EL MILLOR PEIX

BONES FESTES

2011-12-25T08:36:00.000Z

BON NADAL

i BON ANY NOU PER TOTHOM!!!!!!

Refrescant la memòria....

2011-06-26T09:57:00.001+01:00

Aqui os deixo un post que ja havia fet , però os hi poso fotos noves....

Per fer una mica de pica, pica....

Bon Estiu!!!

Els Peixos
El millor Peix del mar

LA OSTRA

És molt possible que la sobrepesca i la pressió de la pol·lució hagin fet que la seva producció hagi disminuït a quantitats gairebé ridícules per al consum en alguns llocs, no obstant això segueix sent popular en algunes ciutats costaneres on s'arriben a celebrar fins i tot els festivals de les ostras. Les ostras figuren entre els aliments exòtics de moltes cultures, no obstant això és un aliment de gust adquirit que necessita d'algun entrenament abans de ser apreciat. Des del punt de vista nutritiu és un aliment ric en zinc, un dels nutrientes requerits per a la producció de la testosterona.

Captura i cultiu

Les ostras poden capturar-se en el fons dels mars prenent-les dels seus llits. En les aigües poc profundes es capturen a mà o amb petits rastells. En aigües més profundes s'empren rastells amb braços més allargats per a poder arribar al fons. En algunes àrees es realitza de manera mecànica la recol·lecció amb una espècie de dragatge, aquesta operació encara que requereix de poca mà d'obra i permet treure major quantitat de ostras en un interval de menor temps, és cert que danya considerablement el fons marí. És per aquesta raó per la qual des de l'any 1965 es ve regulant la captura de ostras per dragatge del fons marí.

Ostres calentes amb fulles verdes

Ingredients:Per 4 persones

24 ostres planes o 24 os trones

(Si pot ser que siguin gallegues.)

Ingredients per la salsa de acompanyament:

150g.de mantega tova a la temperatura ambient.

pebre i una cullerada de suc de llimona.

Ingredients per la guarnició de verdures:

70g de pastanaga

80g, de porros

20 g mantega

1l. d´aigua, 10g de sal grossa

24 fulles d´enciam

sal i pebre.

Coses que tens que fer servir:

Una cassola plana per saltejar

cassola gran

una cassola petita

una cullereta

un colador forrat amb un drap

4 plats o plates per posar les ostres coberts de sal grossa.

un batidor.

Preparació de les verdures i del enciam

Tallar les verdures fines .Escalfar els 20 g de mantega i fregir una mica amb foc fort durant 2 minuts amb sal i pebra.

Calen tar el forn a 180º i mantenir la verdura calenta amb el forn obert.

Posar aigua bullint a una cassola i reta les fulles d´enciam perquè es tornin blanques.

Obrir les ostres, amb una cullereta petita separa les ostres de la conxa i posar les a un escor radó per tenir el suc que deixant.

posar les conxàs a les plates amb sal grossa i si pot ser calenta la plata,escalfar les ostres amb el suc que en deixat anar, 30 segons,desprès escorregudes s´enrollan amb la fulla d´enciam i es tornant a posar a la conxa, es mantenen calentes al forn que estarà obert.

Preparació de la salsa:

Es fa bollir el suc de las ostres fins que redueix, s´incorpora els 150g de mantega vaixan el foc i rremanan,fins que s´espesa i si posa una mica de pebre i la cullerada de llimona.

Acabat i presentació

Es cobreixen les ostres amb una cullerada d´aquesta salsa calenta i per sobra s´hi posant les verdures.

Ideàs personals

les ostres es poden prepara el dia anterior i el mateix dia es fa la sal seta i el acabat.

Si es per una festa important ,si no hi vols posar-hi verdures s´hi posa una culleradeta de caviar, això va a gustos i a butxaques.

Michel Guérard

PASSANT PER AQUÍ

2011-03-27T20:10:00.000+01:00

Hola a tots i totes!!
Tenia ganes de saludar-vos a tots.
No os pense-si- ho pas que no os recordi a tots i a cada un de vosaltres...
Avui buscava una cosa al bloc de la Cuina Vermella i m'he entrat una mica de nostàlgia , hi pensa't ..perquè no els vas a veure i els hi dius alguna cosa...

Segueixi sense saber massa el que os tinc que dir , sense masses-ganes de escriure al bloc, però recorda'n a cada un de vosaltres i encara que no os digui res moltes vegades entro als vostres blocs i admiro amb les ganes que molts de vosaltres feu el bloc. Ni han molts que fa molt de temps que hi sou i seguiu amb les mateixes ganes que el dia que vareu començar....jo penso ...que quina sort que tenen de ser aixi...
Molts de vosaltres se os veu professionals del saber escriure i saber estar amb tot-aquest mon tan especial que es ...el mon dels blocaires , jo em considero una aprenen al mixt de tots vosaltres..

Os explicaré el que ens va passar ahir amb un client...crec que també ho teniu que saber.

El meu Cunyat que sempre os explico que si no fos per ell no tindríem tota aquesta classe de peix....

Em va dir ...Apa ..perquè no diguis que no tens cap peix especial per el teu bloc..t´hi porta't una cosa nova que no tens ni idea de que és....
Efectivament ..la meva germana i jo encara estem pensa'n que era allò tan estrany

desprès de fer-nos ballar una estona , ens va dir que eren espardenyes , però que teniem de pelar ...sempre les porta pelades i sense pell , però aquelles eren per treure.....

A primera hora ve sempre un client ( Manel) ..i jo tota decidida li faig el mateix que em va fer a mi el peixater......però ell més llest que jo ..em diu ..no seran Botifarres?? ( a les espardenyes també se ni diuen botifarres)....
El cas és que va dir ...va si les netegeu les compro totes ....i nosaltres que no ho havíem fet mai....dons mans a la feina ....La meva germana per un costat i jo per l'altre .......no hi va ve manera de saber- ho fer , varen quedar totes estripades , ens queia la cara de vergonya.......

Era una anècdota per explica i perquè veieu que no ho sabem fer tot i que també pose'm la "pota".

Espardenyes..si voleu mireu el enllaç.

Aixo son bunyols de mar...
Nom científic: *Microcosmus *sabatieri
Origen: Mediterrani
El producte

El bunyol de mar, també cridat a França *biju, *bitoche, *figue de *mer, *vioulet o *patate de *mer, viu sobre els fons rocosos o de sorra i llot. S'agarra a les roques, les pedres o els mariscs. Es pesca en submarinisme (amb la mà) o amb vaixell (xarxa).
La seva carn de color molt viu i el seu sabor a iode ben característic fan que és un marisc molt benvolgut en el Mediterrani.
*Estacionalidad

El bunyol de mar es consumeix tot l'any. És més fràgil durant el seu període de reproducció a l'abril-maig..

Estic molt contenta de haver vingut encara que sigui per una estona ....
Moltes gracies a tots per tot........

Fins aviat.

UNA MICA DE TEMPS PER MI........(..Temps per decidir)

2010-10-26T18:02:00.000+01:00

Moltes gracies a tots per ser sempre aquí amb mi....!!!!

Crec que ara faré una mica de ........."descans"--
No estic massa inspirada i vull descansar una mica del bloc.

Moltes gracies a tots els que em llegiu i els que em visiteu i no dieu res ...
Moltes gracies a tots per ser com sou i per fer-me passar un temps tan bo amb aquest blocs .
Esper-ho tornar aviat amb tots vosaltres ...!!
Esper -ho tenir algo més a dir de tot aquest mon del peix que faig des de petita i que tan m´agrada i tan m´ha donat a la meva vida.

Una abraçada ben forta a tothom.

Fins aviat....

BOU DE MAR I la CENTOLLA

2010-10-10T21:07:00.001+01:00

El Bou de mar és un crustaci *decápodo que pertany al mateix ordre que els crancs. És de gran grandària i la seva closca mesura entre 10 i 25 cm. de llarg, podent aconseguir un pes d'uns 3 quilos, encara que s'han capturat exemplars que aconseguien els 6 Kg. El seu cos és llis i té forma ovalada. El seu color és marró i les ungles de les seves pinces i potes són negres. Posseeix dues fortes pinces, les extremitats estan cobertes de truges, i les seves ungles afilades. Igual que la *nécora o la *centolla, l'abdomen del mascle es presenta menys engruixat que el de la femella i les seves pinces són molt més grans. El mascle sol protegir a la femella durant la muda, però en el cas contrari, en la muda del mascle, les femelles els persegueixen per devorar-los. S'alimenta d'estels de mar i altres invertebrats del fons marí i es troba localitzat per tot l'Oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani.

Igual que la *centolla, el bou gallec té en les seves potes més pèl, i les seves ungles són més afilades. Per contra el bou francès no té gairebé *vellosidades en les seves potes, i les seves ungles estan més romes. Quant al color podem apreciar un to més fosc, tirant cap a castanyer en el gallec, sent més clar, en el cas del francès.
Moltes i variades són les formes de preparar aquest excel·lent i assequible marisc. Des de bullit i esmicolat igual que la cabra, fins a una vegada extreta tota la seva carn, com a ingredient principal de *salpicones i amanides de marisc.

El seu fetge i les seves freses són veritablement exquisits. Per triar una bona peça cal fer-ho abans de la muda que és quan està ple i resulta més saborós. En aquest moment es pot distingir perquè té major pes, un color marró, gairebé negre en la seva closca i la pell de la cua més inflada.
El nom científic del bou de mar és *Cancer *pagurus.

LA CENTOLLA

Aquest crustaci *decápodo, de closca gruixuda i pelut de color marró o vermellós, viu molt prop de la costa en fons rocosos i sorrencs. La closca sol mesurar entre 10 i 20 cm de diàmetre, tant com les seves allargades i primes potes, i està cobert de *vellosidades que li serveixen de camuflatge davant possibles depredadors.

S'alimenten de mol·luscs, algues i invertebrats del fons marí, arribant a pesar 4 kg alguns exemplars.
A més de la *centolla gallega podem trobar al mercat l'anomenada cabra francesa que prové de França i Gran Bretanya. Diferenciar-los no és tan difícil, la cabra francesa posseeix un color vermellós molt tènue, la *centolla de les ries gallegues té un color marró fosc, les potes llargues, ungles afilades i la closca coberta d'algues i *vellosidades, característiques de les quals la cabra francesa manca.

Avui os dono una adreça per si voleu veure una recepta del Bou de mar .
Jo quant la vaig veure em va agradar molt i s'oposo que el cuiner ( Ricard) , no s'enfadara.

http://www.clubdecuines.cat/recepta/txangurro-bou-de-mar-/6007

Val la pena tenir-la perquè no se'n troben masses de receptes de bou ni de centolles ...sempre acaben bollin-se i ja esta.

Abans de bullir un centollo és millor tenir-lo amb aigua freda durant un parell d'hores . És neteja millor.

Per bullir-lo amb aigua amb sal , una fulla de llorer, durant 20 o 25 minuts depèn de la mida.
es desprèn les potes i tot és barreja a la closca , si voleu hi podeu posar un ou dur i una mica de vi blanc , però sinó nomes bulli't ja té suficient gust.

VIEIRES

2010-10-03T13:51:00.000+01:00

MOLTES FELICITATS
a

LA CUINA VERMELLA

PER EL SEU PREMI .( BLOCS de CATALUNYA)

VIEIRA ( petxina de pelegrí , carculla , vano , petxina rica, petxina ratllada)
La Vieira té les valves grans i diferents , la dreta és abombada i blanquinosa , l´esquerra és plana i marronosa.

És molt coneguda i bastant apreciada .
La carn és fina i es fa servir en moltes preparacions culinàries .Pel que fa el preu , varia segons el gruix de cptures . De tota manera , sol ser assequible.

Ara a L´octubre ja estan en perfecta estat per poder-les consumir .
Es treuen de la mar amb l´art de l´arrossegament i amb gàbies.

FOTO TRETA D´INTERNET....

Vieires a la Planxa

Ingredients

Vieires , sal i oli vinagre.

Preparació

Posarem la vieira damunt de la planxa .Quan s´obri l´amanimen amb sal , oli i una mica de vinagre. Es menjarà de seguida.

N´hi han de congelades sense closca.....és fan directament.

Era l´aperitiu de més d´un pescador.

El cas és que sempre les consumien a la barca i de vegades hi havia baralles, amistoses és clar, per veure qui de tots se la menjaria en el cas que només en sortissin una o dues. Se n´agafaven poquíssimes.

Moltes vegades se les menjaven de la mateixa manera que hem explicat .Era un producte per fer una festa al moment de menjar-lo, no s´esperaven mai diumenge.
Sabeu què menjaven la gran majoria de pescadors els dies de festa ?? Escudella i carn d´olla , la seva festa.
David solé i Torné.

NAVALLES

2010-09-21T17:33:00.000+01:00

La navalla recta o canyut és un mol·lusc que es troba a tota la Mediterrània

Talla: màxima de 23 cm, comú entre 12 i 15 cm.

Coquilla rectangular, amb les vores dorsal i ventral subrectilínies.

Marge anterior truncat, una mica oblic, sense presentar cap depressió dorsoventral just abans dels ganxos.

El lligament s'estén fins a un quart de la longitud de la vora dorsal.

Xarnera amb dues dents cardinals i dues laterals a la valva esquerra, una cardinal i una lateral a la valva dreta.

Impressió del múscul adductor anterior una mica obliqua en referència a la vora dorsal de la closca, ultrapassant clarament enrere la zona del lligament.

Impressió de l'adductor posterior allunyat del sinus paleal una distància igual a la seua pròpia amplada.

Color blanquinós a beix a l'exterior, ornamentat exteriorment de taques i bandes marrons a vermelloses, amb un periostracum llustrós, marró olivaci.

S'enterra als fons sorrencs nets o fangosos de la zona infralitoral, viu fins als 70 m de fondària.

Espècie de reproducció ovípara, de sexes separats.

Es troba a tot el Mediterrani (incloent-hi la Mar Negra) i a l'Atlàntic (de Noruega i la Mar Bàltica fins al Marroc).

De carn bastant apreciada, i com altres espècies del mateix grup, presenten un cert interès econòmic.

Pesca artesanal amb arrossegament, dragues o a mà amb ganxos. Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc.

No està regulada la seua pesca ni té talla mínima legal.

Navalles a la Planxa amb oli d´olives Negres

Els ingredients
16 navalles
100 gr d´olives negres , 2 anxoves
pebre negre mòlt , sal , oli d´oliva.

la preparació
En una planxa a foc ben fort amb un rajolí d´oli d´oliva procedir a obrir les navalles .
per l´elvaboració de l´oli , extreure el pinyol de les olives i posar- les en un got de turmix amb les anxoves i dues cullerades soperes d´oli d´oliva.
Triturar amb el turmix fins que quedi fins que quedi una textura de puré.Un xic líquid per poder estendre´l .
Encendre la planxa i , quan estigui calenta , acabar de coure les navalles col.locant-les sempre per la part de la closca.
Les navalles estan cuites quan canvia de color la closca.
Amb una plata amb una mica de sal i pebre i l´oli d´olives negres per sobre.

NOMES A LA PLANXA:::::SON MOLT BONES!!!!!!!!!

CRUSTACIS

2010-09-05T20:01:00.000+01:00

Aquest grup, amb el dels mol.luscos tous i els de closca , formen el que es coneix amb el nom genèric de marisc. Els crustacis són animals articulats que tenen una closca i algunes espècies, unes poderoses pinces al davant. S´han de consumir com més frescos millor , ja que poden provocar trastorns intestinals o infeccions . tenen al voltant de 3% en greixos i del 90% en aigua , com la gran majoria de marisc.

Els millors mesos per el consum s´on els d´hivern. Durant l´estiu es reprodueixen i és el pitjor moment per consumir-ne ; malgrat tot , sempre hi ha excepcions.

S´han de bullir amb 35 o 40 grams de sal per litre d´aigua i una mica de llorer . també es pot fer amb aigua de mar sempre que sapiguen del cert que està en bon estat.
El temps de cocció varia segons la mida i el pes del marisc. Com a orientació, donare la relació següent:

Peces grans , 20-25 minuts
Peces de Kg , 15 -17 minuts
Peces de 1/2 Kg, 10 o 12 minuts.
Peces mitjanes , 5 -10 minuts
Peces petites , 2-5 minuts.
Peces molt petites , posaer-les a l´aigua quan bulli i després , quan torna a arrencar el bull , ja es poden treure i refrescar-les si cal.

Aquesta és una foto D´Internet ....és que ara no ni han.......

NÊCORA ( franquet)
La nècora és un cranc de closca quasi quadrada que està recoberta de pèls finets . les pinces són punxegudes i té el cos ple de tons marronosos. La carn és fina i bastant gustosa, fins i tot la de les potes.
El preu acostuma a ser mòdic , per el qual cosa es pot consumir amb més freqüencia que els crustacis anteriors.
La *nécora (*Necora *puber) és una espècie de crustaci *decápodo del *infraorden *Brachyura. És un cranc de mitja grandària molt benvolgut en gastronomia.
Posseeix una petxina hexagonal de color marró, dos ulls de color vermell. La petxina té unes lleugeres *vellosidades. Té cinc parells de potes i dues pinces. Generalment fa vida nocturna, viu prop de la costa entre les roques a profunditats no superiors a 50 metres, on s'alimenta d'algues i peixos morts. Hi ha vegades en les quals arriben a devorar altres *nécoras.
La seva grandària aproximada és de 10 cm.
A Galícia la *veda de la captura de *nécora coincideix amb els primers sis mesos de l'any.
El principal ús de la *nécora és gastronòmic, sol preparar-se simplement cuita a les zones amb costes en el Mar Cantàbric: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, així com en la part occidental de França i Anglaterra.
En principi no necessita cap neteja especial , només vigilar si té sorra enganxada. aquest cranc no és massa conegut per tothom. Potser perquè molts no l´han tastat encara.Durant el juny , juliol i agost , té lacarn més bona . Però quan la gent en vol és per les festes de Nadal ....nosaltres en venem per Nadal....durant l´any quasi no en demana ningú.
El tresmall i les nanses són els arts més utilitzats en la pesca d´aquesta espècie.

NÈCORA A LA PLANXA

Ingredients

Nècora i sal.

Preparació

No cal fer-hi res especial , damunt de la planxa hi posarem sal sense estalviar-la a sobre , la nècora.

També es pot fer bullida amb l´aigua salada.

CARGOLS

2010-08-24T21:30:00.001+01:00

HOLA A TOTHOM!!!!!
COM ESTEU??????
JO ....AMB MOLT POQUES GANES DE FER RES .......:-))))))

Intentaré ..tornar-mi a posar......

Cargols de punxa o Corn amb pues

Sorts i Cargolins o Bígaros .

Els Cargols de punxa són els més coneguts i populars de tots tres .
La conquilla forma una espiral de 6 o 7 voltes amb pues restes i a la fi, un canal llarg.
Són de color groguenc o marró claret . Els més apreciats i cars s´on els grans, mentre que els mitjanets i petits no ho són tant.

El sort és més semblant al cargol de terra , arrodonit i de color castany clar amb taquetes més fosques . No és gaire conegut però molt saborós.Ni ha molt poc.

El cargolí o bígaro és un cargol petit amb closca cònica i llisa . Els tons s´on clars amb línies fosques longitudinals . És més conegut que l´anterior , però no tant com el primer.

Del temps de cocció s´ha de dir que els bígaros , per exemple , a partir que bulli l´aigua amb ells dintre , cal esperar només un minut , per als altres n´hi harrà prou entre cinc i deu minuts.

L´arrossegament és l´art més comú per pescar els cargols de mar.

CARGOLS BULLITS

Ingredients

4 persones
1 K de cargols ( els que més os agradin ...tots és bullent igual )
sal i llorer

Preparació

Primer posarem l´aigua al foc amb la fulla de llorer i la sal .
Cal que l´aigua sigui saladeta , sense passar-se. Una vegada comenci a bullir hi abocarem els cargols , que haurem netejat anteriorment . Segons de quin cargol es tracti , estarà més o menys estona per coure´s .

Avui , aquest cargol el mengem d´aperitiu , acompanyat normalment amb maionesa , salsa de romesco o vinagreta . Abans , poca cosa en feien amb els de punxa , però sí amb els Sorts.
tenien poc valor econòmic però sempre se´ls disputaven si n´agafaven algun.

Jo els hi menjat bullits ..i desprès amb una salsa vinagreta posats a gratinar amb sal grossa.....
MOLT BONS!!!!!!!

Estic contenta de tornar estar amb tots vosaltres!!!!!

Fins Aviat!!!!

BON ESTIU

2010-06-26T17:07:00.000+01:00

TANCAT PER VACANCES!!

QUE TINGUEU UN BON ESTIU!!

SARG IMPERIAL

2010-06-16T18:27:00.000+01:00

APROFITO aquesta entrada per acomiadar-me fins el setembre

Que tingueu un bon estiu ......!!!!

I esper-ho veure-hos a tots a la tornada ...jo seguiré entra'n als vostres blocs , si m'ho permeti-ho i gaudien de les vostres Receptes....

i no dubteu si em necessiteu ....aquí estic ...,només faig vacances del bloc...!!!!

SARG IMPERIAL, ja hi parlat del sarg , però no d´aquest tan impressionant....!!.

Heu vist , quins llavis que té ....semblen de persona , oi??

El Sarg Imperial és un peix de coloració platejada amb cinc franxes negres o de color marronoses verticals de gran amplària . Té el musell allargat i la boca petita . la seva mida máxima és de 55 cm i un pes màxim de 2, 5 kg.

És una espècie solitària que sol anar en parelles o en grups petits.
Quan és juvenil forma " escoles" de 4 o 5 individus de diverses grandàries.es un animal omnívor que menja invertebrats i petites algues marines.
La seva reproducció és ovípera .Són hermafrodites proteràndrics , és a dir, primer són mascles i després esdevenen femelles.

El sarg Imperial és un animal bentopelàgic típic de fons rocosos que viu fins a 80 m de profunditat.

Són un objectiu molt preuat a la pesca amb arpó ; tenen moltes espines , però la carn és molt saborosa.

LLom de Sarg amb taronja

Ingredientsper a 2 persones

2 lloms deSarg amb pell
150 g de cuscús de cocció ràpida
1 taronja
1 branqueta d´alfàbrega
unes quantes tiges de cibulet
2 cullerades d´oli
i cullerada de mantega
sal i pebre.

preparació

Renta el peix i posar-li sal i pebre.
Fes el cuscús segons les indicacions del paquet . Fregeix els lloms del sarg 2 minuts per cada costat .
Aboca el suc de taronja en un pot i deixa´l reduir a la meitat , a foc mitjà , amb una branqueta d´alfàbrega .Incorpora-hi la mantega freda a trossets , batent constanment.
Distribueix als plats un fons de cuscús i posa-hi al damunt el llom del sarg .
Mulla´l amb taronja redüida i decora´l amb el cibulet.

El plat resultarà més gustós si, al cuscús , hi afegeixes herbes aromàtiques picades , daus de tomàquet cru i amanit amb sal i unes gotetes d´oli i suc de llimona.
La cuina SEXI

Dot , TXERNA o NERO de FONS

2010-06-10T20:14:00.003+01:00

Aquí teniu el cusi germà del Nero...( MERO).

D´aquest tinc molt poca informació...és un NERO DE FONS que en diem nosaltres , és molt més gris que l´altre.

Aquest precisament és de Vinaròs. (Castelló)Pais valencia.
Té el mateix cost que el mero marron o vermell..

El Nero o Txerna pertany a la família dels Serránidos, de l'ordre Peciformes. Durant molt temps ha estat l'objectiu dels pescadors submarins per el seu gran tamany però en l'actualitat és una espècie protegida.
El nero habita en aigües tropicals i temperades com les costes de Brasil i les Bermudes (en l'oceà Atlàntic), en les aigües del mar Mediterrani i també en les del Pacífic. Se sol trobar al costat d'algues, corals i altres zones protegides de la costa, a unes profunditats que oscil·len entre els 20 i els 200 metres. Les espècies més conegudes A més de l'espècie de nero típica de l'oceà Atlàntic i del mar Mediterrani , existeixen altres espècies distribuïdes per mars càlids i tropicals. Algunes de les més conegudes són les següents.
Nero australià . És un dels neros de major calibre.
Habita en les zones tropicals de l'oceà Atlàntic. És un dels neros més consumits als Estats Units. Nero pinto o Txerna americana .Es troba en les costes de Florida i és considerat un dels neros amb millors qualitats gastronòmiques.
Nero negre .Es troba en les aigües del Carib colombià.
Nero moteado o Txerna cabrilla Es reconeix per la seva coloració, caracteritzada per taques i barres fosques sobre un cos de color marró-vermellós. La seva aleta dorsal té la vora taronja, i les altres, de vora blava clar. Longitud i pes: La seva grandària varia entre les seves diverses espècies, des dels 3 metres del nero australià fins als 10 cm de les espècies més petites.
Alimentació: El nero s'alimenta de crancs, sípies i altres preses, sobre les quals s'abalança i aixafa amb les seves poderoses mandíbules.

Aquest és l´altre Nero ...perquè veieu la diferencia....
és molt més marron ...l´altre més gris...oi????

NERO AMB SUC

Ingredients
8 talls de Nero
1 ceba petita
1 nyora
1 tomaquet
1 all
1 llesca de pa
2 grapans de favetes tendres cuites
sal, oli d´oliva i brou de peix.....o aigua.

Preparació

Fregirem la ceba , la nyora lleugerament , el tomaquet sense pell ni llavors , l´all i el pa.
Ho pasarem tot per el braç elèctric .
Posarem el contingut del pot en una cassola i hi afegirem una mica d´aigua o de brou . Quan comenci a bullir hi col-locarem el peix net i salat .
De seguida que torni a bullir , hi afegirem les favetes cuites i ho rectificarem de sal .
El resultat final ha de quedar lligadet.

Aquest peix és el millor del mar ....vull dir amb aixo que si no tenia ganes de cuinar i fer salsetes ....només a la planxa ja ni ha prou....
i si el voleu aprofitar-lo més és treu totes les espines per fer- lo a la planxa i amb el cap i la espina feu un super fumet per el que calgui.... BON PROFIT!!!!

PEIX BLANC

2010-06-03T21:13:00.000+01:00

El peix blanc és un tipus de peix amb relatiu poc greix a la musculatura. No es tracta d'una classificació biològica sinó que s'empra en gastronomia i nutrició. El nom "blanc" se li ha donat popularment perquè la majoria de peixos amb poc greix tenen la carn més clara que els dits peixos blaus, ja que el greix influeix a la seva coloració. La quantitat relativa de greix als músculs d'un peix blanc és d'aproximadament d'un 0'4% al 5% en massa mentre que el peix blau en té del 5% al 11%. El peix blanc té menys greix perquè sol viure al fons del mar i és més sedentari que el blau, però no és menys valuós nutricionalment.

El bacallà, tot i ser "de color blanc" es considera nutricionalment dintre dels peixos blaus, i per tant no un peix blanc; en canvi, per la seva textura i propietats organolèptiques es considera peix blanc a la gastronomia. També són peixos grassos, i per tant peix blau, tot i tenir la carn de color blanc, el congre, el llobarro (11% de greix) i el besuc (8'8% de greix).

Alguns peixos blancs són: els peixos de roca (rap (1% de greix), nero, cap-roig, etc.), els peixos plans (llenguado, palaia, etc.), lluç (4'6% de greix), llucet (0'4% de greix), orada, gall, turbot, sarg, pagre, dèntol, mabre, oblada, pagell, esparrall.

La característica més important per definir aquests peixos és el baix contingut de greix que tenen .Cal saber que en aquest grup, la quantitat de greix pot variar segons l´estació de l´any .Així, doncs , a l´estiu , quan l´aliment és més fàcil de trobar , l´index de greix és un 3% o 4% , però a l´hivern és del 0%.

Normalment aquest tipus de peix viu en aigües fondes i , com que no fan grans desplaçaments , la musculatura no necessita treballar , per això no acumula reserves de greix .
El seu índex normal és del 2% , per això es diu que el peix blanc és més fàcil de pair que els altres.

Per saber si un peix és blanc o blau d´una manera quasi segura , només cal mirar-li la cua . Si la té en forma de V , el peix és blau , ja que la necessita per nedar força en les llargues migracions . Al contrari , si la cua és arrodonida , es tractarà sens dubte d´un peix blanc.
Aquest grup és sedentari i fa pocs desplaçaments , ocasionals i curts.

Pot haver-hi, però , alguna excepció.( jo no ho tinc tan clar que tots els peixos amb la cua V siguin blaus.....)

MOL.LUSCOS DE CLOSCA

2010-05-27T17:25:00.000+01:00

Són animals invertebrats , de cos tou i simètric , que no tenen esquelet interior ni articulacions .Alguns estan protegits per una o dues valves o per una closca dura.
El marisc s´ha de comprar viu i l´olor ha de ser agradable .Les dues valves han d´estar fortament tancades , si alguna peçe les té obertes s´hauran de tancar en tocar-les.Si no, s´haurà de renunciar a comprar-lo .El pes ha de ser considerable, d´aquesta manera se sap que la peça és plena .
Per fer que expulsin a l´exterior la sorra que puguin tenir, caldrà submergir-los en aigua i sal i amb un raget de vinagre .
Si en coure´ls hi ha alguna peça que no s´ha obert , millor llençar-la.

Habitualment les closques que consumim s´on de cultiu encara que també se´n troben de salvatges .
Els musclos quan són més bons i més plens és en els mesos de juny , juliol i agost....
Ara però ni han durant tot l´any .....
Els de roca són només el estiu....

Musclos de ROca

Musclo ( clòtxina)

Aquest és un dels bivalves més populars que hi ha.
Conegut i característic del nostre litoral , el musclo és de forma triangular i punxeguda de color blau fosc .Es cultiva al delta de l´Ebre . Té un gust fi i saborós , per aquest motiu és molt utilitzat i estimat ; a més el preu és força assequible i és fàcil de netejar.

MUSCLOS PICANTS

Ingredients per a 4 persones

60 musclos
1 ceba
3 alls
1 branca de julivert , un raget de vi blanc
2 bitxos
3 tomàquets madurs, sal i oli d´oliva.

Preparació

En una paella , i per aquest ordre , anirem sofregint els ingredients : primer la ceba picadeta , després l´all picat , el bitxo i el julivert , de seguida la tomaca triturada sense pell ni llavors , i tot seguit hi afegirem el vi , la sal i els musclos .
Un cop s´obrin ja estaran llestos.

Si no volem la salsa molt líquida ..hi posarem una picada de ametlles torrades o si nó os agrada una mica de farina blanca.Tot aixo abans de posar-hi el vi...

David Solé

PEIX BLAU

2010-05-20T13:59:00.000+01:00

Primer de tot un plat que ha fet la meva amiga virtual ANNA...del bloc " Las buenas migas"
Ha fet la recepta del rap que jo vaig fer el últim post , però molt ben presentat.....i li vaig dir que li treuria al meu bloc ..

Aquest és el plat que ha presenta´t L´Anna al seu bloc.

i ara començem amb el PEIX BLAU..........

El concepte de peix blau al·ludeix essencialment a la proporció de greix en els músculs del peix. El peix blau és un grup de peixos que conté d'un 5% a un 11% de greix mentre que el peix blanc no arriba mai al 5%, podent ser del 0'4%, com és el cas del llucet.
Cal tenir en compte que la quantitat de greix als peixos sol ser més gran a l'estiu i a principis de tardor, tot i que també depèn de l'edat de l'exemplar, de la seva grandària, de l'època de l'any en què ha estat capturat (abans o després de la posta) i de la temperatura de l'aigua.
La quantitat de greix influeix en la coloració i és la raó per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloració externa blava. Aquesta coloració els fa invisibles als depredadors. El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix. Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons.

Alguns peixos blaus són: Tonyina, Tonyina blanca o Bonítol del nord, Sardina, Aladroc/Seitó o Anxova, Sorell, Arenga/Arengada, Cavalla, Bis, Voga, Salmó, Moll, Anguila, Congre, Peix espasa, Llamprea, Verat, Verat d'ull gros,Besuc o Turbot.
El bacallà en salaó es considera, a nivell nutricional, un peix blau ja que el procés de salaó augmenta considerablement la seua concentració de greix.

La carn cuita dels peixos blaus sol ser més fosca que la dels blancs, menys fina i més forta en gust. A la dieta mediterrània són molt apreciats. A l'atlàntica, els peixos blaus de carn rosada, com el salmó o la truita de riu, se solen preferis als típics més preuats a la cultura mediterrània: tonyina, anxova, sardina i verat.
Gràcies als seus greixos el peix blau admet tot tius de cocció: a la brasa, a la planxa, en guisats, com a ingredient en amanides, coques de recapte, pizzes o empanades.

Bé ja veieu que ara és la hora de menjar peix blau......
ja fa un mes que té un gust boníssim....d´ara i fins tot L'Estiu és quan és més bo el peix blau...
Tenim la sort que ni ha molt de blau i de totes les mides i gustos...també de tots preus , perquè hi ha sardina més barata i de més cara....la de la nostra costa sempre és més cara que la que ve de fora , però el gust no té res a veure una de l'altre.....La nostra , la millor ....com no!!!!

MENJAR PEIX BLAU ..............ara el Millor Temps.....

El Rap

2010-05-13T16:28:00.001+01:00

El rap (Lophius piscatorius) és un peix mediterrani, atlàntic i del mar del Nord, caracteritzat per un cap rodó molt gran i aplanat, que acull una mandíbula plena de dents. No té escates.
Viu en la sorra marina, des d'on, mig enterrat, caça altres peixos més petits. Ho fa amb l'ajuda dels radis dorsals que els usa com una canya de pescar. Molt apreciat en la cuina.

Mes infromació clicant aquí .....

RAP amb salsa a la catalana

Prepari´s la seguent salsa catalana: en una cassola posada sobre el foc amb oli , es sofregeix una ceba i una pastanaga tallada a trossos , junt amb herbes aromàtiques ; en estar sofregides se li afegeixen tres tomàquets picats , es deixan sofregir també i se´ls tira una bona cullerada de farina ...quand tingui color , es mullar amb una mica fe fumet , que quedi una mica espesseta.

és deixa coure durant una hora amb espines de peix blanc, i passat aquest temps passarem aquesta salsa per el colador fi.havent-li barrejat , una mica abans una picada feta amb safrà , all i unes ametles torrades i pelades.

Després es posa la salsa a la cassola i si posa el rap que ja haurem cuit una mica a la paella o a la planxa , els pèsols cuits previament i una mica de pebrot " morrón" o bé pebrot vermell escañlivat i pelat.Es diexa uns 5 minuts i ja es pot servir.

Rap amb fruita seca

Ingredients per a dues persones

500 gr de llom de rap

25gr d´anacards mòlts

25gr d´ametlla mòlta

25 gr de cacauets mòlts

oli, 1/2 porro amb juliana i sal.

Per l´allioli de Poma:

1 poma al forn

1 cullerada de maionesa , 1/2 gra d´all.

Preoaració

Posa l´all i la maionesa al got de la batedora i tritura-ho .( jo faig una maionesa amb all)

Afegir-hi la poma al forn sense pell no cor i continua batent fins que obtinguis una crema homogènia.Reserva-la.

Escalfa el forn a 135º . Assaona el llom de rap i arrebossa´l amb la fruita seca mòlta.

Escalfa l´oli i fregeix el llom de rap fins que s´enrossexi .Retira´l , talla´l . i passa´l a una safata de forn. Deixa que es cogui uns 3 minuts.

Mentrestant, en oli de fregir el rap molt calent, fregeix les tires de porro, just fins que comencin a enrossir -se, treu-les i deixa-les escórrer sobre paper absorbent.

Serveix cada tros de rap amb una cullerada d´allioli , i al damunt posa-hi el porro fregit.

La cuina sexi

Aquesta foto és de la Virtuts...la cuinera ha sigut ella ....no sé que faria sense els seus plats!!!!!!

LA GAMBA

2010-05-07T22:18:00.000+01:00

La Gamba , s´ha convertit en un producte de luxe amb raó perquè cada dia costa més de trovar-la.
Elegància , aroma , bouquet , són alguns dela adjectius que poden qualificar el sabor d´una gamba o escamarlà bons: explosió de plaer dins la boca !!!!!
Encara que n´hi ha tot l´any , la millor època per gaudir d´aquest petit tresor del mar és la primavera i l´estiu.
Les gambes són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment. Pertanyen a diferents grups que presenten aquesta forma de "gamba", tot i que la relació taxonòmica de vegades és molt allunyada.

En general són molt apreciades gastronòmicament i tenen un gran interès comercial. A més el fet que algunes espècies formen grans concentracions d'individus en facilita el rendiment econòmic de la seva pesca.
La gamba és un ingredient molt important de tota una sèrie de plats, com la paella, la sarsuela de peix i el suquet de peix.

Rossejat de Fideus

Els ingredients

320 gr de fideus nº 0
2 grans d´all ( si os agrada molt el gust de l´all n´hi posseu més..)
1 cullerada de picada base
oli d´oliva
8 o 10 gambes ( opcional), també pot ser escamarlà...el que més os agradi ,i si voleu unes quantes cloïsses...tot aixo si voleu , perquè la recepta del Quim és completament sense res de peix, només el fumet de marisc.....però jo tinc un bloc de peix ....ja ho saveu!!!!!
sal i allioli.( opcional)
Fumet de marisc

La preparació

Posar a bullir el fumet
Mentrestant , en una paella amb un raig d´oli d´oliva saltar les gambes si n´hi posseu .
Després es treuen les gambes i es salten els fideus fins que siguin daurats amb els grans d´all sense pelar però aixafats lleugerament . Remenar sense parar amb una cullera de fusta fins que siguin ben rossos.
Immediatament després , abocar el fumet calent a la paellera on hi ha els fideus.
Afegir la picada ben repartida per la paellera.I afegir també les gambes , pelades o no com vulgueu.
Deixar coure 5 minuts més a mig foc o si s´introdueix al forn , a 180º
Apagar el foc i deixar reposar 2 minuts , en aquest moment els fideus començen a posar-se de punta.
Quim Marqués

Com ho veieu ???? Jo no faig mai el que el llibre diu......:-)))))..
.foto Virtuts

Rogers, Molls

2010-05-03T18:38:00.001+01:00

El moll de roca, moll borratxo, moll roquer, moll ver o roger de roca és un peix de la família Mullidae que acostuma a viure en petits grups però també en solitari.
El roger és un peix molt saborós , tant a la brasa com a la planxa o fregit .
S'alimenta de petits invertebrats bentònics, principalment de cucs i crustacis.
Carn delicada i apreciada. La pesca, semiindustrial i artesanal, es du a terme amb nanses, tremalls i arts d'arrossegament.
La seua talla mínima legal de captura és d'onze cm.
El moll de fang, moll cranquer, moll fanguer, roger de fang o rogeret és una espècie de peix que habita al Mar Mediterrani, l'est del nord de l'Oceà Atlàntic des d'Escandinàvia fins al Senegal, i al Mar negre.

Molls Roquer

el Moll de fang és més claret i més tou...

Rogers o Molls sense espines amb porro i olives.

Ingredients per 4 persones.

4 rogers de ració d´uns 180gr .
2 porros tendres
2 carbassons tendres
Herbes fresques , farigola llimonera , cerfull i julivert.
100 gr d´olives negres
50 ml. d´oli d´oliva
8 talls de cansalada viada de porc duroc o ibèric , sal , pebre
Oli d´oliva verge extra , Vermut blanc dolç.

Preparació

Treure les espines als Molls i que quedin els filets units per la cua .
Salteu a la paella el porro picat ben petit amb una mica d´oli i el punt de sal i pebre , no us ha de quedar ros .Feu el mateix amb el carbassó a daus petits , amb la pell i tot , salteu -lo a la paella .Aparteu-ho del foc i mescleu el porro i el carbassó , amaniu-ho al vostre gust amb les herbes fresques picades.
Traieu el pinyol de les olives i reserveu-ne una a tallets per cada peix.La resta , triture-les amb 50 ml. d´oli d´oliva per aconseguir un puré fi, per pinzellar les bases dels plats .

Saleu els rogers per la part de la carn i repartiu la oliva negra a cadascun, a més de la mescla. Munteu els dos filets com si fossin un entrepà amb les verdures al mig , i enfaixeu cada peix amb dues làmines fines de cansalada viada.

Aquesta és una foto del llibre de la Carme Ruscalleda

Presentació

Poseu els peixos farcits en una safata de forn ,. Amaniu-los amb un fil d´oli i una cullerada de vermut i poseu - los al forn ben calent a 200ºC durant 3 minuts .

Amb un pinzell , escampeu la salsa al fons del plat dibuixant un cercle i , a sobre , poseu-hi el roger acabat de sortir del forn..
Amaniu -ho per sobre amb l´oli perfumat del fons de la safata de cocció.
Recepta de la Carme Ruscalleda
del llibre 100 Plaers per Compartir

LLORITOS

2010-04-29T15:14:00.001+01:00

Lloritos , Raons.

El peix petit és tot aquell que no fa més d´un pam.
S´han de respectar les vedes i no consumir peix excesivament petit.
( però són tant i tan booonss!!.)

Coneixerem el món que envolta la pesca del petit raor, un peix que prolifera a les aigües de les Illes Balears. Aquest peix, a Catalunya també conegut com a llorito o rosó, és cobejat per molts, i està considerat un dels més deliciosos del nostre litoral.

Els lloritos o raons arriben per primavera i a l´agost són molt abundants a les illes balears.Am una textura que sorprèn per deliciosa, el lloro o llorito és el rei a les balears .També se´n pot trobar al Maresme , encara que la temporada és anterior.
Amb l´acompanyament del trinxat com a guarnició es converteix en un plat exquisit molt fàcil de fer .

Els pescadors , quan és temporada de lloritos deixen de treballar.

Sabeu per què????? doncs per menjar-se´ls.

Aquesta recepta ja l'havia penjat ,però hi hagut de borra la pàgina i aprofito per tornar.le a penjar...els que no la teniu os anirà bé.
Ara és el moment ....ara és el temps de pescar.ne....

Trinxat de patata amb Pebrot i Lloritos.

Ingredients

12 lloritos, 400g de patates fregides, 2 pebrots verds, farina de blat , 1 gra d´all sense pelar , sal i pebre.

Preparació.

Les patates és fregeixen amb molt d´oli i el gra d´all.
Quan estiguin a mitja cocció afegir-hi el pebrot vred tallat a tires.
Un cop estigui tot cuit retirar l´oli , salar-ho i trinxar-ho una mica amb l´ajuda d´una cullera de fusta.
Enferinar els lloritos i posar-hi sal. Fregir-los amb l´oli molt calent.
Quan estiguin ben rossos retirar-los i deixar escórrer bé el oli.
A l´hora de presentar , posar un fons de patata i pebrot en el centre del plat, a sobre col-locar-hi els lloritos i amanir-ho amb un raig d´oli d´oliva cru.

Quim Marqués
La cuina de la Barceloneta.

LA CUINA SEXI

2010-04-25T20:03:00.001+01:00

""""Quin Gust té , l´amor?

Menjar , beure , estimar ; tres impulsos primaris que ens empenyen a la recerca del plaer des del moment en què Eva va mossegar la poma al Paradís.La temptació tenia la pell llisa i brillant , el color intens- no se sap si vermell o verd - , la polpa d´un gust agredolç, cruixent i sucosa ....Com és possible resistir-se a tantes sensacions plaents?

Des que som petits experimentem a través dels sentits : la dolçor de la llet materna , la suavitat vellutada de la pell d´un préssec, la textura d´una tela , l´atracció d´un color brillant o el so cruixent de la crosta d´una llesca de pa....."""""""

La màgia de les espècies.....

Les espècies evoquen terres exòtiques , llocs ombrívols i càlids , aromes embriagadors i màgia , molta màgia , un toc de nou moscada , una punta de clau d´olor i uns grans de pebre poden aixecar l´ànim i fer destacar el plat més senzill......

Negra , vermella , blanca , verde , de Jamaica, de Sechuan....Tots els pebres són aromàtics , picants i afrodisíacs , sobretot si els combines amb ginseng i gingebre a parts iguals.
Carmen Suárez

Com que ja fa temps que tinc el bloc ....doncs es veu que ja hi perdut la vergonya ....
i os volia ensenyar una recepta d'un llibre que vaig comprar per Sant Jordi....

La Cuina Sexi.....de Carmen Suárez

No se si os interessara ..però a la edat mes o menys com la meva ...no passa res si ens sorprenent alguna vegada ....no os semble???
Cada un pot fer la recepta amb la parella que vulgui o amb la parella de qui vulgui ....amb aixo no m'hi fico .....tothom que ho faci com pugui....:-))))))

LES CLOÏSSES

Cloïssa és el nom amb què comunament es coneix a diversos mol·luscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores de rius i mars.
Es sol associar el nom de cloïssa a l'espècie Tapes decussatus que té uns 5 cm d'amplada i uns 8 cm de llargada, té les valves ovals i s'observen unes estries molt fines que es creuen amb unes altres de concèntriques. La coloració pot variar entre el groc, el verd o el gris. Actualment la cloïssa més habitual en els mercats a Catalunya és la cloïssa japonesa .

Les cloïsses aconsegueixen enterrar-se mitjançant els moviments d'un peu musculós que s'assembla a una llengua. Aquest està cobert per dues valves unides entre si per un petit lligament que possibilita l'obertura i tancament de la petxina.
S'enterra aproximadament entre 5 i 30 cm de la superfície i suporta temperatures de 5º a 35º C, tenint en compte la baixa mar i els canvis de salinitat.
S'alimenta de petits éssers vius mitjançant la filtració d'aigua. Solen tenir els sexes separats i la fecundació és externa.

Aquesta de la foto és la fina Gallega....però no cal fer la recepta amb aquesta ...ni han de molts preus i de molts gudtos....nomes cal que sigui molt fresca i que no tingui sorra....

CREMA DE CLOÏSSES

Aquest llibre és molt nou i jo encara no li feta la recepta...per tant no se com queda ni se si te efectes secundaris....:-))))

Aquesta recepta la fareu amb 35 minuts......

Ingredients per a 2 persones

400 gr de cloïsses , 1 porro , 1 cullerada d´oli , 1 patata mitjana
1 copa de vermut blanc sec, 6 dl. de brou de peix blanc
3 cullerades de nata líquida , sal , pebre i cibulet.

Preparació

Obrir les cloïsses amb una cassola i el vermut. És tapan i quan estan obertes retira-les del foc .
Cola el líquid de la cocció i treura les closques .
Pela i talla a rodanxes el porro i la patata i sofregeix-los en l´oli sense que agafin color .Mulla-ho amb el brou de peix i deixa-ho coure 15 minuts.
Reserva unes cloïsses per decorar .Afegeix el suc de la cocció i la resta de les cloísses a la crema i tritura-ho tot fins que quedi molt fi.Rectifica de sal.
Afegeix-hi la nata , reparteix la crema als bols i decora amb les cloïsses reservades i el cibulet.

Recorda que.....
aquesta crema ha de quedar molt fina , raó per la qual és necessari utilitzar una batedora potent i després passar-la pel colador xinès per evitar qualsevol petit grumoll que hi pogués quedar .

La Cuina Sexi ...carmen Suárez.

PEIXOS QUE NO CONEC

2010-04-22T13:13:00.000+01:00

Avui os faig un post una mica especial....i no vull que ningú s'enfadi.
Jo nomes em limito a explicar el que se i el que jo se tampoc és la veritat ...sinó la meva veritat, amb aixo vull dir que no vull que ningú s'ofengui que jo nomes faig el que se....

Em trobo a molts blocs que cuinen un peix que li diuen PANGA...PERKA ...i uns quants noms més que no recordo ...a vegades li diuen MERO ( però de MERO no en te res)...
Tothom els cuina amb unes salsetes i com es natural a tothom li agrada molt ....i veig que tot el qui entra al bloc ho coneix i en fan de totes maneres......
Torno a dir ...Jo no tinc res en contra de tots aquest peixos , però voldria donar-vos una adreça d'Internet per si voleu visitar abans de anar a compra aquesta classe pe peix.....

http://www.eladerezo.com/salud-y-bienestar/estamos-seguros-consumiendo-panga.html

Si os ho voleu llegir estareu més documentats i sabre-ho el que menge'm....

A casa meva no en venem ...però no en venem perquè no volem , no perquè no ens en venguin...

NO tin fotos d´aquest peix , però ho veureu en el link.....

GALERA

2010-04-19T12:59:00.000+01:00

Galera , galiota

Crustaci allargat , amb una coloració molt pàl.lida , quasi transparent .La banda de sota de la closca està farcida d´espines i garfis que fan de mal menjar aquesta bestieta . A la cua té dues taques negroses que algú les pot confondre amb els ulls.
La carn és molt saborosa , encara que costa de pelar i menjar , com ja hem dit abans .És un crustaci estimat , espot menjar sol o com a complement d´alguna altra preparació. Els qui els agraden , se les estimen més a la planxa . El preu sempre ha estat moderat , cosa que les fa estar a l´alçada de qualsevol . Igual que els escamarlans , les galeres , no necessiten cap neteja especial abans de cuinar-les.
Són més bones durant els tres primers mesos de l´any . Es pesquen amb tresmall i també i amb més quantitat a l´arrosegament.

La galera, galiota o gamba imperial és un crustaci de l'ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, d'un color groguenc i cos deprimit, amb el segon parell de maxil·lípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d'ungla prensora i dentada.

Es troba als fons llimossos i sorrencs, als quals excava les seves galeries, de les costes catalanes.^[1] Demersal sobre fons fangosos i sorrencs de la zona sublitoral fins als 250 m, generalment a menys de 50 metres.
Es reprodueix a la primavera i les femelles són ovígeres (amb posta) tot l'estiu.
Els ous es mantenen aglutinats entre els apèndixs locomotors gràcies a una secreció viscosa produïda per unes glàndules especials dels darrers segments del perèion.
Els sexes estan separats i la fecundació és interna.
Les larves són inicialment bentòniques, però ràpidament esdevenen pelàgiques.
Són animals carnívors que s'alimenten d'altres crustacis i de peixos.

GALERES A LA PLANXA

Ingredients

Galeres i sal.

Preparació

A la planxa calenta hi tirarem sal sense estalviarne.Al damunt hi courem les galeres per sota i per sobre. Una vegada cuites , fora de la planxa , hi posarem damunt un raig d´oli d´oliva.

Els que els agraden s´ho passen bé menjant-se-les d´aquesta manera.
Però és te que menjar a poc a poc , perquè sempre et punjes els llavis i et pots fer sang....

A la sopa i al arròs ...li dona un gust especial.....

Ara si ve la calor ja no cal que en compreu....l´hi posat massa tard aquest post.....em sap greu!!

SUQUET , El Rescat d´una Cuina

2010-04-14T14:00:00.000+01:00

Els anys vuitante van portar la invasió de les mousses d´escórpora , és cert , però també una fornada de cuiners amb ofici , amb il.lusió ...i amb memòria .
El pas dels anys va afavorir la barreja de cultures acollint mariners italians , catalans , originaris de les almadraves d´Almeria , castellò . Alacant...
Els pescadors , durant la llarga i dura jornada de pesca , havien de preparar àpats en un espai ben redüit com eren les naus rudimentàries en què s´embarcaven.
Amb un fogonet i una cassola cuinaven menja per a tota la tripulació.Una ceba , uns tomàquets , unes patates , fideus o arròs ; una cabeça d´alls o bitxo i oli era suficient per cuinar uns talls de peix acabat d´arribar i benvingut a lña barca.
Amb aquestes quatre hortalisses , aigua de mar i la imaginació del xef , sorgioen plats humils , però sensacionals i amb molt sabor.
Les noves generacions han apportat algun canvi subtil en l´elaboració dels plats fruit de la investigació, bo i respectant el producte fresc i la tradició .

(La salsa Suquet) és una salsa típica de Catalunya i també d'algunes zones costaneres de la Comunitat Valenciana, originària de la costa de Tarragona, creada pels pescadors, que a l'acabar la seva jornada i a peu de barca, elaboraven un guisat senzill per al qual utilitzaven els peixos que havien quedat una mica trencats))

SUQUET D¨ESCÖRPORA AMB AIGUA DE MAR I HORTALISSES.

Aquest és pot fer amb qualsevol peix que os agradi no cal que sigui aquest....

Els ingredients

Escórpora o cap roig
Patata
carxofa, 1 tomàquet madur, 12 tirabecs,
2 grans d´all, 1 cullerada de picada de fruits secs
1/2 l de fumet vermell.( ja saveu que vol dir amb tomàquet).
o aigua de mar depurada.
oli d´oliva i sal.

La preparació

Fem la escórpora a fileta....i guardem les espines i el cap per fer el fumet...
Fer les patates amb 4 trossos.
Escaldar els tomàquets durant 2 minuts.
treure la pell i tallar-los a dauets.
Reservar.
Netejar els tirabecs extraient -ne el fil.
Tallar els alls i les carxofes .
En una cassola amb un raig d´oli d´oliva saltar les patates durant 3 minuts a foc viu.
Sense parar de remanar ,abocar les carxofes.
2 minuts després tirar els dauets de tomàquet i els alls filetejats .
Afegir 1/2 litre de fumet i deixar fer xup-xuo, durant 4 minuts.
Afegir els tirabecs que han de coure amb la resta durant 3 minuts.
A part , salar lleugerament els filets d´escórpora per daurar-los en una paella , volta i volta.
Col.locar el peix a la cassola amb la pell cap amunt i deixar coure 3 minuts.
Finalment , afegir la picada a la cassola fora del foc.
Remenar....Tastar i afegir sal en cas necessari.

Si cuineu amb aigua de mar ...s´ha d´anar amb compte , perquè si redueix molt el plat pot sortit salat.
Si no en teniu ja os dic que és fa amb un bon fumet ...nomes amb les espines del peix i el cap ni ha prou per fer un fumet molt bo.

QUIM MARQUES

DIFERENTS FUMETS

2010-04-10T21:34:00.000+01:00

Aquest Post és especial per la CRISMAS , perquè ni ella ni jo trobem els fumets anteriors fets en el meu bloc.
Crismas...., no era nada de lo que te dije...!!!!
la diferencia que hay entre un fumet blanco y uno de rojo .
..es que el rojo lleva tomate y el otro no.....!!

FUMET BLANC

els ingredients:

1/2 cap de rap i 200 gr de peixos de roca petits
100 gr de cancs de mar
1 cua de lluç o 1/2 cap de lluç
2 cebes
2 pastanagues , 1 porro
1/2 branca d´api , 1 gra d´all i oli d´oliva.

La Preparació

En una olla prou grossa, per fer caldo , amb un rajolí generós d´oli saltar les verdures amb el gra d´all . Quan siguin rosses afegir els crancs i saltar el conjunt durant 2 minuts més.
Omplir l´olla d´aigua , afegir els peixos , cues i espines . Esperar que arrenqui el bull i deixar fer xup-xup a foc lent durant 20/30 minuts .
Amb l´ajuda d´una escumadora anar retirant la capa d´escuma que es fa sobre el fumet.
A l´hora de fer servir el fumet per cuinar és important colar-lo per retirar-ne les impureses i sempre fer-lo bullir abans d´incorporar-lo a qualsevol plat.

FUMET VERMELL

els ingredients

Els mateixos que el blanc...
més 8 tomàquets vermells

La preparació

Es tracta de repetir el mateix procés del fumet blanc però després d´enrossir les verdures i els crancs , afegir-hi els tomàquets i deixar sofregir bé per tal de concentrar millor el color.

FUMET DE MARISC

Els ingredients

200 gr de peixos de roca petits
100 gr de crancs de mar
100gr de galeres
1 grapat de caps de gamba , 2 cebes , 2 pastanagues , 1 porro
8 tomàquets ben madurs, 1/2 branca d´api
1 gra d´all
1 got de brandi
oli d´oliva, sal

La preparació

El procediment a seguir és el mateix del fumet vermell.
Sofregir totes les verdures tallades fins que siguin rosses . Afegir el marisc ( crancs , galeres, caps de gamba ) i deixar que es rosteixi.
Amb una mà de morter aixafar els caps de gamba i amb unes tisores tallar els crancs per la meitat perquè deixin anar tota la substància en el sofregit.
A foc ben fort, afegir-hi la copa de brandi i flamejar .
Afegir el tomàquet i deixar que es concentri afluixant el foc perquè cogui lentament durant 10 minuts.
Omplir l´olla d´aigua i esperar que arrenqui el bull.
Deixar bullir durant 20/30 minuts sense oblidar d´anar retirant l´escuma del fumet.
Un cop finalitzat és important colar i bullir el fumet cada cop que se´n vagi a fer servir una part.

Sempre s´ha de tirar sal als fumets , però no en excés perquè després , un cop incorporat al plat , ja el rectificarem .D´aquesta manera evitem que la menja resulti forta de sal.

Esper-ho que os vagi bé ...per fer fumets....
Quim marqués

SIPIONS; CASTANYONS.

2010-04-05T21:31:00.000+01:00

Podem gaudir de les sepietes durant tot l´any : grosses , mitjanetes , petites ...De popets petits ...ni han més el novembre , època durant la qual comencen a créixer , per aquest motiu a l´estiu se´n poden trobar de mitjans , que són força gustosos. Ara be .....fa uns 15 dies en vaig tenir de petits i molt bons......Aixo del temps dels peixos ...cada vegada costa més d´entendre.....
Ens atrevim a assegurar que els calamars de novembre s´on els millors : acabats de pescar i cuinats simplement a la planxa amb un rajolí d´oli verge d´oliva i uns cristalls de sal maldon , són un plaer irresistible apte per a tots els públics , recomanable per a totes les edats.

Avui li tocar als sepionets ( castanyons).Son aquestes que quasi be no creixen , son més allargades i tenen una punxa ...que es la "barca" , la closca de dins, allò que donem als nostres periquitos...
El sepionet és el juvenil de la sèpia. Té un cos ample i ovalat, vuit braços i dos tentacles més llargs. El dors és de color marronós amb matisos negres.
La carn és molt gustosa i potencia el gust de qualsevol plat en què es faci servir . Té una gran popularitat i normalment el preu no és desorbitat.
Quan més gustosos són és al estiu .
Formas de pescar....el tresmall, l´arrossegament , el palangre i la potera.

SEPIETES AMB CARXOFES ESTOFADES:

Ingredients

20 castanyons o sepietes o sepions, com vulgueu dir-li
4 carxofes si pot ser del prat.
1/2 kg de fumet vermell o blanc , és igual!!i si es fumet de marisc també s´hi adiu.
1 cullerada picada de fruits secs.
oli d´oliva
sal i pebre.

La preparació

Netejar les carxofes i tallar-les a quarts .
En una cassola de fang amb un rajolí d´oli d´oliva saltar les carxofes .
Abocar el fumet calent .Tapar la cassola i deixar estofar durant 5 minuts.
Afegir -hi les sepietes , la picada i rectificar de sal i pebre.
Tapar i deixar estofar a foc lent durant 5 minuts més.

Picada base

Ingredients:

2 grans d´all , 1/2 manat de julivert, 2 cullerades soperes d´oli d´oliva.
Preparació
Afegit l´oli en un got de túrmix o de termomix , triturar les fulles del julivert ( sense la tija) i els alls pelats.
Aquesta és la base de totes les picades.

Picada de fruits secs
Ingredients
Tota la recepta anterior de la picada base
25gr d´ametlles torrades i pelades
25 gr d´avellanes torrades i pelades
Preparació
Tot molt picadet , és una picada molt adient per a l´elaboració de calderes de marisc i alguns arrossos, i en aquest cas per les sipiones amb carxofes.

SEPIETES AMB PÈSOLS DEL MARESME

els ingredients:

16 sepietes
320gr de pèsols del Maresma
4 cebes tendres
100gr de cansalada
1 botifarró de ceba
1 got de vi blanc sec
1/2 l de fumet blanc.
1 cullerada de picada de fruits secs.
oli d´oliva i sal.

La preparació

Tallar la ceba en làmines.Talar la cansalada en dauets.
En una cassola a foc fort amb una mica d´oli d´oliva saltar la ceba i afegir-hi la cansalada.
Posar-hi les sepietes i els pèsols .15 segons després abocar el got de vi blanc.
Deixar pasar 15 segons més i afegir-hi el botifarró trossejat.
Abocar el fumet calent i esperar que arrenqui el bull per abaixar el foc i tapar la cassola .
Deixar coure durant 10 minuts , tastar i rectificar de sal .
Tirar-hi la picada.
La cuina de la Barceloneta

DINAR DE DIVENDRES SANT

2010-04-03T19:02:00.001+01:00

Ou farcit amb tonyina

Ensaladilla amb tonyina

Llengüeta fregida una per una....

Sardines a les brases " de sempre" amb foc i tot....

Besuc , gall de Sant Pere , Lluerna a les brases de la Weber ( una altre manera de fer a la brasa)

Com que la Weber és nova i no teníem gaire expeciència ...no ens va quedar massa bé.

Calamars farcits amb rossinyols

És una recepta que em va donar la Pepei , ( la Pepi és una clienta nostra)

Ingredients:

8 calamars, 1/2 Kg de carn picada ( de porc i de vedella)

1 ou dur , 1 ceba grossa, 400gr de tomàquets vermells

1 got de vi blanc sec, sal i pebre

100gr. de pesols nets , 200 gr de rossinyols , all i julivert

100gr de farina , oli d´oliva

Per la picada

1 gra d´all , 50 gr de pinyons i una peçe de xocolata negra.

Preparació

En una paella amb oli ben calent , salteu les potes i les ales dels calamars tallades ben petites.

Quan estiguin una mica daurades afegir-hi el julivert , remeneu- ho bé i retire-ho del foc.

A continuació en un bol , poseu-hi la carn picada , l´ou dur picat i les potes del calamars , rectifique-ho de sal i pebre i remeneu-ho bé.Seguidament , farciu els calamars amb aquesta barreja ...ja els podeu fregir amb oli abundant i ben calent.

Quan estiguin ben daurats retireu-los i reserveu-los.

Per fer la picada, poseu en un bol la xocolata negra , els pinyons i el gra d´all triture-ho tot amb el morter .Per fer el sofregit , a la mateixa paella dels calamars afegiu-hi la ceba picada i el vi i deixeu-la confitar. Quan estigui ben daurada poseu-hi el tomàquet picat i rectifiqueu de sal i remeneu-ho bé.

Tot seguit , poseu el sofregit en una cassola juntament amb els calamars , rectifiqueu -ho de sal , cobriu -ho tot amb aigua i deixeu -ho bollir durant 35 minuts.

Finalment , si posa la picada , els pesols i els rossinyols ...dexeu coure 10 minuts.

LLENGÜETA BLANCA

2010-03-29T17:42:00.001+01:00

Avui os volia presentar un bloc nou de una noia de Mallorca ....La Xisca !!!
Ella sap moltes coses de la cuina Mallorquina i ara ho ha volgut reflectir fen aquest bloc per tots nosaltres.

La Xisca ha parlat del " Jonquillo" ....jo os parlaré de la Llengüeta blanca , però crec que dit d'una altre manera ...però és el mateix peix....
http://lacuinadesonfe.blogspot.com/....aquest és el seu bloc....

La llengüeta blanca, gobi cristal·lí, jonquillo, xanguet o cabotí,és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.
El nom del seu gènere fa referència a la seva transparència.
Els mascles poden assolir 4,7 cm de llargària total i les femelles 3,9.
La fresa té lloc quan arriben a l'any d'edat i els ous, en forma de pera, són protegits pel mascle
S'alimenta de zooplàncton.
Viu a zones de clima temperat (70°N - 35°N, 11°W - 25°E ) entre 1 - 400 m de fondària i sobre fons fangosos i/o sorrencs.
Viu al Mediterrani occidental, a l'Atlàntic nord-occidental (des de Lofotens, Noruega, fins a Gibraltar) i a l'illa de Madeira.
i no viu més de 8 o 9 mesos...

Es pot fer amb truita i també fregit....
La Xisca ho presenta amb una verdura i fregit que te que ser boníssim!!!!

Aquí ho fem fregit , que quedin un per un ...i després hi posem un ou ferrat a sobra....
i si no tenim tantes ganes de entretenir-nos , ho fem amb una truiteta que també queda molt bo...
Al bloc de la xisca , hi ha un enllaç que ensenya com ho pesca'n.

Per la Setmana Santa , és un peix molt adient....
Ah!!!! Per mi ...te un guste't que em recorda a les gambes.

Per fregir-ho només cal tenir : farina , oli d´oliva i sal.
Ah !!!! i un col.lador prim per treure la farina....

Perquè ens quedi un per un ...el més importat és el col.lador ...perquè aixi treiem la farina que sobra i ens queda un per un a punt per fregir.....

Bon Profit!!!!
I BONA SETMANA SANTA !!!!!

MARINERA de PEIXOS

2010-03-25T14:52:00.000Z

Les bases de la cuina marinera són molts senzilles , ja que només es necessiten brous lleugerament aromatitzats i suaus , no gaire potents , per deixar protagonisme al gust del peix.

En canvi , els brous per als arrossos sí que han d´estar un punt més cuinats per tal que tinguin més sabor.

Les picades són pilar indiscutible d´aquest tipus de cuina.

Els olis aròmatics serveixen d´elegant acompanyament dels peixos que porten guarnicions senzilles.

Un bon oli d´oliva extra verge és suficient per afegir-lo als peixos no guarnits.

Les salses de tomàquet han d´estar ben confitades.

Les salses d´all i oli són d´utilitat , ja que s´haurien de fer servir en petites dosis per accentuar el sabor del plat, no per destruir-lo.

i com ja os vaig dir l´altre vegade , si volem tenir un gran èxit del plat , lo millor és comprar el producta molt fresc , en aquest cas el producte és el peix......

S´ha de tenir present també que peixos i marisc necessiten poca cocció i demanen menys disfressa . Amb una cocció precisa es gaudeix de tota l´elegància i perfum de la seva carn.

Tampoc s´ha d´abusar de la llimona , del vinagre ni de les plantes aromàtiques amb excessive aroma: per donar un toc subtil de sabor s´on perfectes , però en excés espatllen el plat.

Tot aixó ...sobretot quan el protagonista és peix del Mediterrani , envejat al món sencer..
Quim Marqués.

Marinera de Peixos

Aquesta Marinera de peixos es posa a coure tot en cru, podent-se preparar amb dos o tres classes o
més de peix a trossos i nets anteriorment.
En una cassola fonda s´hi posen trossos de lluç petits, musclos , llagostins o bé trossos de llagosta , pops o calamarsos , anguila o congre , etc.
S´amaneix el conjunt amb unes cebetes petites , api, llorer, orenga, dues cullerades de pasta de tomàquet, all i julivert trinxat , sal , pebre , una mica de canyella , dos gots de vi clar o negre , un rajolí de vinagre i una mica d´oli .
Es tapa hermèticament i es fa coure poc a poquet durant uns quans minuts , i ja es pot servir....
També és pot fer amb unes patates si os agrada...

Aquesta , és de sipía i calamars

POPa la Gallega o POP " á Feira"

2010-03-19T21:01:00.000Z

Polvo à feira (pop a la gallega)

El "polvo à feira" (pop a la fira, perquè era i és costum menjar-lo a les tradicionals fires de comerç de ramat i altres animals, i ja més recentment a les festes i romeries), és senzillament pop bullit amb patates, amanit amb abundant sal grossa, pimenton i oli. Un plat senzill, però que gaudeix de gran popularitat i resulta molt efectiu; fora de Galícia es coneix amb molta freqüència com a "pop a la gallega".
El pop a la gallega , és un plat tradicional de Galícia, i bàsic en la seva gastronomia, encara que el seu consum s'ha generalitzat per tota Espanya. Es tracta d'un plat festiu que està present en les festes, fires i romiatges de Galícia i El Bierzo, d'aquí el seu nom "á feira".

Argentina, particularment en la regió central (i d'aquesta regió argentina principalment en la ciutat de Buenos Aires i les províncies de Buenos Aires i Santa Fe), és freqüent el seu consum durant la Setmana Santa. El plat consisteix en pop cuit durant algun temps (preferiblement en una olla de coure) amb l'objecte d'ablanir la seva carn, de vegades és congelat uns dies abans amb l'objecte d'ablanir el nervi, unes altres és copejat diverses vegades contra una superfície. Per regla general el "bullit" del pop es fa tres vegades, és a dir s'introduïx en una salmuera bullint i es treu, així tres vegades. El pop ben cuit conserva encara la seva pell, per aquesta raó se li deixa reposar a l'aire una cambra d'hora abans de ser servit. L'operació de bullit sobre olles de coure és tradicional que sigui feta per dones a l'aire lliure i que es denominen "pulpeiras". En alguns pobles s'assigna un diumenge de cada mes per a les pulpeiras, sobretot en la província d'Orense, i elles ho cuinen en el carrer per a la gent que vulgui degustar-lo.

Després de la cocció és tallat en rodanxes de 1 cm de grossor aproximadament; és servit amb pebre vermell en la seva superfície. En algunes ocasions, també s'acompanya de patates cuites amb pell i presentades senceres tallades per la meitat. És freqüent veure'l servit calenta, recién bullit, posades les rodanxes sobre una taula de fusta mentre sobre el munt se li rega amb abundant oli d'oliva, pebre vermell i s'aboquen alguns grans de sal grossa.

El pop és considera amb tota la família dels Mol.luscos tous.
Els mol·luscs cefalòpodes, com els calamars, sèpies i pops, es troben entre els invertebrats amb un sistema neurològic més avançat. O bé el calamar gegant o bé el calamar colossal és l'invertebrat més gran conegut.
És una recepta del Jordi....marit de la Virtuts, i la foto també..-.

VERATS

2010-03-14T12:13:00.002Z

El bis, el bísol, la cavalla, el gallimó, el verat d'ull gros, el viso o el vísol

GALLIMO , guillamó, guillemó, guillem

S´anomena gallimó el peix juvenil tant del verat com del bisso o cavalla . El dors és d´un color verd blavós amb bandes obliqües i fosques. El ventre és platejat i no té escates.

Els peixos adults d´aquestes espècies es coneixen molt , però els petits no gaire. De tota manera , als petits se´ls pot treure molt de suc, culinàriament parlant. Tenen una carn oliosa , fina i molt gustosa . A més, sempre es troben a un preu assequible. És un peix estimat per la gent de la mar .La neteja és simple, no comporta maldecaps. Només es tracta de tallar-los el cap i buidar-los la moca.

Dins de la primavera , el maig és el millor mes per consumir-lo.Es pesca amb el tresmall, amb la llum i amb l´arrossegament.
És un peix blau, amb molta grasa.

GALLIMONS AMB CEBA

Ingredients:

4 persones
500gr de gallimons o verats.
2 cebes grosses
i1 cullerada de farina
1/2 de vi blanc , aigua , sal i oli d´oliva.

Preparació

Neteijar el peix i posar-hi sal.
farem la ceba a talls llargs i prims , els posarem a la cassola amb una mica d´oli d´oliva i la portarem al foc.
Deixarem que es cogui lentament fins que sigui toveta . Hi afegirem la farina i la barrejarem , després el vi blanc i quan marxi l´olor d´alcohol , hi posarem els gallimons i, si calgués suc, una mica d´aigua. Ho rectificarem de sal. cal que parem compte , el peix estarà fet en pocs minuts.

Aquest era un plat típioc d´aquelles persones que treballaven a la mar.
Diuen que ara el peix blau ja no te tanta grasa com avans...
Llibre de David Sole

UN BON DIA....

2010-03-08T14:58:00.001Z

UN BON DIA PER ESTAR A CASA.......

A mi m´agrada molt aquest temps.......ja se que no a tothom li agrada , i entenc que és per poder estar a casa ...i jo avui m´hi puc estar ...i amb aquest temps i aquestes onades ..pot ser que demà també m´hi poguí estar....BON DIA A TOTHOM..........

Quan hi començat a fer aquest post ...les teulades estaven així

i quan he acabat estaven aixi

L´ART DE PESCAR...

DIFERENTS MANERES DE PESCAR EL PEIX.

També és important saber com han estat capturats els peixos, perquè això podria influir a l´hora de fer-ne la tria, la compra , de manipular-los i preparar-los, i fins i tot, un cop cuits , de posar nom al plat.
Os ensenyo una mica com pesca´n els peixos avui...

Arrossegament

Aquest sistema és força antic .
Avui hi ha moltes barques destinades a aquest tipus de pesca i són molt potents..
Capturen el peix arrossegant l´art dins l´aigua i n´agafaran més o menys segons l ´obertura de la boca de la xarxa .

Bussó

aquest és típic del delta de l´Ebre , normalment s´hi pesquen les angules quan , aprofitant la foscor de la nit , remunten el riu.
Semble una capsa , tota enreixada , que forma una piràmide amb un forat petit.Posat en el curs del riu , les angules van entrant a l´hora de fer la remuntada i no poden sortir a causa de la ceguera de la malla.

LLum
És un tipus de pesca que el practiquen les embarcacions de mesures considerables que tenen com a ajut un bot petit amb llum.Un cop localitzada la mola o conjunt de peixos , aquest bot auxiliar , que ja és a l´aigua , encén el llum i atreu el peix cap a la superfície.
La barca principal l´envolta amb la xarxa fent un recorregut en cercle i es tanca de sota amb un mecanisme per a aquesta finalitat.i ja podem pujar a coberta el peix capturat.
El peix blau és el que és captura amb llum.

Nansa

És un art de trampa , semblant a una gàbia, amb el qual es capturen els animals.Hi entren atrets per l esquer que s´hi posa a l ínterior i després no en saben sortir.

Palangre

Consisteix en un fil llarg principal del qual pengen uns altres de més prims amb un ham a la punta.
Els més representatius són el de fons, el que penja i el de superfície...també anomenat marrajo.

Tresmall

És la formació de tres peces de xarxa superposades .Les dues exteriors s´on de malla ampla i la central no està gens tensada. Així, en envestir-la l´animal i després de passar qualsevol de les dues malles grosses , quedarà atrapat en aquesta mena de bossa que formarà la malla del mig.

La pesca amb " fluixa"

Aquest és un dels aparells més senzills fets amb un ham.
Consisteix en un fil de niló amb un ham a l´extrem . Si se´n sap fer un bon ús es pot aconseguir captura peces molt apreciades .
Normalment es pot pescar a la platja , al moll , en fons de roca o des d´una embarcació.

Volantí

És semblant a l´anterior i té les mateixes funcions. la diferència més notable és l´acabament del fil de niló , d´on surten dos o tres braçoles més prims amb un ham cadascun.
A la punta hi descansa un plom que fa de llast.

Llibre Peix , cuina i tradició..

PEIXOS amb ESCATES

2010-03-03T16:01:00.002Z

PELL I ESCAMES

La pell dels peixos es compon de dues capes: l'exterior o epidermis i la interior, dermis o cutis. L'epidermis excreta una mocositat que redueix la resistència per fricció de l'aigua i constitueix una protecció contra els paràsits. L'epidermis d'algunes espècies forma substàncies dures, com els denticles cutànis.

Entre la capa exterior i la interior estan les escates, inserides en la dermis. No tots els peixos tenen escates.

Les escates creixen juntament amb el seu portador. Per això es pot “llegir” l'edat dels peixos pels anells de les escates, de manera similar als anells dels arbres. El nombre d'escates d'una fila longitudinal i transversa és diferent en cada espècie de peix, d'aquí s'extreu l'anomenada “fórmula de retrocalcul” que pot ajudar a la identificació científica de l'espècie. La fórmula informa sobre el nombre d'escates que hi ha en el sentit longitudinal de la línia lateral i de les quals hi ha entre aquesta i el començament de l'aleta dorsal, o bé entre ella i la vora inferior del ventre.

80 – 90 ___8 – 10 ___
17 – 20

En aquest cas, la fórmula de la perca indica que aquesta espècie pot tenir de 80 a 98 escates seguint la línia lateral; d'ella al dors de 8 a 10 i de la línia lateral fins el ventre 17 a 20.

Les escates o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells. En general es presenten en un gran nombre recobrint la pell i atorgant protecció, tot i que poden desenvolupar altres funcions.

L'origen de les escates en els vertebrats es troba en certs grups de peixos, que generalment en presenten recobrint gairebé tota el cos. Sembla que van aparèixer amb funció protectora, tot i que aviat van aparèixer escates modificades amb funció de dents.

Aquesta és la Orada de viver.....viver de mar

PAGELL

Per anar a comprar el PEIX:
Ens pensem que el fet de comprar un peix és fàcil, però hi ha tantes coses que cal saber que a més d´un li pot semblar un veritable acte d´heroisme.
Cal tenir en compte :
L´olor : ha de ser suau i agradable , gens forte.
les brànquies , han de tenir una coloració vermellosa , uniforma i brillant.
Els ulls transparents i brillants i una mica exuberants.
La pell , ha de ser fina i una mica relliscosa al tacte, amb les escates ben adherides , també cal que sigui brillant.
La carn, ha de ser elàstica ; si es prem amb el dit , després ha de tornar a la seva forma natural.
Vull dir que si os queda el dit a dins ...no cal que el compreu...:-))))

Aquest peixos és poden fer de qualsevol manera...al forn , a la planxa , amb suquet , fregit , bolli't ...de totes les maneres que més os agradi , però sempre ..els hi diem ..peixos per el forn, semble que són especials per fer-los amb unes patates al forn i que fa més festa!!!!

Aquest , és el CORBALL
és fet a pa planxa amb oli, llimona i una mica de Romani....

Aquest , és el salmó, que també és fet a la planxa amb molt poc oli d´oliva...

Tots dos els ha presentat , la Virtuts.

Nena....Virtuts , no t´enfadis ...però és la veritat!!!!.

PREMI

2010-03-01T21:32:00.001Z

Un regal se la Sió del bloc Fem un Mos....

Jo el dedico a tots els que em llegiu ....
Moltes gracies a tots i totes , per ser-hi....
aquestes roses per vosaltres...GRACIES

TEMPS DE QUARESMA ...BACALLÀ...i moltes coses més..

2010-03-01T13:10:00.000Z

Bacallà Fresc ( abadejo)

El Bacallà es pesca als mars del Nord amb la tècnica de l´arrossegament .Des de fa uns quants anys ens arriba en forma de filets nets, sense pell ni espines....

Com aquest...

Té una carn blanca , delicada i molt fina de gust .El fetge és especialment bo i nutritiu ja que , entre altres avantatges , té un índex elevat de vitamines a i D.

El Bacallà fresc es pot trobar sense gaire dificultat i el preu acostuma a ser bo, tenint en compte que ja ve net i nosaltres ja no tenim feina.

No tot arriba sense espina , també ni ha Sencer i molt fresc que ve del Nord...
Ara que estem a la Quaresma ..en tenim sovint...
El Bacallà , pot arribar a ser molt més gustos que el lluç..

MUSCLO ( clòtxina)
Aquest és un dels bibales més populars que hi ha..
Conegut i característic del nostre litoral..
Es cultiva al delta de l´Ebre .( Aquest son els que els hi diem ...musclo de roca)
Tenim els gallecs , que so més grossos i molt bons..

Aquest son Picants...

Ingredients

Musclos
ceba
alls , julivert , un raget de vi blanc
2 bitxos , 3 tomàquets
sal , oli d´oliva .

Preparació
En una paella hi posarem...
1 - la ceba picadeta, després l´all picat , el bitxo i el julivert, de seguida el tomàquet triturat i després el vi ...
la sal i els musclos.
Un cop s´obrin ja estaran per servir....

Podem fer el mateix amb la ROSELLONA, o XIRLES.....

Aquest plats son de la meva cuinera

Virtuts...( la tinc a la Nòmina....:-))))

VEDELLA de MAR ....EMPERADOR, MARRAJO...

2010-02-22T20:51:00.001Z

Fa temps que os volia parlar del emperador , però no trobo massa informació...perquè , no ens acabem de entendre amb el nom segur...Emperador , marraco...o com és diu de veritat??

Emperador i peix espassa ..son el mateix?? no ho se..

Jo avui os presento , el que nosaltres diem ..emperador , que no és el mateix que el peix espassa..del peix espassa , jo os en vaig parlar un altre dia.

Aquest , és el peix Espassa...

Li diem Emperador , però realment és el marrajo...Molts ho poden confondre amb la tintorera , o amb un tauró....
A la Peixateria ja ens arriba net , ens arriba una rodanxa , que va amb pell i que pot pesar la" rodanxeta" , 8 o 10 kg tranquil·lament...Nosaltres trèiem la pell i ho fem a trossos que després venem a talls..

Viu entre aigües fins als 400 metres de profunditat, tant oceàniques com costaneres, on acudeix per a nodrir-se. Pot ser el tauró més actiu i nedador més potent, saltant freqüentment fora de l'aigua. S'alimenta de peixos que viuen en grans bancs, tals com el verat, sorell i seitons, sense deixar de costat a les tonyines i peixos espasa. És un gran tauró, amb cos fusiforme, esvelt i morro extremadament punxegut. Posseïx cinc grans obertures branquiales, situades per davant de les aletes pectorals. La seva boca és bastant arrodonida i molt llarga. Les seves dues aletes dorsals són molt diferents, la primera és molt gran i la segona tot just visible i distanciada, que arrenca a l'altura de l'angle intern de les aletes pectorals.

Formes de Presentació en el Mercat Com tots els taurons, la seva carn aquesta pràcticament eximeix de greix, és de color blanc, escàs sabor, el que obliga a realitzar una cuina adequada a aquestes circumstàncies. Funciona molt bé a la planxa, en rodanxes fines, ocasionalment adobat. És bona matèria primera per a ser trossejada en petits tacs, adobada i en fregit profund.

.El marrajo o mako és un tiburon de 4 metres de llarg. El seu color és de blau indigo pel dors i blanc pel ventre, les dents d'aquest tiburon són aguts allargats i orientats cap a atras, fins i tot es veuen cuado l'esqual tanca la boca. Com el seu cosí de 9 metres, el gran tiburon blanc, el marrajo té un musell conico i els lobulos superiors i inferiors de la cua són gairebé simetricos. Els makos tenen una carn molt benvolguda i estan sent afectats per la pesca excessiva. Aquests són els taurons mes rapidos, arriben a 35 kilometros per hora i a donar salts de 6 metres d'altura.

Emperador o marrajo amb salsa de tomàquet..
Primer , posar una mica de sal .
Posar la planxa ben calenta i marcar.
Fer la salsa de tomàquet com vosaltres esteu acostumats a fer-ho...Quan ja quasi bé esta , si posa el emperador i és deixa uns 5 minuts més.
Si voleu , hi podeu posar una picada...

Fet per la Virtuts...
Moltes gacies per la foto...

POP BLANC-POPET

2010-02-22T09:42:00.004Z

Abans d´entrar en matèria , direm que d´aquesta espècie ens interessen els individus juvenils, els adults són molt poc apreciats .Així, doncs, els popets tenen la superfície del cos molt llisa i els vuit braços només presentan una filera de ventoses cadascun.
Els més utilitzats són els que fan menys de mig pam.És un cefalòpode molt popular i important . La carn és saborosa i la dels petits , gens dura.És una espècie molt apreciada.
Si són molts petits són més cars però si són mitjanets ara estan bé de preu.
L´arrossegament , i més concretament l´arrastrillo , que es fa amb barques de poca potència, és l´art que es fa servir per pescar-lo.

Aquest petits és poden fer a la planxa amb una mica d´all i julivert si es vol .Si són una mica més grossos ja els podem fer amb salseta o patates o com es vulgui.
Els que pesen més del kg , ja són per fer a la gallega o sigui bullits i amb pebre vermell picant i oli.

POP ESTOFAT AMB PATATES

els ingredients

1kg de popets mitjanets
1/2 kg de patates
1 ceba
2 grans d´all
1 llesca de pa fregit
1 fulla de llorer
pebre negre molt
una picada amb fruits secs
sal
oli d´oliva
all i oli negat opcional

la preparació

Neteixar els popets i reservar.
Las patates talladetes a daus.
Amb la ceba tallada amb juliana , elaborar un sofregit amb l´oli d´oliva i els alls sense pelar però trencats amb un cop de puny .
Deixar coure a foc ben lent .
Quan la ceba tingui color afegir els popets i saltar-los lleugerament .Afegir les patates.
Abocar a la cassola la quantitat d´aigua o de fumet de peix necessària fins a cobrir-ho tot.
Posar-hi la fulla de llorer i tapar per deixar fer xup-xup a foc lent durant 15 minuts.
Mentrestant , amb l´ajuda d´una mà de morter, esmicolar la llesca de pa fregit amb la picada fins que quedi ben desfet.
Afegir-ho a l´estofat.
Quan les patates estiguin cuites , només cal rectificar de sal i pebre per poder retirar del foc.

SARD

2010-02-19T22:21:00.002Z

Amb castellà Sargo..

SARD IMPERIAL
Cos comprimit i ovalat .Color gris platejat , amb el musell i el front foscos.
Té una taca negra , com el besuc de la piga ..os enrecordeu??

Viu en fons rocosos , entre els prats de posidònieso als sorrals propers a les roques , fins a uns 50 m de profunditat .Als més joves se´ls pot trobar , entre la primavera i la fi de la tardor , en aigües salades .Els adults solen ser més solitaris que els joves.
El sarg és un peix carnívor: es nodreix de mol.luscs, crustacis fins i tot d´eriçons i cucs marins , té unes potents dents..
A les nostres costes , la reproducció té lloc entre els mesos de març i juny. Es tracta d´una espècie hermafrodita proteràndrica que madura sexualment als dos anys , en arribar als 17 cm de longitud.Amb una llargada màxima de 45 cm, pot pesar uns 2 kg.

Pot ser capturat amb canya , per el tipus de fons i la profunditat on viuen.., també amb palangre , nanses , soltes , tresmalls i fusell submarí .
Talla mínima legal de captura : 15 cm..

EL SARD

El Diplodus Sargus, conegut a tot arreu del país com a "sard", té el cap i la boca grans, amb una taca negra que va del morro fins darrera de l'ull. Té de 8 a 9 bandes transversals, que desapareixen en arribar a la panxa, amb una taca negra a l'inici de la cua.

S'alimenta d'algues, moluscs i peixets, i viu entre els 2 i els 20 metres de fondària. De jove viu en grups, però de grans és solitari.

A l'estiu pot entrar a les desembocadures dels rius, però es molt comú a tot el litoral durant tot l'any. Amida de 20 a 30 cm. tot i que se'n troben de fins a 45 cm. i dos quilos de pes.

Sarg Imperial amb bolets de tardor confitats..

els ingredients

4 supremes de sarg
1/2 kg de mescla de bolets ( ceps, peus de rata, camagrocs, rovellons, trompetes de la mort...)
4 grans d´all
uns grans de pebre negre
oli d´oliva
sal grossa tipo Maldon

la preparació

Abocar en un cassó a foc lent mig litre d´oli d´oliva , els grans d´all, uns grans de pebre negre i confitar-ho durant 10 minuts , per tal que l´oli prengui el sabor d l´all.
En una paella o wok saltar els bolets a foc viu amb un rajolí d´oli d´oliva . Si voleu els bolets al dente , els fregiu amb dues o tres tongades.
Un cop saltats tirar un pessic de sal i anar afegint-los a l´oli d´alls.

Finalitzar la cocció dels bolets durant 20 m. a foc lent.Retirar el cassó del foc.
A part, marcar les supremes per les dues cares.
Acabar de coure el peix al forn , interessa que quedi lleugerament cru.
A l´hora de servir , posar el peix al centre del plat amb la pell cap amunt i dues cullerades de bolets confitats .
Finalitzar afegint-hi un pessic de sal Maldon als bolets..

El sard imperial és el peix rei..
Hi ha sarg i sarg Imperial.

Garotes, Eriçons

2010-02-16T20:40:00.001Z

A l'Escala, com en tota la Mediterrània, les garotes han constituït una menja exquisida que, a l'hivern, reunia colles d'amics per anar-les a buscar i menjar-les arran de mar. Amb el temps, aquest
marisc, soborossíssim a aquesta època de l'any, ha passat de ser consumit pels estaments més humils a popularitzar-se en diferents manifestacions gastronòmiques i s'ha convertit en un plat apreciat a les millors taules.
Les garotes, també denominades garoines, eriçons, vogamarins, eriços, engrots... -segons la parla de cada lloc-, són unes estranyes criatures marines -científicament, uns equinoderms-, que, amb la seva gran quantitat de punxes, poden ser el terror dels banyistes. Però també constitueixen una de les menges més delicioses, ja valorades pels grecs clàssics i de la qual l'escriptor gallec Julio Camba va dir que “no hi ha cap marisc que sintetitzi el mar d'una manera tan perfecta com la garota”.

En canvi, curiosament, a Galícia no se sol menjar, i s'acostuma a importar-la a Catalunya. On sí que és apreciada és a les Illes, Astúries, Cadis, Euskadi, França i Japó. La garota no s'utilitza massa a la cuina tradicional catalana, però ara s'usa per fer patès per a canapès i torrades, sopes i cremes, pastissos i còctels, salses, plats d'arròs o pasta, ous remenats, gratinats diversos...
Només es pot menjar al cor de l'hivern -entre Santa Llúcia i la Candelera-, ja que el que en mengem són els molls -o gònades o gemes-, és a dir, les gràndules sexuals, de color vermellós o tirant a groc, que estan plenes en aquesta època de l'any, coneguda com les “seques” o les “minves” de gener, cosa que depèn de l'influx de la Lluna -les marees- i de la tramuntana. Per això, els pescadors creien que era molt afrodisíaca.

La garota que té sobre la seva closca un trosset de pedra, curculla, alga... ens convida a pensar que està plena: això és cert pel que fa a les garotes de superfície que, efectivament, per protegir-se del sol s'ho autoadhereixen a manera de para-sol. Altrament, només -segons els vells pescadors- es poden menjar les famelles: cosa incerta, ja que també ens mengem els molls dels mascles; canvia el color, més intensament ataronjat en les famelles, i el gust, més pronunciat i marí també en aquestes.

Temps enrere, les garotes es menjaven després de dinar o com a simple berenar de pescadors, però d'un temps ençà el seu consum és una festa gastronòmica, íntima o concorregda, ja sigui en un context particular o en establiments de restauració. Tanbé es celebra a diferents indrets de la nostra marina la garotada o garoinada, factor que ha ajudat a fer-la conèixer encara més, però que també ha contribuït a una excessiva extracció que fa perillar la seva mateixa existència. Però, tanmateix, com a fet popular i quotidià està en desús, ja que poca gent es dedica a buscar-ne per a consum propi, per manca de temps i per estar poc plenes, alhora que la seva compra resulta quasi prohibitiva.

Tres són les maneres d'anara a “buscar” garotes: una, de terra estant, o sia, des de les vorades, amb el garoter i una galleda; l'altra, als fondals -més grosses i més plenes- des d'un bot; i la tercera, més recent,
agafades via immersió.

Aquesta setmana , hem tingut eriçons de mar , jo no se gaire de tot això .
Hi buscat per Internet la informació ..i això és el que hi obtingut .
La recepta també ha estat difícil de trobar .

Garotes , fetes amb la seva salsa natural:

Ingredients para 4 persones

50 eriçons de mar
10 gr de mantega
3 cullerades d'aigua dels eriçons
1 cullerada de suc de tòfona
2 cullerades de nata muntada
Una mica de sal amb iodo, i una mica de pebre blanc.

Preparació

Primer , s'obren els eriçons amb cure de no punxar-se , i és treu les gemes amb ajuda d'una cullereta.
reservar i guardar el liquid, i reservar els trossos que quedin més sencers.
Posar al foc , l'aigua dels eriçons amb el suc de les tòfones.Despres s'hi afegeix ,la mantega i la nata muntada ...és té que remenar sense parar a foc lent.
Posar-hi sal i pebre.Despres , posar a les closques que em reservat , les gemes i a sobra la sal sa que em fet.
Gratinar al forn una mica.

Si voleu menjar-les al Natural , només cal obrir-les i posar llimona...

CORBALL

2010-02-14T13:02:00.002Z

PEIX BLANUn peix no gaire conegut en els Mercats.

A mi , en va venir la idea de treure-l , perquè en Josepb del bloc MENJA de BACALLÀ , me'l va encarrega per fer una recepta al seu bloc. N'hi vaig guardar a ell dos , i els altres els vaig vendre , i tothom que se'l va quedar , m'ha dit que és molt bo i que val la pena provar-lo

El millor peix del litoral i del Mediterrani , diuen els que el coneixen molt bé, que de tan bo que és , ha perdut el gust de peix.

En canvi , nosaltres no en portem gaire , perquè la gent no el coneixen gaire, però ara m'hi proposat , portar-ne sovint i donar-lo a coneix-se.

Diuen que és millor que el llobarro , en canvi és molt més barat .S'oposo que si fos més conegut , seria molt més car.
El Peix preferit d'en Josep Pla, quan anava al restaurant

Corbina, corba, corballo, corb

El nom de corball pot ser que li vingui de la corba pronunciada que té al dors .és un peix de cos alt i curt , de coloració gris fosca i platejada , d´escata i carn dura que habita al fons de roques i algues.
Avui no és gaire conegut , passa desapercebut , encara que els que el coneixen han après a apreciar-lo .La carn és molt saborosa i té certa semblança a la de la dorada. Normalment té un un preu assequible i com més gran sigui , més bo és.
Els mesos d´estiu són els més indicats per consumir-lo .
Es pesca amb la tècnica de l´arrossegament , tresmall , arpó i volantí.

ALLIPEBRE DE CORBALL

Ingredients

4 persones
1 corball d´1 k i 1/2 més o menys
12 ametlles torrades, 3 alls , 1 tomaca madura
1/2 culleradeta de pebre roig
1 branqueta de julivert, si vol.leu , uns brins de safrà
1 molla de pa xop de vi blanc, brou de peix o aigua , oi d´oliva i sal.

Preparació

Netejarem el peix, i farem o que os facin , 4 supremes, més o menys com a la foto de dalt.
Tot seguit farem una picada amb les ametlles , els alls , la tomaca , el pebre roig , el safrà torradest i el julivert.
Posarem una cassola al foc amb una mica d´oli d´oliva , quan estigui calent hi sofregirem la picada i de seguida hi incorrarem la molla xopa de vi .Una vegada estigui ben sofregit , hi tirarem una mica de brou o aigua, i després d´una estona , quan bulli , el peix.
Ho rectificarem de sal i després li donarem el tomb perquè s´acabi de coure.

És una preparació típica dels pescadors de les comarques tarragonines.
Aquest suquet se solia fer a bord de la barca , mentre pescaven o a la tarda al port.
Podem complementar el plat amb uns fesols cuits que titarem a la cassola en el moment de posar-hi el peix.

Recepta d´en David Solé
Llibre , Peix cuina i tradició.

Gall ....Gall de Sant Pere

2010-02-11T14:43:00.003Z

Com tots els productes que ens ofereix la natura, el peix de platja té una temporada concreta.

Els productes de les barques com els dels mercats canvien de color segons la mercaderia recollida. Sempre s´ha de comprar peix de temporada per assegurar l´èxit del plat , sense tenir por de cuinar peixos poc coneguts que poden oferir agradables sorpreses al paladar.

Peix relativament pla, amb unes mandíbules molt prominents .És d´un color gris violaci amb reflxos argentats , amb una taca més o menys negra al mig del cos.

El gall no té escates , però se n´aprofita molt poca carn comparada amb la totalitat del peix, és a dir, un 60 % del pes total.Si relacionem això amb el preu a què normalment es ven , podrem observar que surt molt car, però val la pena.
Té la carn molt fina i d´un gust extremadament saborós ( una de les millors parts d´aquest peix és el fetge).No es troba tan sovint com molts voldriem , i encara que no s´ha beneficiat del bo de la bellesa, és un dels peixos més valorats de la mar.

Aquest peix és un dels més difícils i perillosos de manipular .també un dels més agraïts per cuinar , ja que es pot fer de qualsevol manera.

S´alimenta sobretot a base de peix blau, encara que també menja petits peixos , mol.luscs , calamarsets i crustacis.
És reprodueix entre els mesos de juny i agost.

Segons la llegenda , Sant Pere , que havia de pagar un tribut i no tenia diners, introduí la mà dins l´aigua i en va treure un peix que portava una moneda a la boca , amb la qual va poder pagar. Les emprentes dels dits de l´apòstol, continua la llegenda, van quedar marcades per sempre als costats del peix.

El gener i la primavera són les millors èpoques per consumir-lo.
És pesca amb l´art de l´arrossegament i el palangre.

Suquet de gall de sant Pere al cava

Ingredients

Per 4 o 6 persones
1 gall de 1k 500gr, o bé 2 galls més petits.
1kg de patates
8 grans d´all
una llesca de pa
ametlles torrades
una mica de julivert
150 ml de cava
100 ml.d´oli d´oliva i sal.
Un fumet de peix , fet amb la espina i el cap del gall , junt amb una ceba o un porro ( a mi m´agrada mé sel gust que li dona el porro)

Preparació.

Pelar les patates i tallar-les .

Pelar els alls i retallar la crosta del pa.
Fer els galls a filets , o que os ho faci el paixater.

Si os agrada , també hi podeu posar cloïsses, un parell , per cap. (Si teniu aigua de mar , les hi poseu una estona ...i com que segurament , no en teniu...Poseu al foc 1 litre d´aigua amb 35 gr. de sal )

Bé continuem :
Enfarinem els filets de gall , i els fregim una miqueta ..això va a gust del consumidor, si no els voleu fregir , si poden posar amb cru, però és més fàcil que se os trenquin.

En una cassola amb oli calent , fregir-hi fins a enrossir-ho : els alls , el pa i el julivert , 1 minut .
És tritura tot , junt amb un got del fumet que tenim fet del gall i les ametlles , fins que quedi un triturat molt fi.
Tornem a posar tot això a la cassola amb el foc fort i tirem la resta de fumet . Quan arrenqui el bull hi tirem les patates amb una mica de sal , ho tapem i ho deixem coure uns 20 minuts.
Posar a la cassola el gall fregit ...o no... com voleu....Regar-ho amb el cava , tastar de sal i ja és pot servir
.
Si hi poseu , cloïsses, té que ser avans de posar-hi el gall , deixar que s´obrin i després afagir-hi el gall.
A mi m´agrada més sense les cloïsses..

Ho vaig treure d´una recepta de la Carme Ruscalleda , però , ella ho fa amb uns altres peixos.

Regal d´Aniversari

2010-02-08T21:03:00.000Z

Aquí tenim
El Rei del Mar
( de la mar el Mero i de la terra el Ternero)
És troba a tota la Mediterrànea però no a la mar Negra.A l´Atlàntinc oriental se´l localitza des del sud de les illes Britàniques fins a Sud-Àfrica , i, a l´Atlàntic occidental, de les illes Bermudes al brasil..........
És pesca amb tresmall, palangre i , sobretot , pesca submarina amb fusell. Talla mínima legal de cptura : 45 cm.

Una Recepta Mallorquina
és un règal de la XISCA

Porcella farcida d´Anfós ( MERO)

Ingredients.

• ¼ de porcella desosada.
• 800g d’anfós
• 400 gr de carn capolada
De porc i de vedella
• 100 g de sobrassada
• 4 tallada de xulla ( cancelada)
• Suc de llimona
• 2 ous
• 100 g d’ametles
• 50 g de pinyons
• Oli d’oliva
• Moraduix, sal i pebre bò.

Preparació:

Es prepara la porcella i es posa amb adob ( aquí li deim trempar) amb sal , pebre bo i suc de llimona ( n’hi ha que també li posen un poc de licor , com conyac.....).

En un bol es mescla la carn capolada , pessics de sobrassada , la xulla (cancelada) capolada, els ous , els pinyons , les ametles trossejades, moraduix, sal i pebre bo. Reservar-ho.

S’Estira la porella amb la pell per avall, s’escampa el farcit per damunt i s’afegeix l’anfós trempat ( vol dir amb un poc de sal , pebre bo i oli). S’embolica la porcella fent un cilindre i es ferma amb una xerxa ( d’aquestes que es venen a les carnisseries). S’enforna uns 90 minuts a 160 º C. S’apuja la temperatura a 180º C fins que la porcella quedi cruixent. Si ho pots fer a un forn de llenya , millor.
Per acompanyar-ho:
Es poden bullir les patates ( es tallen a quarts ) i després fregir-les ( així no xupen tant d’oli).

Recepta del programa IB3 Cuina amb na Paquita tomàs

ANIVERSARI

2010-02-05T21:25:00.004Z

Recomanació

""L´exit del plat es bassa en el fet que el producta triat sigui fresç, especialment quan la matèria primera prové del mar.
Avui en dia , el peix i el marisc viatgen molt; en cap moment diem que per aquest motiu siguin dolents, però tenint les llotjes a dues passes de casa no val la pena consumir peix de fora.
Recordeu: si el peix és fresc no fa cap olor, ens ha de mirar amb bona cara.Ulls quasi transparents...!!!!!
i bla..bla...bla....

Durant un any , intentat , ensenyar-vos una mica del únic que jo se , de la meva feina que faig des de petita , i que m'hi fet gran amb ella..

Gracies als meus pares , jo soc qui soc, i per això i pogut fer aquest bloc....

El meu Pare , quan va començar, anava amb una bicicleta i un motor per pujar , el Font de cera i anar a buscar peix a Badalona.......1949

Any 1965

Any 1970..el meu Pare i jo......

Any 1974, la meva mare i jo ........

Ara fará un any , que vaig començar aquest bloc..

No cal que os digui , que ha sigut , lo millor que m'ha passat durant aquest any..
Vaig començar anant a veure el bloc dels meus estimats amics ..Els vermells "La Cuina Vermella "i no se com em vaig trobar preparant un bloc , que mai m'ho hagués cregut ...Una persona tan vergonyosa com jo ...

Estic molt contenta de haver conegut "virtualment " a tanta gent tan maca i tan especial com tots vosaltres .
i moltes graciés a tots els que em llegiu i m'ha animeu amb tots els vostres comentaris , i a tots els altres que encara que no feu comentaris , també i sou.

A tots els que heu perdut alguna estona parla'n amb mi amb correus...a tots ,moltes GRACIÈS..

Esper-ho tenir temps i ganes per continuar explica'n , el poc que se de la meva feina.

La meva germana i jo .. 2009

PILOTA DE PEIX

2010-02-03T18:20:00.001Z

El concepte de peix blau al·ludeix essencialment a la proporció de greix en els músculs del peix. El peix blau és un grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix mentre que el peix blanc només en conté un 2%. La quantitat de greix influeix en la coloració i és la raó per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloració externa blava. Aquesta coloració els fa invisibles als depredadors.
El peix blau és menys sedentari que el blanc i és per aquest motiu que necessita més quantitat de greix.
Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfície mentre que el blanc ho fa en aigües properes al fons.
Gràcies als seus greixos el peix blau admet tot tius de cocció: a la brasa, a la planxa, en guisats, com a ingredient en amanides, coques de recapte, pizzes, empanades... Les diverses formes de cuinat no afecten els àcids grassos omega-3 però sí que influeixen en la digestió. A la planxa, a la papillota, al forn o bullit la digestió és més ràpida.

La tonyina, tonyina vermella, tonyina roja o tonyina d'aleta blava (Thunnus thynnus)^[ és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes. La forma juvenil es denomina golfàs.

Es troba a l'Atlàntic occidental (des del Canadà, el Golf de Mèxic i el Carib fins al Brasil i Veneçuela) i a l'Atlàntic oriental (des de les Illes Lofoten -Noruega- fins a les Illes Canàries i Mauritània, incloent-hi la Mediterrània i el sud de la Mar Negra). També n'hi ha una població a Sud-àfrica.

La tonyina és un peix blau que es consumeix fresc o en conserva. La seua carn és ferma, agradable al paladar i nutritiva. Conté olis omega-3 molt importants per a una nutrició equilibrada.

PILOTES DE tonyina

Peix Blau ,

per 4 persones
750gr. de peix balu , el que vulgueu sense espina.
Una llesca de pa
Un all
dos rovells d´ou
El suc de mitja llimona
200gr de farina
Uns brots de julivert i fonoll frescs.
Una tassa d´oli d´oliva
Pebre bò i sal.

Preparacio

Netexeu el peix , sense espines.poseu-lo a coure amb una tassa i mitja d´aigua bullent amb sal.Quatre minuts de cocció i traieu-lo. Reserveu el brou colat.
Amb el peix net d´espines , si agrega el pa, banyat i premut , i un rovell d´ou .El julivert i el fonoll, net i picat .L´all pelat i picat molt petit. Poar-hi sal i pebre , fer boletes i enfarinar-les.
Fregiu-les amb oli molt calent i i ja és poden posar amb una mica d´oli i caldo de peix que bullin una mica.
Si voleu s´hi posa un rovell d´ou i una mica de llinona.
és poden acompanyar amb patates fregides.

També és pot fer , amb peix blanc ...amb el que més os agradi..

PLATS QUE NO HI FET ....JO

2010-01-31T21:30:00.002Z

Avui os faré un post molt diferent....és que em ve de gust....
Tinc una cosina que m´envia plats de peix cuinats , ella és molt bona cuinera , un dia li vaig dir: quan ho tinguis fet ..Enviem les fotos i ho penjaré , com si ho hagués fet , jo ...:-)), però no és veritat , os ensenyaré lo bé que cuina..
Ara no és el temps del saitó , ni de la sardina , però ja veureu ..quins plats més bons fan aquest cusins que tinc ..... Ell no vol que os digui el Nom....ella és La Virtuts i ell és diu.......és molt vergonyós..!!!!

Sardina amb escabeitx

Ja sabeu que si voleu llegir la historia de la sardina , teníu un enllaç....

Saitó amb vinagre

També tinc , els dissabtes uns clients ( Homes ) , que venen a comprar i cuinen ells ..les senyores ..s'oposo que fan altres coses ..
L'altre dia , dos d'ells ( en Jordi i en Manel ) em van encarregar unes llagostes , per fer una caldereta Menorquina , en Jordi , en fa varies vegades i sempre li dic : torna'm a explicar la caldereta que ja no me'n recordo...i tip de sentir-me , em va dir que em portaria el llibre...i jo vaig aprofitar per dir-li : doncs , perquè no m´envies , fes fotos de la llagosta feta i la penjaré amb la recepta....doncs , bé , en Manel ha fet la feina i m'ha enviat fotos..

En Jordi era el cuiner i en Manel , el Xef...més o menys ..les Sres. van fer , els postres..

Com ho veieu ..la sort que tinc , jo ..eh!!!

De tots aquest peixos que os ensenyaré , ja n´hi parlat a altres Post.....vull dir que només os diré L'enllaç i ho podreu tornar a llegir , si voleu , perquè tornar-vos a posar un rotllo,.. no ??

Les Llagostes

Així , és com té que quedar el cap ..net , la sang reservada per fer la salsa..

Caldera de Llagosta

Ingredients:

2kg de Llagosta
1 ceba
2 alls
200gr de tomàquet ratllat
1/2 pebre verd
julivert
8 cullerades d´oli
1 cullerada de conyac
llet
1 barra depa dur
2 l. d´aigua

preparació

tallar i neteixar les llagostes
les antenes serveixen per treure la porqueria de la llagosta.A la part inferior de l´extrem de la cua de la llagosta ( la mes dura i fosca) , veureu que hi ha un petit forat .Hi feu entrar suaument la part més gruixuda d´una guia ( antena) fins que surti per l´altre extrem i llavors la treieu fent-la arrere amb delicadesa .Amb la guia traureu també el budell de la llagosta .

Talleu la llagosta a rodanxes com aquestes.....

Aquest llibre de la caldereta , és Menorquí.....si us interessa , es diu:La Cuina dels Menorquins
de Josep Borràs i Damià Borràs.

Seguim
Picau la ceba , el pebre verd, els alls i el julivert tot ben petit i ho sofregim amb una mica d´oli a poc a poc.
Hi afegirem el tomàquet i després de 10 minuts , la llagosta. Ho deixeu sofregir una mica tot junt i ja s´hi pot afegir dos litres d´aigua calenta .Ho feu bullir a foc ben viu durant un quart d´hora .Ho salpebreu.
Mentres bull , afegiu trenta grams de molla de pa dur , una cullerada de conyac i un rajoli de llet al bol on teniu els fetges de la llagosta i la sng . Ho picau tot molt fi amb un morter o amb un mini pimer i ho afegiu a la cadera , just haver apagat al foc.
Deixeu reposar la caldera dues hores .Quan toqui menjar-ho , l´escalfau , la tasteu de sal i la serviu amb talls de pa dur tallades ben fines .
Surten un parell de plats per cap , sol ser plat únic.
Si us va bé , feu la caldereta d´un dia per l´altre.Queda molt més bona..

JO NO EN VAIG MENJAR....:-))

Però moltes graciès a tots dos per deixar-me fer el que m´agrada !!!!!!

Plats de Romesco de les comarques Tarragonines

2010-01-27T16:33:00.002Z

Arrossos Mariners ,arrossejats..Fideuà

L´arròs és un dels plats més típics de la cuina marinera.

Les costes de l´Empordà tenen l´especialitat de l´arròs negre, segons uns , de fer un sofregit prolongat, però sense que arribi a cremar-se; i segons d´altres , el color negre s´obté posant al sofregit tinta de sèpia o de calamars.

Arròs a banda.Arrossejat. A València i a Castelló no solen utilitzar la nyora en els arrossos mariners , prefereixen que la base del sofregit sigui l´all i la ceba .
L´arròs Tarragoni. La gasttronomia del litoral Tarragoní ha rebut l´influx llevanti.

RATA , LLUERNA , ESCÒRPORA

GALERES i ARANYA

RATA

Cos no comprimit , amb el cap més voluminós i la boca més obliqua que la de les aranyes.

Es pècie bentònica que s´enterra als fons de sorra i fang .En treu només els ulls i la boca , d´on surt un apèndix cutani que serveix per atreure les possibles preses , que són engolides en dècimes de segon.

Es reprodueix entre abril i agost i assoleix una llargada màxima de 35 cm.

La rata es troba a la Mediterrànea i a la mar Negra. A l´Atlàntic s´estén , sobretot , des del golf de Biscaia fins al Marroc.

Aranya blanca

Cos allargat i comprimit.Boca obliqua i ulls situats a la part més alta del cap.
Espècia bentònica d´activitat nocturna que viu enterrada en fons de sorra o fang .Deixants només els ulls al descobert.
Les espines de la primera aleta dorsal - negre com a senyal de perill-i la dels opercles estan connectades amb una sèrie de glàndules verinoses.
El contacte amb una d´aquestes conduex a la descàrrega immediata del verí, que paralitza i mata els peixets i crustacis dels quals s´alimenten les aranyes , i pot provocar febre, rampes , somnolència o una lesió cardíaca seriosa als humans. ( Quan arriben a port ja no la porten, els hi treuen a la barca.) però quan ho comprem a Mercabarna , moltes vegades encara la porten....CUIDADO!!!!
Es reprodueix durant la primavera i l´estiu.
És pesca amb Soltes , tresmalls i arrossegament.

ARROSSEJAT DE PEIX .El peix pot ésser : rap , aranya , rata o llisa.

Ingredients per a 4 persones

1 kg de peix

1 kg de patates

1 ceba

oli i sal

Preparació

En una olla es posen les patates i la ceba tallades juntament amb aigua.Quan és cuit es tira el peix net i no es deixa coure gaire perquè no es desfaci, que quedi l´estrictament cuit.

Es prepara a part una picada d´all , julivert i tamàquet madur.

En una cassola amb oli abundant i quan està roent , s´hi tira la picada i a continuació l´arròs i se sofregeix tot molt bé,

A continuació es tira a la cassola el brou que ha sortit en l´apartat primer i es deixa coure fins que quedi l´arròs completament eixut.

Aleshores es treu del foc la cassola i tenim el primer plat.

El peix i les patates que han quedat a l´olla se serveixen com a segon plat en una plàtera.

Aquest segon plat és per a servir amb all i oli , o bé millor , amb all picat al morter amb oli i vinagre.

PER LLEPAR_SE´N ELS DITS

La fideuada (pronunciada fideuà en valencià) és un plat típic de la cuina de la Safor, originari de la ciutat de Gandia, a la comarca de la Safor. A hores d'ara és habitual a la Safor i la Marina Alta, tot i que també se'n pot trobar a gran part de la costa valenciana, la costa catalana meridional, i fins i tot a la Costa Brava. La fideuà està feta a base de suc de peix complementada amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics que són de major grossor que els normals i en forma corba.
Es fa, com la paella, al recipient també anomenat paella, és a dir en paella ampla i plana, encara que es coneixen altres variants tradicionals fetes en cassola.

Una història de la Safor conta que uns mariners que estaven a alta mar pescant van decidir fer una paella per dinar aquell dia, la sorpresa va ser que se'ls va oblidar l'arròs a terra i el van substituir per fideus, d'ací el naixement de la fideuada.

Fet per la Virtuts...

MOLT BO ..

El Lluç......

2010-01-23T16:59:00.002Z

LLUÇ de BOU

i LLUÇ de PELANGRE

Les barques d’arrossegament. L’art de bou.

L’art consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part superior i ploms a la part inferior perquè l’art quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d’un sac de fons cec, el cóp. També és de xarxa. La corda superior de la boca és més curta que la inferior perquè així el peix no s’escapi per dalt.
Pesquen a una profunditat de 50 m fins a 800 m.
Es calen durant el dia. Les barques amb cinc a nou homes cadascuna, surten a les 7 del matí i tornen abans de les 6 de la tarda. Quan arriben al calador (triat pel patró) deixen anar l’art, subjectats per dos cables molt llargs i resistents que pengen de la barca i van units a les portes, dues planxes, que fan que la xarxa s’obri horitzontalment perquè el peix pugui entrar.
Van arrossegant aquesta xarxa pel fons marí, 1 parell o 3 hores, el cóp es va omplint, recollint, tot allò que ocupa la superfície bentònica; la pesca resulta poc selectiva i entren a la gola de la xarxa tota mena d’organismes.
Una vegada s’ha acabat el bol, es lleva l’art, es deixa el peix a coberta i els mariners el trien i el posen en caixes. Es desestimen una colla d'organismes sense valor comercial que es llencen per la borda, és la morralla. Solen fer dos o tres bols.

`S'agafa tot tipus de peix i altres animals: gambes , escamarlans, calamars , capellans, pops, lluces o maires, lluços, raps, bruixes, crancs de sopa...

ÉS DIU LLUÇ DEL BOU , PER LA MANERA QUE EL PESQUEN .....ARROSSAGA´N-LO

Aquest són del Bou..(LLUÇ DEL BOU).

Aquest , és el llucet de bou petit ...

Net sense espina..enferinat i fregit, obert com un llibre..

Són fotos de la Virtuts ..ella , el tenia al congelador ,,li ha quedat , Perfecta.!!!!.

El lluç de Palangre És molt més apreciat , però també és molt més car.Té escata i el pesca´n amb l´art de palangre és el que gaudeix de més bona reputació i la carn és molt més forta i ferme....
Jo os puc dir que el lluç de bou acabat de pescar és molt bo....

Aquest , és el lluç Palangre de Galicia

i Aquest, és el lluç Pelangre de la nostra Costa Catalana

recordeu que Palangre , vol dir , la manera de Pescar-lo ...amb Palangre

El palangre

Està format per un cordill de fibra sintètica trenada o mare d’uns 200 metres de llargària. De la mare en pengen uns 40 braçolins, fils d’un o dos metres amb un ham a l’extrem. Estan separats perquè no es toquin els hams entre ells. A cada extrem de la mare hi ha lligada una corda, la sirga, que porta en un extrem un pedral o mort i en l’altre, el gall per localitzar el palangre.
Cada palangre va plegat en una cofa.
Hi ha diferents models de palangre segons el tipus de peix que es pretén agafar.
Normalment es calen descansant els hams en el fons i es lleven l’endemà.

Amb palangres de fons es pesca, entre altres, el lluç, conegut com el lluç de palangre.
El peix pescat amb palangre no és tan masegat i és més apreciat.

Esper-ho que os ajudi amb aquestes explicacions..

Una Paella " Marinera"

2010-01-20T19:42:00.003Z

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en un una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

És originària de la marjal de l'Albufera de València, a la comarca natural de la Ribera del Xúquer, al sud de la ciutat de València, que es menja en qualsevol ocasió, especialment quan s'ajunten les colles d'amics o les famílies, dissabtes, diumenges o festes tradicionals i es considerat el plat típic valencià per excel·lència.
Encara que tradicionalment s'hauria de conèixer com arròs a la paella, paella d'arròs o arròs en paella a la valenciana, el nom paella s'utilitza tant per al plat d'arròs ja cuit, com per al recipient, el nom del qual deriva del llatí patella.

La paella era, en principi, al País Valencià, una menja senzilla que es feia amb les quatre coses que es tenien a mà, a banda de l'arròs: una miqueta de carn de conill, pollastre o fins i tot ànec , verdura (bajoques, fesols i tomata), oli, aigua, safrà i sal. Amb el temps ha anat sofisticant-se i entrant en els restaurants, molts dels quals la tracten com a bé turístic rendible, sobretot si du marisc: llamàntol, gambes, llagosta, etc.
La seua internacionalització ha provocat la creació de plats anomenats paelles que poc tenen a veure amb l'original valencià. Alguna hi afegeix pèsols, arròs marró i vi.^[1] Alguns barregen carn amb marisc, crustacis i verdures diverses.

"La paella" arròs d´un amic.(PEDRO)

Ell , Té un do ...i és fer paelles d'arròs .Les fa de totes maneres , però aquesta vegada la va fer de peix.

Hi va posar
Escamarlans
Cloïsses
Sípia amb la seva salsa
musclos
gambes
pebrot vermell
carxofa
ceba de figueres
oli d´oliva
sal
mongeta tendra
pesols
i una mica de conill
i un bon caldo de peix , fet amb peix de roca i cap de rap.

i crec que no m´hi deixat res

Preparació

Sofregir el peix amb oli d'oliva,i desprès el conill ,desprès ho treu tot , hi posa la ceba picada , el pebrot , les mongetes i la carxofa..quan esta una mica cuite't , pica el tomàquet i li afegeix, i quan esta casi fet hi pisa la picada d'all i julivert.
Hi afegeix l'arròs , el deixa coura una mica i acte seguit , ja té el brou de peix bullin , hi ja li pot posar .Uns 20 minuts i vigilant que no s'enganxi.

Tenen una Terrassa molt gran i una barbacoa amb llenya ..i ja os podeu imaginar com queda la paella MARINERA i quan no és marinera també.

Graciàs Pedro por Mandarme estas Fotos de tus" Paelles"

Si quieres añadir algo , puedes decir lo que quieras....

El "CHANQUETE" "Andalusía" Xanguet ..aquí

2010-01-18T10:21:00.000Z

La gastronomia d'Andalusia és molt variada i hi ha diferències entre la costa i l'interior, la gastronomia andalusa forma part de la dieta mediterrània. Està molt vinculada a l'ús de l'oli d'oliva, els fruits secs,peixos i carns. En la rebosteria es mostra gran influència de la cuina andalusa amb l'ús d'ametlles i mel, sent molt coneguts d'aquesta regió els dolços nadalencs: els mantecados, polvorones i alfajores.
La tècnica del fregit és domini dels andalusos, fregit amb oli d'oliva, que es produïx en les províncies de: Jaén, en règim de gairebé monocultiu, Còrdova, Sevilla i Granada, principalment. Fregit amb abundant oli calent, enfarinat a l'andalusa, és a dir amb farina exclusivament, sense ou o altre tipus de preparacions, si bé s'usa farina de almorta, especial per a arrebossats.
El peixet fregit i el marisc està molt estès per la zona litoral i l'interior sota la seva influència. Destacant la tonyina vermella en les zones almadraberas del Golf de Cadis, el llagostí de Sanlúcar, la gamba blanca d'Huelva i el chanquete malagueño.
Amb cinc províncies costaneres, el consum de peixos i mariscs és bastant elevat: gambes blanques d'Huelva, cañaillas, quisquillas, aladrocs, chipirones, chocos, boques de la Illa, acedías, panojas, coquinas etc. És destacable la important pesca de tonyina en les almadraves de la costa gaditana, així com el consum popular de mojama i altres salazones.

XANGUET de MÁlaga Nom comú: És el chanquete, encara que els pescadors sempre li han cridat 'colorao' perquè té una vena vermella que li recorre tot el cos. Nom científic: 'Aphia minuta'. Grandària: De sis a vuit centímetres els mascles, i de sis i cinc, les femelles. Procedència: Del mar de Alborán, que banya Màlaga, i del Mediterrani.
Com es diferencia: Per la vena vermella, i el seu color més grisenc. La seva carn és consistent però molt més delicada que la del chanquete xinès. En el plat tenen diverses grandàries. Per què estan prohibits: Perquè es pesquen on creixen les altres espècies, que també es capturen quan són inmaduros.

El xanguet és un peix marí molt petit que habita en el mar Mediterrani i en l'oceà Atlàntic. Ès quasibé transparent i d'aspecte delicat, amb una longitud màxima de 6 cm en els mascles i de 5 cm en les femelles. Viu prop de la costa i sol formar bancs de molts individus. La reproducció d'aquests peixos té lloc durant l'estiu.
El xanguet es coneix com a "jonquillo" a les Illes Balears i com a "cabeçon" en occità. Es pesca sovint junt amb el sonso

Per fregir el Xanguet
Oli
sal
paella o fregidora
farina blanca bona
col-lador o sedas

Preparació
Agafar uns quants banquets i posar-hi sal , posar-ho amb molta farina , i després amb un colador o sedas treure tota la farina i ja veureu que os quedaran un a un.
Tenir preparat el oli ven calent i ja es pot fregir al gust de cada un.

i també podeu fer una truita:

Agafeu el xanguet i el poseu a fregir amb una mica d'oli i sal , quan estigui una mica fet , ja si poden posar els ous que calguin , depèn del peix que feu servir .Això va amb el gust de cada un.

Aquí .. a Catalunya tenim la Llengueta ..és molt assemblat al xanguet , però més pla .
També és transparent..

Els Besugos

2010-01-14T19:31:00.003Z

AQUEST PARLA

Besuc de la Piga

El més saborós i comercialitzat és el de la piga , que rep aquest nom per la taqueta fosca que té darrere l´opercle .
És un peix d´escata de color vermellós .Els grans són molt apreciats pel gust i la firmesa de la carn.
Generalment tot l´any se´n pesca, però la primavera és més fàcil apturar-lo , ja que s´apropa a la costa.
A l´hivern viu en grans fondàries i entre el novembre i el desembre la carn és molt saborosa.
És pot pescar amb palangre i amb arrossegament.

Veieu la piga?? és la negra....

El mes passat , els meus cosins ens van comprar un besuc de tres kg, el volien per les festes i el van congelar.
Aquest diumenge , els meus cosins ens van convida a dinar i ens van fer el besuc de la piga del congelador , i ara Os ensenyaré com va quedar el "besuguet"

La recepta molt senzilla
Ingredients
el besuc
sal
pebre
llimona
Whisky
una mica d'aigua
patates

Preparació
Preparar el forn molt calent, posar-hi oli i les patates tallades rodones i primes.Les patates amb sal i pebre, regades amb una mica molt poc d´aigua.Deixar-les una estona i després afegir-hi el besuc amb la sal i la llimona.Més tard posar-hi una mica de whisky i deixar que es cogui tot junt uns 35 m. , quan estigui cuite't , treure'l del for.
i ja ho podem menjar.

JA HO VEIEU ; LA VIRTUTS ( la meva cusina) ÉS MOLT BONA CUINERA!!!!

Receptes de GENER

2010-01-11T21:06:00.002Z

Arròs amb tallarines i gust de conill amb pebrot
Ingredients
oli d'oliva
un conill
sal
pebre
tallarines
arròs llarg
Pebrots vermells , grossets

Les Tellerines són bibales de petxina allargada , de forma més o menys triangular .Per fora són brillants , blanquinoses i per dins són violetes.

La carn és gustosa i fina , tot i que n´hi ha poca .és un mol.lusc apreciat i barat , depen de la mida.

Preparació

Posar oli amb una cassola, escalfar una mica i acte seguit posar-hi el conill salpebrat (a mi m´agrada amb bastant de pebre). Quan estigui una mica fet , posar-hi el pebrot vermell a trossos grans, tot junt tapat fins que quedi tot cuite't.

Ja tenim un plat...Aquets plat no és fa així, jo ho hi fet així per poder fer després el arròs.

(Aquest plat queda molt bo de la següent manera:

Els pebrots vermells sencers , es buiden , i s'omplen del Conill que esta tallat molt petit , i és deixa amb oli , sal i basta'n de pebre durant 30 minuts , desprès és farceix el pebrot , es mullen amb una mica d'oli i és posant al forn que ja estarà calent , durant uns 40 minuts mes o menys. )

Bé , ara anem per el arròs...

Amb , l'oli que ha quedat de fer el conill amb pebrot , s'hi afegeix les tallarines , és deixa'n unes quantes voltes fins que s´ obrin, després si posa el arròs , és deixa una estona el arròs fins que quedi una mica torradet i seguidament hi posarem caldo de peix o de carn o simplement aigua bullent , fins que l'arròs quedi cuit .Ho rectificarem de sal.

Queda amb un gust , exquisit , i amb pocs diners tens dos plats , que ara en aquest mes que em gastat tan , va molt bé.

BON PROFIT

La Rajada

2010-01-07T20:04:00.003Z

Rajada , Bastina, Escrita.

La Rajada és un peix blanc de la família dels Ráyidos , existeixen nombroses espècies: aspra, bastarda, cardadora orajada mosaic, entre unes altres. La més saborosa i de millor qualitat és la Rajada comuna, també coneguda amb el nom derajada de claus.
Aquest peix habita en mars freds i temperats, concretament en l'Atlàntic oriental i en el Mediterrani. Es tracta d'un peix cartilaginoso ja que manca d'esquelet ossi. El seu cos presenta una forma aplanada molt identificativa i disposa d'unes aletes amb forma triangular que estan unides al seu cap. És de color gris i té multitud de taques al llarg del seu cos. La seva grandària mitja oscil·la entre els 80 i 90 centímetres i pot arribar a pesar fins a 17 quilos.

Peix baix en greixos
Larajada tot just conté grassa, menys de 1 gram per cada 100 grams de peix, . El seu contingut proteic és moderat, si bé les seves proteïnes són d'alt valor biològic perquè contenen tots els aminoàcids essencials.

Bé , ara ja s´acabat menjar tan . Encara que aquesta recepta ....també si pot sucar pa.

Borrida de Rajada

És una recepta d´Eivissa i Formentera

Ingredients

Un Kg de rajada neta.
500gr de patates
2 ous
150gr d´ametlles
un cap d´alls
la molla d´una llesca de pa
Una mica de julivert
Oli d´oliva
Si voleu , una mica de safrà.
Pebra amb gra.
una mica de canyella i sal.

Preparació

Posar la rajada neta , 30 minuts amb suc de llimona.
Pelar i tallar les patates.
Traieu la rajada de l´adob i passau-la per aigua freda.Introduïu-la en una cassola amb aigua i sal i feu-li un bull curt.
Coeu les patates en aigua , sal i safrà. Poseu-les a una plata i damunt hi poseu els trossos de rajada.
Reserveu el brou de les patates.
Peleu els alls .Fregiu les ametlles amb oli calent.En un morter , s´aixafen amb el pa, els alls i les herbes aromàtiques, netes, bateu els ous en un plat gros.Uniu -hi el contingut del morter i dues tassetes del brou reservat .Escampeu per damunt del contingut de la cassola .Ho sal pebreu i una mica de canyella.És deixa coure a foc lent , fins que quedi confitat .

Que tingueu un Bon Dia .

Les Llagostes

2010-01-04T20:59:00.001Z

Les llagostes viuen, en general, en fons rocosos on fàcilment poden trobar refugis. Es desplacen caminant amb l'ajuda de les seves potes però també poden nedar propulsant-se mitjançant violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida.
Les larves, anomenades fil·losomes, translúcides i de forma aixafada, tenen una vida planctònica. Es deixen portar pels corrents marins fins que ja més madures, van a parar al fons on realitzant la metamorfosi i es transformen en una llagosta adulta. Per poder créixer han d'efectuar un seguit de mudes de manera regular, durant les quals perden i renoven la seva closca. Això ho fan diverses vegades a l'any quan són juvenils i ja d'adults, habitualment, una vegada a l'any.
Les llagostes es troben a gairebé tots els mars càlids, incloent-hi el Mar del Carib i el Mar Mediterrani, però són especialment comuns a Australàsia. Hi ha unes 45 espècies conegudes i una espècie nova, Palinurus barbarae va ser descrita l'any 2006.^[1]
També entre els palinúrids es troben els escassos exemplars de fòssils vivents de decàpodes com l'espècie Neoglyphaea inopinata que es creia extingida des del Mesozoic i de la que es van trobar exemplars a les costes de les Filipines.

La nit de cap d´any , vaig fer el sopar jo a casa .
Per Nadal , ens van sobrar llagostes , i les vaig congelar. Vaig tornar a intentar de vendre-les per cap d´any , i tampoc vaig poder , com que no és podien tornar a congelar , vaig decidir que les faria jo per sopar amb la meva germana i els meus nebots.
Cloïsses , tallarines , angules i llagostes .Eren les sobres de les festes.
Vaig fer pa torrat amb tomàquet i pernil molt bo ( a mi és el que més m´agrada), cava , torrons , Panettone...

Bé , després de sopar , no varem poder aguantar fins les 12 , i a les 11 , 30 ja dormíem.
Quan em vaig llevar , estava tot com ho havia deixat , i vaig veuré els caps de les llagostes que no sabien menjat els meus nebots , també quedava una llagosta sencera , 8 o 10 cloïsses i una mica de calamars.
Vaig pensar ....tot això ho tinc que aprofitar..
Vaig recollir , la taula , la cuina , vaig netejar tot el que estava brut , i vaig començar a fer el dinar...i que vaig fer?? Dons , el meu arròs clàssic de peix, amb els caps de les llagostes , la llagosta sencera , les cloïsses i la mica de calamars.
Tenia al congelador pebrot verd que ja l havia tallat feia dies, uns tomàquets vermells preciosos, uns alls i un oli d'oliva boníssim.No hi vaig posar cap fumet perquè no en tenia cap de fet.

i així va quedar el meu dinar del 1 de gener del 2010.

Desprès la meva germana , ens convida a dinar , i jo que vaig fer?? Dons portar el meu arròs .
La meva germana va fer una lasanya de Tonyina , que va quedar molt bona ,
Os l'ensenyaré , però no puc posar la recepta , perquè no la tinc . Un dia ja os la explicaré.

i Aquesta , és la lassanya , que va fer la meva germana amb tonyina..

Que tingueu , uns bons Reis ...i si voleu veure , els tortells de reis

en tenim en el bloc del Pa..

"Els Reis de L'Orient porten coses a la gent..."

2010-01-02T21:32:00.001Z

El dimecres passat vaig tenir una " Sorpresa", LaTxell de la Cuina Vermella em va portar a la parada , a la Margot , del bloc .Margot...Coses de la vida.
Tenia moltes ganes de conèixer-la , i em van donar la " Sorpresa".

Em va portar aquest Regal:

És una replica del títol del meu bloc , fet amb xocolata blanca. Em va agrada molt!!!
Estic molt contenta.

MOLTES GRACIES MARGOT

GRACIES A LES DUES PER ser tan MAQUES ,.

encara que no surti en KIKE de la Cuina Vermella , també hi era , però no el tinc fotografiat...

Graciès a tu també KIKE

Que os portin moltes coses els Reis, que a mi ja ho han fet..

BON ANY NOU

2009-12-28T21:38:00.002Z

ANY 1949,el meu pareANY 2009 , la meva germana i jo.

BON ANY NOU PER TOTHOM

El dinar del dia 24 de desembre a la Botiga.

2009-12-24T22:22:00.003Z

Bona Nit a Tothom !!

És molt tard i estic molt cansada , però no volia anar a dormir sense explicar-vos , la sorpresa d'avui.

La meva germana i jo , avui teníem que estar tot el dia al mercat , de 6 del matí , fins a les 8 del vespre.
Al migdia , dinem dretes a la botiga , i avui a l'hora de dinar....Sorpresa!!! Ens porten dues bosses vermelles , amb tot el dinar , la beguda i els postres . I a sobra , van, i ens ho regalen...
i qui podia fer això???
Dons ara ho veureu , tot seguit....

o

El primer plat , quan li anava a fer la foto , ja ens l'havíem menjat ...era boníssim ...
tot ha sigut molt bo.
Moltes Graciés parella .. en sabeu molt i sou la BOMBA !!, os ho meregeu tot..

i això no ha sigut , tot..

i per si no ni havia prou , aquest personatges , a la nit han continuar treballant per nosaltres...
a casa hi han quatre nens , tres de la meva germana i un de meu...

Han vingut i en donat regals als nostres fills.... ...Estil CAGA TIÓ ,

moltes gracies i moltes gracies tantes vegades com faci falta...SOU ÚNICS:::::

endevineu qui son....???????

Bonítol, peix blau

2009-12-14T22:01:00.006Z

Aprofito , aquest post , per dir-vos...

BON NADAL I BON ANY 2010

Jo ara , tinc molta feina a preparar per vendre ,però no se si vendré res....je,je,

Fins l´any que ve

Dedico aquest Post a tot aquell que com jo tenen colesterol...Ara aquest moment , el peix blau va molt bé , per aquesta malaltia.
Els peixos Blaus

Pertanyen a aquest grup aquells peixos que tenen un índex de greix del 5% com a mínim que a l´estiu arriba com a m`xim fins el 30%
Aquest tipus de peix viu prop de la superficie de la mar i , com que fa grans desplaçaments , la musculatura ha de treballar intensament i necessita molta irrigació de sang , per la qual cosa augmenta la reserva de greixos , per poder -la fer servir en els llargs viatges. Tot i amb això , després de l´època de reproducció i de desovament , el greix de l´animal disminueix.com a característica important a l ´hora d´identificar-los , tenen el llom de color blau o verdós.
Els greixos del peixos ens aporten uns compostos amb una activitat que fan que la nostra sang sigui menys espessa i s´amiori la possibilitat d´obstrucció dels vasos sanguinis.Els greixos dels peixos blaus fan disminuir l´índex de colesterol a la sang.
Cal recordar que el peix blau de Tarragona està considerat un dels més bons del món , si no el millor ( té denominació de qualitat)
David solé.

Bonítol

El Bonítol pertany a la família de la tonyina i es caracteritza per unes bandes obliqües de color negre sobre un fons platejat situades als costats.
Aquest peix no té escates i és molt popular .la carn és saborasa però una mica greixosa, cosa que fa que sigui una mica més fina.

La Millor época per el peix blau , és la primavera i el estiu.
Es pesca amb els arts de la llum , l´arrossegament , el pelangrs i també el curricà.

Bonítol en oli

Un cop tinguem el peix sense espines ni pell , es pot coure de dues maneres , al vapor o bullit en aigua i sal.
( jo al vapor no li fet mai , jo sempre el faig bollit i em queda molt bo)
Una vegada fet és treu de l´aigua i és posa amb pots amb oli d´oliva , pebre en gra i si volem , amb alguna herba aromàtica com el llorer.
taparem els pots i per fer-los el buit els haurem de submergir totalment en una olla amb aigua i els deixarem bullir durant mitja hora .D´aquesta manera allargarem molt la conservació d´aquest bonítol.

És una bona cosa per fer quan esta bé de preu .Amb la tonyina es pot fer el mateix.
Si ho feu així no comprareu mai més llaunes de tonyina , així queda molt més bo. Amb pa amb tomàquet , amb un amanida i amb tot el que vulgueu

Fina aviat i que os vagi tot molt bé.

Tellerines i Cloïsses

2009-12-10T20:10:00.003Z

Com que ja començo a tenir una edat......l´altre dia em vaig fer uns anàlisis , i em van dir que tenia colesterol , no és res nou perquè ja fa temps que ho se .La Doctora em va dir que com que m´agrada tan L'arròs que el menge's integral.
No és que no és poguí menjar arròs , resulta que quan l'arròs arriba en el seu lloc desprès de passar per uns llocs ...arriba em forma de grassa i això no va be per el colesterol.

Bé , jo ahir tenia mono ..i vaig fer arròs , però Integral. Si el arròs normal vull 15 minuts , L'arròs bomba que gasto ara encara bull més que el normal , doncs l'arròs que jo tenia ahir va bullir com a minin tres quarts d'hora i encara no va quedar bé. Només en vaig menjar jo , ningú més en va voler..

De gust era boníssim però costava de mastegar.

Cloïssa és el nom amb què comunament es coneix a diversos mol·luscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores de rius i mars.
Les cloïsses aconsegueixen enterrar-se mitjançant els moviments d'un peu musculós que s'assembla a una llengua. Aquest està cobert per dues valves unides entre si per un petit lligament que possibilita l'obertura i tancament de la petxina.
S'enterra aproximadament entre 5 i 30 cm de la superfície i suporta temperatures de 5º a 35º C, tenint en compte la baixa mar i els canvis de salinitat.
S'alimenta de petits éssers vius mitjançant la filtració d'aigua. Solen tenir els sexes separats i la fecundació és externa.

Existeixen diverses espècies que en diversos llocs anomenen cloïsses:
Cloïssa groga , es distribueix sobre les costes de l'Oceà Atlàntic, des de Rio de Janeiro (Brasil), fins a la desembocadura del Riu Negre a l'Argentina.
Cloïssa, fina europea és la més habitual en les nostres costes, i es troba des del Mar Mediterràni fins al nord de l'Oceà Atlàntic i el Mar del Nord.
Cloïssa dura: viu des del Golf de Sant Llorenç fins al Golf de Mèxic.
Cloïssa gegant : viu als esculls coral·lins de l'Oceà Pacífic i l'Oceà Índic.
Cloïssa japonesa: originària de les costes franceses i angleses, és de creixement ràpid, pel qual és utilitzada per al cultiu a Espanya, França i Anglaterra. En els nostres mercats és la cloïssa més comuna.
Cloïssa rossa : procedent de les costes portugueses, actualment se la conrea a Espanya.
Cloïssa llimac: conreada especialment a Galícia (Espanya).
Cloïssa d'aigua dolça: es troba habitualment als rius del centre i sud de Xile i d'Argentina.
Cloïssa xocolata : es troba en el Golf de Califòrnia.
Ou blanc, cloïssa llisa blanca : molt comuna a tot el Mediterrani però es comercialitza més en el mercat italià. La superfície de les valves és llisa, amb estries de creixement concèntriques i molt primes. El color és blanc, tot i que poden presentar un periòstrac de color bru clar.
Lluenta, petxinot de sang : habita fons sorrencs o de petits còdols, fins a 100 m de profunditat, des de les costes de les Illes Britàniques fins a la Mediterrània. Molt comuna a tot el Medit
La que jo os presento , és la gallega.

La tellerina

Les Tellerines són bibales de petxina allargada , de forma més o menys triangular .Per fora són brillants , blanquinoses i per dins són violetes.
La carn és gustosa i fina , tot i que n´hi ha poca .és un mol.lusc apreciat i barat , depen de la mida.
Pràcticament no cal netejar-la , només posar-la sota del raig de l´aigua.
Aquesta espècie és fàcil de `pescar ja que s´agafa amb les mans , però trobar-les no és tan fàcil.
Aqueta recepta és meva.

Arròs Integral amb tellerines , cloïsses .

Ingredients

Arròs integral
cloïsses
oli d´oliva
calamars
all i julivert
fumet de peix
hi posat un troset de cunill , però no hi feia falta , però el tenia que gastar.
Tallarines
ceba , tomàquet
pebrot verd i vermell si voleu.

Preparació

Com tots els arrossos
Posar oli a una cassola , sofregir els peixos i si poseu carn també.
Treure tot i amb el oli restant posar-hi la ceba , els pebrots ,i per ultim el tomàquet .Quan esta tot cuite't sense cremar-ho si posa una picada d'all i julivert , si afegeix l'arròs ,si deixa coura un rate't i acte seguit ja tenim que tenir el fumet bollin o si no voleu tan gust de peix, podeu posar-hi aigua que amb tot el que si posa ja n'hi ha prou de gust.Quan bolli l'aigua o el fumet si tira i depèn de l'arrós es deixa un temps o un altre .
Al vostre gust ho deixo..

LOTERIA

2009-12-09T22:19:00.002Z

LOTERIA DE LA AMISTAD Nª57781
Aquest Nº de Loteria l'enviat l´Angie i funciona així

(Podéis participar gratis todos aquellos blogs que lo deseéis, bastará con difundirlo en ellos haciendo un enlace a este artículo.

Evidentemente se trata de compartir y regalar suerte a nuestros amigos, así que también hay que ser generosos con ellos invitando al menos a otros cinco blogs, a participar con nosotros de esta iniciativa, e incluirlos en vuestro artículo debidamente enlazados.

Una vez realizados estos dos sencillos pasos, dejáis un comentario con el enlace a vuestro artículo en este post http://alasdeplomo.com/2009/11/14/regalamos-loteria-de-navidad-2009/, y os confirmarán el número de participante en la parte proporcional que corresponda a cada uno de los que hayan cumplido con lo poquito que se pide.)

El plazo límite para publicar un artículo será: las 24:00 horas del día 20 de Diciembre de 2009.

Jo convido a :

Vanesuky...http://vanesukyentrefogones.blogspot.com/
Nenalinda....http://siguiendoanenalinda.blogspot.com/
Eva..http://petiteboulangerie.blogspot.com/
Ana....http://lasbuenasmigas.blogspot.com/
Fely-...http://migallasdefely.blogspot.com/

Molta sort a totes...

Para mas información, visitad el blog de Carlos: http://alasdeplomo.com/

Mª Dolors

Del Mar a la Llotja

2009-12-06T19:22:00.002Z

Peixos del Litoral català 2ª Part

Rajada

Raja undulata
Raya mosaica
Viu sobre els fons de sorra o fang, fins als 200 m de profunditat.S´alimenta de petits cucs , crancs i cloïsses.
Són ovípares.Els exemplars més vells poden arribar als 100cm de llargada.

Congre

Conger
El congre no ataca si no se´l molesta.
En cas de perill , si no ppot fugir , es defensa mossegant.Té una bona dentadura.
Viu a la Mediterrània i a l´Atlàntic , des de Noruega al Senegal.
Es ppot pescar de varies maneres com palangre, tresmalls, soltes i bous d´arrossegament.

Lluç Mediterrani

merluccius
Denominació castellana : Merluza Europea

Viu en fons sorrencs o fangosos o entre dues aigües des dels 30 m fins als 700 m de profunditat .A la nit puja a la superfície tot perseguint les moles d´anxova, sardina i maire de les quals s´alimenta.
(Jo en dono fe de tot això , perquè quan els obrim moltes vegades porten sardina seitó o maire., quan encara no l´han digerit)
En aigües del Mar català , el lluç es reprodueix de gener a abril .Cada femella pot pondre cinc milions d´ous.
Poden arribar viure més de 20 anys i a pasar 70 kg. ( Jo no n´hi vist mai cap d´aquest i fa 38 anys que soc peixatera)

Rap

Espècie bentònica que viu dels 0m als 1000m de profunditat , sobre fons de roques , sorra o fang.
El rap , mig enterrat al fons, mou el filament pescador acabat en un lòbul membranós bifurcat , la qual cosa atreu les curioses preses cap a ell.
Quan les té prou a prop , obre la boca , que actua com un xuclador , i se les empassa de cop.L´operació dura dècimes de segon.
La reproducció té lloc de febrer a juliol.

Llobarro

Castellà Lubina.
Viu en tot tipus de fons, encara que de manera més habitual se´l pot veure a les platges sorrenques i també a prop de roquisars.
S´agrupa en moles més o menys nombroses, i s´alimenta de gambetes, mol-luscs i peixets.
És reprodueix entre els mesos de gener i març.

Déntol

Dentex
castellà Dentón
El déntol és un peix solitari i fins no fa gaire havia esdevingut rar a les nostres costes.Ara , sembla que la població es torna a recuperar .
S´alimenta de peixos i de mol.luscos .Es tracta , per tant, d´una espècie carnívora.

N´hi han molts més ,ja continuarem.....

Més enllà de les habituals guies de natura , Del mar a la llotja , Peixos del litural català ès obra d´un gran coneixedor de les ciències marines que, a més , domina el dibuix i la pintura amb una mestria notable.
Lluís Mercader.

Calamars de Potera i Cloïsses

2009-12-02T21:49:00.018Z

Aquest calamars ja fa temps que tenia les fotos però hi anat fen passar altres coses i ara os faig calamars dues vegades .S'oposo que no és nota si estan fets malt bé , oi ??...és broma , ja fa temps que els tenim a la panxa. Bé no ho se on estan ara..

Aquest calamars és de Potera.

Les poteras és fan servir per a la pesca del calamar. Hi ha diferents classes de poteras, les més comunes són les de plom que estan recobertes per fil el qual li dóna color, i en la seva punta tenen uns quans ganxos en forma d'hams. Aquesta potera, a més de servir per pescar,també serveix com plom per a la linea.

És una altre manera de pescar el calamars , l´agafan i surt igual , sense pelar i perfecta.

Ingredients

Cloïsses que no tinguin sorra perquè si no espatllen el plat.
Calamars que sigui molt bo
oli d´oliva
ceba si pot ser de figueres
sal
una mica de tomàquet
all i julivert
unes ametlles torrades

Preparació
netejar el calamars , per dintre i no treim la pell ni les ales .
Posar una cassola amb oli d'oliva , hi passem els calamars , és poden fer tallats o sencers , com ens agradi'n més. També si pot posar sal o no , va a gust del consumidor.
Quan estiguin una mica fets si afegeix la ceba , que pot ser triturada o bé tallada molt petita si os agrada que és trobi.
ës deixa coure molt a poc a poc i quan la ceba esta to beta ,si afageix el tomàquet i és deixa coure., després si posa la picada d'all i julivert , unes ametlles i una mica de vi blanc .
Si les cloïsses no tenen sorra si poden posar directament a la cassola junt amb la picada , i és deixa que sobrin i que faci tot plegat la xup, xup..

Vosaltres penseu ..i com ho sabem que les cloïsses no tenen sorra.. Doncs ,si compreu unes cloïsses fines gallegues , encara que siguin de cultiu , no porten gens de sorra , però si pot ser que siguin de Galícia de veritat. I si no pot ser , llavors les obriu a part i ja esta..

Calamars Fregit

2009-11-30T19:37:00.002Z

Els últims calamars de la temporada.
Aquest any em tingut una molt bona temporada de calamars, va començar a finals d'agost i encara no s'acabat . Cada setmana en pescaven de totes mides i molt be de preu.
A casa ens agrada molt , enfarinat i fregit .El deixo que quedi ben sec amb la farina i desprès li trec la farina amb un escorredor

El calamar es un mol·lusc marí pertanyent a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, amb dues subordres principals: Myopsina i Oegopsina

Els calamars tenen dues brànquies, i un sistema circulatori tancat associat, format per un cor sistèmic i dos cors branquials.
Els seus tentacles musculosos estan dotats de ventoses, i si són arrancats no poden tornar a créixer. Els calamars poden camuflar-se en el seu medi amb gran facilitat per a evitar els depredadors.

Calamars fregit o, a l'Andalusa
Ingredients
Calamars si pot ser acabat de pescar, millor..
si voleu una mica de sal
oli d'oliva
farina blanca de forner

Preparació
Netejarem el calamars i deixarem la pell i les ales.
Tallarem a rodanxes juntament amb pell i ales. El posarem amb molta farina i li donarem unes quantes voltes fins que quedi ben sec , sobretot les potes.
Quan estigui sec , agafarem un colador i li treure'm tota la farina que li sobri.
Ja tindrem una paella amb molt d'oli d'oliva molt calent , i el fregirem fins que estigui torrat o al nostra gust.

Altre receptes de calamars

Les Espardenyes de Mar

2009-11-26T22:02:00.001Z

Aquesta és l´espardenya abans de treural.li la pell o la closca.

Espardenya (Stichopus regalis) és un equinoderm holoturoïdeu del ordre dels aspidoquirots, de la família dels esticopòdids, de cos allargat, amb la superfície ventral xafada i reptant, proveïda de peus ambulacrals. Els exemplars adults ténen una longitud d'uns 30 cm i són de color vermell marronós amb taques blanques.
L'espardenya presenta una simetria bilateral secundària, ja que internament la disposició dels òrgans segueix sent fonamentalment pentarradial, com la immensa majoria d'equinoderms.
Alguns exemplars allotgen un paràsit a l'interior d'aspecte similar a un cuc, tot i que en realitat es tracta d'un peix (anomenat pamfort) que s'alimenta dels seus òrgans sexuals. Quan l'animal detecta la presència d'aquest paràsit expulsa les seves vísceres, que més tard regenera. Aquesta tàctica evolutiva és comuna a tots els holoturoïdeus, i els serveix també com a estratègia per fugir dels depredadors.
L'espardenya és molt apreciada en gastronomia. Històricament ha estat consumida per pescadors de la costa mediterrània, especialment a Catalunya, País Valèncià i Balears, però avui en dia es tracta d'un producte molt cotitzat a totes les cuines, i el seu alt preu es justifica per les tècniques de pesca especialitzades que requereix la seva captura. De l'animal només es mengen les gònades, que són de color blanc i fan uns cinc centímetres de longitud, i que recorden en forma i textura a una navalla.

Són sense la pell o closca.

Aquesta és una recepta molt ràpida i fàcil. El que no és tan fàcil és poder comprar espardenyes sempre.

Espardenyes amb cigrons i un ou pouche
Ingredients
espardenyes
cigrons bullits
all i julivert
oli d'oliva
ou

Preparació
Posar una paella amb oli d'oliva i quan esta calent posar-hi les espardenyes amb una mica de sal, quan estan una mica fetes ja si poden posar el all i el julivert pi cadet i acte seguit els cigrons , donar-li un parell de voltes i seguidament el ou que és faci molt poc , que quedi pouche!!!
i ja esta.

El primer Premi ...i La castanyola

2009-11-21T20:09:00.006Z

Avui hi tingut una sorpresa!!!
La meva amiga LYdia del bloc JUST a LITTLE BITE , una nena molt jove i molt maca.
M'ha fet un regal , li han donat un premi i ella ens el ha oferit a mi i a quatre noies més de diferents blocs , i com que a mi no m'havia passat mai ...estic molt contenta.
Moltes gracies Lydia per en recordar-te de mi. i moltes gracies també a la Nena linda " por ser como eres , GUAPA"

Ara crec que jo també tinc que oferir-li al premi a qui jo vulgui...
Jo os ofereixo a tots i a totes les que em llegiu , però com que només és poden donar 5 noms...
Els primers de tots , els meus germans , amics , psicòlegs , animadors i tot el que és pugui dir de una parella tan perfecta i tan especial com és la parella de vermells que tenim per aquí LA CUINA VERMELLA , per vosaltres aquest premi. Txell i Kike , els millors!!

Margot , la meva amiga virtual i encantadora encara que no ens hem vist mai.Bloc Margot, coses de la vida.
Angeles , mi amiga especial que cada dia hace los Post mas perfectos y mas bonitos , tanto que le costó.Te acuerdas angeles??? Bloc de aki a pekin
ONEGA , es mi amiga de fuera de Catalunya .Yo le tengo un aprecio especial...Aunque ella es del Atlètic de Bilbao y yo del Barça , pero de buen rollo , verdad guapa?? bloc , Magía en mi cocina , os aseguro que el nombre del bloc es idéntico de lo que se cuece dentro , allí dentro hay magía!!!.
i per ultim a TITANIII , la treballadora que té una pila de blocs i que tots els fa super bé, no canvi is mai maca !!, esper-ho un dia poder con eixius a totes personalment. Bloc Arca de los recuerdos , tastolletes..
Tots aquest blocs si teniu un moment , val la pena de perdre una mica de temps.
A totes , esper-ho que os agradi.
Crec que vosaltres també ho teniu que regalar a 5 persones més.

Castanyola , Saputa,besug negra, Palometa......A cada Regió , li diuen d´una forma diferent.

La castanyola és un peix blau poc conegut, de tota manera n´arriba poca.Té el cost alt,ovalat , amb una boca gran i els ulls petits.El dors és gris blavós i el ventre , platejat.la carn és saborosa i tendra.A l´hora de la compra és acessible tot i que no sigui gaire apreciada.

L´art que es fa servir més sovint per capturar-lo és el pelangre, encara que també se n´agafen amb l´arrossegament.

Suquet de castanyola amb patates

Ingredients:

4 persones
4 talls de castanyola
3 alls
1 branqueta de julivert
1 llesqueta de pa fregida
1 tomàquet madur
un grapat d´ametlles
sal , oli d´oliva i aigua.

Preparació
D´una castanyola d´un quilo, un cop neta , en traurem els quatre talls que necessitarem i els salarem .En un morter picarem els alls , les ametlles , el pa , el julivert i la tomaca per aquest ordre.posarem una cassola al foc amb un raget d´oli d´oliva i quan estigui calent hi abocarem aquesta picada.
Una vegada sofregida , hu afegirem una mica d´aigua i quan bulli, hi incorporarem el peix i la sal que calguin.
El suquet millor que quedi lligat.
David Solé

Orades

2009-11-18T21:38:00.002Z

L'orada (Sparus aurata) és una espècie de peix de la família Sparidae. Es troba al Mar Mediterrani i a les costes de l'est del nord de l'Oceà Atlàntic. Creix fins uns 60 cm de longitud.
És un peix hermafrodita protàndric, és a dir que neixen tots mascles i quan fan uns tres anys (amb aproximadament 600 grams de pes) esdevenen femelles. Tot i això sembla que alguns peixos actuen de mascles tota la seva vida.

Novembre és el Millor mes per les orades.Ni han de totes mides i a mitat de preu.
La orada és un peix de temporada de fred , de novembre a gener és la millor època .Es pot pescar amb l´arrossegament , les nanses , el palangre i el tresmall.
Ara és quan son més bones i surten les que pesem 3 i 4 kg que és fan a filets , aquestes a la brasa són la bomba!!!També és cultiva en piscifactories .
És ferme , fina , molt gustosa i amb cert sabor de marisc , potser perquè l'Orada mateixa se n'alimenta.

Orada Xapada

Ingredients

orada , sal , oli d´oliva i vinagre.

Preparació

La netejarem i amb cap o sense , o amb espina o sense , la xaparem, és a dir , l´obrirem .La salarem i la posarem a coure, en sec , a la planxa .
Una vegada sigui cuita , la posarem al plat i pel damunt hi tirarem un bon raig d´oli d´oliva i unes gotetes de inagre.

A casa dels pescadors es feia , però a les brases de carbó de pi.
També hi feien un rossejat de barca .Bullien el peix amb alguna patata, ceba i all i alguna cosa més i després feien el rossejat amb el suc de la cocció i l´arròs ros.

A mi tot el que sigui amb arròs ja em va bé.
Bon profit
David Solé

El Llenguado

2009-11-15T23:14:00.006Z

Els llenguados són una família (Soleidae) de peixos, que comprèn més d'un centenar d'espècies. Són peixos plans, pleuronectiformes, que habiten el fons de cursos d'aigua dolça i salada, alimentant-se de crustacis i altres invertebrats. Posseïdors de simetria bilateral al néixer, durant el seu desenvolupament ambdós ulls es desplacen al costat dret del cap; viuen la major part del temps amb el costat cec recolzat sobre el jaç aquàtic. Els seus colors foscs, la seva primesa i la seva quietud sobre el fons els fa una presa difícil.

Són molt benvolguts en gastronomia per la seva carn blanca i fina, de sabor delicat; entre les espècies més consumides està el llenguado comú.

Llenguado amb salsa d´Escamarlans.

Ingredients

per a 4 persones
800 gr. de llenguado sense espina.
100g. d´escamarlans
100gr. de mantega
50g de farina
1 copa de xeres
1/2 litre de crema de llet
1 cullarada de pebre vermell dolç
sal i pebre.
Elaboració
1er fregirem els filets de llenguado, amb farina oli i sal.Ho reservarem.
xafarem amb un morter els escamarlans.A una paella posarem la mantega i quan estigui desfeta hi posarem els escamarlans , deixarem coure , i afegirem el xeres que deixarem que redueixi .Desprès afegirem la farina i sense deixar de moure perquè no es facin grumolls , hi posarem el pebre vermell dolç i la crema de llet.Ho deixarem que cogui uns 10 minuts i desprès hi posarem sal i pebre al gust.
Quant estigui al punt ho passarem per el xino.El llenguado que el tindrem a una plata calenta , li posarem tota aquesta salsa per sobra i el posarem una estona al forn .
El podrem servir amb un parell de escamarlans d'adorn.

Si vol-leu receptes per fer torrons , n´hi han en el meu bloc del forner

Peixos Marins dels països Catalans.

2009-11-12T21:30:00.000Z

Pelàgics i de fons profunds.

Sardina

Sardina pilchardus
Forma moles molt denses que viuen prop de la superficie , a mar obert , on s´alimenten de plàcton .
És el peix més capturat al mar català.

Seitó

Engraulis encrasicholus

Anxova , cent -en -Boca

Peix migrador molt gregari.a la primavera s´acosta al litoral , mentre que al l´hivern viatge a aigües prufundes.

Tonyina

Thunnus Thynnus
Molt corpulenta, gregària i excel-lent nedadora , efectua migracions que temps enrere l´apropaven a la costa , on es capturava amb almadraves. La pesca intensiva per nodrir el voraç mercat japonès està posant en joc la seva pervivència.

Gall de Sant Pere
Zeus Faber
Viu solitari o en grups petits, i se´n troben tant prop del fons com entre dues aigües. S´alimenta en bona mesura de sardines , i ppot arribar a fer mig metre

Pagre

Pagrus
Com el pagell , viu solitari o en grups petits , sobre fons de roca , grava i sorra.
els exemplars adults arriben als 75 cm.

Mero

Mero de fons
habitant dels fons rocosos profunds , cada cop n´hi ha menys .

Lluerna Rossa

Triga lucerna
Pròpia d´aigües poc profundes , sobretot a l´estiu, on viu en grups sobre fons de sorra i grava.

Peix espasa

Xiphias gladius
Emperador
Espècie migradora i predadora a peixos pelàgics i calamars.Pot presentar
un comportament agressiu vers altres peixos, com ara taurons , per defensar el territori.

Bruixa

Com els alyres peixos plans , no té una forma simètrica , sinó que neda lateralment sobre el fons.Viu en substrats fangosos i sorrencs.

Escórpora allargada

Scorpaena elongata
com les altres escórpores, és un peix predador, solitari i territorial, que viu sobre els fons profunds.

Sard

A l'estiu pot entrar a les desembocadures dels rius, però es molt comú a tot el litoral durant tot l'any. Amida de 20 a 30 cm. tot i que se'n troben de fins a 45 cm. i dos quilos de pes.

Verats

És un dels peixos blaus més capturats. Molt gregari i migrador , viu en fondàries considerables, però se´l pesca a la llum .

Molla , o Mollera Roquera o Bròtola, n´hi han de fang.aquesta no ho és.

Els adults d´aquest peix de fons fangosos ocupen profunditats importants. És capturen sovint amb arts de ròssec.

Llenguado

De dia viu enterrat al fang, amb els ulls que sobresurten del substrat, i surt de nit a caçar.Els juvenils viuen en aigúes litorals.

En faltan molts més , un altre dia farem la segona part , d´aquesta especiè tan maca que tenim en el nostra Mar.

Arròs de Peix

2009-11-09T18:05:00.003Z

Sèpia o Sípia és el nom comú que es dona als individus de l'ordre Sepiida, pertanyent a la classe Cephalopoda.
Pot arribar a 30 o 40 cm de longitud. Viu als fons dels mars poc profunds, generalment entre herbes aquàtiques y algues. Les sèpies tenen una closca interna, ulls grans en forma de W, i 8 braços i 2 tentacles.
Mengen petits mol·luscs, crancs, peixos i altres sèpies. Els seus depredadors inclouen els dofins, taurons, peixos, foques i altres sèpies. Viuen entre 1 i 2 anys.

La sèpia es troba entre les espècies comestibles, pescades sobretot a la zona mediterrània. És un element essencial en la preparació de la paella a certes zones de Catalunya i de vegades es pot afegir al suquet de peix i a la sarsuela.
També es prepara com a element central d'alguns plats, entre els que cal destacar la Sípia amb patates, la Sípia amb pèsols i la Sípia a la planxa.

I ara una cosa que pot ser que no sabeu.....

La joieria

Els ossos de la sípia s'utilitzen com a motlle per a l'el·laboració de peces de joieria. Aquest material és esponjós i fràgil, i és resistent a les altes temperatures del metall fos. A més, l'os deixa uns bonics relleus impressos al metall que donen unes característiques molt especials a la joia.

A que no ho sabieu??? , jo només ser que és fa servir per donar-li als ocells .

Aquest arròs pot ser caldós o no , com os agradi més.

Ingredients per 6 persones

400 gr. de cebes
700gr d´arròs
1 tomàquet
oli, sal
2 sipíes petites per cap
escamarlans i musclos
1 cap de rap
500gr de peix de roca
1 pastanaga i una mica d´api.

Elaboració

A una cassola amb oli , hi fregirem les sípies , netes i tallades , que si no en tenim de petites pot ser una de grossa tallada.
Seguidament hi afegim els escamarlans , tot ben sofragide´t , desprès és treu del oli i és reserva'n.
Amb el oli de sofregir tot això , s´hi incorporà la ceba talladeta ben petita , Primer a foc fort i desprès més suau, fins que quedi fosca però sense cremar-se.
Hi afegirem el tomàquet pelat i ratllat.
En una olla a part hi posarem aigua , el cap de rap , el peix de roca , la pastanaga i el api.Te que bullir fins que redueixi a la mitat.
a la cassola del sofregit hi posarem l'arròs i anirem movent fins que quedi dorade´t.Hi afegirem les sípies i els escamarlans i com que ja tindrem el fumet a punt , li posarem . Tot junt pot ser uns 20 minuts més o menys, tot depèn de com os agradi de cuit.
Els musclos és poden obrir a part i posar-hi només una part amb el bitxo i l'altre no.
Bon profit.