Aquesta foto l´hi treta d´Internet.
Aquest és un post dedicat a la meva amiga XISCA, que si no hagués sigut per ella , jo no sabria que existissin les llampugues.
És pescan ara a la tardor igual que el Calamars i les Orades .
Tot i que va ésser pescada i consumida tradicionalment arreu de la zona costanera de les
Balears i del
País Valencià, actualment només és un peix comercial a
Mallorca.
A
Eivissa i a zones
costaneres d'
Alacant només és menjada per la gent que la coneix. La llampuga pot ser un dels ingredients de la
sarsuela de peix.
Aquest peix forma part també de la
gastronomia tradicional de
Malta i d'altres llocs de la
Mediterrània. Comparat amb altres peixos oceànics de talla similar la carn es relativament tova. Té molt bon gust, tant bullida com a la planxa o a la brasa. Es pot tallar en filets grans i es fàcil de treure les espines abans de cuinarla.
És un peix ideal per bullir car produeix un brou de sabor molt agradable, apreciat en gran mesura a la cuina de diversos països asiàtics.
Pot assolir quasi els 2 m de llargària total amb un pes de 30 kg.
Cos allargat i deprimit lateralment amb l'alçada màxima al
cap.
Greixonera de llampuga amb pebres
Ingredients per a 4 persones: 1 llampuga sencera
2 quilos de patates
1 quilo de pebrots vermells
2 quilos de tomàquets madurs
Oli d'oliva
Una mica de sucre
Farina Sal i pebre
Preparació:
En primer lloc, vam tallar la lampuga en rodanxes, rebutjant el cap. Salpebrem el peix i ho reservem. Tallem les patates en rodanxes molt fines i les fregim en abundant oli, a foc lent, i les retirem quan estiguin orades. Repetim la mateixa operació amb els pebrots, els tallem a trossos i els fregim fins que estiguin molt fregits. D'altra banda, per a fer la salsa, vam trossejar els tomàquets (sense pelar), i els posem en una paella amb un poc d'oli a foc lent. Salpebrem i afegim una cucharadita de sucre, per a llevar l'acidesa del tomàquet. La salsa estarà llista en uns trenta minuts; si veiem que reduïx massa, vam afegir un chorrito d'aigua. Quan la retirem del foc, hauríem de passar-la pel xinès, per a rebutjar la pell, i d'aquesta manera ens quedarà una salsa fina i tamizada. Finalment, vam fregir el peix en una paella amb abundant oli, i ho traiem quan estigui bé doradito. Per a servir, vam col·locar en una cassola de fang (greixonera en mallorquí) les patates fregides, damunt el pebrot i sobre aquest el peix, encara calent. I finalment, afegir- hi la salsa de tomàquet quan estigui bé freda.
Pebres vermells farcits de llampuga
Ingredients:
12 pebres vermells mini ( en el seu defecte 4 normals)
2 llampugues
1 paquet d'algues seques
300 g de salsa de soja
100 g de vinagre d'arròs
2 albergínies
1 tomàtiga d'ensalada
1 ceba
Farina
200 g de llet
oli d'oliva i Sal
Elaboració:
Feis filets i llevau les espines de les llampugues.
Posau-les a marinar amb la salsa de soja i el vinagre d'arròs devers 4 hores; un cop marinat, ho treis i ho reservau.
Pelau ieliminau les llavors de les tomàtigues i tallau-les en daus.
Posau els pebres al forn amb una mica d'oli d'oliva en una palangana i les albergínies en una altra a 170º C. Els pebres 12 minuts i les albergínies 20 m.
Pelau els pebres i les albergínies i capolau-les amb una mica d'oli d'oliva fent una crema fina.
Posau-hi sal a gust i resevau-ho.
En un bol posau a hidratar les algues seques devers 10 minuts. Una vegada colades, mesclau-les amb la lampuga tallada en quadradets i la tomàtiga amb una mica d'oli d'oliva. Farciu els pebres.
Tallau els anells de ceba molt finets i deixau-los en remull amb la llet devers 10 minuts. Colau-los, enfarinau-los i fregiu-los en oli molt calent. Posau-los sobre paper absorvent per treure un excés d'oli. Per muntar el plat, posau una base de salsa damunt els pebres: tres per ració i un bon grapat de ceba sofregida.
Aquesta recepta és de la TV de Mallorca , li treta d´Internet.
i la meva amiga Xisca m´ha deixat aquesta canço:
"Ja vénen els mariners, però no duen llampugues, més que dues de menudes.
És senyal que hi ha poc peix”. ..........
RAP ROS.
