TANCAT PER VACANCES!!
QUE TINGUEU UN BON ESTIU!!
Fa 5 dies
dissabte, de juny 26, 2010
dimecres, de juny 16, 2010
SARG IMPERIAL
APROFITO aquesta entrada per acomiadar-me fins el setembre
Que tingueu un bon estiu ......!!!!
I esper-ho veure-hos a tots a la tornada ...jo seguiré entra'n als vostres blocs , si m'ho permeti-ho i gaudien de les vostres Receptes....
i no dubteu si em necessiteu ....aquí estic ...,només faig vacances del bloc...!!!!
SARG IMPERIAL, ja hi parlat del sarg , però no d´aquest tan impressionant....!!.
El Sarg Imperial és un peix de coloració platejada amb cinc franxes negres o de color marronoses verticals de gran amplària . Té el musell allargat i la boca petita . la seva mida máxima és de 55 cm i un pes màxim de 2, 5 kg.
És una espècie solitària que sol anar en parelles o en grups petits.
Quan és juvenil forma " escoles" de 4 o 5 individus de diverses grandàries.es un animal omnívor que menja invertebrats i petites algues marines.
La seva reproducció és ovípera .Són hermafrodites proteràndrics , és a dir, primer són mascles i després esdevenen femelles.
El sarg Imperial és un animal bentopelàgic típic de fons rocosos que viu fins a 80 m de profunditat.
Són un objectiu molt preuat a la pesca amb arpó ; tenen moltes espines , però la carn és molt saborosa.
150 g de cuscús de cocció ràpida
1 taronja
1 branqueta d´alfàbrega
unes quantes tiges de cibulet
2 cullerades d´oli
i cullerada de mantega
sal i pebre.
Fes el cuscús segons les indicacions del paquet . Fregeix els lloms del sarg 2 minuts per cada costat .
Aboca el suc de taronja en un pot i deixa´l reduir a la meitat , a foc mitjà , amb una branqueta d´alfàbrega .Incorpora-hi la mantega freda a trossets , batent constanment.
Distribueix als plats un fons de cuscús i posa-hi al damunt el llom del sarg .
Mulla´l amb taronja redüida i decora´l amb el cibulet.
El plat resultarà més gustós si, al cuscús , hi afegeixes herbes aromàtiques picades , daus de tomàquet cru i amanit amb sal i unes gotetes d´oli i suc de llimona.
La cuina SEXI
Que tingueu un bon estiu ......!!!!
I esper-ho veure-hos a tots a la tornada ...jo seguiré entra'n als vostres blocs , si m'ho permeti-ho i gaudien de les vostres Receptes....
i no dubteu si em necessiteu ....aquí estic ...,només faig vacances del bloc...!!!!
SARG IMPERIAL, ja hi parlat del sarg , però no d´aquest tan impressionant....!!.
Heu vist , quins llavis que té ....semblen de persona , oi??
És una espècie solitària que sol anar en parelles o en grups petits.
Quan és juvenil forma " escoles" de 4 o 5 individus de diverses grandàries.es un animal omnívor que menja invertebrats i petites algues marines.
La seva reproducció és ovípera .Són hermafrodites proteràndrics , és a dir, primer són mascles i després esdevenen femelles.
El sarg Imperial és un animal bentopelàgic típic de fons rocosos que viu fins a 80 m de profunditat.
Són un objectiu molt preuat a la pesca amb arpó ; tenen moltes espines , però la carn és molt saborosa.
LLom de Sarg amb taronja
Ingredientsper a 2 persones
2 lloms deSarg amb pell150 g de cuscús de cocció ràpida
1 taronja
1 branqueta d´alfàbrega
unes quantes tiges de cibulet
2 cullerades d´oli
i cullerada de mantega
sal i pebre.
preparació
Renta el peix i posar-li sal i pebre.Fes el cuscús segons les indicacions del paquet . Fregeix els lloms del sarg 2 minuts per cada costat .
Aboca el suc de taronja en un pot i deixa´l reduir a la meitat , a foc mitjà , amb una branqueta d´alfàbrega .Incorpora-hi la mantega freda a trossets , batent constanment.
Distribueix als plats un fons de cuscús i posa-hi al damunt el llom del sarg .
Mulla´l amb taronja redüida i decora´l amb el cibulet.
El plat resultarà més gustós si, al cuscús , hi afegeixes herbes aromàtiques picades , daus de tomàquet cru i amanit amb sal i unes gotetes d´oli i suc de llimona.
La cuina SEXI
dijous, de juny 10, 2010
Dot , TXERNA o NERO de FONS
Aquí teniu el cusi germà del Nero...( MERO).
D´aquest tinc molt poca informació...és un NERO DE FONS que en diem nosaltres , és molt més gris que l´altre.
Aquest precisament és de Vinaròs. (Castelló)Pais valencia.
Té el mateix cost que el mero marron o vermell..
El Nero o Txerna pertany a la família dels Serránidos, de l'ordre Peciformes. Durant molt temps ha estat l'objectiu dels pescadors submarins per el seu gran tamany però en l'actualitat és una espècie protegida.
El nero habita en aigües tropicals i temperades com les costes de Brasil i les Bermudes (en l'oceà Atlàntic), en les aigües del mar Mediterrani i també en les del Pacífic. Se sol trobar al costat d'algues, corals i altres zones protegides de la costa, a unes profunditats que oscil·len entre els 20 i els 200 metres. Les espècies més conegudes A més de l'espècie de nero típica de l'oceà Atlàntic i del mar Mediterrani , existeixen altres espècies distribuïdes per mars càlids i tropicals. Algunes de les més conegudes són les següents.
Nero australià . És un dels neros de major calibre.
Habita en les zones tropicals de l'oceà Atlàntic. És un dels neros més consumits als Estats Units. Nero pinto o Txerna americana .Es troba en les costes de Florida i és considerat un dels neros amb millors qualitats gastronòmiques.
Nero negre .Es troba en les aigües del Carib colombià.
Nero moteado o Txerna cabrilla Es reconeix per la seva coloració, caracteritzada per taques i barres fosques sobre un cos de color marró-vermellós. La seva aleta dorsal té la vora taronja, i les altres, de vora blava clar. Longitud i pes: La seva grandària varia entre les seves diverses espècies, des dels 3 metres del nero australià fins als 10 cm de les espècies més petites.
Alimentació: El nero s'alimenta de crancs, sípies i altres preses, sobre les quals s'abalança i aixafa amb les seves poderoses mandíbules.
Aquest és l´altre Nero ...perquè veieu la diferencia....
és molt més marron ...l´altre més gris...oi????
8 talls de Nero
1 ceba petita
1 nyora
1 tomaquet
1 all
1 llesca de pa
2 grapans de favetes tendres cuites
sal, oli d´oliva i brou de peix.....o aigua.
Ho pasarem tot per el braç elèctric .
Posarem el contingut del pot en una cassola i hi afegirem una mica d´aigua o de brou . Quan comenci a bullir hi col-locarem el peix net i salat .
De seguida que torni a bullir , hi afegirem les favetes cuites i ho rectificarem de sal .
El resultat final ha de quedar lligadet.
Aquest peix és el millor del mar ....vull dir amb aixo que si no tenia ganes de cuinar i fer salsetes ....només a la planxa ja ni ha prou....
i si el voleu aprofitar-lo més és treu totes les espines per fer- lo a la planxa i amb el cap i la espina feu un super fumet per el que calgui.... BON PROFIT!!!!
D´aquest tinc molt poca informació...és un NERO DE FONS que en diem nosaltres , és molt més gris que l´altre.
Té el mateix cost que el mero marron o vermell..
El Nero o Txerna pertany a la família dels Serránidos, de l'ordre Peciformes. Durant molt temps ha estat l'objectiu dels pescadors submarins per el seu gran tamany però en l'actualitat és una espècie protegida.
El nero habita en aigües tropicals i temperades com les costes de Brasil i les Bermudes (en l'oceà Atlàntic), en les aigües del mar Mediterrani i també en les del Pacífic. Se sol trobar al costat d'algues, corals i altres zones protegides de la costa, a unes profunditats que oscil·len entre els 20 i els 200 metres. Les espècies més conegudes A més de l'espècie de nero típica de l'oceà Atlàntic i del mar Mediterrani , existeixen altres espècies distribuïdes per mars càlids i tropicals. Algunes de les més conegudes són les següents.
Nero australià . És un dels neros de major calibre.
Habita en les zones tropicals de l'oceà Atlàntic. És un dels neros més consumits als Estats Units. Nero pinto o Txerna americana .Es troba en les costes de Florida i és considerat un dels neros amb millors qualitats gastronòmiques.
Nero negre .Es troba en les aigües del Carib colombià.
Nero moteado o Txerna cabrilla Es reconeix per la seva coloració, caracteritzada per taques i barres fosques sobre un cos de color marró-vermellós. La seva aleta dorsal té la vora taronja, i les altres, de vora blava clar. Longitud i pes: La seva grandària varia entre les seves diverses espècies, des dels 3 metres del nero australià fins als 10 cm de les espècies més petites.
Alimentació: El nero s'alimenta de crancs, sípies i altres preses, sobre les quals s'abalança i aixafa amb les seves poderoses mandíbules.
Aquest és l´altre Nero ...perquè veieu la diferencia....
és molt més marron ...l´altre més gris...oi????
NERO AMB SUC
Ingredients8 talls de Nero
1 ceba petita
1 nyora
1 tomaquet
1 all
1 llesca de pa
2 grapans de favetes tendres cuites
sal, oli d´oliva i brou de peix.....o aigua.
Preparació
Fregirem la ceba , la nyora lleugerament , el tomaquet sense pell ni llavors , l´all i el pa.Ho pasarem tot per el braç elèctric .
Posarem el contingut del pot en una cassola i hi afegirem una mica d´aigua o de brou . Quan comenci a bullir hi col-locarem el peix net i salat .
De seguida que torni a bullir , hi afegirem les favetes cuites i ho rectificarem de sal .
El resultat final ha de quedar lligadet.
Aquest peix és el millor del mar ....vull dir amb aixo que si no tenia ganes de cuinar i fer salsetes ....només a la planxa ja ni ha prou....
i si el voleu aprofitar-lo més és treu totes les espines per fer- lo a la planxa i amb el cap i la espina feu un super fumet per el que calgui.... BON PROFIT!!!!
dijous, de juny 03, 2010
PEIX BLANC
El peix blanc és un tipus de peix amb relatiu poc greix a la musculatura. No es tracta d'una classificació biològica sinó que s'empra en gastronomia i nutrició. El nom "blanc" se li ha donat popularment perquè la majoria de peixos amb poc greix tenen la carn més clara que els dits peixos blaus, ja que el greix influeix a la seva coloració. La quantitat relativa de greix als músculs d'un peix blanc és d'aproximadament d'un 0'4% al 5% en massa mentre que el peix blau en té del 5% al 11%. El peix blanc té menys greix perquè sol viure al fons del mar i és més sedentari que el blau, però no és menys valuós nutricionalment.
El bacallà, tot i ser "de color blanc" es considera nutricionalment dintre dels peixos blaus, i per tant no un peix blanc; en canvi, per la seva textura i propietats organolèptiques es considera peix blanc a la gastronomia. També són peixos grassos, i per tant peix blau, tot i tenir la carn de color blanc, el congre, el llobarro (11% de greix) i el besuc (8'8% de greix).
Alguns peixos blancs són: els peixos de roca (rap (1% de greix), nero, cap-roig, etc.), els peixos plans (llenguado, palaia, etc.), lluç (4'6% de greix), llucet (0'4% de greix), orada, gall, turbot, sarg, pagre, dèntol, mabre, oblada, pagell, esparrall.
La característica més important per definir aquests peixos és el baix contingut de greix que tenen .Cal saber que en aquest grup, la quantitat de greix pot variar segons l´estació de l´any .Així, doncs , a l´estiu , quan l´aliment és més fàcil de trobar , l´index de greix és un 3% o 4% , però a l´hivern és del 0%.
Normalment aquest tipus de peix viu en aigües fondes i , com que no fan grans desplaçaments , la musculatura no necessita treballar , per això no acumula reserves de greix .
El seu índex normal és del 2% , per això es diu que el peix blanc és més fàcil de pair que els altres.
Per saber si un peix és blanc o blau d´una manera quasi segura , només cal mirar-li la cua . Si la té en forma de V , el peix és blau , ja que la necessita per nedar força en les llargues migracions . Al contrari , si la cua és arrodonida , es tractarà sens dubte d´un peix blanc.
Aquest grup és sedentari i fa pocs desplaçaments , ocasionals i curts.
Pot haver-hi, però , alguna excepció.( jo no ho tinc tan clar que tots els peixos amb la cua V siguin blaus.....)
El bacallà, tot i ser "de color blanc" es considera nutricionalment dintre dels peixos blaus, i per tant no un peix blanc; en canvi, per la seva textura i propietats organolèptiques es considera peix blanc a la gastronomia. També són peixos grassos, i per tant peix blau, tot i tenir la carn de color blanc, el congre, el llobarro (11% de greix) i el besuc (8'8% de greix).
Alguns peixos blancs són: els peixos de roca (rap (1% de greix), nero, cap-roig, etc.), els peixos plans (llenguado, palaia, etc.), lluç (4'6% de greix), llucet (0'4% de greix), orada, gall, turbot, sarg, pagre, dèntol, mabre, oblada, pagell, esparrall.
La característica més important per definir aquests peixos és el baix contingut de greix que tenen .Cal saber que en aquest grup, la quantitat de greix pot variar segons l´estació de l´any .Així, doncs , a l´estiu , quan l´aliment és més fàcil de trobar , l´index de greix és un 3% o 4% , però a l´hivern és del 0%.
Normalment aquest tipus de peix viu en aigües fondes i , com que no fan grans desplaçaments , la musculatura no necessita treballar , per això no acumula reserves de greix .
El seu índex normal és del 2% , per això es diu que el peix blanc és més fàcil de pair que els altres.
Per saber si un peix és blanc o blau d´una manera quasi segura , només cal mirar-li la cua . Si la té en forma de V , el peix és blau , ja que la necessita per nedar força en les llargues migracions . Al contrari , si la cua és arrodonida , es tractarà sens dubte d´un peix blanc.
Aquest grup és sedentari i fa pocs desplaçaments , ocasionals i curts.
Pot haver-hi, però , alguna excepció.( jo no ho tinc tan clar que tots els peixos amb la cua V siguin blaus.....)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
i també pots veure
x.JPG)
.JPG)
