dimarts, de febrer 16, 2010

Garotes, Eriçons

A l'Escala, com en tota la Mediterrània, les garotes han constituït una menja exquisida que, a l'hivern, reunia colles d'amics per anar-les a buscar i menjar-les arran de mar. Amb el temps, aquest
marisc, soborossíssim a aquesta època de l'any, ha passat de ser consumit pels estaments més humils a popularitzar-se en diferents manifestacions gastronòmiques i s'ha convertit en un plat apreciat a les millors taules.
Les garotes, també denominades garoines, eriçons, vogamarins, eriços, engrots... -segons la parla de cada lloc-, són unes estranyes criatures marines -científicament, uns equinoderms-, que, amb la seva gran quantitat de punxes, poden ser el terror dels banyistes. Però també constitueixen una de les menges més delicioses, ja valorades pels grecs clàssics i de la qual l'escriptor gallec Julio Camba va dir que “no hi ha cap marisc que sintetitzi el mar d'una manera tan perfecta com la garota”.

En canvi, curiosament, a Galícia no se sol menjar, i s'acostuma a importar-la a Catalunya. On sí que és apreciada és a les Illes, Astúries, Cadis, Euskadi, França i Japó. La garota no s'utilitza massa a la cuina tradicional catalana, però ara s'usa per fer patès per a canapès i torrades, sopes i cremes, pastissos i còctels, salses, plats d'arròs o pasta, ous remenats, gratinats diversos...
Només es pot menjar al cor de l'hivern -entre Santa Llúcia i la Candelera-, ja que el que en mengem són els molls -o gònades o gemes-, és a dir, les gràndules sexuals, de color vermellós o tirant a groc, que estan plenes en aquesta època de l'any, coneguda com les “seques” o les “minves” de gener, cosa que depèn de l'influx de la Lluna -les marees- i de la tramuntana. Per això, els pescadors creien que era molt afrodisíaca.

La garota que té sobre la seva closca un trosset de pedra, curculla, alga... ens convida a pensar que està plena: això és cert pel que fa a les garotes de superfície que, efectivament, per protegir-se del sol s'ho autoadhereixen a manera de para-sol. Altrament, només -segons els vells pescadors- es poden menjar les famelles: cosa incerta, ja que també ens mengem els molls dels mascles; canvia el color, més intensament ataronjat en les famelles, i el gust, més pronunciat i marí també en aquestes.

Temps enrere, les garotes es menjaven després de dinar o com a simple berenar de pescadors, però d'un temps ençà el seu consum és una festa gastronòmica, íntima o concorregda, ja sigui en un context particular o en establiments de restauració. Tanbé es celebra a diferents indrets de la nostra marina la garotada o garoinada, factor que ha ajudat a fer-la conèixer encara més, però que també ha contribuït a una excessiva extracció que fa perillar la seva mateixa existència. Però, tanmateix, com a fet popular i quotidià està en desús, ja que poca gent es dedica a buscar-ne per a consum propi, per manca de temps i per estar poc plenes, alhora que la seva compra resulta quasi prohibitiva.

Tres són les maneres d'anara a “buscar” garotes: una, de terra estant, o sia, des de les vorades, amb el garoter i una galleda; l'altra, als fondals -més grosses i més plenes- des d'un bot; i la tercera, més recent,
 agafades via immersió.


Aquesta setmana , hem tingut eriçons de mar , jo no se gaire de  tot això .
Hi buscat per Internet la informació ..i això és el que hi obtingut .
La recepta també ha estat difícil de trobar .


Garotes , fetes amb la seva salsa natural:

Ingredients para 4 persones

50 eriçons de mar
10 gr de mantega
3 cullerades  d'aigua dels eriçons
1 cullerada de suc de tòfona
2 cullerades de nata muntada
Una mica de sal amb iodo, i una mica de pebre blanc.
 Preparació
Primer , s'obren els eriçons amb cure de no punxar-se , i és treu les gemes amb ajuda d'una cullereta.
reservar i guardar el liquid, i reservar els trossos que quedin més sencers.
Posar al foc , l'aigua dels eriçons amb el suc de les tòfones.Despres s'hi afegeix ,la mantega i la nata muntada ...és té que remenar sense parar a foc lent.
Posar-hi sal i pebre.Despres , posar a les closques que em reservat , les gemes i a sobra la sal sa que em fet.
Gratinar al forn una mica.

Si voleu menjar-les al Natural , només cal obrir-les i posar llimona...















23 comentaris:

Virtuts ha dit...

Aquests no els he menjat mai i la veritat és que no m'atrauen, potser no he sabut apreciar.

adeu

El pare ha dit...

Jo n'he menjat a la costa de Sicília, amb uns amics de l'illa. Acabades d'agafar, a les roques mateix, i senzillament les obrien per la mitat, un raig d'oli extra verge d'oliva, una llesca de pa i un got de vi.

Els gust de mar és el més intens que he trobat mai. Excel·lents.

xisca ha dit...

Bogos , a Alcúdia li deim bogos. Jo n'he menjat molts ( ara quasi ja no n'hi ha i no en menjam , els hem de conservar) i els he menjat també d'aquesta manera. Trets de la mar , tallats per la meitat i un raig d'oli i ala cap a la gola.

Són molt bons , per que li agrada clar.

Salut

Nenalinda ha dit...

Wapi pues zi aqui en Galicia no se consumen apenas , aunque ahora ya se empiezan a comercializar pates de erizo.
Personalmente a mi no me gusta me sabe demasiado a mar y su sabor me resulta fuerte,cuando eramos pequeños siempre pasabamos los meses de verano en Gijon y nos los servian como tapa en un bar donde soliamos ir a comer algunas veces.
La receta y la informacion de 10 points , seguro que los amantes de este marisco si se puede considerar asi , estaran encantados tienen pinta de estar divinooooos asin.
Por cierto las orellas es un postre tipico de Galicia en carnavales jajajaa.
Bicos mil wapa.

Ricard Sampere ha dit...

Jo les vaig descobrir a Merseille ara fa quasi 40 anys... I em van ensenyar a agafar-les i menjar-les sense cap aditiu.... El que em recordo insistien es que calia triar preferentment les femelles.... cosa que em sembla molt be... ;)

Eva Flores ha dit...

mai no he menjat garotes, la veritat es que si les haig de tastar crues, no se jo... les ostres no em van agradar gens.

paco ha dit...

ayyyyy dolorssssssssss, he aqui al Sr. notario,jajajaja, doy fé, las he comido varias veces en Jávea en la misma playa habia un chiringuito que, tenia dos pescadores que se dedicaban exclusivamente a "pescarlas" las habrian por medio de un artilugio, y nos las servian crudas, nó le poníamos limón ni dada, asi tal cuál, y en mi opinión és una auténtica extisitez, puro sabor mediterráneo........saludos paco

Lydia ha dit...

Muy interesante la información Dolors. Pues la verdad es que nunca los he probado, ni idea de como sabrá. Petons

deakiapekin ha dit...

hola guapa, la verdad es que nosotros no los hemos probado nunca, sera cuestion de hacerlo un saludo

Fem un mos ha dit...

Nosaltres cada any fem la garoinada repartint-la entre Calella de Palafrugell o a Portbou, a casa dels amics, directament a la vora del mar, aquet any a mes a mes aprofitarem per fer la teva recepta a la hora de dinar.
petons

Xavier ha dit...

Ep! A la comarca de la Marina, al País valencià, es mengen i s'aprecia molt l'eriçó o, com allà diuen, el vogamarí...

Tret de la mar, cru, amb una raget de llima i un bon glop de vi negre!

;)

ELS PEIXOS ha dit...

Virtuts
A mi tampoc , ja saps que jo cru res..

Els fogons del pare
JO a la Costa de Sicilia quan vulguis però a menjar això cru ni pensar-ho..

Xisca
I que és el que tu no és menjat ...si a Mallorca teniu lo millor ..però a mi done´m una sobrassada cuent..

nenalinda
perdoname , que lo confundí por pestiños andaluces...
Perdoname, guapa , ha sido un fallo..

Ricard
Ens hauràs de ensenyar com ho tenim que fer per saber si son mascles o femelles ...
Qui pogués tornar a Marsella amb 40 anys menys..oi??

Eva
A mi tampoc m´agrade´n les ostres ...bé no m´agrada menjar-mo cru...fet és diferent..

ELS PEIXOS ha dit...

Paco
Ahora se ve que es el tiempo bueno para comerlas..pero yo te digo lo mismo que a los demas ...no me gusta nada crudo, igual un dia lo pruevo pero con esta reeta ..

Lydia
Angeles
Estais como yo , nunca lo hemos provado y creo entender que tampoco queremos intentarlo, verdad??

Fem un mos
S´oposo que si estas acostumada a menjar-t´ho cru , no t´agradara de cap més manera ..perquè amb les ostres passa igual , si ens menjen crues , cuites no agrade´n ..

xavier
Tamppoc sabia que es deien " vogamarí" saps uns noms que nosaltres no sabem i això que som molt més grans que tu...

Gracies a tots per escriure.

Marta Padenous ha dit...

...aquí en diuen garoines, i no les he tastat mai...m'atreviré a comprar-les...
gràcies per descobrir-me coses sobre els eriçons!
Ptns

ELS PEIXOS ha dit...

Marta
Hola , maca ..com estas??
Aqui , vosaltres teniu de tot i molt bo...
Ara , com que aqui ,estem de veda, tenim que comprar molt peix de tarragona.....després de nosaltres , sereu vosaltres , qui fareu la veda..

Moltes gracies per escriure.

ONEGA ha dit...

Bona nit Dolors!!! muy interesante la documentación sobre los erizos de mar, la verdad que no los he probado nunca, pero tampoco creo que me apetezca demasiado, me recuerdan a las ostras y no me gustan nada... estos días ando bastante liada, trabajo a tope, niños con la semana blanca... así que ando un poco de calle y tengo internet un poco aparcado.
¡ya vendrán tiempos mejores!
un beso

Ricard Sampere ha dit...

Ja no recordo com m'explicaven com diferenciar mascles i femelles de garota... Però no et pensis que m'agradaria tant tornar als meus 18 anys a Marseille... Soc feliç com soc i cada cosa té el seu moment.... I que duri!!.

Angie Perles ha dit...

Hola, dolors! Nunca he comido erizos..., no me gusta la pinta que tienen! Hiciste ya los tallarines hot dog???? Me alegro que te gustase tanto la receta! Un besito y feliz finde!

Petita cuina ha dit...

Ostres que bons!!

Aqui a Blanes n'hi ha molts establiments on els preparen, la veritat es que mai he fet, però seria una molt bona idea començar a pensar en demanar-ne a la peixateria que em portesin per ferlos a casa, i amb lña teva recepta han d'estar de mort.

Gracies per compartila, es la primera vegada que et visito, però de ben segur que em veuras per aqui molt sobint.
Petons.
Nuria.

ELS PEIXOS ha dit...

Onega
Estoy de semana blanca igual que tu ...bueno , yo no, mi hijo...;-))
y a ti también te pasa, que piensas ..ahora cuando se vaya , hare esto , aquello ...y cuando llega la hora no he hecho nada de nada, llega el y estoy como siempre.
Un beso , guapa..

Ricard
Avui em tornat a portar-ne , i els hi he dit a les sras, que els hi explicaria la manera de saber qui és qui ...que tinc un amic virtual que m'ho explicaria ...i ara resulta que ja no te'n recordes de res...Home!!!!
Aquella època , eren temps de discoteques , oi?? qualsevol s'en recorda de les femelles i els mascles de les garotes...
Adéu , Ricard!!

Angie
Yo tampoco he comido nunca , y no creo que coma tampoco.
Los tallarines , los haré mañana ..porque mi hijo ha estado en la nieve . mañana le daré una sorpresa a el y a mis tres sobrinos que les encanta la pasta con franfurt....i nosotros tenemos unos muy buenos hechos en casa..

Petita cuina
Ja t´hi dit en el teu bloc , que és lo que més m´agrada d´ell..
Quina coseta tan maca!!!

Ara és el temps que més n´hi han , segur que en trovaras.
Gracies per visitar-me...

Gracies a tots per escriure..

Manel ha dit...

Dolors, pel que he pogut llegir aquest cap de setmana, sembla ser que el fet que alguns siguin més bons que altres depèn de les espècies i no del sexe. I això és relaciona amb el tema del color negre que comentaves, ja que l'espècie que té aquest color negre és menys bo que les que tenen colors violacis o vermellosos.

ELS PEIXOS ha dit...

Bon dia , Manel!!!
Ja vas veure que a casa no n'hi havia cap de negre , totes eren rosades i d'un altre color...
Entre tots ho esbrinarem..
Moltes gracies

Unknown ha dit...

Nice service provide your site...
Thank you...
Plz visit:- Saree Manufacture In Surat

i també pots veure

Related Posts with Thumbnails