dilluns, de març 29, 2010

LLENGÜETA BLANCA

Avui os volia presentar un bloc nou de una noia de Mallorca ....La Xisca !!!
Ella sap moltes coses de la cuina Mallorquina i ara ho ha volgut reflectir fen aquest bloc per tots nosaltres.

La Xisca ha parlat del " Jonquillo" ....jo os parlaré de la Llengüeta blanca , però crec que dit d'una altre manera ...però és el mateix peix....
http://lacuinadesonfe.blogspot.com/....aquest és el seu bloc....



La llengüeta  blanca, gobi cristal·lí, jonquillo, xanguet o cabotí,és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.
El nom del seu gènere fa referència a la seva transparència.
Els mascles poden assolir 4,7 cm de llargària total i les femelles 3,9.
La fresa té lloc quan arriben a l'any d'edat i els ous, en forma de pera, són protegits pel mascle
S'alimenta de zooplàncton.
Viu a zones de clima temperat (70°N - 35°N, 11°W - 25°E ) entre 1 - 400 m de fondària i sobre fons fangosos i/o sorrencs.
 Viu al Mediterrani occidental, a l'Atlàntic nord-occidental (des de Lofotens, Noruega, fins a Gibraltar) i a l'illa de Madeira.
i no viu més de 8 o 9 mesos...


Es pot fer amb truita i també fregit....
La Xisca ho presenta amb una verdura i fregit que te que ser boníssim!!!!

Aquí ho fem fregit , que quedin un per un ...i després hi posem un ou ferrat a sobra....
i si no tenim tantes ganes de entretenir-nos , ho fem amb una truiteta que també queda molt bo...
Al bloc de la xisca , hi ha un enllaç que ensenya com ho pesca'n.

Per la Setmana Santa , és un peix molt adient....
Ah!!!! Per mi ...te un guste't que em recorda a les gambes.


Per fregir-ho només cal tenir : farina , oli d´oliva i sal.
Ah !!!! i un col.lador prim per treure la farina....



Perquè ens quedi un per un ...el més importat és el col.lador ...perquè aixi treiem la farina que sobra i ens queda un per un a punt per fregir.....

Bon Profit!!!!
I BONA SETMANA SANTA !!!!!

dijous, de març 25, 2010

MARINERA de PEIXOS

Les bases de la cuina marinera són molts senzilles , ja que només es necessiten brous lleugerament aromatitzats i suaus , no gaire potents , per deixar protagonisme al gust del peix.

En canvi , els brous per als arrossos sí que han d´estar un punt més cuinats per tal que tinguin més sabor.

Les picades són pilar indiscutible d´aquest tipus de cuina.

Els olis aròmatics serveixen d´elegant acompanyament dels peixos que porten guarnicions senzilles.

Un bon oli d´oliva extra verge és suficient per afegir-lo als peixos no guarnits.

Les salses de tomàquet han d´estar ben confitades.

Les salses d´all i oli són d´utilitat , ja que s´haurien de fer servir en petites dosis per accentuar el sabor del plat, no per destruir-lo.

i com ja os vaig dir l´altre vegade , si volem tenir un gran èxit del plat , lo millor és comprar el producta molt fresc , en aquest cas el producte és el peix......

S´ha de tenir present també que peixos i marisc necessiten poca cocció i demanen menys disfressa . Amb una cocció precisa es gaudeix de tota l´elegància i perfum de la seva carn.
Tampoc s´ha d´abusar de la llimona , del vinagre ni de les plantes aromàtiques amb excessive aroma: per donar un toc subtil de sabor s´on perfectes , però en excés espatllen el plat.
Tot aixó ...sobretot quan el protagonista és peix del Mediterrani , envejat al món sencer..
 Quim Marqués.

Marinera de Peixos
Aquesta Marinera de peixos es posa a coure tot en cru, podent-se preparar amb dos o tres classes o
més de peix a trossos i nets anteriorment.
En una cassola fonda s´hi posen trossos de lluç petits, musclos , llagostins o bé trossos de llagosta , pops o calamarsos , anguila o congre , etc.
S´amaneix el conjunt amb unes cebetes petites , api, llorer, orenga, dues cullerades de pasta de tomàquet, all i julivert trinxat , sal , pebre , una mica de canyella , dos gots de vi clar o negre , un rajolí de vinagre i una mica d´oli .
Es tapa hermèticament i es fa coure poc a poquet durant uns quans minuts , i ja es pot servir....
També és pot fer amb unes patates si os agrada...

Aquesta , és de sipía i calamars

divendres, de març 19, 2010

POPa la Gallega o POP " á Feira"

Polvo à feira (pop a la gallega)

El "polvo à feira" (pop a la fira, perquè era i és costum menjar-lo a les tradicionals fires de comerç de ramat i altres animals, i ja més recentment a les festes i romeries), és senzillament pop bullit amb patates, amanit amb abundant sal grossa, pimenton i oli. Un plat senzill, però que gaudeix de gran popularitat i resulta molt efectiu; fora de Galícia es coneix amb molta freqüència com a "pop a la gallega".
El pop a la gallega , és un plat tradicional de Galícia, i bàsic en la seva gastronomia, encara que el seu consum s'ha generalitzat per tota Espanya. Es tracta d'un plat festiu que està present en les festes, fires i romiatges de Galícia i El Bierzo, d'aquí el seu nom "á feira".
  Argentina, particularment en la regió central (i d'aquesta regió argentina principalment en la ciutat de Buenos Aires i les províncies de Buenos Aires i Santa Fe), és freqüent el seu consum durant la Setmana Santa. El plat consisteix en pop cuit durant algun temps (preferiblement en una olla de coure) amb l'objecte d'ablanir la seva carn, de vegades és congelat uns dies abans amb l'objecte d'ablanir el nervi, unes altres és copejat diverses vegades contra una superfície. Per regla general el "bullit" del pop es fa tres vegades, és a dir s'introduïx en una salmuera bullint i es treu, així tres vegades. El pop ben cuit conserva encara la seva pell, per aquesta raó se li deixa reposar a l'aire una cambra d'hora abans de ser servit. L'operació de bullit sobre olles de coure és tradicional que sigui feta per dones a l'aire lliure i que es denominen "pulpeiras". En alguns pobles s'assigna un diumenge de cada mes per a les pulpeiras, sobretot en la província d'Orense, i elles ho cuinen en el carrer per a la gent que vulgui degustar-lo.

Després de la cocció és tallat en rodanxes de 1 cm de grossor aproximadament; és servit  amb pebre vermell en la seva superfície. En algunes ocasions, també s'acompanya de patates cuites amb pell i presentades senceres tallades per la meitat. És freqüent veure'l servit calenta, recién bullit, posades les rodanxes sobre una taula de fusta mentre sobre el munt se li rega amb abundant oli d'oliva, pebre vermell i s'aboquen alguns grans de sal grossa.

El pop és considera amb tota la família dels Mol.luscos tous.
Els mol·luscs cefalòpodes, com els calamars, sèpies i pops, es troben entre els invertebrats amb un sistema neurològic més avançat. O bé el calamar gegant o bé el calamar colossal és l'invertebrat més gran conegut.
 És una recepta del Jordi....marit de la Virtuts, i la foto també..-.

diumenge, de març 14, 2010

VERATS

El bis, el bísol, la cavalla, el gallimó, el verat d'ull gros, el viso o el vísol
  GALLIMO , guillamó, guillemó, guillem

S´anomena gallimó el peix juvenil tant del verat com del bisso o cavalla . El dors és d´un color verd blavós amb bandes obliqües i fosques. El ventre és platejat i no té escates.



Els peixos adults d´aquestes espècies es coneixen molt , però els petits no gaire. De tota manera , als petits se´ls pot treure molt de suc, culinàriament parlant. Tenen una carn oliosa , fina i molt gustosa . A més, sempre es troben a un preu assequible. És un peix estimat per la gent de la mar .La neteja és simple, no comporta maldecaps. Només es tracta de tallar-los el cap i buidar-los la moca.
Dins de la primavera , el maig és el millor mes per consumir-lo.Es pesca amb el tresmall, amb la llum i amb l´arrossegament.
És un peix blau, amb molta grasa.



GALLIMONS AMB CEBA
Ingredients:
4 persones
500gr de gallimons o verats.
2 cebes grosses
i1 cullerada de farina
1/2 de vi blanc , aigua , sal i oli d´oliva.

Preparació
Neteijar el peix i posar-hi sal.
farem la ceba a talls llargs i prims , els posarem a la cassola amb una mica d´oli d´oliva i la portarem al foc.
Deixarem que es cogui lentament fins que sigui toveta . Hi afegirem la farina i la barrejarem , després el vi blanc i quan marxi l´olor d´alcohol , hi posarem els gallimons i, si calgués suc, una mica d´aigua. Ho rectificarem de sal. cal que parem compte , el peix estarà fet en pocs minuts.

Aquest era un plat típioc d´aquelles persones que treballaven a la mar.
Diuen que ara el peix blau ja no te tanta grasa com avans...
Llibre de David Sole









dilluns, de març 08, 2010

UN BON DIA....

A mi m´agrada molt aquest temps.......ja se que no a tothom li agrada , i entenc que és per poder estar a casa ...i jo  avui m´hi puc estar ...i amb aquest temps i aquestes onades ..pot ser que demà també m´hi poguí estar....BON DIA A TOTHOM..........

Quan hi començat a fer aquest post ...les teulades estaven així



i quan he acabat estaven aixi



L´ART DE PESCAR...


DIFERENTS MANERES DE PESCAR EL PEIX.

També és important saber com han estat capturats els peixos, perquè això podria influir a l´hora de fer-ne la tria, la compra , de manipular-los i preparar-los, i fins i tot, un cop cuits , de posar nom al plat.
Os ensenyo una mica com pesca´n els peixos avui...


Arrossegament
Aquest sistema és força antic .
Avui hi ha moltes barques destinades a aquest tipus de pesca i són molt potents..
Capturen el peix arrossegant l´art dins l´aigua i n´agafaran més o menys segons l ´obertura de la boca de la xarxa .


Bussó
aquest és típic del delta de l´Ebre , normalment s´hi pesquen les angules quan , aprofitant la foscor de la nit , remunten el riu.
Semble una capsa , tota enreixada , que forma una piràmide amb un forat petit.Posat en el curs del riu , les angules van entrant a l´hora de fer la remuntada i no poden sortir a causa de la ceguera de la malla.


LLum
És un tipus de pesca que el practiquen les embarcacions de mesures considerables que tenen com a ajut un bot petit amb llum.Un cop localitzada la mola o conjunt de peixos , aquest bot auxiliar , que ja és a l´aigua , encén el llum i atreu el peix cap a la superfície.
La barca principal l´envolta amb la xarxa fent un recorregut en cercle i es tanca de sota amb un mecanisme per a aquesta finalitat.i ja podem pujar a coberta el peix capturat.
El peix blau és el que és captura amb llum.

Nansa
És un art de trampa , semblant a una gàbia, amb el qual es capturen els animals.Hi entren atrets per l esquer que s´hi posa a l ínterior i després no en saben sortir.


Palangre 
Consisteix en un fil llarg principal del qual pengen uns altres de més prims amb un ham a la punta.
Els més representatius són el de fons, el que penja i el de superfície...també anomenat marrajo.


Tresmall
És la formació de tres peces de xarxa superposades .Les dues exteriors s´on de malla ampla i la central no està gens tensada. Així, en envestir-la l´animal i després de passar qualsevol de les dues malles grosses , quedarà atrapat en aquesta mena de bossa que formarà la malla del mig.


La pesca amb " fluixa"
Aquest és un dels aparells més senzills fets amb un ham.
Consisteix en un fil de niló amb un ham a l´extrem . Si se´n sap fer un bon ús es pot aconseguir captura peces molt apreciades .
Normalment es pot pescar a la platja , al moll , en fons de roca o des d´una embarcació.

Volantí
És semblant a l´anterior i té les mateixes funcions. la diferència més notable és l´acabament del fil de niló , d´on surten dos o tres braçoles més prims amb un ham cadascun.
A la punta hi descansa un plom que fa de llast.

Llibre Peix , cuina i tradició..

dimecres, de març 03, 2010

PEIXOS amb ESCATES

PELL I ESCAMES
La pell dels peixos es compon de dues capes: l'exterior o epidermis i la interior, dermis o cutis. L'epidermis excreta una mocositat que redueix la resistència per fricció de l'aigua i constitueix una protecció contra els paràsits. L'epidermis d'algunes espècies forma substàncies dures, com els denticles cutànis.
Entre la capa exterior i la interior estan les escates, inserides en la dermis. No tots els peixos tenen escates.
Les escates creixen juntament amb el seu portador. Per això es pot “llegir” l'edat dels peixos pels anells de les escates, de manera similar als anells dels arbres. El nombre d'escates d'una fila longitudinal i transversa és diferent en cada espècie de peix, d'aquí s'extreu l'anomenada “fórmula de retrocalcul” que pot ajudar a la identificació científica de l'espècie. La fórmula informa sobre el nombre d'escates que hi ha en el sentit longitudinal de la línia lateral i de les quals hi ha entre aquesta i el començament de l'aleta dorsal, o bé entre ella i la vora inferior del ventre.
80 – 90  ___8 – 10 ___
          17 – 20
En aquest cas, la fórmula de la perca indica que aquesta espècie pot tenir de 80 a 98 escates seguint la línia lateral; d'ella al dors de 8 a 10 i de la línia lateral fins el ventre 17 a 20.

Les escates o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells. En general es presenten en un gran nombre recobrint la pell i atorgant protecció, tot i que poden desenvolupar altres funcions.

L'origen de les escates en els vertebrats es troba en certs grups de peixos, que generalment en presenten recobrint gairebé tota el cos. Sembla que van aparèixer amb funció protectora, tot i que aviat van aparèixer escates modificades amb funció de dents.

PAGELL
Per anar a comprar el PEIX:
Ens pensem que el fet de comprar un peix és fàcil, però hi ha tantes coses que cal saber que a més d´un li pot semblar un veritable acte d´heroisme.
Cal tenir en compte :
L´olor : ha de ser suau i agradable , gens forte.
les brànquies , han de tenir una coloració vermellosa , uniforma i brillant.
Els ulls transparents i brillants i una mica exuberants.
La pell , ha de ser fina i una mica relliscosa al tacte, amb les escates ben adherides , també cal que sigui brillant.
La carn, ha de ser elàstica ; si es prem amb el dit , després ha de tornar a la seva forma natural.
Vull dir que si os queda el dit a dins ...no cal que el compreu...:-))))

Aquest peixos és poden fer de qualsevol manera...al forn , a la planxa , amb suquet , fregit , bolli't ...de totes les maneres que més os agradi , però sempre ..els hi diem ..peixos per el forn, semble que són especials per fer-los amb unes patates al forn i que fa més festa!!!!

Aquest , és el CORBALL
és fet a pa planxa amb oli, llimona i una mica de Romani....

Aquest , és el salmó, que també és fet a la planxa amb molt poc oli d´oliva...
Tots dos els ha presentat , la Virtuts.

Nena....Virtuts , no t´enfadis ...però és la veritat!!!!.

 

dilluns, de març 01, 2010

PREMI


Un regal se la Sió del bloc Fem un Mos....

Jo el dedico a tots els que em llegiu ....
Moltes gracies a tots i totes , per ser-hi....
aquestes roses per vosaltres...GRACIES

TEMPS DE QUARESMA ...BACALLÀ...i moltes coses més..

Bacallà Fresc  ( abadejo)
El Bacallà es pesca als mars del Nord amb la tècnica de l´arrossegament .Des de fa uns quants anys ens arriba en forma de filets nets, sense pell ni espines....
Com aquest...
Té una carn blanca , delicada i molt fina de gust .El fetge és especialment bo i nutritiu ja que , entre altres avantatges , té un índex elevat de vitamines a i D.
El Bacallà fresc es pot trobar sense gaire dificultat i el preu acostuma a ser bo, tenint en compte que ja ve net i nosaltres ja no tenim feina.
No tot arriba sense espina , també ni ha Sencer i molt fresc que ve del Nord...
Ara que estem a la Quaresma ..en tenim sovint...
El Bacallà , pot arribar a ser molt més gustos que el lluç..

MUSCLO ( clòtxina)
Aquest és un dels bibales més populars que hi ha..
Conegut i característic del nostre litoral..
Es cultiva al delta de l´Ebre .( Aquest son els que els hi diem ...musclo de roca)
Tenim els gallecs , que so més grossos i molt bons..

Aquest son Picants...
Ingredients
Musclos
ceba
alls , julivert , un raget de vi blanc
2 bitxos , 3 tomàquets
sal , oli d´oliva .


 Preparació
En una paella hi posarem...
1 - la ceba picadeta, després l´all picat , el bitxo i el julivert, de seguida el tomàquet triturat i després el vi ...
la sal i els musclos.
Un cop s´obrin ja estaran per servir....

Podem fer el mateix amb la ROSELLONA, o XIRLES.....
 

Aquest plats son de la meva cuinera
Virtuts...( la tinc a la Nòmina....:-))))

i també pots veure

Related Posts with Thumbnails