Laladroc o seitó és un peix blau, és a dir, un peix gras. En concret, posseïx uns 6 grams de greix per cada 100 grams de porció comestible, encara que no és un dels peixos més grassos -les sardines, la tonyina o el salmó posseïxen un contingut gras superior-. El greix present en els peixos blaus és rica en àcids grassos omega-3, que contribuïxen a disminuir els nivells de colesterol i triglicéridos plasmáticos i a més augmenten la fluïdesa de la sang, el que prevé la formació de coàguls o trombos. Així mateix, l'aladroc és una excel·lent font de proteïnes d'alt valor biològic, igual que la resta de peixos.
Els aladrocs ( seitons) posseïxen el privilegi de ser els protagonistes d'alguns dels plats més populars del país. En moltes comunitats, l'aladroc forma part de la gastronomia de la regió.
En cada racó, l'aladroc té nom propi: bocarte a Cantàbria, anxova al País Basc, seitó a Catalunya i aladroç en la costa llevantina i Balears. En el País Basc és típic servir els aladrocs en cassoles de fang amb un toc de guind illa o elaborats al pil-pil. En la costa mediterrània abunden en els menús els aladrocs en vinagre, i a Andalusia, els exemplars de menor grandària es fregeixen i formen part d'una bona ració de "pescaíto fregit". No poden faltar les anxoves en salazón, de qualitat excel·lent, tant les elaborades en la costa cántabra (Cantàbria i País Basc) com les de la costa Brava, on destaquen les anxoves de L'Escala. De qualsevol manera, els aladrocs són un dels aperitius estiuencs més benvolguts i s'acompanyen d'un got de bon vi blanc, fi o camamilla, o d'una cervesa fresca.
Aladrocs o Seitons al pil-pil: A foc lent en oli d'oliva, sobre el qual s'han fregit uns alls. La clau per a lligar la salsa està a coordinar el moviment de la cassola i donar-li un toc de julivert picat.
Pa d´olives obert i torrat amb oli d´oliva i amb anxoves fetes a casa i també hi podem posar escalivada per sobra del pa i a sobra de la escalivada i posarem les anxoves.
Primer de tot tenim que tenir aquest Pa fet amb olives negres que fa el forner que jo conec bastant bé.El fan amb olives negres del Aragó i l´hi treuen el pinyol.
Desprès tenim que tenir unes anxoves que poden ser de ¨l´escala "que tenen molta anomenada però jo os ensenyaré de fer-ne a casa i amb una mica de paciència queden bonís simes.
Primer comprarem seitó, si pot ser que sigui de la nostra costa i Grosset.( ara es el millor temps per el peix blau). Ja sabeu que el seitó és converteix amb anxoves, oi?
Anxoves, fetes del Seitó
És pot treure el cap i la tripa o no, com vosaltres vulgueu.Hi ha qui ho fa amb el cap i també hi ha qui ho fa sense cap.
Ingredients
Teniu que tenir sal grossa , seitons i grans de pebre.
Un recipient de vidre o fang amb tapadora.
Preparació.
Al fons hi posarem una base d´un dit de sal i uns granets de pebre negre, al damunt un pis de seitons, després un altre pis de sal amb uns granets de pebre d´un dit de gruix, més o menys, al damunt un altre pis de seitons, i així fins arribar quasi a dalt de tot i acabar amb un pis de sal.Ho posarem a la nevera i l´endemà ho traurem i ho destaparem, podrem observar que ha minvat i ha aparegut líquid.Cap problema, haurem de tornar a fer tants pisos de sal i seitons com puguem fins arribar quasi a dalt de tot.Ho taparem un altre cop i després de dos mesos o dos mesos i mig, segons com siguin de grossos els seitons, ja estaran llestos per poder tastar les anxoves.
Com més gros sigui el seitó millor, les anxoves quedaran més maques.És important que cada cop que fem un pis el premsem una mica.
Les anxoves es fan quan el seitó est molt gros i maco i va bé de preu.
Cada un les fa quan vol i l´hi va bé.
El seitó tots sabeu que és un altre dels grans peixos blaus.Igual com la sardina, el seitó proporciona molts avantatges al nostre cos.
Els millors mesos són el maig , el juny i el juliol.Se sol pescar amb l´art de l´encerclament o teranyina, encara que amb l´arrossegament també en treuen molts exemplars.
David Solé
Així queda el seitó quan és converteix amb anxova i desprès el netegem l, hi trèiem la sal i el posem amb oli per fer-lo a qualsevol plat.
La foto és de l´anxova de l´Escala
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Hola Dolors, jo penso que el pa d'olives negres d'aragó que fa l'Albert és un pecat de bo, pecat perquè és pur vici. Un petó guapa.
La cuina Vermella.
Com esteu?
Esper-ho que bé.
El Pa és menja sol si cal, però les anxoves si arriben a quedar bé son bonísimes.
Una abraçadda.
Hola Dolors, què seitó i què pa d'olives les dues coses juntes un plaer per al paladar.
El pa amb olives negres es pot menjar de qualsevol manera, perquè està boníssim.
Si et queden bé les anxoves les faré jo també, saps que el que tinc a casa li agraden molt!!
Hola wapa!!!! No me he equivocado, lo he hecho conscientemente, jijiji.
Lo de los dos blogs que tengo, realmente solo uso el de recetas. Al de los libros voy poniendo entradas cada 3 meses mas o menos, o cuando me acuerdo.
Lo de seguir tantos blogs es complicado. Lo intento, pero es imposible comentar los posts de todos, por lo que voy alternando.
Espero haberte contestado a todo, jiji.
Volvere a verte.
Saludos
Quin bocata amb el pa d´olives i les anxoves!!! Per a llepar-se els dits!! M´agradat saber una mica més del seitó, i no tenia ni idea de que es diguesin amb diferents noms a tot el país. Penso preparar-los al pil-pil, pero em fa por que no s´hem lligui la salsa. No deu ser molt fàcil!!! Amb el bacallà a vegades no em surt!! felicitats, guapa, i un petó molt gran.
Virtuts
El dissabte en vaig fer de seitó amb sal ( anxoves), quan passin 2 o 3 mesos els treure i ja t'explicaré.
Del pa d'olives no cal que t'expliqui res que ja ho saps.
I del que tens a casa teva per tu es, que jo a casa també en tinc un semblan, je, je, je..
Celes
Que tal Celes, estoy encantada de tenerte como amiga.Me dan ganas de hacer otro bloc a mi tambien.
Ja te tengo en mi lista yo tambiés te seguiré.
Hasta pronto.
Com estas?
Jo fa molts anys que estic amb això del peix i tampoc sabia tantes coses com ara, no ho diguis a ningu pero`busco informació per no equivocar-me..
Segur que si fas al seitó al pil pil et sortirà perfecta, només es te que veurà el bloc que tens amb les teves receptes tan bones..
continuarem ...
El ultim comentari es per la Titaniii
no havia sentit mai aquest nom tan estrany per al seitó, i mira que m'agrada de tota manera. i com proposes tu, amb aquest pa d'olives...l uhhhhhmmmm s'imposa un viatge a mollet per visitar la peixateria i el forn!
Manel
Estic molt contenta quan feu un comentari per que jo no en tinc gaires.Graciès.
Quan vulguis aquí estem, però el pa esta a Vilanova del Vallès, et sona?
Aprofita ara de menjar seitó que és quan es més bo.
Fins aviat.
Que fresquetes, que fresquetes!!!
Petonets.
Penny
Si queden be són bonísimes.
Dolors, he fet un vol pel teu bloc per que em sembla interessantissim el que expliques del seitó. Jo l'havia sentit anomenar així a Girona, a la costa Brava concretament, a casa sempre n'hi hem dit anxoves, si eren salades, o bé boquerons si els preparàvem crus amb vinagre.
Però et volia fer una pregunta, jo les he preparat alguna vegada però dins d'una galleda, tal com em van recomanar aquí, a guipuscoa, una noia que es de família que s'hi dedica. Però la teva manera, en flascons, em sembla més adequada per les meves necessitats, que em podries dir que tal et van quedar?? A mi em van recomanar 4-5 mesos i així ho vaig fer, però potser no cal tant de temps si la quantitat es més petita, oi? Les vas tenir a la nevera tot aquest temps?
Si pots contestar-me t'ho agrairia.
un petonet, bonica.
Publica un comentari a l'entrada