tampoc vaig poder , com que no és podien tornar a congelar , vaig decidir que les faria jo per sopar amb la meva germana i els meus nebots.
Cloïsses , tallarines , angules i llagostes .Eren les sobres de les festes.
Vaig fer pa torrat amb tomàquet  i pernil molt bo ( a mi és el que més m´agrada), cava , torrons , Panettone...

Bé , després de sopar , no varem poder aguantar fins les 12 , i a les 11 , 30 ja dormíem.
Quan em vaig llevar , estava tot com ho havia deixat , i vaig veuré els caps de les llagostes que no sabien menjat els meus nebots , també quedava una llagosta sencera , 8 o 10 cloïsses i una mica de calamars.
Vaig pensar ....tot això ho tinc que aprofitar..
Vaig recollir , la taula , la cuina , vaig netejar tot el que estava brut , i vaig començar a fer el dinar...i que vaig fer?? Dons , el meu arròs clàssic de peix, amb els caps de les llagostes , la llagosta sencera , les cloïsses i la mica de calamars.
Tenia al congelador pebrot verd que ja l havia tallat feia dies, uns tomàquets vermells preciosos, uns alls i un oli d'oliva boníssim.No hi vaig posar cap fumet perquè no en tenia cap de fet.

i així va quedar el meu dinar del 1 de gener del 2010.

Desprès la meva germana , ens convida a dinar , i jo que vaig fer?? Dons portar el meu arròs .
La meva germana va fer una lasanya de Tonyina , que va quedar molt bona ,
Os l'ensenyaré , però no puc posar la recepta , perquè no la tinc . Un dia ja os la explicaré.

 

i Aquesta , és la lassanya , que va fer la meva germana amb tonyina.. 

Que tingueu , uns bons Reis ...i si voleu veure , els tortells de reis

en tenim en el bloc del Pa..

 

"Els Reis de L'Orient porten coses a la gent..."

El dimecres passat vaig tenir una " Sorpresa", LaTxell de la Cuina Vermella em va portar a la parada , a la Margot , del bloc .Margot...Coses de la vida.
Tenia moltes ganes de conèixer-la , i em van donar la " Sorpresa".

Em va portar aquest Regal:

És una replica del títol del meu bloc , fet amb xocolata blanca. Em va agrada molt!!!
Estic molt contenta.

MOLTES GRACIES MARGOT

GRACIES A LES DUES PER ser tan MAQUES ,.

encara que no surti en KIKE   de la Cuina Vermella , també hi era , però no el tinc  fotografiat...

Graciès a tu també KIKE

Que os portin moltes coses els Reis, que a mi ja ho han fet..