Una peixatera de veritat!!!
PEIXATERS DES DE 1946
Avui amb el vostra permís , li faré un petit homenatge a una persona que vaig perdre fa molts pocs dies , la persona que em va donar la vida , em va ensenya a ser com soc i m'ho donava tot a canvi de res , la meva MARE.Ja sabem que la vida és així i que a tothom li arriba l'hora etc., etc., però lo més trist de tot això és que fins que no arriba no et dones compte de la falta que et fa i que mai li has fet saber .
Jo os puc ensenyar tots aquests peixos , graciés als meus pares que ens van ajudar a fer-nos grans i anar sols per la vida.
Mama , no t´oblidarem mai i segur que un dia ens tornarem a trobar!!
I ara no us vull posar tristos i per això os ensenyaré un regal que ens ha fet en JORDI GARCIA , fotògraf que ja os vaig presentar en un post que li vaig dedicar.
.JPG)
9 comentaris:
Dolors! Ho sento molt! Des d'aquí t'envio una abraçada ben forta i molts ànims. Petons
Ruben
Moltes graciès per les teves paraules..
Una abrasada
dolors, ho sento molt, espero que no hagi hagut de patir massa, que és l'única cosa que podem desitjar quan arriba l'hora. ànims!
m'imagino com et deus sentir i per això m'ha agradat molt el detall que has tingut de no voler donar dramatisme a la notícia i combinar-la amb aquesta nova decoració de la peixateria.
el post m'ha servit per poder xafardejar una mica les fotos i veure per primera vegada quina cara fas. a veure si aviat tinc ocasió de conèixe't en persona
Manel
El meu fill m'ha vist riure m'entres llegia i m'ha dit , mama que rius? En Manel que sempre te coses bones per dir.Et torno a donar les gracies per les teves paraules.
La mare es la mare, i el buit que deixa ha de ser molt gran. Ho sento.
També m'ha fet gràcia el voler treure dramatisme amb la foto de la peixeteria. Esta molt be, esclar que si.
Una abraçada.
Buenas Migas
moltes gracies guapa..Com tu dius i encara que sigui un tópic , de mare només ni ha una ..
dolors lo siento mucho cariño , me lo dijo la chica que vende en granollers tu pan,
espero que el tiempo te ayude a verlo como algo natural y asi puedas superarlo mejor besos cuidate
Angeles
Muchas gracias guapa, una muerte nunca se ve como algo natural aunque sea lo natural..y es que de madre solo tenemos una..
Vives en granollers ? a ver si un dia nos conocemos.
Un beso .
Publica un comentari a l'entrada