Canalons de Peix i Pasta amb Gambes

INGREDIENTS: ( per 4 persones)
500 g de pasta de canelons

400 g de gambes pelades
100 g de musclos (sense valves)
500 g de rap
1 ceba mitjana
2 o 3 dents d'all
Oli d'oliva
Sal i pebre negre
Formatge ratllat
Salsa Romesco
Salsa beixamel
PREPARACIÓ:
Bullir la pasta en una cassola amb abundant aigua, sal i un rajolí d'oli d'oliva.
Quan estigui bullida, escórrer, passar-la per aigua freda i reservar-la en un recipient a part.
Fregir en una paella, amb oli d'oliva, l'all i la ceba trossejada, les gambes, els musclos, els trossos de rap i la Salsa Romesco , i salpebrar al gust.
Procedir a triturar el contingut de la paella i farcir els canelons amb la pasta aconseguida.
Una vegada preparats els canelons, col·locar-los en una safata.
Preparar una salsa Beixamel, per a abocar damunt dels canelons.
Afegir el formatge per damunt i gratinar al forn.
Es pot preparar una salsa beixamel amb ceba fregida amb mantega, llet, sal i farina.

Pasta amb gambes
INGREDIENTS: ( per 4 persones)
500 g de pasta (a lliure elecció)
300 g de gambes (preferiblement pelades)
Oli d'oliva
Una dent d'all
200 ml de Nata líquida
Formatge ratllat
Julivert i salsa de romesco
PREPARACIÓ:
Bullir la pasta amb aigua abundant, sal i un rajolí d'oli d'oliva i escórrer.
Posar les gambes en una paella escalfada prèviament amb una mica d'oli d'oliva i una dent d'all sencera.
En una altra paella escalfar la pasta.
A continuació, afegir les gambes i barrejar-ho lentament.
Finalment barrejar la salsa Romesco amb la nata líquida i tirar-ho per damunt de la pasta amb les gambes, posar-hi el julivert ( si os agrada si no no cal) i el formatge ratllat i si voleu ho podeu gratinar, o sense gratinar també.
Receptes de la cuina catalana.

Amb aquestes receptes no se si queda massa bé el pa , però jo os presento aquest que queda perfecta amb tot el que mengem.
És el pa Grenyat ,amb el Peix queda molt bé.

ARRÒS D´ESCAMARLÀNS

Escamerlà , escamarlà, garagan i catacranc

És un dels crustacis més coneguts i estimmats.Té el cos allargat, recobert d´una dua conquilla o closca, amb alguna espina aguda.

Aquesta espècie presenta pinces grans i normalment desiguals.La coloració del cos és suau, ataronjada i més o menys uniforme.les pinces alternen el vermell intens amb el taronja i el blanc.

La carn és molt fina i gustosa i és molt recomanable no passar-se del temps de cocció, seria una llàstima perquè la melositat de la carn gairebé desapareixeria.No necessiten neteja, es preparen tal com els comprem, encara que sempre se´ls pot passr una mica d´aigua.
Aquest crustaci manté tot l´any el mateix gust, però a l´estiu encara augmenta una mica.Generalment, treuen aquest animals de la mar amb l´art de l´arrossegament.

Recepta
per fer l´arròs d´escamerlà, escamarlà,garagan o catacranc

per 4 persones

els ingredients
800 gr. d´escamarlans
1 cabeça d´alls
un ram de julivert
4 tomàquets madurs
200ml. de xerès sec
1.500 ml.d´aigua mineral
Dos grans d´all picants amb julivert
1/2 pebrot verd a dauets petits
1/2 pebrot vermell a dauets petits
400gr. d´arròs bomba
Oli d´oliva extra verge
Sal i pebre
la preparació(40m.)
Separar els caps de les cues dels escamarlans .les cues guardar-les a la nevera ben netes d´escloves i de l´intestí que està situat al llarg de la cua.
Triturar amb el túrmix : els alls, els tomàquets , el julivert i el Xerès sec.
En una olla amb un raig d´oli sofregir els caps i escloves molts rossos , salpebrar i tirar-hi el triturat anteroir, deixar sofregir uns 3 minuts, i tirar-hi l´aigua mineral bullent, deixar coure durant 20 minuts a mig foc, colar i reservar.
la cocció ( 20 minuts )
En una cassola amb un raig d´oli d´oliva sofregir els dauets de pebrot vermell 1 minut.
Afegir-hi els dauets de pebrot verd i continuar sofregint 1 minut més.
Afegir-hi l´all i julivert picat , donar-hi unes voltes per la cassola durant 1 minut i afegir-hi l´arròs, sofregir-ho tot jun 1 minut més.
Tirar-hi:1litre del brou que hem preparat anteriorment ben calent.Deixar-ho coure a foc mitjà-alt, durant 5 minuts, abaixar el foc i deixar-ho coure durant 8 minuts més, rectificar de sal.Apartar del foc, deixar reposar 2 minuts.
El temps just per fer a la paella antiadherent les cues d´escamarlà que havíem reservat a la nevera.La cocció de les cues a la paella, amb un xic de sal i un fil d´oli, només 1/2 minut tomba i gira.Servirem l´arròs, repartint les cues a sobre.
Recepta de Carme Ruscalleda ( cuinar per ser feliç)

Amb l´arròs hi ha gent que hi menja pa , jo os en presento un que hi pot anar molt bé i els cuiners vermells , n´estan enamorats.

És el pa del AVI, és molt bo i especial per menjar de qual sevol manera.

Croquetes de Maires...

Sant Jordi 2009
Peixos Blancs

La característica més important per definir aquest peixos és el baix contingut de greix que tenen .Cal saber que en aquest grup, igual que en el següent, els peixos blaus , la quantitat de greix pot variar segons l´estació de l´any.Així, doncs, a l´estiu, quan l´aliment és més fàcil de trobar, l´índex de greix és d´un 3 % o 4, però a l´hivern és del 0%.Normalment aquest tipus de peix viu en aigües fondes i, com que no fan grans desplaçaments, la musculatura no necessita treballar, per la qual cosa no acumula reserves de greix.el seu índex normal és del 2%, per això es diu que el peix blanc és més fàcil de pair que els altres.Per saber si un peix és blanc o blau d´una manera quasi segura, només al mirar-li la cua.Si la té en forma de V, el peix és blau, ja que la necessita per nedar força en les llargues migracions.Al contrari , si la cua és arrodonida, es tractarà sens dubte d´un peix blanc. Aquest grup és sedentari i fa pocs desplaçaments, ocasionals i curts. Pot haver-hi, però, alguna excepció.

Maire, lluça, tabanc,mare del lluç, llúcera, bacallar et.
Aquest és un dels peixos més abundants de la Mediterrània.Té un cos prim i rosat i és la dieta principal del lluç.Tot l´any és bo menjar-ne .L´arrossegament és l´art més habitual per pescar aquest peix.

Croquetes de Maira

Ingredients

per 4 persones.

250g de maires
150 cc de llet
2 alls
2 bran quetes de julivert, farina, sal
nou moscada
1 fulleta de llorer
oli d´oliva
Preparació
Les maires tenen que ser sense espina
Posarem a escalfar aigua lleugerament salada i amb una fulla de llorer.Un cop bulli, hi afegirem les maires netes i quan torni a arrencar el bull, les traurem i les escorrerem.En un pot posarem el peix bullit, la llet, l´all i el julivert trinxats i ho passarem pel braç elèctric.
A banda, posarem una cassola al foc amb un bon raig d´oli d´oliva que deixarem escalfar.Un cop sigui calent, hi abocarem el contingut del pot i ho deixarem sofregir poc temps, un o dos minuts, sense parar de remenar amb una espàtula de fusta.
A partir d´aquest moment s´hi podrà anar posant-hi farina de mica en mica, sense parar de remenar, per evitar que es facin grumolls.N´hi tirarem fins que la pasta quedi compacta, fàcil de treballar, tenint en compte, però, que un cop freda encara augmenta més la consistència.
Una vegada tingui la fermesa adequada la condimentarem amb sal i nou moscada.En farem petites porcions, els donarem la forma característica cilíndrica i allargada de les croquetes, les enfarinarem , ou i pa ratllat,i després les fregirem en abundant oli d´oliva.
Una cosa molt important a tenir en compte és que l´oli en què fregirem les croquetes ha de ser ben calent, si no correm els risc que es trenquin i es deformin.
Aquest tipus de preparació es pot fer amb molt peixos, cal , però , buscar aquells que estiguin millor de preu i també quan a vegades tens sobres de peix que no t´has menjat i ho aprofites fen unes croquetes de peix.
Recepta de David Solé.

3 Receptes de Sèpia variades

Sèpia
Quan més gustoses són és al juliol.El tresmal, l´rrossegament, el palangre i la potera com a ormeig específic són els arts que s´utilitzen per pescar-lo.

Els sepíidos (Sepiida), són un ordre de mol·luscs cefalòpodes coneguts vulgarment amb el nom de sípies o chocos. Són un exemple de la modificació de la conquilla característica de la major part dels cefalòpodes: és summament reduïda i queda oculta sota la cara dorsal del cos, coberta pels plecs laterals del mantell. En el cas de la sípia aquesta conquilla té forma de cullera. Dels seus envans originals no queden més que unes làmines calcàries, que parteixen de la capa còrnia per a descendir obliquament cap a la zona ventral del cos. Arriba a els 30 a 40 cm de

longitud. Viu en el fons dels mars poc profunds, generalment entre les herbes aquàtiques i les algues.
Està molt bé adaptada per a nedar entre dues aigües, activitat que practica intensament. Es desplaça mitjançant una ondulació progressiva dels plecs laterals del mantell. De vegades també recorre a l'energia reactiva, expulsant l'aire de la cavitat paleal pel tub de l'embut. En cas de perill, aquesta manera de locomoció permet una ràpida fugida, efectuant veritables salts en l'aigua. Es troba entre les espècies comestibles, pescades sobretot en la zona mediterrània.
Menja petits mol·luscs, crancs, gambetes, peixos i altres de la seva mateixa espècie.
Entre les seves predadores s'inclouen els dofins, taurons, peixos, foques i altres de la seva mateixa espècie.Viuen d'un a dos anys.

Cassola de Sèpia amb fideus
els ingredients
2kg de sèpia fresca, neta
2 cebes
4 grans d´all
2 cullerades de picada de fruits secs
1 1/2 de fumet vermell
pebre negre mòlt
sal , oli d´oliva

la preparació
Tallar la sèpia en daus, d´uns 3 cm aproximadament.
Pelar i tallar les cebes finetes a la juliana.
Sofregir-les amb els alls sense pelar però trencats amb un cop de puny, en una cassola de fang amb oli d´oliva a foc bent lent.
Quan el sofregit estigui rosset abocar els daus de sèpia i saltar-los lleugerament sense parar de remenar.
Tirar els fideus i saltar-los també, sempre remenant.
Inundar la cassola abocant-hi el fumet i la picada ben repartida.Cobrir el conjunt amb una tapa i deixar coure lentament durant 10m.
Posar la resta del fumet per tastar i afegir sal en cas necessari segons el gust.
Només cal esperar uns minuts més fins que els fideus estiguin cuits i ja estarà llest.
A la primavera es poden afegir pèsols ,en els últims 2 m de cocció de la cassola.

Sèpia a la bruta
els ingredients
Sèpia depen de la mida, si son grossetes 2 i si son petites 6
2 cebes de figueres
2 ncullerades de picada de fruits secs
1 got de brandi
oli d´oliva i sal.

la preparació
Preparar la ceba per confitar-la ben fineta a la juliana, en una cassola amb un raig generós d´oli d´oliva a foc lent.
Les sepies netes i deixar-hi una mica de tinta.
En una paella saltar les sèpies amb la mica de tinta , només perquè agafin color.
Un cop la ceba estigui ben confitada afegir les sèpies , el got de brandi i la picada.
Tapar la cassola i deixar coure durant 5m a foc molt lent.

Sèpia amb Mandonguilles

els ingredients
400g de carn picada de porc
30g de pinyons
la molla de 2 llesques de pa remullades en llet
2 ous
2 gots de vi blanc
1 cullerada de picada
2 gots de sofregit de tomàquet
2 cebes de figueres
oli d´oliva
sal
la preparació
En un recipient fondo, abocar-hi tota la carn de porc i els pinyons, les molles de pa , els ous, un got de vi blanc i la picada .Cada cop que s´afegeix un ingredient treballar la massa manualment fins a conseguir una barreja homogènia dels ingredients.Tirar-hi sal i pebre al gust i donar forma a les mandonguilles amb l´ajuda de les mans impregnades amb un polsin de farina.
A part, enfarinar les boles de carn i fregir-les lleugerament, només cal que quedin torradetes per fora.
En una cassola amb un raig generós d´oli d´oliva sofregir a foc lent la ceba esmicolada ben petita. Quan la ceba estigui rossa afegir-hi el pebrot , tallat.
Un cop la ceba i el pebrot estiguin tovets, afegir-hi el sofregit de tomàquet.
Transcorreguts 2 m. tirar les mandonguilles fregides anteriorment.
Deixar estofar durant 5 m a foc fluixet i afegir l´altre got de vi blanc.
Per finalitzar el plat , saltar les sèpies lleugerament en una paella amb un xic d´oli d´oliva.
Afegir-les al sofregit.
Continuar coent 5 minuts més perquè el conjunt quedi ben estofat i a continuació ja es pot servir.

Totes aquestes receptes és poden acompanyar amb un pa tan bo com aquest que os presento,

Bon profit

receptes de Quim Marqués

Cigrons amb Gambes de la Costa

Cuina Marinera
Les bases de la cuina marinera són molt senzilles, ja que només es necessiten brous lleugerament aromatitzats i suaus, no gaira potents, per deixar protagonisme al gust del peix.En canvi , els brous per als arrossos sí que han d´estar un punt més cuinats per tal que tinguin més sabor.
Les picades són pilar indiscutible d´aquest tipus de cuina.
Els olis aromàtics serveixen d´elegant acompanyament del peixos que porten guarnicions senzilles.
Un bon oli d´oliva extra verge és suficient per afegir-lo als peixos no guarnits.
Les salses de tomàquet han d´estar ben confitades.
Les salses d´all i oli són d´utilitat perillosa, ja que s´haurien de fer servir en petites dosis per accentuar el sabor del plat, no per destruir-lo.
Recomanació a l´hora de tractar qualsevol producte del mar.
S´ha de tenir en compte que l´èxit del plat es basa en el fet que el producte triat sigui fresc, especialment quan la matèria primera prové del mar .No us faci vergonya demanar al peixater producte fresc i de la nostra costa.
Avui en dia, el peix i el marisc viatgen molt ( els llamàntols vénen del Canadà....); en cap moment diem que per aquest motiu siguin dolents,però tenint les llotjes a dues passes de casa no val la pena consumir peix forà.
S´ha de tenir present també que peixos i marisc necessiten poca cocció i demanen menys disfressa.
Tampoc s´ha d´abusar de la llimona , del vinagre ni de les plantes aromàtiques .
En definitiva, recomanem cuinar amb atenció, sense pressa, sobretot quan el protagonista és peix del Mediterrani, envejat al món sencer.
llibra " La cuina de la Barceloneta"

Avui farem una caldereta
Cigrons amb Gambes
Els ingredients
400 g. de cigrons
12 gambes de la costa.
4 cebes de figueres
2 pebrots verds
4 tomàquets madurs
2 grans d´all
2 cullerades de picada de nyores
l´aigua de coure els cigrons
sal
oli d´oliva.
la preparació
Preparar les verdures tallant la ceba i el pebrot ben petits.
Ratllar els tomàquets i reservar-los.Els grans d´alls s´han d´esmicolar petits també.
En una cassola amb oli d´oliva saltar les gambes molt poquet , nomès perquè deixin anar la seva substància a l´oli. No han de quedar cuites.
Retirades les gambes de la cassola , sofregir la ceba i l´all; quan la ceba estigui tova afegir-hi el pebrot.
Dos minuts més tard abocar el tomàquet i deixar concentrar durant 10m.
Afegir l´aigua dels cigrons a la cassola quan el sofregit estigui enllestit.
Un cop arrenqui el bull, afegir els cigrons i les gambes.
Finalment, afegir la picada i rectificar de sal.
Després de coure 5 m. més ja estarà llest per servir. Quim Marqués

Cigró

Els cigrons o ciurons són de la família de les lleguminoses o Fabaceae que pertanyen al gènere cicer. L'origen és desconegut però actualment és molt conreat a l'Índia mentre que a Europa
només se'n fan als països mediterranis.

Hamburgueses de tonyina.

Peix blau
A partir del març,el peix blau comença a ser bo, molt bo.Tenim molts tipus de peix blau com pot ser:la sardina, el seitó , el verat, el sorell encara que també ni ha de blanc de sorell.També tenim com a blau la tonyina el emperador o peix espasa,salmó,bisos,melva..moll o roger,anguila, congre,
Llobarro,Turbot, bonitol, castanyola.
El concepte de peix blau al·ludeix essencialment a la proporció de greix en els músculs del peix. El peix blau és un grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix mentre que el peix blanc només en conté un 2%. La quantitat de greix influeix en la coloració i és la raó per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloració externa blava. Aquesta coloració els fa invisibles als depredadors.
El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix.Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons.
Es pot consumir fresc, congelat, en salaó o en conserva, però, en qualsevol cas, és font de proteïnes, vitamines (A, D, B12), minerals (iode, ferro, fòsfor, magnesi, calci) i greixos insaturats (oleic, linoleic i omega 3). Els àcids grassos omega 3 redueixen els nivells de triglicèrids a la sang, disminueixen la pressió arterial i el risc de trombosi i augmenten la vasodilatació arterial.Per això es recomanable menjar peix blau dos cops per setmana. S'aconsella especialment a les dones que han arribat als 40 i es desaconsella a les persones amb nivells elevats d'àcid úric.Gràcies als seus greixos el peix blau admet tot tius de cocció: a la brasa, a la planxa, en guisats, com a ingredient en amanides, coques de recapte, pizzes, empanades... Les diverses formes de cuinat no afecten els àcids grassos omega-3 però sí que influeixen en la digestió. A la planxa, a la papillota, al forn o bullit la digestió és més ràpida.
El bacallà en salaó es considera, a nivell nutricional, un peix blau ja que el procés de salaó augmenta considerablement la seua concentració de greix.La quantitat de greix als peixos sol ser més gran a l'estiu i a principis de tardor, tot i que també depèn de l'edat de l'exemplar, de la seva grandària, de l'època de l'any en què ha estat capturat (abans o després de la posta) i de la temperatura de l'aigua.

La tonyina
Avui faré una recepta amb tonyina que queda bonís sima
Hamburgueses de Tonyina fresca amb tomàquets, olives i pinyons.
els ingredients
400 g. de tonyina fresca,la ventresca o sorra és la més greixosa o sigui més gustosa.
1/2 ceba,!/2 branca d´api.
1 cullerada de mel, 50g.de pinyons.
50g. d´olives negres d´Aragó.
2 tomàquets madurs
2 gots d´oli d´aromes.
1 cullerada de vinagre de xerès.
sal grossa.
la preparació.
Escaldar els tomàquets en aigua bullent durant 30 segons.Retirar la pell i les llavors.
Tallar els tomàquets en dauets per posar-los a confitar en un cassó amb abundant oli d´oliva, els pinyons i les olives negres ja sense pinyol.El foc ha de ser fluixet.
Quan arrenqui el bull retirar del foc i afegir-hi el vinagre.
A banda, passar la tonyina per la picadora; la ceba i l´api, també.
Treballar la massa amb les mans incorporant-hi la mel.
Donar forma a les hamburgueses.
Reservar a la nevera.
En una paella antiadherent a a la planxa mateix, amb un rajolí d´oli marcar les hamburgueses volta i volta, de manera que la part de fora quedi cuita però l´interior es mantingui vermellós.
Per finalitzar, tirar uns cristalls de sal grossa per sobre les hamburgueses i unes cullerades de l´oli confitat.Aquesta recepta és del Quim Marqués

Faré una recepta amb Castellà per la meva amiga Su que es de conca i diu que tenen poc peix i que es molt car.L´hi faré amb castellà perquè encara que tenim traductor a vegades no va bé del tot, i jo per la edat que tinc vaig estudiar amb Castellà i en se una mica més que català.

BONITO CON TOMATE, tambien puede ser atun, lo que os guste más.
INGREDIENTES:
Para 4 personas

• 1 kg de bonito del norte, 1 cebolla pequeña, aceite de oliva, 1/2 k de tomate fresco triturado.

• Harina, 1 cucharada de azúcar y sal.
  

PREPARACIÓN:
Se enharinan las rodajas de bonito y se fríen en la sartén en aceite bien caliente.
En una cazuela de barro, se dora la cebolla bien picada y se añade el tomate con la cucharadita de azúcar y un poco de sal, dejándole cocer a fuego lento durante 20 minutos.
Para finalizar se incorporan las rodajas de bonito a la cazuela y se deja hervir durante 10 minutos, también a fuego lento.
Todo esto se puede hacer con el bonito o atún crudo , osea sin freirlo antes.

Mero ,Nero i Bacallà

Els Peixos

El millor Peix del mar

Aquest dies de setmana Santa podríem fer un extra .Hi pensat que a part de fer el típic Bacallà amb ous que quasi ja no fa ningú, podríem fer també un Mero o Nero.

El Mero és un peix poc conegut per el seu preu tan car, i també perquè venen un peix sense espina que l´hi diuen Mero i de Mero no en te ni el color.
Aquest imponent peix pot arribar a amidar fins a 1,5 metres. Té el cos allargat, pla lateralment, amb la mandíbula inferior una mica sortint. L'aleta dorsal presenta una escotadura clara entre els ràdios espinosos i tous. El color és fosc, entre verd i marró, moteado de color més clar en tons verdosos, grocs o blancs. La part inferior és groguenca. L'aleta dorsal té un re borde de color taronja, mentre que les altres aletes tenen la vora blava clar.
Habita en les zones rocoses en les quals abundin les coves i forats. Sol trobar-se-li a partir dels 10 metres de profunditat. A causa de la sobrepesca indiscriminada amb arpó, és molt escàs en algunes zones del Mediterrani, de les quals ha desaparegut de les aigües superficials, retrocedint fins a les aigües profundes.
El nero sol viure aïllat en un territori fix en el qual disposa de nombrosos amagatalls en els quals desapareix al sentir-se amenaçat. En l'època de posada sol observar-se un mascle gran al costat de diverses femelles més petites. En aquesta espècie és possible observar la transformació sexual de femelles a mascles, distingibles essencialment per la grandària, que en les femelles no sol sobrepassar els 80 cm. Pot viure fins als 50 anys.h
El mero és un dels reis de la mar , molt apreciat pel seu gust. Os sona " de la mar , El Mero y de la tierra el Ternero"
Romesco de MERO
Ingredients per 6 persones
6 talls de Mero, 3 grapats de fesols cuits,romesco, brou de peix pelut o aigua, sal i oli d´oliva.
Preparació
Una vegada tinguem el peix net , pelat i tallat en supremes, el salarem i el deixarem a banda Posarem oli en una cassola i la portarem al foc.Qua l´oli sigui molt calent, hi afegirem el romesco i el farem sofregir sense parar de remenar.
Un cop estigui ben sofregit hi abocarem una mica de brou o aigua i quan torni a arrencar el bull hi posarem el peix.Un moment després hi tirarem els fesols cuits i ho rectificarem tot de sal.

El suc ha de quedar espessit.Si quan el peix ja és quasi cuit encara n´hi ha força, mirarem de treure´l de la cassola perquè el líquid redueix.Si l´hi deixéssim es faria massa i el gust no seria el mateix.De la mateixa manera que hi ha persones als quals els agrada la carn mig crua, el peix també ens hauríem d´acostumar a menjar-lo cuit al punt.
També es pot fer amb patates si no os agraden els fesols.
Aquest peix es boníssim per bullir i fer després uns fideus rossejats o un arròs amb el suc.
Romesco
El Romesco és el suc típic de les comarques de Tarragona.
Cada persona el fa d´una manera diferent, i tots defensem que el propi és l´autèntic. Jo os donaré la recepta d´aquell llibre que m´agrada tan.David Solé.
Romesco per a sis persones
dos pebrots ro mesquers
dos tomàquets madurs
dues llesques de pa
dos alls
un grapat d´avellanes i ametlles torrades
un raget de vi blanc
Preparació
Fregirem una mica el pebrot i el pa , després ho ajuntarem amb els tomàquets sense pell ni llavors , els alls , el vi i la fruita seca en un pot.
Ho passarem tot per el braç elèctric fins que la pasta es torni homogènia.
Si os agrada picant si pot posar un bitxo de caiena.

Avui farem un extra i farem un altre recepta, Peró que sigui de Bacallà.
Peró jo parlaré del Bacallà fresc , no se si neu menjat mai.
Bacallà Fresc ( Abadalejo)
El Bacallà es pesca als mars del nord amb la tècnica de l´arrossegament .Des de fa uns quants anys ens arriba en forma de filets nets, sense pell ni espines.Té una carn blanca, delicada i molt fina de gust.El fetge és especialment bo , però quasi sempre be sense fetge.
El bacallà fresc es pot trobar sense gaire dificultat i el preu acostuma a ser bo.
Jo os ensenyaré bacallà fresc però Sencer amb pell i Espinàs , desprès si volem ja ho fem nosaltres això de treure li els filets.
BACALLÀ FRESC ARREBOSSAT
Ingredients per a 4 persones
600g de bacallà fresc
2 ous
sal , oli i farina
all i julivert
Farem el Bacallà a filets, nets de pell i espines.Desprès el tallarem i el pararem per la farina.
Picarem el all i el julivert amb els ous batuts i passarem els filets de bacallà.Els fregirem en abundant oli d´oliva calent.
Si després de l´ou els volem passar per pa ratllat, els empanarem.

Receptes d´en JORDI GARCIA

Els Peixos

El millor Peix del mar

Continuem amb les receptes

d´en Jordi Garcia

Avui perlarem:
Turbó , Rèmol,Rom,Turbot,Passart.
Dèntol
Gambès

El Rèmol

És un peix pla, per això descanse sobre un dels costats.Aquesta espècie és força cara a causa de l´apreci que té la seva carn, fina i melosa i gustosa.És un dels peixos que gaudeixen de la bona fama entre tots els que viuen a la mar.
Dels tipus que hi ha, l´empetxinat és el més bo.El coneixerem per la manca d´escates i per la presència de tubercles ossis , és a dir , petites crostetes adherides a la pell.
El Rèmol és millor els mesos d´estiu. es pesca amb l´arrossegament , el tresmall i el palangre.
Déntol,dentó
És un peix d´escata i de perfil molt corbat.El color varia segons l´edat, però de manera general els tons vermellosos són els que dominen.
Les peces grans són les més apreciades, és un peix una mica car.Encara no han aconseguit haber

ni de viver.

La carn és més aviat dura, gustosa i bastant fàcil de menjar,tot i que no es troba fàcilment, nomès on venen peix de la costa.
També és el estiu quan es més bo.
Gamba vermella

Aquesta gamba és un guardó molt preuat per els pescadors de tot Catalunya en tots els sentits.
Té la closca llisa i el rostre llarg,És de color vermell, de vegades no gaira intens , amb tons rosacis.
Espècie molt apreciada i de gran valor econòmic, a causa, entre altres coses, de la dificultat per pescar-la .
Tot l´any se n´agafen, a la tardor i a l´hivern poden ser una mica més gustoses.Amb l´Art de l´arrossegament és com es pesquen més gambes vermelles.
Fa un parell d´anys que en pesquen moltes i van més barates.

Gambes al forn amb sal
Preparació 20m
Ingredients per 4 persones
12 gambes vermelles fresques
4 cullerades d´oli d´oliva
sal gruixuda
1 cullerada de pebra en gra acabada de moldre
Posar les gambes a una plata de forn
Posar-hi el oli i la sal i el pebre.
Posar les amb el grill del forn durant 12 m.Si es cremant es tapant amb paper de plata fins que estan fetes.
Servir les de seguida abans que se sequi.
La cali tat de las gambes i te molt a veurà perquè quedi aquest plat bo.

Rémol amb crema de carbasa al oli de vainilla.
Preparació, 50m
Ingredients per 4 persones
1 turbot o Rom et de 1ki 1/2
500 g de carbassa
1 ceba
1 got de vi
120g d´oli suau.
1 baina de vainilla.
sal i pebre
Obrir la baina de vainilla i retirar les se milles amb un Ganivet.Posar-ho a un pot amb oli i calen tar durant un m.Retirar i deixar reposar.
Pelar la ceba i tallar-la.Fregir durant 2m.Treure la pell a la carbassa, tallar-la i afegir-la a la cassola .Fer un parell de voltes i afegir-hi un got d´aigua i deixar courà durant uns 20m, fins que la carbassa quedi cuita.Posar-hi sal i pebre i triturar-ho tot fen un puré.
Tallar el Turbot amb 4 trossos, posar-ho en una plata de forn posar-hi el vi , sal i pebre, oli preparat i courà al forn que estarà calent a 200º durant 15 o 20m. depèn del peix.
A la hora de servir ,es posa a sota el puré i a sobra el peix i es cobreix amb oli preparat de vainilla.
Si es vol és pot fer el peix a la planxa i acabar-ho al forn i surt més Cruixent.

Déntol amb tomàquet i ahina al forn
Preparació 45 m.
Ingredients per 4 persones
1 déntol de 1k i 1/2
2 cullerades grans de tahína( pasta de sésamo)
2 cebes grosses
3 tomàquets vermell
julivert
100ml d´oli d´oliva
2 cullerades de commino
1 cullaradeta de páprika.
sal i pebre

Pelar les cebes tallar-les a rodanxes i fregir amb una mica d´oli durant 6 o 7 m.Treure-les del foc i bar reixa amb el commino , la tahína , la páprika, sal i pebre i repartir a una plata de forn. Rentar els tomàquets i tallar-los per la mitat.
Posar el peix net sobra la ceba i ro deixa amb els tomàquets,regar-ho amb el oli i posar-hi sal.Introduir-ho al forn que ja estarà a 190º durant 30m.
Retirar del forn i servir sense espines.

Receptes d´en Jordi Garcia

Els Peixos
El millor Peix del mar
Pensant amb quina recepta os podria sorprendrà, m´ha vingut al cap un llibre que m´agrada molt d´un fotògraf ( Jordi Garcia ) que apart de haver fotografiat tots els peixos del mar i de casa meva, exposat les seves fotos a Nova York, Milà Londres, Amsterdam, et . Te un estudi a Barcelona.Esta especialitzat en alimentació i fotografia creativa.
El llibre esta dedicat a les especies. No agradant a tothom però ben acompanyades poden fer uns plats exquisits.
Hi triat unes quantes receptes que només seran de peix, perquè ja sabeu que el meu bloc només es de peix i del Millor Peix del Mar.
El llibre es diu:ESPECIES, delícies exòtiques de Jordi Garcia.
Farem i parlarem de :
Salmó ,Llagosta, Roger o Moll
El salmó és un aliment habitual i raonablement sa pel seu alt contingut en proteïnes i àcids grassos omega-3, té un contingut alt en greixos. Segons informes de la revesteixi Science els salmons de criadero poden tenir alts continguts de dioxinas. Els nivells de PCB (Bifeníl Policlorinado) poden ser fins a 8 vegades més alts en els criats que en els salvatges i el contingut en Omega-3 pot ser menor. Malgrat tot l'autoritat d'alimentació Britànica (FSA) recomana el consum, fins i tot de salmó criat doncs els seus beneficis supera els riscos. Per altra banda el salmó és un dels peixos menys afectats pel mercuri. El seu cultiu a nivells comercials va aparèixer en els anys setanta. La producció mundial s'estima avui dia en aproximadament 700.000 tones per any, sent el principal productor Noruega amb unes 300.000 tones per any. En segon lloc es troba Xile.
Aquí només trobem salmó de cultiu.
Lloms de Salmò al Asafra
Preparació 20m
per 4 persones
4 lloms de salmó fresc
unes brins. d´safra
2 cullerades d´oli oliva
2 llimes
unes fulles de rúcula per decorar
sal
rentar el Salmó, seca i treure totes les espines que os hagin deixat els peixaters.
Rentar les llimes , tallar les primes a rodones i posar-les a una plata per anar al forn
posar a sobra els lloms de Salmó i posar-hi sal.Condimentar amb les brins d´safra i una mica d´oli.
el forn a 200º , ja es pot entrar tot uns 15 m.Desprès es treu del forn es posa al plat , la llima per sobra del salmó unes fulles de rúcula per sobra.
Aquesta recepta es pot fer amb més classes de peixos, lluç, bacallà, turbot et.

Els palinúrids (Palinuridae) són una família de crustacis decàpodes més coneguts sota el nom de llagostes, i molts apreciats en gastronomia. La seva gran mida i el seu interès culinari fa que alguns el confonguin amb el llamàntol, tot i que tenen característiques força diferents. Mentre que els llamàntols tenen unes grans pinces i unes antenes petites, les llagostes no tenen pinces i sí que tenen unes antenes llargues i espinoses.
Les llagostes viuen, en general, en fons rocosos on fàcilment poden trobar refugis. Es desplacen caminant amb l'ajuda de les seves potes però també poden nedar propulsant-se mitjançant violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida.

Llagosta al curri verd
Preparació 40m
Ingredients per 4 persones
1 fulla de llorer
2 cues de llagostes
2 o 3 cullerades de curri verd.
1 llauna e llet de coco
1 mango
1 cullerada d´ametlles
3 cullerades d´oli de gira sol
1 guind illa fresca
1 cullerada d´alba haca picada
1 cullerada de sucre negre
1 carbasó
sal o salsa de soja
Courà les ametlles amb una paella amb una cullerada d´oli fins que quedin doradetes.
Bolli les cues de llagosta amb aigua , sa i el llaure durant 12 m.Escorregudes i refrescar-les amb aigua freda.
calenta una paella Gran posar-hi el oli i 2 cullerades de llet de coco.Posar-hi el curri verd i coure un parell de minuts.
Desprès posar-hi el restant de la llet de coco, el sucre, el car baso tallat a daus i la gindilla picada.Deixa courà a foc suau durant uns 10 m. i salar-ho amb sal o soja.
Per ultim incorpora las llagostes tallades per la mitat i les ametlles i courà durant 5 m. més. Pelar el mango, tallar en daus i afeixi junt amb l´alba haca picada.Fer un parell de voltes i rectificar de sal i servir.
Ingredients exòtics:
El curri verd, típicament tailandès, es compra preparat a botigues d´alimentació orientals .

El roger té el cos allargat i més aviat pla , uns ulls més aviat grans que solen ser un bon indicador per a comprovar la seva frescor en el mercat. Es pesca en el Mediterrani i en l'Atlàntic. En la part davantera baixa posseïx dues grans barbetes llargues amb les quals s'ajuda per a buscar preses i aliment en la sorra i fons en general. El seu color sol ser vermellós- rosat, encara que depèn de l'any i si és roger de roca o de fang. Els de roca són mes vermells i els de fang mes rosats.

Molls o Rogers al jengibre
preparació 25m.
Ingredients per 4 persones
8 molls
1 tros d´arrel de jengibre
1 ceba petita
1 llimona o dues
4 cullerades d´oli d´oliva
unes fulles de julivert
sal
pebre.

Pelar el jengibre i tallar-lo.Barr eixa en un bol amb el oli i el suc de la llimona.Picar la ceba i afegir-lo.
Posar els molls a una plata de forn amb una mica d´oli.
Tirar per sobre els molls tot el que em preparat i posar-li sal i pebre.Entrar al for que estarà a 180º i coure durant 12m.posar-hi una mica de julivert si es vol i servir abans de que es quedin secs.
Si no tenim forn:
Es poden fregir enfarinats i amb molt d´oli i desprès afegir-li tot el preparat per sobre.
Receptes Jordi Garcia