Les Gambes, al Ajillo.

Per que la coneguda com gamba de Palamós desapareix periòdicament dels caladors? Aquest és el misteri que pescadors i científics duien dècades sense resoldre. Finalment, després de dos anys d'investigació, biòlegs, geólogos i enginyers marítims del Consell Superior d'Investigacions Científiques, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya han donat amb la resposta: els forts corrents marines que es formen en el Cap de Creus fan descendir a les gambes fins a 2.000 metres de profunditat, on les xarxes dels pescadors no les poden arribar . Cal tenir en compte que les captures es realitzen a un màxim de 800 metres. Aquestes enormes cascades marines tenen també la seva part positiva. Els corrents arrosseguen a més nutrients per a les gambes: petits cucs i mol·luscs. "Aquest aliment garanteix la supervivència de l'espècie i una enorme reproducció. Dues o tres anys després tornen a pujar i llavors els caladors es tornen a omplir i la pesca és molt abundant", va explicar el biòleg del Institut de Ciències del Mar Joan Baptista Company. Els científics autors de l'estudi van pronosticar que sobre el 2011 pot produir-se una nova cascada submarina que desplaci de nou les gambes. Tot dependrà del clima.
Ara és pot aprofita i menjar-ne , que en tenim moltes!!!
Gambes al "AJILLO"
Ingredients
per 4 persones
1kg de gambes
1/2 guind illa
4 dens de all
3 cullerades d´oli d´oliva
julivert i sal.
Preparació
Pelar les gambes amb cru deixant les cues senceres sense que es trenquin.
Pelar i tallar els alls ; tallar a rodanxes les guind illes.
Rentar i tallar el julivert.
Escalfar l´oli amb una cassola i dorar els alls sense que es cremin.Afegir les rodanxes de guind illa, el julivert tallat i les gambes.
Poar-hi sal i fregir durant uns minuts a foc viu i sense deixar de moure.
Si volem podem servir les gambes a la mateixa cassola calenta.

Tigres

FELICITATS BARÇA

MOL-LUSCOS DE CLOSCA

Musclo,clòtxina
Aquest és un dels bivalves més populars que hi ha.
Conegut i característic del nostre litoral, el musclo és de forma triangular i punxeguda de color blau fosc.
Es cultiva al delta de l´Ebre.Té un gust fi i saborós, per aquest motiu és molt utilitzat i estimat; a més el preu és força assequible i és fàcil de netejar.
Tot l´any són bons .Com que viuen a les roques de les platges i en vivers , s´agafen amb les mans.
El meu Pare que te 84 anys i més de 60 de Peixater, diu que quan son més bons, és a partir de Sant Joan fins al octubre.
També tenim els de galicia que també son molt bons, son més grossos que els de roca d´aquí.
El musclo gallec és un mol·lusc bivalva que viu en estat silvestre formant comunitats més o menys nombroses en la zona de marees o per sota d'aquesta, però sempre en llocs de poca profunditat. Es troba subjecte a les roques a les quals s'adhereix per mitjà del biso. Aquest sistema de fixació és aprofitat pels miticultores gallecs per a fixar-lo a les cordes que pengen de les bats, i aconseguir un musclo de la màxima qualitat, amb un elevat rendiment en vianda i lliure de sorres i fangs, el MUSCLO DE GALÍCIA. El musclo és un animal de sexes separats. El mascle, quan està madur, aboca els espermatozoides a l'aigua, tenint lloc la fecundació dels òvuls madurs en l'interior de les femelles. Les larves produïdes, unes 800.000 per femella, fan vida pelàgica durant uns dies mentre completen el seu desenvolupament, per a posteriorment fixar-se a un substrat mitjançant els filaments del biso. El Musclo de Galícia té una característica forma de destral, punxeguda i gruixuda en l'extrem anterior o ambo, i deixa anar molt afilada en el posterior. La seva conquilla està formada per dues valva iguals de carbonat cálcico, cobertes externament per una capa de color negre azulado, on es poden observar unes línies concèntriques denominades estries de creixement. L'articulació d'una valva amb l'altra es realitza per mitjà d'un sistema frontissa denominat xarnera. Pel que es refereix al seu aspecte intern, el mantell, té normalment un color crema ataronjat molt distint al blanc stants zones de producció. El Musclo de Galícia s'alimenta per filtració, aprofitant el fitoplàncton que es troba en l'aigua del mar. La seva capacitat de filtració és excepcional, arribant a filtrar fins a 8 litres d'aigua a l'hora. Com aliment, el Musclo de Galícia és una font proteica d'excel·lent qualitat, amb valor nutritiu similar al del lluç, la llagosta i a la majoria dels animals marins comestibles. VALOR NUTRITIU El Musclo de Galícia és un aliment equilibrat, sa i dietètic. Rico en proteïnes, vitamines i sals minerals. El musclo de Galícia és un aliment complet i ideal per a tot tipus de dietes, apte per a règims baixos en calories, amb una aportació idònia per als joves i en general per a totes aquelles persones que desitgen una vida sana. A més el seu baix nivell de colesterol facilita la coordinació òssia i muscular.
Per fer els Tigres son millor els gallecs per que son molt més grossos i van més bes per farcir.


Ingredients
per 4 persones
1kg de muscles
80gr de mantega,2 o 3 cullerades de farina.
1/2 litre de llet
1/2b llimona
pebre negre, tabasco,pa ratllat, sal i 2 ous.
Preparació
Ne teixar molt bé els musclos i obrir-los al vapor amb aigua i suc de llimona.
Desprès treu rar l closca buida i guardar una mica de líquid que ha fet.
En una cassola desfer la mantega i posar-hi la farina sense que es quedi gra mullat.afegir-hi la llet i el got d´aigua que ha fet el musclo, desprès quan quedi com una beixamel se li afegeix sal, pebre i una mica de tabasco.
Deixar courà 10 m. més sense deixar de mourà, tallar els musclos pe titets i afegir-ho a la beixamel i quan la salsa es desenganxi de la paella , ja esta.
Deixar-ho refredar una mi queta i ja es pot farcir la closca del musclo.
És fa com una croqueta , primer per ou i depures per el pa ratllat i es fregeixen amb oli molt calent.
En contes de tabasco és pot posar caiena, també se l´hi pot afegir unes quantes gambes peladetes i passades per la paella amb oli i una mica de sal.I al fregir també és pot començar primer per farina blanca, ou i pa ratllat.

BULLABESSA

ANIVERSARI 50 ANYS

Sempre penses que a tu no et passara igual que els altres, que tu no et faràs gran,que no et canviara el cos, no s´arrugara la pell.....

Desprès t´ha adones que a tu et passa igual que a tothom i que tens la sort de fer -te gran i de estar bé amb salut i feina.
Perdoneu , ha sigut un indis, ( escriure el que penses ara que fas 50 anys), és que el dimarts passat 25 anys de casada i avui 50, costa una mica de pair semble que si ho expliques no és tan dur.....

Aquesta sopa és típica de Marsella però amb un toc català si es prepara am peix recollit a la nostra Costa catal ana.
els ingredients

1 escórpora, 2 rates, 1 lluerna, 4 gambes, 4 cloïsses .
Alli oli
1l.de fumet blanc
uns brins de safrà, 1/2 bitxo o caiena
16 llesques de pa torrat i 2 cullerades de picada de fruits secs.

Per fer l´allioli
els ingredients
2 grans d´all, 1 rovell d´ou, oli d´oliva
la molla d´una llesca de pa remullada amb unes gotes de vinagre o de llimona i sal.
la preparació
Amb l´ajuda d´una mà de morter, esmicolar fins que quedin ben triturats els grans d´all sense pell.
Afegir-hi el rovell d´ou i la molla de pa, i continuar matxucant.
Quan s´aconsegueixi una barreja més o menys homogènia, ja es pot començar a abocar sense aturar-se un rajolí d´oli d´oliva molt finet, al mateix temps que es va remenant incorporant l´oli que es deixa caure.
Si lállioli s´ha lligat correctament, quedarà una textura de maionesa.
Parar d´abocar oli quan la salsa hagi crescut prou.
Per fer el fumet blanc
els ingredients
1/2 cap de rap , 200g, de peixos de roca petits, 100g. de crancs de mar, 1 cua de lluç o 1/2 cap de lluç, 2 cebes, 2 pestanagues , 1 porro , 1/2 branca d´api
1 gra d´all i oli d´oliva.
la preparació
En una olla prou grossa, per fer caldo, amb un rajolí generós d´oli saltar les verdures amb el gra d´all.Quan siguin rosses afegir els crancs i saltar el conjunt durant 2 minuts més.
Omplir l´olla d´aigua, afegir els peixos, cues i espines.Esperar que arrenqui el bull i deixar fer xup-xup a foc lent durant 20/30 minuts.
Amb l´ajuda d´una escumadora anar retirant la capa d´escuma que es fa sobre el fumet.
A l´hora de fer servir el fumet per cuinar és important colar-lo per retirar-ne les impureses i sempre fer-lo bullir abans d´incorporar-lo a quasevol plat.
Per fer la picada de fruits secs.
els ingredients
2 grans d´all
1/2 manat de julivert i 2 cullerades soperes d´oli d´oliva.
25 g d´ametlles torrades i pelades, 25 g d´avellanes torrades i pelades.
Afegit l´oli en un got de túrmix o de termomix, triturar les fulles del julivert i els alls pelats.
Desprès afegir les ametlles i les avellanes i triturar tot.

la preparació de la Bullabessa.
Els peixos nets d´escates i d´espines.Tots els caps i espines es fan servir per fer el brou.
Al allioli se li afegeix 1/2 bitxo i uns brins de safrà abans d´incorporar l´oli.Aquesta salsa s´anomena rouille.
En una cassola a foc mig abocar el fumet prèviament escalfat i net d´impureses.
Esperar que arrenqui el bull.Salar els filets de peix e incorporar-lo a la cassola.
Cinc minuts després ja es poden tirar les dues cullerades de picada i uns brins més de safrà.
Afegir-hi les cloïsses i les gambes també.
Tapar i deixar coure 3 minuts més.
Abans de retirar la cassola del foc, tastar i rectificar de sal en cas necessari.Sempre que les cloïsses estiguin obertes.
Estendre la rouille preparada anteriorment a les torradetes de pa.S´han de servir al mateix temps que la sopa com acompanyament.
recepta de Quim Marqués

Aquest pa podria anar molt bé per fer les torrades de la Bullabessa.

Peix Sabre o Cinta

Els regalecos o peixos rem o peixos sabre (família Regalecidae)
Són un grup de dos gèneres de peixos lampriformes d'hàbitat marí, que poden trobar-se en totes les regions temperades i tropicals del globus. Un peix rem, cridat científicament Regalecus glesne és el peix ossi més llarg mai albirat, arribant a els 11 m de longitud. Els peixos rem són prims i aplanats. Tenen boques petites i protuberantes, sense dents visibles; el cos aquesta lliure d'escates, tenint en el seu lloc una coberta de guanina de color platejat i consistència viscosa. L'aleta dorsal és vermella o rosada, de gran grandària, naixent just sobre els ulls i arribant a la cua. Arriba a tenir 400 espines, de les quals la primera dotzena està allargada, formant una distintiva i vistosa cresta motejada de vermell. Les aletes pélvicas tenen també adorns semblants; les pectorals tot just presents, i la anal i cabal marcada ment reduïdes o absents del tot. La forma de les aletes pélvicas, que recorden rems, és probablement l'origen del seu nom.
El sabre, Sable o cinta és un peix blau i molt gustos.
Sabre, Sable o Cinta amb ceba tendra, espàrrecs verds i botifarró negre.
els ingredients
4 tallsde sabre de uns 160g .
4 cebes tendres, 12 espàrrecs, 1 botifarró negre, 30 g. de pinyons
oli d´oliva i sal.
la preparació
Tallar la ceba a la juliana i trossejar els espàrrecs.
En una paella saltar la ceba fins que s´estovi.Afergir-hi els espàrrecs i saltar el conjunt.
Tirar els pinyons i el botifarró a la paella i anar-ho saltant fins que el botifarró es desfaci.
En una planxa o paella ben calenta coure el Sabre prèviament salat amb un rajolí d´oli d´oliva.
Per el muntatge del plat, col-locar una base del saltat de ceba, espàrrecs i botifarró, i posar el tall de Sabre a sobra.

Avui os presento aquestPa, que per aquest plat és ideal.Pa de tradició de 48 hores.
Aquest Pa est, per tots aquells que gaudim menjant pa , o sigui per els que som panarres!!
No tothom te la sort de puguer tenir aquest Pa aprop

Creps de Llenguado

Biologia i ecologia:És una espècie bentònica que viu sobre els fons de sorra o fang dels 0 m als 200 m de profunditat.Com la resta de peixos plans, neda de costat , amb la cara cega mirant cap al fons.
S´alimenta de cucs marins , mol·luscs i petits crustacis.
La reproducció té lloc de gener a abril , si bé a les nostres costes es concentra sobretot al mes de febrer .
Els exemplars més grans poden arribar a superar els 70 cm de llargada.
El llenguado es localitza a al Mediterrània i , a l´Atlàntic oriental, de la mar del Nord cap al Sud.
Pesca: Soltes, tres malls i també arrossegament. Talla mínima legal de captura: 20cm.
El llenguado és pot fer de moltes maneres, amb pell i sense pell.
Si no trèiem la pell , treu rem les escates i ja és pot fer.Si no ens agrada amb la pell, és treu , i ja esta preparat per fer.
Creps de Llenguado Gratinats
amb gambés de Palamós
Ingredients per 6 persones
125g de farina,2ous,300c.c. de llet,25gr.de mantega,sal i pebre.
Farcit
250g de xampinyons, 300gr. de llenguados, 300gr. de gambes, 1 llauna de trufa, 1 copa de xeres,
30gr de mantega, 20gr. de farina, 1dl de crema de llet, 1 ceba petita i sal.
pebre, nou moscada i 50 gr. de mantega per en grassa els creps.
Salsa
300c.c. de llet
20g de farina
30g de mantega
el suc de les gambes
35g de formatge ratllat
1dl de xeres
Preparació
Barrejar en un bol els ous , la farina i la llet, remenar fins que quedi una crema fina, afegir la mantega desfeta i sal pebrer.Deixar reposar uns 20 m.
Ne teixar els xampinyons i tallar petit, saltejar amb una mica d´oli.
Fregir amb oli i mantega el llenguado i les gambes, i reservar.
Retirar les pells i xafar els caps de las gambes, passar-ho per el colador xinés i reservar.
Fregir amb una mica d´oli la ceba picada i afegir-hi la farina, el tomàquet, la crema de llet, els xampinyons i els peixos talladets petits, amanir amb el suc de la trufa i la trufa talladeta.
Salpebrar i posar-hi nou moscada.Posar en un plat i deixar refredar.
Escalfar una paella, pintar amb mantega posar-hi un coxaron de pasta i donar-li la volta i deixar qu´es dori, reservar calent.
Posar en el centre de cada crep una mica del farcit preparat, enrotllar i posar-ho en una plata del forn.
Fer una beixamel amb la mantega, la farina i deixar coure , aferxir-hi la llet , el suc de les gambes i posar-hi sal i pebre, nou moscada i els xeres.
Tapar amb la salsa del creps, formatge ratllat i gratinar al forn.
Filets de llenguado a la taronja, Escabetx de taronja"
Ingredients:
4 llenguados, 4 cebes de figueres, 2 alls, 1 taronja, 1/4 de llimona, 1 fulla de llorer i uns grans de pebre, sal, oli d´oliva.
La preparació
Tallar les cebes a rodanxes no excessivament gruixudes.
Posar-les a confitar en una cassola de fang amb un raig d´oli d´oliva amb els alls sense pelar , la fulla de llorer i els grans de pebre, a foc molt lent.
Pelar la taronja i afegir la pell a la cassola on s´està confitant .
Mentrestant, deixar els llenguados filetejats( que això ja os ho fará la peixatera) és a dir nets d´espines.
Quan la ceba comenci a enrossir, tirar el suc de la taronja i el del quart de llimona.
Afegir-hi els filets de llenguado prèviament salats.Cobrir la cassola amb una tapa.
Deixar coure durant 3 m.més per poder retirar del foc.


Aquest escabetx de llenguado a la taronja és pot menjar amb aquest pa tan bo.
Pagès de 2 k fet amb la massa mare de 24 hores,el que s´en diu pasta podrida.

Quiche de Lluç

Diríem que el lluç és el peix més conegut de la mar, el peix insígnia.Té el cos allargat, el cap relativament gros i la boca recoberta de petites dents punxegudes.És de color gris marro nós i el ventre, platejat.Com més petit és, més a la superfície es troba.És un gran nedador i tot l´any se´n pot menjar.
És un peix d´escata molt conegut i apreciat .El pescat amb l´art del palangre és el que gaudeix de més bona reputació i la carn és forta i ferma.El lluç varia el preu , segons la procedència i l´art de pesca amb què hagi estat capturat.
Els que venen de fora de Catalunya i de Espanya, son molt més barats però no tenen res a veurà amb els nostres i sobretot amb els que son pescats de la nostra costa.
La neteja no és diferent que els altres peixos d´escata.El lluç té una línia uniforme durant tot l´any.És a dir, no hi ha alts i baixos considerables pel que fa a qualitat i depèn en quin més s´agafi.
El palangre i l´arrossegament són els dos arts més utilitzats per treure aquesta espècie de la mar.
Lluç a la Basca
Ingredients:
6 Rodanxes de lluç macas.
400 g. de pèsols
Un manat d´espàrrecs blancs i grossos
18 cloisses
Una ceba mitjana, julivert, dos grans d´all, 250c.c. d´oli, 250c.c. de vi blanc, farina, una llimona
sal i pebra
Preparació
Rentar lleugerament el lluç, posar-hi una mica de sal i suc de llimona i deixar-lo escórrer.
Pelar i rentar els espàrrecs i bullir-los amb aigua i sal.Reservar.
Esgranar els pèsols i bullir-los amb aigua i sal .Reservar.
Rentar les cloïsses amb aigua, posar-les al foc en un cassó amb aigua fins que s´obrin.
Reservar-les dins del suc de la cocció.
Posar una cassola al foc amb oli i coure-hi la ceba i els alls, tallat tot ben fi, sense deixar que enrosseixi.Posar-hi una mica de sal i pebre i una cullerada de farina, remenar-ho i afegir-hi el vi, uns 100 c.c. del suc colat de courà les cloïsses i una cullerada de julivert picat.Deixar que arrenqui el bull i posar-hi el lluç enfarinat, coent-lo una mica pels dos costats.
Baixar la temperatura del foc i coure-ho tot junt uns 10m. anant sacsejant la cassola per lligar la salsa.Afegir-hi mes suc si fos necessari.
Escórrer les cloisses, els p`sols i els espàrrecs i, uns moments abans d´acabar la cocció, afegir-ho al lluç posant-ho de manera que es vegi bonica la presentació.
Es serveix en la mateixa cassola i calent.

QUIC HE de tomàquets amb Lluç
Per la Pasta
200g. de farina
75g.de Margarina
un ou
un polset de sal
Per el farcit
De 12 a 14 tomàquets de la mida de mig ou, madurs i forts.
3 ous
150 c.c. de crema de llet
200 g. de lluç sense espines
sal
Pebre
Una cullerada de mantega
Un motlle desmotllable de uns 25 cm.

Fer la pasta posant en un bol gran la farina, tirar-hi l´ou al centre, una mica de sal i la margarina tallada a trossets.Treballar-ho amb la punta dels dits per unir bé la pasta, posant-hi si convingués, de 2 a 3 cullerades d´aigua fins que la pasta quedi fina.Formar una bola i deixar-ho reposar en un lloc fresc durant dues hores com a mínim.
( Els que tinguin una termomix, també ho poden fer amb aquesta máquina.)

Preparació
Escaldar els tomàquets amb aigua bullent, treure´ls la pell , buidar-los amb la cullereta de tornejar i posar-los a escórrer damunt d´una reixeta.
Un cop la pasta estigui reposada, estirar-la i forrar-ne el motllo, punxant el fons amb una agulla.deixar la pasta en repòs uns 15 m.
Mentrestant, esmicolar el lluç i posar-lo amb una paella amb oli, a foc suau, donar-li unes voltes. Retirar el lluç de la paella i repartir-lo entre tots els tomàquets,posant-lo dins de cada un.
Posar el motlle al forn, ja calent, i coure la pasta durant 10m.
Batre tres ous, barrejar-hi la crema de llet, el suc sobrant se la paella i salpebrar-ho.
Passats 10m. al forn, posar dins del motlle una mica més de la meitat de la crema, col-locant al damunt, irepartint-los bé, els tomàquets farcits, de manera que la part oberta quedi a sota.
posar al damunt de cada tomàquet una mica de mantega fosa i repartir entre mig dels tomàquets la resta de la crema.
Tornar a popsar el motlle al forn a temperatura mitja i coure el QUICHE durant 30 m.
Deixar refredar una mica en el mateix motlle, dsmotllar-lo, traspassar-lo a una plàtera i servir-lo tot seguit.

Calamars

Calamars

Són aquells que estan formats per una bossa, cap i potes o tentacles, per això també s´anomenen cefalòpodes.
En la composició tenen el 90% d´aigua i entre el 8 i el 18 % de proteïnes de gran qualita.Tenen un 2% de greix i els hidrats de carboni no s´aprecien.D´altra banda, són rics en vitamines B1 i B2 i en minerals com el iode, el fluor i el magnesi.
Per netejar quasi tots els animals d´aquest grup, caldrà treure´ls la pell que envolta la bossa i els tentacles .En algun cas s´haura de treura les ventoses de les potes.Després també s´hauran de netejar de dins , de la panxa, girant la bossa en algun cas i obrint-la en algun d´altre.finalment, només caldrà treure´ls la boca que tenen entre els tentacles.

Calamar,Calamanxí( calamarsó, Xipiró, calamarcet)

La forma d´aquest cefalòpodes ens recorda un torpede.Les dues aletes que té mesuren més o menys la meitat de la llargada del cos, que l´acaben de formar vuit braços i dos tentacles llargs.

La pell és vermellosa amb taques fosquetes.

El gust de la carn és saborosa i fina, en definitiva és un animal apreciat.

La millor època del calamars és a partir de setembre; la del calamanxí, entre maig i juny.Es pesca
amb tresmall i potera.
Calamars fregit , a la Andaluza
Ingredients:
calamars
farina bona blanca de forner
oli d´oliva.
Preparació
Tallar el calamars o que el talli la peixatera.Deixar escorra molt bé , que quedi molt sec perquè no ens cremi.
M'entres tens el calamars a la farina, posar la fregidora o paella amb molt d´oli a escalfar.
Quan el calamars esta amb molta farina, donar-li unes quantes voltes per que és vagi secant.
Agafar una escorredor, posar-hi el calamars enfarinat i treure la farina que sobri, seguidament ja tindrem el oli molt calent i ja podem fregir.
Si el calamars ha estat ben sec , no tenim que patir que no ens cremarà.
Queda boníssim.
Recepta pròpia.
Calamars a la Marinera
Ingredients per 4 persones
1k de calamars
2 alls
un raget de vi ranci
un polsim de farina
sal
brou de peix pelut
oli d´oliva
Preparació
Amb el calamars net, posarem una cassola al foc amb oli.
Tallarem l´all a làmines i l´incorporarem a la cassola, un cop estigui rosset hi afegirem el calamars una mica de farina i ho remenarem.
Després hi tirarem un raget de vi ranci i sal.Si veiem que per acabar la cocció hi falta una mica de líquid, hi posarem brou.Hi podem afegir un ramet d´herbes si es vol.
És poden fer amb aquesta salsa totes classe de calamars, petits sencers , gros tallat a rodanxes
Xipirons també, sobretot el xipiró queda perfecta amb les favetes ara que es el temps.
Amb aquest suquet li queda bé qualsevol pa, jo os en present-ho uns quants i trieu el que més os agradi.

"Migas" amb sardines de la costa

Encara que jo no soc de la terra a on és fan les Migas, n´hi sentit a perlar molt i també n´hi menjat , però mai n´hi fet, consider-ho que per fer aquest plat tan especial és te que ser de la terra.
De la sardina , ja en vaig perlar a:
http://dolors-elspeixos.blogspot.com/search/label/Sardines
Les "migas"molles són d'aquests plats que cadascú elabora de diferent forma. En cada zona és típic o comú fer-les d'una o altra manera, però hi ha una mica que és igual en tots els llocs, en tots els hacedores de molles i en tots els seus comensals, les molles es comparteixen, es mengen amb els amics, amb la família, aquesta recepta de molles de pa és un plat que es gaudeix en comunitat.
Migas, Mollas amb sardina de la Nostra Costa

Ingredints:
Un pa gros que sigui fet de dos o tres dies enrrera.
Pebrot verd
sardines
aigua i sal.
alls
elaboració
En primer lloc trossegem el pa i ho humitegem, ha de quedar mullat del tot però no xopat. Posem una paella al foc amb l óli fregim els alls sencers, una vegada fregits els traiem escorreguts i reservem, fregirem en el mateix oli els pebrots trossejats ,els treurem i fregirem les sardines enfarinades amb una mica més d óli una vegada fetes les treurem del oli i les reservarem.
Afegim llavors el pa, salem i desfem les molles, això és, amb el foc no molt fort, les anem movent amb ajuda d'una rasqueta, fins a transformar la pasterada de pa mullat en petites boles de pa cuit. Aproximadament 40 minuts després les molles estaran, les apartem del foc , barregem els alls, els pebrots i les sardines, i ho presentem a taula.És pot menjar tot junt i també separat com vulguem.